Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/214

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


co
179


Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ chiaro Ⓓ klar, deutlich ◇ a) N orbo lo vedeva, che bognava dezide: Volon stà col S. Padre, e no con chela marmaia, che l perseguita. Diaol! La é ciara. Un orbo lo vedeva, che bognava decider: Volon stà foreign:col S. Padre, e no con chella marmaja, che ‘l perseguita. Diaolo! La è ĉiara. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
avv.
in modo pienamente intelligibile (gad., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ chiaramente Ⓓ klar ◇ a) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada / ch’ess dit fora di dënz bel tler a scior Tita / ch’al sides mort bele plü ores, ch’al ne sides plü en vita. Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i éssal l’Bracun scrit na lëtra per strada / ch’ess dit for di dënz bel tler a Scior Tita / ch’al sî mort bel’ plö ores, ch’al ne sî plö in vita. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); c) y ciamó plü se la godôra canch’ël söl pröm dl invern la cherdâ bel tler por inom "uma" ciamò plou’ s’ la godōla cang ch’el soul prum d’l ingvēr la cherdā bell tler pur innom "uma" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

cler (LD) ↦ cler.

cler † (fod.) ↦ ciaro1.

clero (fas., fod., col.) ↦ clerus.

clerus Ⓔ it. clero / dt. Klerus 6 1870 Clero (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. tlerus grd. tlerus fas. clero fod. clero col. clero LD clerus
s.m. sg.
l’insieme dei sacerdoti, cui, in una chiesa è affidato il culto divino (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod., LD DLS 2002) Ⓘ clero Ⓓ Geistlichkeit, Klerus ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

clerus (LD) ↦ clerus.

clina Ⓔ CRĪNIS ‘Haar’ (EWD 7, 104) 6 1828 tlines pl. (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142)
gad. tlina mar. tlina Badia tlines (pl.) grd. tlina fas. clina fod. clina col. crina amp. chigna LD clina
s.f. Ⓜ clines
insieme dei crini ricadenti dalla parte superiore del collo del cavallo, del leone e sim. (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ criniera Ⓓ Mähne ◇ a) I morc se spavënta jön funz de cortina, sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! I morć se spavënta jö in funz de cortina, sc’ al ciga da orco y scassa la tlina! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia)
clines fig. (gad. A 1895, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ criniera fig.Ⓓ Mähne fig. ◇ a) jache vo me ëis tradì, / muessi ënghe ve la dì: / Ne ve feje plu menines: / ve sautësse gën tla tlines!! giache vo mè eis tradì, / muessi enche vè la dì: / Ne ve fese plu Menines: / ve sautesse gieng tla tlines!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

clina (fas., fod., LD) ↦ clina.

clocì Ⓔ *CLOCCĀRE (Gsell 1999b:234) 6 1878 tlocceì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122)
gad. tlocí mar. tlocí Badia tlocí grd. tlucì fas. chiocir fod. clocì amp. ciocì LD clocì
v.intr. Ⓜ cloc
essere instabile, malfermo, muoversi in qua e là (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tentennare, ballare Ⓓ wackeln ◇ a) Les parores fej tlocí le dënt, i fac le tira. Les parores fesc’ tlocceì ‘l dent, i fattg’ ‘l tira. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

clocì (fod., LD) ↦ clocì.

clota Ⓔ * clott(a) ‹  abair./alemann. klott- (cfr. FEW 16, 335) (Gsell 1992a:140) 6 1878 tlottes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. tlota mar. tlota Badia tlota fod. clota
s.f. Ⓜ clotes
ciocca di capelli scompigliati e arruffati (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ ciuffo di capelli arruffati Ⓓ Zottel, verfilztes Haarbüschel ◇ a) En verité, Golo ê spaventus da odëi; stari en tlotes pingolâ i ciavëis fosc jö por le frunt In veritè, Golo ē spaventùs da udei; sterri in tlottes pingolā i ciaveis fosc’ jou pur ‘l frunt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

clota (fod.) ↦ clota.

cloza Ⓔ dtir. kloazε (EWD 2, 213) 6 1828 clozza (PlonerM, VedlMut1828-1997:347)
gad. cloza mar. cloza Badia cloza grd. tloza fas. clòzen
s.f. Ⓜ clozes
pera disseccata al forno (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ pera essiccata Ⓓ Dörrbirne, Hutzel
fé la cloza (grd. F 2002) Ⓘ lusingare Ⓓ schmeicheln ◇ a) Les ve fej tl prim la tloza; / Ma spitëde - do la noza! / Audirëis tost n bel spas, / Canche les vën cul gran sciadas. Lês ve fess, tel prim la clozza; / Ma spitêde - do la nozza! / Audirêis tost un bœll Spaß, / Can’c’ lês vên’g cui gran schadà[s]. PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.).

cloza (gad., mar., Badia) ↦ cloza.

clòzen (fas.) ↦ cloza.

clupé Ⓔ ahd. klûbon 6 1813 tlupova (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
grd. tlupé
v.tr. Ⓜ clupa
prendere da terra (grd. F 2002; DLS 2002) Ⓘ raccogliere, raccattare Ⓓ auflesen, klauben ◇ a) Pu mpo iel stat cuntënt / Y stajova ubedient. / L i fajova drët la beles / Y tlupova su la steles. Pu m po iel stat kuntënt / I staſhova ubidiënt. / L i faſhova drët la beles / I tlupova su la steles. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

co Ⓔ QUŌ MODŌ (EWD 2, 213) 6 1445 qo (WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106)
gad. co mar. co Badia co grd. co fas. co, cò caz. cò bra. cò fod. co amp. co LD co MdR co
avv.
avverbio interrogativo sia di forma diretta che indiretta; talvolta rafforza avverbi e verbi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) co po pensé qo po pēsar WolkensteinO, Bogdeprimi1445*-1979:106 (grd.); b) Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Co t’espa pœdù ina-