Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/267

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


creie
232


fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ credere Ⓓ glauben ◇ a) Tö ne te crëies nia cotant che de te’ jënt s’impićiadrësce cuntra Idie e cuntra la umanité Teu ne te crëÿes nia cotant che de tä ĝënt s’ impiçhiadrësce cuntra Iddie e cuntra la umanité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Śente, no cardassà mai, / cuanto vin ch’el porta via Zènte, no cardasà mai, / quanto vin ch’el pòrta via DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Nesciugn no l’era più svelià / Chest ogneun me l cherdarà Nešung no l era plu sveglià / Kest ognun me l kerderà BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); d) Te me credes no ‘l é vero? / un baujon non son mai stà Te me credes no le vero? / un baugion non son mai sta DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); e) "Oh! Chest no no l cree, che con n tèl berdon se n podesse fèr na tèla." "Ben, se no te crees te proarès canche l’é chisc dis che vegn." "Oh! Kest no no l kree, ke kon un tel berdòn se n podese fèr una tèla". "Ben, se no te crees te proares, kan ke le kiš dis, ke ven." BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.); f) De una cosa me faje marevea, che finmai l Clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); g) nia morvëia duncue sce te stëntes a crëie, ch’al vëgnes indô la bela sajun nia morvouia dunque se tè stentes a creie, ch’el vegne indò la bella sajung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia)
2 supporre, pensare qualcosa, con argomento espresso da frase (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ pensare, credere Ⓓ denken, meinen, glauben ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Dijëis’ a de sci? / Ie crëie bën de no. Diſhëise pa de shi? / Je krëje bën de no. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Aspetede mo, iö crëie, ch’ël plöie. Aspettéde mò, jeu crëÿe, ch’ël pleuje. DeRüM, TëmpIöVade1833-1995:240 (MdR); d) Cortejani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? Cortegiani, cardeo fursi, / che noi semo tanto scarsi? DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); e) Tan bel nes ál parü, / Che cherdôn che le monn foss nü. Tang bël n’es al parü, / Chë chërdong ch’ël mon fos nü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) E ió crese che no per nia / Me assade chiamà da chesta via. Ö iò creschö chö no per nia / Mö asadö chiama da cöstô via. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); g) del rest m’é sperdù, perché cherdee, de cogner sotscriver scric de debìtes del rest m’e sperdu, perche cherdée, de cogner sottoscriver scritsc de debítes IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); h) i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); i) Le miserabl cherdô de ciafé le conte döt en sënn y füria ‘L miſerabile crdō d’ceaffè ‘l conte dutt in senn e fŭria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
3 reputare, ritenere, giudicare qualcuno o qualcosa in un certo modo (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ credere Ⓓ erachten, halten, glauben ◇ a) perché se à troà chest fi amò vif e san, che se l cherdea perdù e mort perché se ha troà chest fì amò vif e sang, che sel credèa perdù e mort SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) al fô bëgn debojëgn de fá n past, y s’ la gode, porcí ch’al é gnü chësc to fre sann y intun, ch’an cherdô pordü y mort al fòo bagn de bosagn de fà un past, e s’ la gòde, porchcì cal è gnù cast to frè sang e in tung, ch’ang credò pordù e mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) perché s’à ciatà sto to fradel san e salvo, che se ‘l credea pardù e morto perchè s’ ha ciatà sto to fradel san e salvo, che s’ el credeva perdù e morto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); d) percié nos on ciapé chëst tosat liegher e sann, che se cherdëva che l fossa mort, e perdù perciè nos òng ciapè cast tosat liegher e san, che se cherdava che ‘l fossa mort, e perdù DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) percie chësc fi, che cherdove perdù, l é giatà, y chël, che ie tenive per mort, ie mo n vita! pertgë chëst fi, chë chërdòve perdù, l’hè giatà, y chëll, chë jö tënive per mòrt, jè mö in vita! VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.); f) ‘L aea credù necessario / De dì ben de colore. L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
v.intr. Ⓜ crei, cherdon, cherdù
1 accogliere tra le proprie convinzioni o opinioni, per intima persuasione, per adesione spirituale, per un atto di fede; dare credito a qualcosa, ritenerlo vero (grd., amp.) Ⓘ credere Ⓓ glauben ◇ a) El fesc ra voia, e alolo che s’el vede / beśen ben crede El fesc a voja, e alolo che s’ el vede / Besen ben crede DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) Chëla che toma sun crëps ie chëi, che la scota su gën, y crëi per n pue de tëmp Chëlla chë toma suŋ crèpes jè chëi, chë la scota su gëŋ, y crëje per uŋ pue de temp VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
2 dare credito a qualcuno o a qualcosa (gad., grd., fas.) Ⓘ credere Ⓓ glauben ◇ a) L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun, / Duta la cunfidënza pierd chël, che no crë a degun. L’uem prudënt së ‘ngiànna datrài drèt, chë ‘l no crë ad ugnuŋ, / Dutta la confidënza piërd chëll, chë no crë a deguŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) A. Ma gei a veder se no tu me ves creer. A. Ma iei a vödör sö no tu mö vös crör. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); c) Ai ne le sá pa forsc nia, desch’ iö ne le savô denant; de fat! i ó jí inanter ëi, y scraié: "Uomini, recordesse, che messëis düc morí; armendesse, scenó ne goderëise le regno dl paraisc. Me cherdarai mo spo?" Ei nel sa pa forsi nia, desch’ iou nel savō denant; d’fatt! i ò ji inant’r ei, e scraiè: "Uomini, r’cordesse, ch’m’sseis duttg’ morì; armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’. M’c’rderai mo spo?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ cherdù, cherdus, cherduda, cherdudes
reputato, giudicato in un certo modo (gad.) Ⓘ ritenuto Ⓓ erachtet ◇ a) i uomini me mëna ala mort por colpevola cherdüda, mo Ël sá, ch’i möri inozënta li uomini mè mena alla mort pur colpevole c’rduda, mo El sà, ch’i moure innozenta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia)
s.m. sg.
giudizio, opinione (fas.) Ⓘ avviso Ⓓ Ansicht ◇ a) I era a mi creer cinch o sie, / Chi che l’era no ve l die I era a mi krëer čink o sie, / Ki ke l era no vel die BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.)
dé da creie (gad.) Ⓘ far credere Ⓓ glauben lassen ◇ a) al nes tëgn por morc, crëi, che sunse gnüs acopá, y la jënt i á dé a crëie chësc cun baujies el nes tengn’ pur mortg’, crei, che sungſe gnùs accopà, e la jent i á dè a creie chesc’ cung baujiis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia) ◆ se creie (amp.) Ⓘ credersi, ritenersi Ⓓ sich halten für, sich dünken ◇ a) ‘L é un pormai, uzel de stuco / El se crede ci sà ci. Le un por mai, uzel de stucco / El se crede, cì sà cì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); b)