Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/215

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


co
180


murè t’una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); c) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); d) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó, jache por le lavur n’él plü dërt adatè Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó, ĝiacche por le lavur n’él plü dërt adattè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); e) Sëgn, vé, mënel bele la rejia. / Co minest’mo tö, / Dessi bëgn jí sö? Sëgn, vè, mënel bel’ la rjìa. / Co mìnest’mu tö, / Dessi bëgn jì sö? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); f) Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? Per l’amor di Die! diŝ la fënna dutta sprigulèda, co hès mèi fatt? VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); g) La mascèra li servìa de dut che che i durèa, e l temp passèa che no i saea co. La mašera li servia de dut, ke ke i durea e l temp pasea ke no i saea ko. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); h) "Che este tö? y co este rovada chiló?" damana le conte "Che este tou? e cō este r’vada chilò?" damana ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia) ☟ cemodo,

come
congiunz.
1 nel tempo, nel momento in cui (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. T 1934; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ quando, allorché Ⓓ wenn, als, wann, sobald ◇ a) là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) B. A scì l’é na gran meseria. Scouta cò aee n bel pé de manc e i é cognui vener per setanta toleres B. A schi lö nô gran miseria. Scôuta cò aöö un bel pö de mantsch ö i ö cognui vöner per settanta tôleres ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); c) me par de esse in paradis / co me scento pede te! de esse in paradis / co me scento pede te! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); d) Cianbolfin l disc: "Chesta l’é demò la mascèra, ma cò vedede la femena dapò podede po parlèr debel." Čanbolfin l diš: "Kesta l e demò la mašera, mo ko vedede la femena, dapò podede po parlèr de bel". BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); e) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.) ☝ canche
2 che, in quale modo (introduce una proposizione dichiarativa) (fas.) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Me piasc veder cò i se l trasc sù - / Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia Me pias veder co i se ‘l tras su - / Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
3 congiunzione causale (fas., amp.) Ⓘ perché, dato che Ⓓ weil ◇ a) Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, na fre de moto / Fejo anch’ ió par anpezan. Co se trata del Piovan, / Ben, o mal, ‘na fre’ de moto / Fego anch’ jò par ampezzan. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); b) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po danz - vedla mutans / Le fasc sia èrt - e les fèsc ngert. Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans / Le fas si ert - e les fes ngert. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.) ☝ daviache
4 complemento di paragone (gad.) Ⓘ di, che Ⓓ als ◇ a) A nos, püra jënt, a nos, püri ladins, / nes dál bëgn mius robes co a püri cuzins. A nos, püra jëint, a nos, püri Ladins, / nes dál bëgn mius robes ch’a püri cozins. PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); b) trö’ miú comparí dejonorada ai edli de jënt, co l’ester en verité dan dai edli d’Idî Trou m’iù comparì desonorada ai oudli de jent, che l’est’r in veritè dang da i oudli d’Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia); c) i sun pronto; mile otes plütosc morí sot ala manara, co tigní fora plü dî chësc tormënt chiló i sung pronto; mille ŏtes plouttosc’ morì soutt alla manara, che tignì fora plou dī chesc’ torment chilò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ☝ che
y co (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ eccome Ⓓ und wie, und ob ◇ a) Y tan ch’ai stlopetâ. / Y co ch’ai s’ la vagâ E tang ch’ai stloppetà. / E co ch’ai s’ la vagà PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia).

co (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦

co.

(fas.) ↦ co.

(Badia) ↦ coa.

co che (LD) ↦ coche.

co (pron. rel. soggetto) (mar.) ↦ che.

co vos (fod.) ↦ cavos.

coa Ⓔ deriv. di coé (EWD 2, 338) 6 1763 na choa ‘nidus’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. coa mar. coa Badia cô grd. coa fas. coa fod. coa amp. coa LD coa
s.f. Ⓜ coes
ricovero che molti uccelli costruiscono per deporre le uova e allevare la prole (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ nido Ⓓ Nest ◇ a) Ma dei outre inze ra coa / El và senpre a se cuzà. Ma dei autre inze ra còa / El va sempre, a se cuzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); b) I vëighi bëgn, ci che t’as insciö demorvëia: al é na coa de zaiseles I veighe ben, cicch’ t’ as ingsceou d’morvouia: el è na cō d’zeiſeles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); c) sciöche nos un na ciasa, insciö á i vicí süa coa sceoucche nos ung na ciaſa, ingsceoù à i vicceì sua cō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

coa (gad., mar., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ coa.

coa (moe.) ↦ coda.

coà (col., amp.) ↦ coé.

coar (bra., moe.) ↦ coé.

coar (moe.) ↦ cueie.

cobia Ⓔ ven. cubia ‹ CŌPULA (Q/K/F 1982:82) 6 1844 cùbia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
fas. cobia fod. cubia amp. cubia LD cobia
s.f. Ⓜ cobies
coppia di animali da tiro (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ pariglia Ⓓ ein Paar Zugtiere ◇ a) Là, de chera cubia grama / se pó dilo ‘l caretier La, de chera cùbia grama / se po dilo ‘l caretiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

cobia (fas., LD) ↦ cobia.

cocarda Ⓔ it. coccarda / dt. Kokarde 6 1848 cocarda (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. cocarda Badia cocarda grd. cocarda fas. cocarda amp. cocarda
s.f. Ⓜ cocardes
nodo di nastro increspato di vari colori, a forma di fiore, di rosetta, che si porta come distintivo (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ coccarda Ⓓ Kokarde ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlopetun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fos-