Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/266

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


creie
231


R 1914/99, fod., LD) Ⓘ creatura Ⓓ Kind, Geschöpf ◇ a) El Segnor. No, no! Mie bone creature. Valgó troaré ben valch da marena. El Segnor. Nò, nò, mie bone creature. Valgò torare [troaré] beng valc da marena. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) La mubilies? - dutes mies! / Ma, la creatures - ties. / Tu sëul muesses vadanië; / Nëus ulon demé maië! La mobillies? - duttes mies! / Ma, la creatures - ties. / Tu sòul muêsses guadag’ne; / Nous ullòng demè majè! PlonerM, VedlMut1828-1997:347 (grd.); c) La creatures la é duta ties la mobilia la é mia / en chest cont tu ès ben rejon, en chest cont no son mincion. La creature la è duta tiez la mo bilia la e mia / in chest chont tu az ben reson, in chest cont no zon mencion. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); d) mo la uma se strënj la creatöra ti brac, alza i edli al cil, y scraia: Signur, tolesse mia vita, mo sconede la vita de mi fi. mo la uma sè stranc’ la creatura t’ i bracc’ alza i oudli al ceìl, e scraia: Signur, tollesse mia vita, mo sconede la vita de mi fì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

creatura (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ creatura.

creatüra (Badia) ↦ creatura.

crecé Ⓔ deriv. di crecia 6 1878 crecëia 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
Badia crecé
v.intr.
emettere un caratteristico verso rauco e stridente (della cornacchia, del corvo e di altri uccelli simili) (Badia) Ⓘ gracchiare Ⓓ krächzen ◇ a) Oh he; trö’ plü bel di corfs, che crecëia tan burt d’invern; os sëis ’ci plü amabli os. Oh he; trö’ plü bel di corfs, che crecëia tan burt d’invern; os sëis ’ci plü amabli os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

crecé (Badia) ↦ crecé.

creciament Ⓔ deriv. di crecé 6 1878 crěcceament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37)
gad. creciamënt Badia creciamënt
s.m. Ⓜ creciamenc
verso rauco e aspro, emesso dai corvi e dagli uccelli della stessa famiglia (gad.) Ⓘ gracchio Ⓓ Krächzen ◇ a) […] n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs […] n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia).

creciamënt (gad., Badia) ↦ creciament.

creda (moe., col., amp.) ↦ creida.

crëda (gad., mar., Badia, fod.) ↦ creida.

crede (col., amp.) ↦ creie.

credit Ⓔ it. credito / dtir. kredit ‹ frz. crédit ‹ CREDITUS (EWD 2, 306) 6 1873 credito (Anonim, Monumento1873:4)
gad. credit mar. credit Badia credit grd. credit, cherdit fas. crédit fod. credito amp. credito LD credit
s.m. Ⓜ credic
cessione attuale di una somma di denaro da parte del creditore contro la promessa da parte del debitore di controprestazione futura (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ credito Ⓓ Kredit ◇ a) Ma voi fei diferenza, / E secondo el merito, / D’in lascià però senza / Gnanche un, e col credito. Ma voi fei differenza, / E secondo el merito, / D’in lassá peró senza / Gnanche un, e col credito. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); b) Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i à azetà come un credito, / Senza fei i so eśami. Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i á accettá come un credito, / Senza fei i só esami. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

credit (gad., mar., Badia, grd., LD) ↦ credit.

crédit (fas.) ↦ credit.

creditëur (grd.) ↦ creditour.

credito (fod., amp.) ↦ credit.

creditor (fas., fod., amp.) ↦ creditour.

creditour Ⓔ it. creditore 6 1856 creditúrs pl. (PlonerM, Erzählung5BAD1856:26)
gad. creditur mar. creditur Badia creditur grd. creditëur fas. creditor fod. creditor amp. creditor LD creditour
s.m.f. Ⓜ creditours, creditoura, creditoures
chi ha diritto alla restituzione di una somma o a una prestazione da parte di una persona (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ creditore Ⓓ Gläubiger ◇ a) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); b) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); c) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.).

creditour (LD) ↦ creditour.

creditur (gad., mar., Badia) ↦ creditour.

credo Ⓔ it. credo / lat. credo [in unum Deum…] 6 1879 Credo (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. credo Badia credo fas. credo fod. credo amp. credo LD credo
s.m. sg.
la formulazione del simbolo della fede cristiana e la parte della messa in cui il simbolo è recitato (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ credo Ⓓ Credo ◇ a) Sëgn cianti le Credo. Ŝáng tgianti l’Credo. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

credo (gad., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ credo.

creé (fod.) ↦ crié.

creer (fas., caz., bra.) ↦ creie.

creèr (fas.) ↦ crié.

crei (fod.) ↦ creie.

creida Ⓔ CRĒTA (EWD 2, 305) 6 1763 creda ‘creta’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. crëda mar. crëda Badia crëda grd. crëida fas. creida moe. creda fod. crëda col. creda amp. creda
s.f. Ⓜ creides
solfato di calcio biidrato naturale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; Q/K/F 1982; DLS 2002) Ⓘ gesso Ⓓ Kreide ◇ a) Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

creida (fas.) ↦ creida.

crëida (grd.) ↦ creida.

creie Ⓔ CRĒDERE (EWD 2, 307; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’kred-e-) 6 1632 credareis 5 fut. (Proclama1632-1991:160)
gad. crëie mar. crëie Badia crëie grd. crëier fas. creer, creiser caz. creer bra. creer moe. crer fod. crei col. crede amp. crede LD creie MdR crëie
v.tr. Ⓜ crei, cherdon, cherdù
1 accettare per vero qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002,