Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/278

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cuessa
243


ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Fenìla donca. Jent dal cher / Scutà che che l Piovan ve disc, / Dal fantolin al velge grisc / Scutalo duc, perché - se mer! Finila donca. Xent dal choer / Scutà che che ‘l Piovang ve dis, / Dal fantoling al velge gris / Scutalo dutg, perché - se moer! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); g) Te düc i cörs che devoc ascotëia / La parora de Dî, che i cörs smorjelëia. Te dütg i cörs che devotg ascotája / La parola de Díe, che i cörs smorselaja. PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
4 fig. coraggio, ardimento (grd. G 1923; Ma 1953, amp.) Ⓘ cuore Ⓓ Herz ◇ a) Alora éi ciapà cuore, / E m’éi resolto continuà / Su sto metro a dì de lore, / E di afare che ‘l é stà. Allora ei ciappá cuore, / E m’ei resolto continuá / Su sto metro a dí de lore, / E di affare che l’é stá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
avei a cuer (fas. DILF 2013) Ⓘ avere a cuore, amare Ⓓ lieben ◇ a) E la jent l’aea a cher fora de mesura perché l’era n bel tous e valent. E la ʒ̉ent l aea a kér fora de mesura, perkè l era n bel tous e valent. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.) ◆ de bon cuer (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di buon cuore, generoso Ⓓ gutherzig, großzügig ◇ a) Vos scusà, sé braa śente / Galantome e de bon cuor / Boi da fazile inprescion / Ma no ve mancia nuia. Vòs scusà se braà zènte / Galantòme e de bon cuor / Boi da faziele impression / Ma no ve mancia nuia. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.) ◆ de cuer (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ di cuore Ⓓ von Herzen ◇ a) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera je ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) De ra carica ‘l aviso, / co Ventura ‘l i à portà, / su, de cuor, al paradiśo / ‘l à sta suplica mandà Dera càrica l’aviso, / co Ventura ‘l i a portà, / su, de cuór, al paradizo / l’a sta sùplica mandà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); d) Ligres y zënza fistidi sëise os, pices creatöres, deache ciantëis tan de cör Ligres e zenza fastidi seiſe os, picces creatures, dea che ciantais tang d’cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia) ◆ se tò a cuer (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ prendersi a cuore Ⓓ beherzigen, sich zu Herzen nehmen ◇ a) Ciamó na ota, scutede sö le Vangele, tolele a cör Ciamò naota, scoltede sou ‘l Vangele, tollel’l a cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

cuer (grd., LD) ↦ cuer.

cuerje Ⓔ nordit. cuerśe ‹ COOPERĪRE 6 1858 cuerta p.p. f.sg. (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. cuerje fas. scuerjer caz. cuerjer bra. cuerjer moe. scuerjer col. scuerje amp. cuerśe, scuerśe LD cuerje
v.tr. Ⓜ cuerj, cuerjon, cuert
mettere una cosa sopra, davanti o attorno a un’altra allo scopo di proteggere, nascondere, chiudere e sim. (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coprire Ⓓ bedecken ◇ a) E de jaides no vardon / Che vien infin pascion / A vede tanta roba / Par scuerśe chera goba. E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion / A vede tanta roba / Par squerse chera goba. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ cuert, cuerc, cuerta, cuertes
che presenta la superficie caratterizzata da uno strato uniforme o da una grande abbondanza di qualcosa (gad., fas. DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ coperto Ⓓ bedeckt ◇ a) Al prum portaa na crousc e i autres na bara cuerta de neigher. Al prum portaa no crous, ö i autres nô bara cuerta dö neiger. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); b) La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d’aica y de pëc se rompî sot al pëis. La munt e la val ē cuertes de na nevera tang alta, che les rames plou stersces di lengn’s d’aica e d’pecc’ se rompia soutt’ al apeis. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
corì.

cuerje (gad., LD) ↦ cuerje.

cuerjer (caz., bra.) ↦ cuerje.

cuerśe (amp.) ↦ cuerje.

cuert Ⓔ nordit. cuert ‹ COOPERTUS 6 1873 querto (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37)
gad. cuert Badia cuert fas. cuert col. cuart amp. cuerto
s.m. Ⓜ cuerc
struttura che copre un edificio e poggia sui muri perimetrali (gad., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ tetto Ⓓ Dach ◇ a) Che pì otes sun un cuerto / El se sconde là a paissà. Che pi òtes su n’un querto / El se scόnde là a paisà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); b) Ah no, Pere, che ne nes lascëis morí da fan; sce nes ëis mené sot a cuert, nes darëis ’ci da vire. Ah no, Pere, che nè nes lasceis morì da fang; se nes ais m’nè soutt a cuērt, nes darais ci da vire. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia) ☝ tet1.

cuert (gad., Badia, fas.) ↦ cuert.

cuerta Ⓔ nordit. cuerta ‹ it. coperta (EWD 2, 366) 6 1878 cuerta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. cuerta Badia cuerta grd. cuvierta fas. cuerta fod. cuierta amp. cuerta, coerta LD cuerta
s.f. Ⓜ cuertes
panno, drappo che serve per coprire (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coperta, coltre Ⓓ Decke, Bettdecke ◇ a) Ël istës á deslié sö la pocasc, trat y destenü fora dlungia le füch na cuerta El istess, à d’sliè sou la poccasc’, tratt e destenŭ fora d’lungia ‘l fuc na cuerta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia); b) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ☝ coutra.

cuerta (gad., Badia, fas., amp., LD) ↦ cuerta.

cuerto (amp.) ↦ cuert.

cuessa Ⓔ COXA (EWD 2, 289) 6 1858 chösö (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11)
gad. cössa mar. chessa grd. cuessa fas. chessa bra. chessa fod. cuossa LD cuessa
s.f. Ⓜ cuesses
parte dell’arto inferiore compresa fra l’anca e la gamba (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ coscia Ⓓ Oberschenkel ◇ a) l’é scaji ruà enfin sunsom ma no n’aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na