Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/276

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cuech
241


cuatrozento (amp.) ↦ catercent.

cubia (fod., amp.) ↦ cobia.

cucagna Ⓔ it. cuccagna (EWD 2, 334) 6 1844 cucagna (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. cucagna mar. cucagna grd. cucania fas. cucagna fod. cucagna amp. cucagna
s.f. sg.
abbondanza, facilità di lauti guadagni, vita facile e godereccia (grd. F 2002, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ cuccagna, pacchia Ⓓ angenehmes Leben ◇ a) ra cucagna fenirà / con ramarico mortal ra cucagna fenirà / con ramàrico mortàl DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); b) Ce cucagna par un pezo / Ce richeza inze el paes Ce cucagna par un pezzo / Ce ricchezza inzèl paes Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

cucagna (gad., mar., fas., fod., amp.) ↦ cucagna.

cucania (grd.) ↦ cucagna.

cucé Ⓔ ven. cuzzà (Q/K/F 1982:85) 6 1873 se cuzà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
fas. cucèr moe. cuciar fod. cuzé col. cuzà amp. cuzà LD cucé
v.tr. Ⓜ cucia
ridurre all’obbedienza, piegare ai proprî voleri (fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ assoggettare, sottomettere Ⓓ knechten, unterwerfen
se cucé (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ accoccolarsi, accovacciarsi, rannicchiarsi Ⓓ sich kuscheln, sich zusammenkauern ◇ a) No ‘l é bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei outre inze ra coa / El và senpre a se cuzà. No le bon in vita soa / Mai inze busc de se ciatà / Ma dei autre inze ra còa / El va sempre, a se cuzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.) ☝ se cufé.

cucé (LD) ↦ cucé.

cucèr (fas.) ↦ cucé.

cuch kuk - (onomatop.) (EWD 2, 335) + dtir. guggû / nordit. cuco 6 1836 kuk (BrunelG, Fenì1836-2013:3541836)
gad. cuch mar. cuco Badia cuch grd. cuch fas. cuch bra. cuch fod. cuch amp. cuco LD cuch MdR cuch
s.m. Ⓜ cucs
uccello dei cuculiformi (cuculus canorus) (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cuculo, cucco Ⓓ Kuckuck ◇ a) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. / Pian desche n cuch / Son sentà su n ciuch Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. / Pian deskè n kuk / Song sentà su n čuk BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) Un ouzelato, burto cuco / Vedo el terzo a conparì Un’ auzelatto, burto cuco / Vedo el terzo a comparì Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); c) Fesc, che un cuco ra me coa / El no me posse mai ciatà Fesc, che un cuco ra mè cόa / El no me pόsse, mai ciatà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:41 (amp.).

cuch (gad., Badia, grd., fas., bra., fod., LD, MdR) ↦

cuch.

cucia Ⓔ adattamento di nordit. zuca (cfr. EWD 7, 400) 6 1878 cuccia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71)
gad. cücia Badia cücia bra. ciucia
s.f. Ⓜ cuces
piccolo recipiente (gad., bra. R 1914/99) Ⓘ calebassa Ⓓ Kürbisflasche ◇ a) Valgügn dis do, racomanera al pice, de resté bel chit tla ütia, y ara cun na gran maza grossa en man, da na pert jö na cücia plëna de lat Valgungn’ dis dō, raccomanela al picce, d’restè bel chìt t’ la ūtia, e ella cuna grang mazza grossa in mang, dana pēr jou na cūccia plena d’latt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); b) Schmerzenreich i presënta ala uma na picera cücia de lat y n cëst cun früc Schmerzenreich i presenta alla uma na piccera cuccia d’làtt e ‘ng ceast cung fruttg DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); c) i metô dant la cücia plëna de lat frësch i m’tō dant la cuccia plena de latt fresc DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); d) Ne te desmentié pa de tó cun te les cüces plënes de lat, por te renforzé, y le mazun por te defëne. Nè te d’esmentiè pa d’tŏ cung tè les cūccies plenes d’latt, pur t’ ringforzè, e ‘l mazzung pur tè d’fenne. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia).

cücia (gad., Badia) ↦ cucia.

cuciar (moe.) ↦ cucé.

cuciar Ⓔ nordit. cuciaro ‹ COCHLEARIUS (Q/K/F 1982:82) 6 1844 cuciaro (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
amp. cuciaro
s.m. Ⓜ cuciars
posata formata da una paletta ovale e concava con manico (amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ cucchiaio Ⓓ Löffel ◇ a) no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

cuciaro (amp.) ↦ cuciar.

cuco (mar., amp.) ↦ cuch.

cudria (grd.) ↦ cadria.

cué (grd.) ↦ coé.

cuè (Badia) ↦ coé.

cuecejin Ⓔ deriv. di cuecen  (EWD 2, 215) 6 1878 couccening (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48)
gad. cocejin Badia cöcejin LD cuecejin
agg. Ⓜ cuecejins, cuecejina, cuecejines
che tende al colore rosso (gad. P/P 1966; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rossastro Ⓓ rötlich ◇ a) düc i lëgns s’á vistí deboriada n bel corú blanch o cocenin duttg’ i legn’s s’ à vistì d’buriada ‘ng bell curù blanc o couccening DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

cuecejin (LD) ↦ cuecejin.

cuecen Ⓔ COCCINUS ‹  κόκκινος (EWD 2, 215) 6 1864 cuecen (VianUA, JanAmalà1864:200)
gad. cöce mar. checio Badia cöce grd. cuecen fas. chécen fod. cocen LD cuecen
agg. Ⓜ cuecegn, cuecena, cuecenes
che è del colore del sangue vivo, della porpora, del rubino e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rosso Ⓓ rot ◇ a) ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra, y sëis böllcuecen! VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) l auter di m’é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena mo do la mort l’àuter di m’hè crëpà na vàtgia, y chëlla fòa cueĉna mò dò la mòrt VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); c) Sciöch’ al spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel ciüf cöce Sceoucch’ el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng bel ceuff coucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); d) leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes legrimes i d’gorō jou pur les massalles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ☟ ros.

cuecen (grd., LD) ↦ cuecen.

cuech Ⓔ COCUS ‹ COQUUS (EWD 2, 220) 6 1813 kuega f. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. cöch mar. cöch Badia cöch grd. cuech fas. chech caz. chech moe. cöch LD cuech MdR cöch
s.m.f. Ⓜ cuecs, cuega, cueghes