Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/260

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


coscio
225


a se la rì Ma no ne è cosi / e se vedera un Dì / che se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); c) ma parlo coscì, perché vos m’intendede ma parlo coŝi, perché vos m’intendede PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); d) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); e) Tegnì bel net, e sparagnà; / Coscì al piovan ge piajarà; / Fajege l mus a le bulade. Tegnì bel net, e sparagnà; / Cossì al Piovang ge piaxarà; / Faxee ‘l muss alle bullade. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); f) se vos dutes coscì fejé ra voia / s’aé intenzion de continuà sta coses se voš dutes coscí fegé ra voia / s’ avé intenžion de continuà sta coses DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); g) la é jita via apede Cianbolfin, e la disc: "Coscì te fès tu!" la é ʒ̉ita via apede Čanbolfin, e la diš: "Koši te feš tu!" BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); h) La providenza à destinà così. La provvidenza ha destinà così. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion Chella pere femena canche l’ha zentù così, desperada de poder aver vendetta o calche sollievo alla soa passion SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☝ enscì
2 con significato quantitativo, talmente, tanto (fas. DILF 2013, fod., amp.) Ⓘ così Ⓓ so ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) con chel far coscì da bulo, / con chel śì da granatier con chel far coscì da bulo, / con chel zi da granatiér DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); c) Perché àl fat Sepon A duc i fascegn Ai pìcoi e gregn Scì infame cianzon. Perche al fat Sepon A dutc i Fassegn Ai picoi e gregn Si infame cianzogn. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); d) Mo fosse coscì famà, volesse ve preèr vèlch da magnèr. Mo fose cošì fama, volese ve preer velk da magner. BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); e) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) Nos cianton coscì presto / E parduto come ca Nόs ciantόn cosci presto / E parduto come cà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:30 (amp.); g) perché l’era n Re scì debol e fiach perchè l’era ‘n Re sì debol e fiach SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
3 con valore conclusivo in proposizioni coordinate, perciò, in conseguenza di ciò (fas., amp.) Ⓘ così Ⓓ so, deshalb ◇ a) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout su la sia robes, e l’é se n jit, e l’é ruà te n paìsc forestier lontan. E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git, e l’è ruà te ung paìs forestier lontang. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); b) L’auter enveze disc: "La mia la è po più bela veh." E coscì un dò l’auter, ogniun volea aer la più bela. L auter enveze diš: "La mia la e po più bela veh." E cošì un do l auter, ogni un volea aer la più bela. BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); c) E coscì el diornista / Podea esse Anpezan / Ma lore à abù ra vista / D’i dà a un outro chel pan… E cosscí el Diurnista / Podéa esse Ampezzan / Ma lore á abú ra vista / Di dá a un autro chel pan… Anonim, Monumento1873:2 (amp.); d) E coscì con chi outre / Che aea pì merito, / I dijea: con vosoutre / On ancora pì debito. E cosscí con chi autre / Che avea pí merito, / I discea: con vos autre / On ancora pí debito. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
4 in correlazione con "che" o "da" significa ‘a tal punto, a tal segno’ e introduce proposizioni consecutive (fod.) Ⓘ così Ⓓ so… dass ◇ a) percì l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri pertġi l’era de temperament così frat e da puo̮c, che no̮ solamẹnter no̮ vendicava con giustizia le offese dei autri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.) ☝ tant
coscì che (fod. DLS 2002) Ⓘ sicché Ⓓ dass, sodass ◇ a) cojì che ogniun, che ava velch sul stome, lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné cosichè ognun, che aveva velc sul stomec, lo sfogava senza sen fè velc danfora o se vergognè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

coscì (fas., caz., bra., moe., fod., amp.) ↦ coscì.

coscienza Ⓔ it. coscienza ‹ CŌNSCIENTIA (EWD 2, 285) 6 1857 cosciënza (DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9)
gad. cosciënza mar. coscionza Badia cosciënza grd. cuscienza fas. coscienza fod. coscienza amp. coscienza LD coscienza
s.f. Ⓜ coscienzes
sistema dei valori morali di una persona (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coscienza Ⓓ Gewissen ◇ a) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, / al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, / al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Na bona cosciënza porta le germe de consolaziun desche de vita la somënza. Na bona coscienza porta ‘l germe de consolaziung desch’ de vita la somenza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
en coscienza (gad., amp.) Ⓘ in coscienza Ⓓ nach reiflicher Abwägung ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês, / mo en cosciënza - sambëgn sënza Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês, / mo in cosciënza - sambëgn sënza DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia); b) Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse. / No in coscienza no ‘l é pì stà na festa. / Mai come chesta. Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse. / No in coscienza no l’è pì sta una festa. / Mai come chesta. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆

ria coscienza (gad.) Ⓘ cattiva coscienza Ⓓ schlechtes Gewissen ◇ a) La ria cosciënza le tormentâ La ria coscienza ‘l tormentā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

coscienza (fas., fod., amp., LD) ↦ coscienza.

cosciënza (gad., Badia) ↦ coscienza.

coscio Ⓔ it. coso (da CAUSA) (EWD 2, 286) 6 1858 porö côs (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2)
gad. cosce mar. coscio Badia coscio grd. coscio fas. cos bra. cos fod. coscio, cojo col. cossio, coso LD coscio
s.m. Ⓜ cosci
1 oggetto materiale (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, fod. Pe 1973; P/M 1985) Ⓘ cosa Ⓓ Ding
2 persona che desta commiserazione (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, LD DLS 2002) Ⓘ povero diavolo Ⓓ armer Teufel
pice coscio (gad.) Ⓘ omino Ⓓ kleiner Kerl ◇ a) Y chël pice cosce se n â abiné tanc, che chëra picera süa man n podô brancé ite. E chel picce cŏſe s’ n’ā abinè tangn’, che chella piccera sua mang ‘ng pudò branciè ite. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia) ◆ puere coscio (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ poveraccio, povero diavolo Ⓓ armer Kerl, armer Teufel, armer