Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/248

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


content
213


DLS 2002) Ⓘ contenere, comprendere Ⓓ enthalten, fassen, beinhalten ◇ a) söl ur dl prezipize se storjô n lëgn sciöche n chirbis, les fëies ê sëces, y les züces ca y lá por tera meses frades; y ne contignî plü val’ da mangé soull’ urt d’l prezipizio sè storjōva ‘ng lengn’ sceoucche ‘ng chirbis, les fouies ē seccies, e les zūcches ca e là pur terra měſes frades; e nè contignō plou val da mangiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) Mo gnide mo cun me a conscidré i popi de pomacian, ai contëgn flus cöcenes che ne n’é dá fora daldöt, le corú cöce ciara, fat ite tl panjel, fora dl vërt. mo gnidemo commè a considerè i pōpi d’pomaciang, ei contengn’ flŭs couccenes che nen è dà fora d’l dutt, ‘l curù coucce ciara, fatt ite t’ l panjell, fora d’l vert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); c) Ciamó na ota, scutede sö le Vangele, tolele a cör, porvede de vire do sües dotrines, porcí ch’al contëgn parora, che mëna a contentëza chi che la tol sö cun fede. Ciamò naota, scoltede sou ‘l Vangele, tollel’l a cour, purvede d’vire daō suus dottrines, purcicch’ el contengn’ parora, ch’mena a cuntentezza chicche la tol sou cung fede. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

contegnì (fod., amp., LD) ↦ contegnì.

contegnir (fas., moe.) ↦ contegnì.

conteja Ⓔ deriv. di cunté (EWD 2, 352) 6 1878 conteſa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77)
gad. cunteja mar. cunteja Badia conteja grd. cunteja
s.f. Ⓜ contejes
relazione, esposizione di fatti o discorsi, spec. se fatta a voce o senza particolare cura, oppure se relativa ad avvenimenti privati (gad. V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953) Ⓘ racconto Ⓓ Erzählung ◇ a) Chësta cunteja lungia â indeblí l’amarada Chesta conteſa lungia ā indeblì l’amarada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

conteja (Badia) ↦ conteja.

contemplazion Ⓔ it. contemplazione 6 1813 cuntemplazion (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. contemplaziun Badia cuntemplaziun grd. cuntemplazion fas. contemplazion fod. contemplazion LD contemplazion
s.f. Ⓜ contemplazions
osservazione attenta e prolungata di qualcosa che suscita ammirazione o meraviglia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ contemplazione Ⓓ Betrachtung ◇ a) ve prëii ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tiera ala cuntemplazion dla cosses dl ciel ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries della tiaria alla cuntemplazion della coses del ciöl RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

contemplazion (fas., fod., LD) ↦ contemplazion.

contemplaziun (gad.) ↦ contemplazion.

contemplé Ⓔ it. contemplare 6 1813 cuntempleje (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
grd. cuntemplé fas. contemplèr fod. contemplé
v.tr. Ⓜ contempleia
meditare, considerare, fissare il pensiero su qualcosa (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ contemplare Ⓓ betrachten ◇ a) Maria! da Gejù mi bën fajëde, / Che cun frut cuntemplëie la pëines śën. Maria! da Giesu mi beng faschade, / Chè cun frut cuntempleje la peines deseng. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

contemplé (fod.) ↦ contemplé.

contemplèr (fas.) ↦ contemplé.

content Ⓔ CONTENTUS (EWD 2, 360) 6 1805 content (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. contënt mar. contont Badia cuntënt grd. cuntënt fas. content caz. content bra. content fod. content col. content amp. contento LD content MdR contënt
agg. Ⓜ contenc, contenta, contentes
pago, soddisfatto nelle proprie necessità, nei propri desideri e sim. (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ felice, contento, lieto Ⓓ fröhlich, froh, zufrieden ◇ a) Và ben, và ben coscì / valent Tomesc valent / con ti son dërt content Va beng va beng cosi / Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Pu mpo iel stat cuntënt / Y stajova ubedient. Pu m po iel stat kuntënt / I staſhova ubidiënt. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Tö t’es tan pros, y valënt / cun te me tlami dër contënt. Tö t’ és tang pross, é valänt / Con té më tlami där contänt PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); d) Chëst spazier m’à fat veramënter bun. / Iö sun bëin contënt. / Iö ves le dijô pö. Quest spazier m’ha fat veramëntr buǹ. / Jeu suǹ bëiǹ contënt. / Jeu ves le diŝô peu. DeRüM, TëmpRetornunseCiasa1833-1995:244 (MdR); e) Mo no, son content, la é falada, / L sciusciur l’era via te strada Mo no, song kontént, la he falada, / L šušùr l era via te strada BrunelG, MusciatSalin1845:3 (bra.); f) Mesanuote batea ra meridiana / co son ruà inze piaza e see contento Meza nuote batea ra meridiana / co son ruà inže piaža e see contento DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); g) Dejidres, sinziermënter, de vester fertunà y cuntënt, / Usserva bën chël puech che te é dit, y t’ares l paiamënt. Des̄idres, sinziermënter de vöst’r fortunà y cuntënt, / Ussërva bëŋ chëll puech che t’ hè dit, y t’ arès ‘l pajamënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) Gé son content de stèr apede voetres. Ǧé son kontent de star apede vo etres. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); i) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Zerto n prou, che vir inozënt, / Dlunch y tres sará contënt. Zerto ‘ng Prò, che vì innozent, / Dlung e tres sarà content. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); k) Sëgn möri contënta, deache tö te vires, y tüa inozënza é fora de vigni dübe. Sengn’ mouri contenta, dea che tou t’ viis, e tua innozenza e fora d’vigne dubbio. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
s.m. sg.
stato d’animo di chi è contento (gad., fas. DILF 2013, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ contentezza Ⓓ Zufriedenheit ◇ a) Anpezane, śà el prim ato / Nel seralio comunal / ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Con contento universal. Ampezzane, sà el prim atto / Nel serraglio comunal / Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); b) Sëgn se godi le paiamënt / A so onur, a nosc contënt. Sengn’ sè godi ‘l paiament / A so unur, a nosc’ cutent. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia)
contenc (gad.) Ⓘ volontà Ⓓ Wille ◇ a) ede almanco pieté d’osc fi, che sce ne sëis a mi contënc: la mort a intramidui ede almanco pietè d’osc’ fi, che se nè seis a mi contentg: la mort a intrami dui DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia) ◆ ester contenc (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ essere contenti, essere felici Ⓓ sich freuen, zufrieden sein ◇ a) Chëst ne pò ester atramënter, cioè ch’ël en sie fra tant de jënt inće tröc de ri, che gonot n’é contënć d’ester instësc ri Quëst ne pò estr atramëntr, cioè ch’ël eǹ sie fra tant de ĝënt inçhié treućh de