Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/275

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cruzié
240


di nen oi plou est’r desfidente e grama, s’mia ch’i nen à no da firè, no da cujì, i nè m’ŏ plou cruzziè cung pinsirz dō ‘l guant. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); c) ara se crüzia por ël, pita y passa les nöts zënza dormí ella s’ cruzieia pur el, pitta e passa les noutt’s zenza dormì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

cruzié (gad., Badia, fod., LD) ↦ cruzié.

cruzië (grd.) ↦ cruzié.

crüzié (mar.) ↦ cruzié.

cruzièr (fas., caz.) ↦ cruzié.

cruzifijà (amp.) ↦ cruzefijé.

cruzifijé (gad., Badia) ↦ cruzefijé.

cu (amp.) ↦ cul.

(gad., mar., Badia) ↦ cul.

cu ti (fod.) ↦ cuti.

cuader Ⓔ (nord)it. quadro (GsellMM) 6 1870 quadro (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
bra. cuadro fod. cuader, cuadro col. cuader, cuadro amp. cuader, cuadro
s.m. Ⓜ cuadri
fig. riferito a una vista, scena o situazione attraente (fod.) Ⓘ quadro fig.Ⓓ Bild fig. ◇ a) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

cuader (fod., col., amp.) ↦ cuader.

cuadro (bra., fod., col., amp.) ↦ cuader.

cuaji (gad., Badia, fod., amp.) ↦ scuaji.

cual Ⓔ it. quale 6 1878 qual (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. cual Badia cual
congiunz.
nella qualità di, nelle funzioni di (gad.) Ⓘ come Ⓓ als ◇ a) i arbandonëii le monn cual vitima zënza macia i arbandone ‘l mon qual vittima zenza maccia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ☝ sciche.

cual (gad., Badia) ↦ cual.

cualità (grd., amp.) ↦ cualité.

cualité Ⓔ it. qualità ‹  QUĀLITĀS (EWD 2, 332) 6 1833 qualité (DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245)
gad. cualité mar. cualité Badia cualité grd. cualità fas. calità fod. cualité amp. cualità LD cualité MdR cualité
s.f. Ⓜ cualités
nel commercio: qualità di una merce, l’insieme delle sue caratteristiche intrinseche ed estrinseche (MdR) Ⓘ qualità Ⓓ Qualität ◇ a) Odarëis i plü bi panesc d’Inghiltera. / Chilò en avëise n toch de la miù cualité. Oderëis i plü bi paneŝ d’Inghilterra. / Quilò eǹ avëise ‘ǹ toc de la miù qualité. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); b) de chël ch’ëi vëgn ordinariamënter bele da pici nudris aladô, e per chëst possedi les nezesciaries capazitês e cualitês de quël ch’ëi vëgn ordinariamëntr bel[e] da picći nudris a la dò, e per quëst possed[i] les necesŝaries capacités e qúalités DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

cualité (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ cualité.

cuant (col.) ↦ cant.

cuantità (grd.) ↦ cuantité.

cuantité Ⓔ it. quantità ‹ QUANTITĀS (EWD 2, 333) 6 1833 qúantité (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. cuantité mar. cuantité Badia cuantité grd. cuantità fas. cantità fod. cuantité LD cuantité MdR cuantité
s.f. Ⓜ cuantités
entità valutabile o misurabile per numero, peso, dimensione o grandezza (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quantità Ⓓ Quantität, Menge ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) al ê ’ci gnü copé jö na gran cuantité de porcí salvari y de cerfs el ē ci gnu coppè jou na grang quantitè d’purceì salvari e d’cerf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); c) A süa sopoltöra s’êl abiné na cuantité imensa de jënt A sua sepoltura s’ ēle abbinè na quantitè immensa d’jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

cuantité (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ cuantité.

cuanto (amp.) ↦ cant.

cuaranta (col., amp.) ↦ caranta.

cuart Ⓔ it. quarto 6 1813 quarta f. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. cuarto mar. cuarto Badia cuarto grd. cuart, cuarto fas. quarto bra. quarto fod. cuarto amp. cuarto LD cuart
num. Ⓜ cuarc, cuarta, cuartes
corrispondente al numero quattro in una successione o in una classificazione (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ quarto Ⓓ vierter ◇ a) V’adore pra chësta cuarta Stazion, mi bën amà pra vosta oma adulereda V’adore pra chasta quarta Stazion, mi beng ama pra vost’oma adulereda RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) E al terzo dì al terzo mago. Al quarto dì é restà il faure e al se à metù te n piz col so bachet de fer. ö al terzo dì al terzo mago. Al quarto dì ö restà il faurö al sö a mettù tö un pitz col so baköt dö fer. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); c) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.) ☝ chert.

cuart (grd., LD) ↦ cuart.

cuart (col.) ↦ cuert.

cuartier Ⓔ it. quartiere (EWD 2, 105) / dt. Quartier 6 1873 quartiere (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31)
gad. cuartier mar. cuartìer Badia cuartìer grd. cuatier fas. cartier fod. cuartier amp. cuartier LD cuartier
s.m. Ⓜ cuartiers
luogo nel quale si alloggia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abitazione, appartamento, alloggio Ⓓ Wohnung, Quartier ◇ a) Presto, presto parecià / Chera cameres pì beles / I cuartiere da fità. Presto, presto parecià / Chera cameres pi belles / I quartiere da fittà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:31 (amp.); b) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

cuartier (gad., fod., amp., LD) ↦ cuartier.

cuartìer (mar., Badia) ↦ cuartier.

cuarto (col., amp.) ↦ chert.

cuarto (gad., mar., Badia, grd., fod., amp.) ↦ cuart.

cuaterzent (col.) ↦ catercent.

cuatier (grd.) ↦ cuartier.

cuatordesc (amp.) ↦ catordesc.

cuatradura (amp.) ↦ catradura.

cuatro (amp.) ↦ cater.