Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/261

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


coscio
226


Schlucker ◇ a) Chel pere cos sciampa e sauta jun cort col piet te un temon Cöl porö côs schampô ö sautô schun cort col piet tö un temon ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.).

coscio (mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ coscio.

coscionza (mar.) ↦ coscienza.

coscita Ⓔ ven. cussita (MEWD 2005:110) 6 1856 cosita (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
fas. coscita caz. coscita bra. coscita fod. coscita, cojita col. cosita amp. cojita
avv.
1 in questo modo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ così Ⓓ so, auf diese Art und Weise ◇ a) Coscita i peres fascegn / zenza i sacramenc / Ence i più valenc / Doventassa duc luteregn. Cosita i peres Fasseng / zenzo i Sacramentc / Encie i piu valentc / Doventassa dutc Lutereng. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); b) "L me l’à ampò fata, chel berechin" l disc l Vent a so femena, ma me podee ben pissèr che no la va coscita. "El me l a ampo fata, kel berekin" l diš l Vent a so femena, ma me podee ben piser, ke no la va košita. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.) ☝ enscì
2 con significato quantitativo, talmente, tanto (fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ così Ⓓ so ◇ a) el l’é restà più che maraveà a veder coscita na bela femena el l e restà più ke maraveà a vedér cošita na bela femena BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.) ☝ tant
3 con valore conclusivo in proposizioni coordinate, perciò, in conseguenza di ciò (fas.) Ⓘ così Ⓓ so, deshalb ◇ a) i [les] se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries, coscita i se les rencure, che les no ge vegne mencèdes i [les] se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries, košita i se le rencure, ke les no ğe vegne menčedes BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.).

coscita (fas., caz., bra., fod.) ↦ coscita.

coscrit Ⓔ it. coscritto 6 1873 coscritto (Anonim, Monumento1873:4)
grd. coscrit fas. conscrit caz. coscrit bra. coscrit moe. coscrit fod. coscrito amp. coscrito
s.m. Ⓜ coscric
soldato di leva appena arruolato, recluta (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ coscritto Ⓓ Rekrut, Wehrpflichtiger ◇ a) Apò gnanche ben scrito, / E ‘l é parsona zivila; / Che ‘l fesc meo un coscrito / E un artejan anche vile. Appó gnanche ben scritto, / E l’é persona civile; / Che ‘l fesc méo un coscritto / E un artesan anche vile. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

coscrit (grd., caz., bra., moe.) ↦ coscrit.

coscrito (fod., amp.) ↦ coscrit.

così (col.) ↦ coscì.

cosita (col.) ↦ coscita.

coso (col.) ↦ cossio.

cossa Ⓔ it. cosa ‹ CAUSA (EWD 2, 288) 6 1763 cossa ‘res’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. cossa mar. cossa Badia cossa grd. cossa fas. cossa caz. cossa fod. cossa, cos, cosa col. cosa amp. cossa LD cossa MdR cossa
s.f. Ⓜ cosses
1 nome generico usato per indicare un’entità materiale o ideale, concreta o astratta (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ cosa Ⓓ Ding, Sache ◇ a) O mi seniëura, respuend la muta: cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? O mi segniœura, respuend la muta: tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) E per fà na cossa indertüra, mëssen se lascè dlaorela. E per fa ‘na cossa iǹ dertüra, mëss’ǹ se lasciè de l’orella. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); c) Ai s’ la mastia y s’ la römia / sciöche vidí na peza tömia / y se mët tl ce / cosses che ne n’é. Ai s’ la mastia y s’ la rümia / sciöch’ vidì na peza tümia / y se mët tel ćé / côsses che ne n’é. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); d) s’aé intenzion de continuà sta cosses / no sei ce che sarà. Élo na śuoia? s’ avé intenžion de continuà sta coses / no sei ce che sarà. Elo na zuoia? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); e) Jide ënghe vo te mi vinia a lauré, dij ël a chëi, che ve daré na cossa iusta! S̄ide ànche vo te mi vigna a laurè, diŝ ël a chëi, che vë darè na còssa justa! VianUA, LaurancVinia1864:194 (grd.); f) Chëla che toma anter i spinacians ie chëi, che la scota su, ma po vën chësta safuieda dala richëzes, dai plajëies, y dala cura per la cosses de chësc mond. Chëlla chë toma ànter i spinaĉàŋs jè chëi, chë la scota su, ma pò vëŋ chësta saffujèda dalla ricchëzzes, dai plas̄ëies, y dalla cura per la còsses de chëst mond. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); g) E po sul confin de stato cheste l é cose nezessarie. E po’ sul confin de stato cheste l’è cose necessarie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); h) Conscidra duncue, che vigni cossa, finamai les spines, che punj, mëss sorví a pordiché la pora y bunté paterna d’Idî. Considera dunque, che vigne cosa, finmai les spines, che punc’, mess’ servì a p’rdicchè la pora e bontè paterna d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); i) sëgn che te sas, y te te pos en val’ manira figuré la mort, ói porvé a t’insigné les cosses plü importantes dla storia ſengn’ che t’ sas, e tè t’ pos in val maniera figurè la mort, oi porvè a t’ insignè les coses plou importantes d’la storia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia)
2 avvenimento, fatto, circostanza (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod., MdR) Ⓘ cosa, fatto Ⓓ Umstand, Angelegenheit, Ereignis ◇ a) Chësc te farà pa mo sué! / Te muesses mefun la vaghé, / Y bel la cosses palejé. Këst te farà pa mo suè! / Te muesses mefe la vaghè, / I bel la kosses palesè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Umana cossa é le falè / Divina mo le perdonè Umana cossa é le fallè / Divina mó le perdonè DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); d) Ma l fi se à enrabià, el no volea jir en cèsa; so père a sentir sta cossa l’é jit fora el stes, e l l’à preà, che l vae ite Ma el fì se ha ‘nrabbià, el no volèa gir in cièsa; sò père a sentir sta cozza l’é git fora el stess, e ‘l l’ha preà, che el vaghe ite SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); e) La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
3 in alcuni costrutti pleonastici, per dare maggiore evidenza all’enunciato che segue (gad., fod.) Ⓘ cosa Ⓓ etwas ◇ a) De na cosa me faje marevea, che finamai l clero é stat così fazile a crede tanta impostura De una cosa me faje marevea, che fin mai ‘l Clero è stat così facile a crede tanta impostura AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) Ciamó na cossa: i á pö ’ci iö, sciöche tö, pere y uma söla tera Ciamò na cosa: i à pou ci iou, sceoucche tou, pere e uma soulla terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
4 unito a un aggettivo, assume lo stesso significato del nome astratto corrispondente (gad.) Ⓘ cosa ◇