Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/233

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


con
198



5 complemento di relazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ con Ⓓ mit ◇ a) valent Tomesc valent / con ti son dërt content Valent Thomes Valent / con ti son dart content PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tö t’es tan pros, y valënt / cun te me tlami dër contënt. Tö t’ és tang pross, é valänt / Con té më tlami där contänt PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); d) Le Signur Idî é cun düc bun; / cun so aiüt é döt sann y intun L’Signur Idî é con düć bun; / con so aiüt é düt sann y intun PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); e) Dapò Cianbolfin l disc: "Che volede pa fèr co me, che son n pere om soul Dapò Čanbolfin l diš: "Ke volede po fèr kon me, ke son un pere om soul BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); f) Prima ne mancia la strada per la comunicazion col Tirol Prima ne manĉia la strada per la comunicazion col Tirolo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
6 con valore di gerundio (fas.) ◇ a) l’é se n jit en n paìsc lontan, e aló l’à magnà duta la sia facoltà con viver malamenter. l’e s’inshid in un paish lontan, e alló l’a magná duta la sia facoltá con viver melamente. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); b) te pree, che tu m’ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te, perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia te pręję, chö tu m’insegne, come tu so̱ffri chölle, ch’iò̬ sente chö se faš a te, perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.).

con (mar., fas., caz., bra., fod., col., amp., LD, MdR) ↦

con.

cöna (gad., mar.) ↦ cuna.

conbate (amp.) ↦ combate.

conbinà (amp.) ↦ combiné.

concé Ⓔ *COMPTIĀRE (EWD 2, 356) 6 1710 Conze (les strades) (Proclama1710-1991:167)
gad. cuncé mar. cuncé Badia cuncè grd. cuncé fas. concèr bra. conciar moe. conciar fod. concé col. conzé amp. conzà LD concé MdR cuncè
v.tr. Ⓜ concia
1 rimettere in funzione, riparare (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aggiustare, sistemare, rattoppare, rammendare Ⓓ flicken, stopfen, ausbessern, reparieren ◇ a) Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Ëles é scherzades, ëles à büsc. / Ne poste pa n pü’ les cuncè? Ëlles é scherzades, ëlles ha büŝ. / Ne pòste pa ‘ǹ pü’ les conćiè? DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR)
2 rimettere in salute (gad.) Ⓘ sanare, guarire Ⓓ wiederherstellen, heilen ◇ a) Podun avëi ci mal che orun / che öna o l’atra nes cuncia le magun. Podun avëi ći mal che orun / che üna o l’atra nes cuncia l’magun. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
3 sottoporre a concia (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ conciare Ⓓ gerben ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach á albü n bastert; / y por chësc la pelicia i oressel cuncé. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach á abü n bastert; / y per chëst la pilicia i oréssel concè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

concé (fod., LD) ↦ concé.

concér (moe.) ↦ concier.

concèr (fas.) ↦ concé.

conciar (bra., moe.) ↦ concé.

concier Ⓔ deriv. di concé ‘condire’ + - ier ‹ it. - iere (EWD 2, 356) 6 1844 conz̄ié (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. cuncier Badia cuncir grd. cuncier fas. concier moe. concér fod. concier col. conzier amp. conzié
s.m. Ⓜ conciers
1 (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ formaggio grattugiato Ⓓ geriebener Käse
2 fig. particolare sfumatura di tono o di espressione che caratterizzi un sentimento, un atteggiamento, un gusto (amp.) Ⓘ vivacità, sapore fig.Ⓓ Lebhaftigkeit, Würze fig. ◇ a) O se see un talaran / a firà sun chel paré, / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
conciers scherz. soprannome scherzoso con cui si designano gli abitanti di soraga (fas. R 1914/99) Ⓘ conditori scherz.Ⓓ Würzer scherz. ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Se se i spia tra Sèn Jan e Pera / I concéres da Poza / L ciaf i ge smoza / E i li trasc morc a tera. Se se li spia tra sen San e Perra / I concieres da Pozza / El ciaf i gie smozza / E i li tras mortc a terra. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

concier (fas., fod.) ↦ concier.

conclujion Ⓔ it. conclusione 6 1870 conclusion (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. contlujiun grd. cuntlujion fas. conclujion fod. conclujion col. conclusion LD conclujion
s.f. Ⓜ conclujions
compimento, termine di ciò che è avviato o iniziato (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ conclusione Ⓓ Abschluss
en conclujion (fas. DILF 2013, fod.) Ⓘ in conclusione Ⓓ schließlich, alles in allem ◇ a) N conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

conclujion (fas., fod., LD) ↦ conclujion.

conclusion (col.) ↦ conclujion.

concordia Ⓔ it. concordia ‹ CONCORDIA (EWD 2, 251) 6 1878 concordia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121)
gad. concordia Badia concordia grd. cuncordia fas. concordia fod. concordia amp. concordia
s.f. sg.
armonica conformità di sentimenti, di voleri, di idee tra due o più persone (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ concordia Ⓓ Eintracht ◇ a) de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y