Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/262

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


costù
227


a) baldi, sunsi sforzada a s’anunzié na cossa teribla baldi, sungſi sforzada a s’ annunziè na cosa terribile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); b) Cossa stramba! (continuëiel tra se) tan bela, ch’al me parô denant la vendëta! Cosa stramba! (continueil tra sè) tang bella, ch’el mě parò denant la vendetta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

cossa (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD, MdR) ↦ cossa.

cössa (gad.) ↦ cuessa.

cossio (col.) ↦ coscio.

cost Ⓔ deriv. di costé (EWD 2, 291) 6 1845 a kosta de (BrunelG, MusciatSalin1845:12)
gad. cost mar. cost Badia cost grd. cost fas. cost bra. cost fod. cost amp. costo LD cost
s.m. Ⓜ cosć
la spesa necessaria per ottenere la proprietà o la disponibilità di qualcosa o per compiere una qualsiasi operazione economica (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costo Ⓓ Kosten ◇ a) Sigfrid s’un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun: a jí vistí alingrana fora de mosöra, a dé pasć de gran cost, y a desfá ia en chësta manira la roba dl patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung: a ji vistì all’ inggrana for de meſura, a dè pastg’ de grang cost, e a desfà ia in chesta maniera la roba d’l patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
a cost de (gad., fas.) Ⓘ a costo di Ⓓ auf die Gefahr hin, dass ◇ a) Se no voi lepe e bastonade / Colpes, legnade e forade, / Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Se nò voi lepe e bastonade / Kolpes, legnade e forade, / Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.); b) Y vigni ota impormët d’ester plëgn de religiun y da bëgn, de vire pur y inozënt, d’amé i uomini y d’i fá dl bëgn, ’ci a cost de tüa vita, sc’ al foss nezesciar E vignota impormett d’estr plengn d’religiung e da bengn’, d’vire puro e innozent, d’amè li uomini e d’i fa d’l bengn’, ci a cost d’tua vita, s’ el foss’ necessario DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

cost (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦ cost.

costa1 Ⓔ COSTA (EWD 2, 290) 6 1873 còstes pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. costa mar. costa Badia costa grd. costa fas. costa fod. costa amp. costa LD costa
s.f. Ⓜ costes
fianco di montagna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ costa, pendio, costone Ⓓ Bergrücken, Abhang ◇ a) y en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz e in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia)
avei su les costes (amp.) Ⓘ avere sullo stomaco Ⓓ auf dem Magen liegen haben ◇ a) Ogni ota un Monumento / Su ra costes, i arà! Ogni òta un Monumento / Sura cὸstes, i avarà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

costa (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ co-

sta1.

costa2 Ⓔ it. costa 6 1833 costes pl. (DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244)
gad. costa grd. costa fas. costa fod. costa amp. costa LD costa MdR costa
s.f. Ⓜ costes
zona che costituisce il limite tra la terra e il mare (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ costa Ⓓ Küste ◇ a) Ël à avü la desgrazia de naufraghè sö les costes de la Sicilia Ël ha avü la desgrazia de naufraghè seu les costes de la Sicilia DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:244 (MdR).

costa (gad., grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ costa2.

costà (col., amp.) ↦ costé.

costar (bra., moe.) ↦ costé.

costé Ⓔ CŌ(N)STĀRE (EWD 2, 291) 6 1833 costa (DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235)
gad. costé mar. costé Badia costè grd. custé fas. costèr bra. costar moe. costar fod. costé col. costà amp. costà LD costé MdR costè
v.intr. Ⓜ costa
avere un determinato prezzo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ costare Ⓓ kosten ◇ a) Cotant cósteles? / Ëles ne me costa nia. Mi cujin me les à donè. Cotant costeles? / Ëlles ne me costa nia. Mi cuĝiǹ me les ha donnè. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); b) Ëila po suiova ju la gotes cun si ciavëi, y unjova i piesc de Gejù cun n unghënt che custova na soma. Ëila pò sujòva s̄u la gottes con si tgiàvëi, y uns̄òva i pièŝ di Ges̄ù con un’ unguënt chë custòva na somma. VianUA, Madalena1864:193 (grd.)
v.tr. Ⓜ costa
esigere, richiedere, comportare, implicare (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ costare Ⓓ kosten ◇ a) Che à dovù vegnì / Un comissario aposta; / Ma se ‘l aesse fenì! / Vardà vos cie ch’i costa! Che á dovù vegni / Un Commissario apposta; / Ma se l’avesse feni! / Varda vos cié ch’i costa! Anonim, Monumento1873:2 (amp.); b) Mi fi, degöna fadia i ál costé a Idî döt chësc Mi fì, d’guna fadìa i àle costè a Iddì dutt chesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
vegnì a costé (MdR) Ⓘ costare Ⓓ kosten ◇ a) Cotant vëgn mo a costè n brac de chëst pano? Cotant vëgn mò a costè uǹ braćh de quest pano? DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR).

costé (gad., mar., fod., LD) ↦ costé.

costè (Badia, MdR) ↦ costé.

costèr (fas.) ↦ costé.

costèr (fas.) ↦ costù.

costero (bra.) ↦ costù.

costion (fas.) ↦ chestion.

costo (amp.) ↦ cost.

costore (amp.) ↦ costù.

costù Ⓔ it. costui, costoro 6 1873 costore (Anonim, Monumento1873:1)
fas. costèr bra. costero col. costù, costore amp. costore
pron. Ⓜ costori, costia, costores
questo, questa persona, per indicare per lo più con valore spregiativo, persona vicina a chi ascolta o anche vicina a chi parla, oppure persona appena nominata (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. Pz 1989, amp.) Ⓘ costui Ⓓ dieser ◇ a) E parlando de costore / Vieno a dì de zerte autre, / Nuia da manco peccatore / De chi verso nosautre. E parlando de costore / Vieno a