Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/280

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


culité
245


G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cucire Ⓓ nähen ◇ a) y intan ch’ara les insignâ a firé y cují, les devertîra cun cuntamënc y stories utiles e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’ e stories utiles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
cujì fora (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ricamare Ⓓ sticken ◇ a) scomenciâ so laur, y lasciâ tomé val’ legherma söl fió ch’ara cujî fora, sciöche la rosada söles flus di pra scomenceā so laur, e lasceā tomè val legrima soul fiò, ch’ella cujì fora, sceoucche la roſada soules flŭs di prā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) Döt te chëra stanza fô ciamó da odëi al medem post sciöch en chël de, che Genofefa l’â arbandonada: le torá da recamé - da cují fora - cun na gherlanda d’aurer Dutt te chella stanza fō ciamò da udei al medemmo post sceoucch ing chel dè, ch’Genofefa l’ā arbandonada: ‘l tarà da ricamè - da cujì fora - cuna gherlanda d’aurēr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ☟ re-

camé.

cujì (grd., fod., LD) ↦ cujì.

cujin Ⓔ nordit. cosin, cusin ‹ frz. cousin ‹ CŌNSOBRĪNUS (EWD 2, 344) 6 1833 cuĝiǹ (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. cujin mar. cujin Badia cujin fod. cujin MdR cujin
s.m.f. Ⓜ cujins, cujina, cujines
figlio di figlio di fratello o sorella (gad., MdR) Ⓘ cugino di secondo grado Ⓓ Cousin zweiten Grades ◇ a) m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. / Che él pa stè? / N mi cujin. m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. / Ch’él pa stè? / ’N mi cuĝiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Toc y comperi, parënc y cujins / Vistis da festa vignun a süa moda Totg’ e comperess, paraintg e cosings / Vistís da festa vignung a süa moda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (gad.).

cujin (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ cujin.

cujinà (col.) ↦ cujiné.

cujiné Ⓔ COQUĪNĀRE (EWD 2, 344) 6 1833 cuŝiné (DeRüM, TütParecé1833-1995:254)
gad. cujiné mar. cujiné Badia cujiné grd. cujiné fas. cojinèr moe. cojinar fod. cujiné col. cujinà amp. cojinà LD cujiné MdR cujiné
v.tr. Ⓜ cojineia
preparare, approntare, cuocere le vivande (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cucinare Ⓓ kochen ◇ a) I à na fancela, che sà da cujiné propi bëin. J’ha ‘na fanćella, che sa da cuŝiné pròpi bëiǹ. DeRüM, TütParecé1833-1995:254 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ cojinés, cojineda, cojinedes
cotto e preparato (riferito a vivande) (amp.) Ⓘ cucinato Ⓓ gekocht ◇ a) Ce magnàs da inperator / cojinade a uśo Franza Ce magnàs da inperatór / coginade a uso Franz̄a DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

cujiné (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ cujiné.

cul Ⓔ CŪLUS (EWD 2, 331; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’kul-u) 6 1821 kul (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. cü mar. cü Badia cü grd. cul fas. cul fod. cul amp. cu LD cul
s.m. Ⓜ cui
la parte posteriore del corpo, corrispondente alle natiche (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ didietro, deretano, sedere Ⓓ Hintern, Gesäß ◇ a) Sce n auter vën po a la ulëi, / Po dì: ce ues pa tu cuion, / Po sauti pu mé ti ciavëi / Y dai tl cul n bon calzon. She n auter vën po ala ulëi, / Po di: ce vues pa tu kujon, / Po sauti pu me ti ciavëi / I dai tel kul n bon kalzon. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul, / cun la coda sëura l cul. Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull, / con la Coda soural Cull. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ‘l cu da scarismà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); d) Al sënt ch’al é mort y toma söl cü: / morvëia tan grana ne uns’ mai odü! Al sëint ch’al é mort y toma söl cü: / mervöia tan grana ne uns’ mai odü! PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia).

cul (grd., fas., fod., LD) ↦ cul.

culata (fas.) ↦ culeta.

culatà (amp.) ↦ culeté.

culavia (col.) ↦ colavia.

culere (grd.) ↦ colar.

culeta Ⓔ CULUS + -ITTA (Lardschneider 1933:172) 6 1864 culèttes pl. (VianUA, JanAmalà1864:199)
gad. corëta mar. corëta Badia curëta grd. culëta fas. culata fod. culëta col. culeta amp. culeta LD culeta
s.f. Ⓜ culetes
salto che si fà appoggiando le mani o il capo a terra e lanciando le gambe in aria per voltarsi sul dorso (gad. A 1879; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ capriola, capitombolo Ⓓ Rolle, Purzelbaum
fé na culeta (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare una capriola Ⓓ einen Purzelbaum schlagen ◇ a) pona messësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu pòna muesseses fè dò, che tu faŝsèses forsi alcuna culèttes de plu VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.).

culeta (col., amp., LD) ↦ culeta.

culetà (col.) ↦ culeté.

culëta (grd., fod.) ↦ culeta.

culeté Ⓔ deriv. di culeta (EWD 2, 331) 6 1848 colletese 5 imper. (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. coreté mar. coreté Badia curetè grd. culeté fod. culeté, culité col. culetà amp. culatà LD culeté
v.tr. Ⓜ culeta
voltare qualcosa sottosopra o dalla parte opposta al diritto (gad. V/P 1998) Ⓘ rovesciare, rotolare Ⓓ umwerfen, wälzen
culeté al favé (gad.) Ⓘ far fare un capitombolo Ⓓ über den Haufen werfen ◇ a) scenó alzuns’ nos la mira / Cun nosc stuz! O arfamá / Coretesse al favá. se nò alzuns la mira / Con nos stutz, Con nos stutz, o arfamà / Colletese al favà. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Scenó alzunse pa nos la mira / de nüsc stuc afamá / y se coretun pa al favá / al favá, al favá / y se coretun pa al favá Schno alzunspa nos la mira / dö nösch Stutsch affama / o sö koretungpa all fava / all fava, all fava / o sö koretungpa all fava PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

culeté (grd., fod., LD) ↦ culeté.

culëur (grd.) ↦ colour.

culité (fod.) ↦ culeté.