Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/239

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


confessé
204


Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Se se confesse do le unes, / O domesdì, e dapò lunes / Se se ordenee, se fas beseng. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.).

confessé (gad., mar., fod., LD, MdR) ↦ confessé.

confessèr (fas.) ↦ confessé.

confession (col.) ↦ confescion.

confessional (col.) ↦ confescional.

confessiun (mar.) ↦ confescion.

confessor (fas., fod., amp.) ↦ confessour.

confessour Ⓔ it. confessore (EWD 2, 348) 6 1807 cunfessœur (PlonerM, Erzählung5GRD1807:47)
gad. confessur mar. confessur Badia confessur grd. cunfessëur fas. confessor fod. confessour, confessor amp. confessor LD confessour MdR confessur
s.m.f. Ⓜ confessours, confessoura, confessoures
sacedote che ha la facoltà di ascoltare la confessione e amministrare il sacramento della penitenza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ confessore Ⓓ Beichtvater ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) Canch’ël à finì la confesciun ne se gnèvel mefo con le confessur pervia de la penitënza. Quanch’ ël ha finì la confesŝiun ne se gnèvel meffo coǹ le Confessur per via de la penetënza. DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); c) El confessor cardea, che ‘l pensasse dassen (aesse proprio intenzion) de sodisfà i creditore El confessor cardeva, che ‘l pensasse da senn (avesse proprio intenzion) de soddisfá i creditore PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); e) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); f) L confessour cherdëva, che l malé assa la bona ntenzion de paié ju i debic ‘L confessour cherdeva, che l’amalé avessa la bona intenzioŋ de paye ĝiú i debitŝ PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.).

confessour (fod., LD) ↦ confessour.

confessur (gad., mar., Badia, MdR) ↦ confessour.

confidà (amp.) ↦ confidé.

confidar (bra.) ↦ confidé.

confidé Ⓔ it. confidare ‹ CŌNFĪDĀRE (EWD 2, 237) 6 1838 confida (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. confidé mar. confidé Badia confidé grd. cunfidé fas. confidèr bra. confidar fod. confidé amp. confidà LD confidé
v.intr. Ⓜ confideia
avere piena fiducia (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confidare Ⓓ vertrauen, Vertrauen haben ◇ a) Bën sce mio bun fre, / Confida en Dio dagnora plü Bönschö mio bung frö, / Confida ng Dio dagnora plü AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) per compirge vosc azet, / Confidà en El volege ben jent, / Dapò l piovan sarà content per compirge vos atzet, / Confidà ‘n El volee beng xent, / Dapò ‘l Piovang sarà content BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:256 (bra.); c) En Os ói confidé, y sté a pora nia. In Os ŏi cungfidè, e ste a pora nia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); d) Chi che confida en Ël, passará zënza dann porsura viperes y serpënc, pestará sot liuns y draguns. Chicche confida in El, passarà zenza dan pur sura viperes e serpentg’, p’starà soutt liungs e dragungs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia)
v.tr. Ⓜ confideia
1 affidare, consegnare con fiducia (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confidare Ⓓ anvertrauen ◇ a) Pröma a Dî, spo al mi fedel capo de ciasa ái confidé tüa porsona Pruma a Dio, spo al mi fedel capodeciaſa ai confidè tua persona DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
2 dire, rivelare in confidenza, facendo affidamento sull’altrui riservatezza (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confidare Ⓓ anvertrauen ◇ a) sucrëc no cunfidé auter ch’ai cumpanies stimei J sucrëtg no confidè aùter, ch’ai cumpagnes stimëi PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Sc’ al se resta ciamó val’ comando, o zënza val’ da me confidé, descurime döt, acioche üsc afars ascognüs, ne vëgnes sopolis cun os S’ el sè resta ciamò val comando, o zenza val da me confidè, descurimme dutt, acceocche ousc’ affari scognūs, nè vegne sopolīs cung os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ confidés, confideda, confidedes
consegnato con fiducia (gad.) Ⓘ affidato Ⓓ anvertraut ◇ a) i s’impormëti de l’assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé i s’ impormette d’l assigurè dal mal desc’ ch’ ‘ng tesoro prezioso a mè confidè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia)
se confidé (gad. V/P 1998, fod. Ms 2005) Ⓘ fare affidamento, confidarsi Ⓓ sich verlassen, sich anvertrauen ◇ a) mo sce t’es ’ci sëgn rica no confidete söi bëgns dla tera mo s’ t’ es ci sengn’ ricca nò confidete sui bengn’s d’la terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

confidé (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ confidé.

confidenza Ⓔ it. confidenza (EWD 2, 237) 6 1865 confidënza (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
gad. confidënza Badia confidënza grd. cunfidënza fas. confidenza fod. confidenza amp. confidenza LD confidenza
s.f. Ⓜ confidenzes
1 fiducia, sicurezza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ confidenza Ⓓ Vertrauen ◇ a) L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun, / Duta la cunfidënza pierd chël, che no crë a degun. L’uem prudënt së ‘ngiànna datrài drèt, chë ‘l no crë ad ugnuŋ, / Dutta la confidënza piërd chëll, chë no crë a deguŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Mi ejëmpl cuindi t’insëgnes a mëte en Dî su tüa confidënza. Mi esempio quindi t’ ingsegne a mette in Dì su tua confidenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia)
2 familiarità, dimestichezza (gad.) Ⓘ confidenza Ⓓ Vertrautheit ◇ a) por chësc le tratâra ëra cun dignité y sodëza, mo mai cun confidënza pur chesc’ ‘l trattala ella cung dignitè e sodezza, mo mai cung confidenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia); b) Timido y spaurí parô Schmerzenreich, a odëi tan de jënt, a ester la pröma ota lapró, mo plan plan ciafâl confidënza, y gnô discorsif Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d’jent, a