Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/274

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cruzié
239


la comoditè te belles stanzes, nen’ ē plou capaze d’resistè t’ l crude d’chella caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia); b) Dopo che le cröde dl invern s’ ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina y amabla dal’ aisciöda Dopo ch’l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina e amabile d’al l’ainsceuda DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

crude (fod.) ↦ crude.

crüde (Badia) ↦ crude.

crudeil (fas.) ↦ crudel.

crudel Ⓔ it. crudele ‹  CRŪDĒLIS (EWD 2, 327) 6 1878 crudele (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13)
gad. crudel Badia crudel grd. crudel fas. crudeil bra. crudel LD crudel
agg. Ⓜ crudei, crudela, crudeles
insensibile, senza pietà (gad. A 1879; A 1895, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ crudele Ⓓ grausam ◇ a) Manajëia chëstes ermes por Idî, por defëne l’inozënza arbandonada, y en castighe al’iniustizia crudela Maneja chestes ermes pur Iddì, pur defenne l’innozenza arbandonada, e in castigo all’ ingiustizia crudele DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
s.m.f. Ⓜ crudei, crudela, crudeles
persona insensibile, senza pietà (gad.) Ⓘ persona crudele Ⓓ grausamer Mensch ◇ a) Insciö trionfâ le crudel bele danfora, söla speranza, che le conte tl pröm sënn ordinëies la mort de Genofefa. Ingsceou trionfava ‘l crudele belle dang fora, soulla speranza, che ‘l conte t’ l prum senn ordineie la mort de Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia).

crudel (gad., Badia, grd., bra., LD) ↦ crudel.

crudeltà (grd., fas., amp.) ↦ crudelté.

crudelté Ⓔ it. crudeltà (EWD 2, 327) 6 1878 crudeltè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30)
gad. crudelté mar. crödelté Badia crudelté grd. crudeltà fas. crudeltà fod. crudelté amp. crudeltà LD crudelté
s.f. Ⓜ crudeltés
caratteristica di chi è crudele (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ crudeltà Ⓓ Grausamkeit ◇ a) O benedëta nosta s. religiun, ëra sora é capaze d’i tó la crudelté ai lus y ales laurs! O benedetta nosta s. Religiung, ella sora è capaze di tŏ la crudeltè ai lŭs e alles laurz! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia).

crudelté (gad., Badia, fod., LD) ↦ crudelté.

crudo (amp.) ↦ crude.

cruf Ⓔ CRŪDUS (EWD 2, 326) 6 1864 cruves pl. (VianUA, JanAmalà1864:200)
gad. crü mar. crü Badia crü grd. cruf fas. cruf fod. cru col. cruf amp. cru LD cruf
agg. Ⓜ crufs, cruva, cruves
non sottoposto all’azione del fuoco o del calore (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crudo Ⓓ roh ◇ a) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) I dà a un ra carne cruda / E el pan al Spezier. I dá a un ra carne cruda / E el pan al Speziér. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

cruf (grd., fas., col., LD) ↦ cruf.

crupa (col.) ↦ proca.

crusc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ crousc.

cruton (grd.) ↦ croton.

cruzefijé Ⓔ ait. crucifiggere (EWD 2, 328) 6 1813 crucifigè (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. cruzifijé Badia cruzifijé grd. cruzefijé fas. cruzefìjer fod. crozifighé amp. cruzifijà
v.tr. Ⓜ cruzefijeia
mettere in croce, inchiodare alla croce per l’esecuzione capitale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ crocifiggere Ⓓ kreuzigen ◇ a) ie ve prëie umilmënter de cruzefijé cun na pert de vosta pëines mi cërn rebela je ve preijè umilmenter; de crucifigè cuna pert de vosta peinès mi ciern röbölle RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Ël é mort por amur di uomini, y de chi medemi, che l’â cruzifijé El è mort pur amur d’li uomini, e d’chi medemmi, ch’l ā cruzifiggè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

cruzefijé (grd.) ↦ cruzefijé.

cruzefìjer (fas.) ↦ cruzefijé.

cruzefis Ⓔ ait. crucifisso (EWD 2, 328) 6 1813 crucefis (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. cruzefis fas. crozefis bra. cruzefisc fod. crocefisc
agg. Ⓜ cruzefisc, cruzefissa, cruzefisses
messo in croce, inchiodato sulla croce (grd.) Ⓘ crocifisso Ⓓ gekreuzigt ◇ a) Cruzefis Gejù! Pietà, ie son chël che dut fala! Crucefis Giesu! Pietà, je son chal che dut falla! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) O Gejù cruzefis, dunëme l paravis. O Giesu crucifis, duname ‘l Paravis. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

cruzefis (grd.) ↦ cruzefis.

cruzefisc (bra.) ↦ cruzefis.

cruzià (amp.) ↦ cruzié.

cruziar (bra., moe.) ↦ cruzié.

cruzié Ⓔ nordit. cruziarse ~ it. crucciarsi (Gsell 1989a:149) 6 1763 cruziè ‘crucio’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. cruzié mar. crüzié Badia cruzié grd. cruzië fas. cruzièr caz. cruzièr bra. cruziar moe. cruziar fod. cruzié amp. cruzià LD cruzié
v.tr. Ⓜ cruzia
dare angoscia, affannare, tormentare (gad., fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ preoccupare, angosciare Ⓓ bekümmern, ängstigen ◇ a) la cosciënza me crüzia zënza assá la cosceienza m’cruzieia zenza aſsà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ cruziés, cruzieda, cruziedes
che è tormentato da pene fisiche o morali (gad. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crucciato, impensierito Ⓓ besorgt, bekümmert ◇ a) Cruzié assá, sciöch’ al ê, ponsâ le düca tra se zënza fá parora Cruzziè assà, sceocch’ el ē, pungsā ‘l duca tra sè zenza fa parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia)
se cruzié (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crucciarsi, preoccuparsi Ⓓ sich grämen, sich sorgen ◇ a) no t’ès brea de te cruzièr per la feides no t’es brea de te cruzier per la feides BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); b) Cuindi ne n’ói plü ester desfidënta y grama, scemia ch’i ne n’á no da firé, no da cují, i ne m’ó plü cruzié cun pinsiers do le guant. Quin-