Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/216

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


codî
181


sa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) O mituns da chël bel ciapel / dala cocarda rossa y blancia / alt en aria y n cigun / y le lombert che stlopetun O Mitungs da kal böll Chapell / dalla Coganda rossa ö blantga / alt in aria ö n tschigung / Ö l’Lomberd kö stlopetung PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

cocarda (gad., Badia, grd., fas., amp.) ↦ cocarda.

cöce (gad., Badia) ↦ cuecen.

cocejin (gad.) ↦ cuecejin.

cöcejin (Badia) ↦ cuecejin.

cocen (fod.) ↦ cuecen.

cöch (gad., mar., Badia, moe., MdR) ↦ cuech.

coche Ⓔ comp. di co + che 6 1813 koke (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. coche mar. coche Badia coche grd. coche fas. coche caz. coche bra. coche fod. coche LD coche, co che MdR coche
congiunz.
con valore comparativo-relativo, il modo in cui (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, MdR) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. / Coche fossa a mucé. E n jëde ulù pruvè, / She t’ies bon da me giapè. / Koke fossa a mucè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) N ater perdicadù contava na ota inte la perdica, coche le Signur Idie amâ Adamo e Eva ‘Ǹ atr Perdicadù contava ‘na ota inte la perdica, có che le Signur Iddie amâ Adamo e Eva DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); d) Ci che mai la jënt cuntâ / Vijo tosc s’imaginâ. / Coche chësc gnará / sciöche San Micurá. Ćiche mai la jënt contava / Vijo tost s’ imaginava. / Coche chësc gnarà / sciöch’ San Micorà. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); e) No son plu bon de jì su, dij Jan, zënza messësses unì cun me, y te mustrësse coche é fat No soŋ plu boŋ de s̄i su, diŝ S̄àŋ, zenza muesseses uni con më, y të mustrësse coche hè fàtt VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); f) "Po!" l disc Cianbolfin "che la [vae] coche la vel, più che morir da la fam no é nience a jir intorn chisc bosć." "Po! l diš Čanbolfin, ke la co ke la vel, più ke morir da la fam no è nience a ʒ̉ir intorn kiš bošć". BrunelG, Cianbolpin1866:13 (caz.); g) mo por sodesfaziun de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te ma pǫr soddesfaziun de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); h) Le grof sbalzé dal ciaval, saludâ düc, i tocâ a vignun la man, y damanâ coch’ ara é passada al ciastel tëmp, ch’ël ê sté demez ‘L Grof sbalzè dal ciaval, saludā duttg’, i toccā a vignung la mang, e damanā cocch’ ella è passada al ciastell temp, ch’el ē ste d’mezz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); i) Franz, l mut dla zità, a po cuntà, coche l ova tenù si usc per na usc dl ciel. frants, l mut d’la̤ tsitá, a pǫ kuntá, kǫ k’ l ǫ́a̤ tęnú si uš pę̆r na̤ už d’l tšíel. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☟ come
avv.
1 per enfatizzare quantità, grandezza o numero di cose in frasi interrogative, esclamative e relative (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ quanto Ⓓ wie viel, wie ◇ a) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? N’aldest’, uma, coch ’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); b) Ciarede mo coche düc salta / Incinamai le moler da Castalta Tscharödemo ko che dütg salta / Inkina mai l’Moler da Kastalta PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); c) Aldide, aldide, coche le vënt sciüra, y ürla spaventosamënter! Coche les rames se moscëda cun sënn Aldide, aldide, cocche ‘l vent sciura, e urla spaventosament’r! cocche les rames sè mosceda cung senn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); d) Al fô n spavënt coch’ i crëps rondenî! Al fova ung spavaint cò ch’i crapp rendenía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 significa ‘in qual modo?’ ed è usato in proposizioni indirette (MdR) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Ne saste pa coche le Vangele dij, ch’ël ne toma inće n ćiavëi de nost će jö ne sënza la vorentè de Die? Ne saste pa còche le Vangele diŝ, ch’ël ne toma inçhié ‘ǹ çhiavëi de nost çhié ĝeu ne sënza la vorentè de Die? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR).

coche (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ coche.

cochi Ⓔ it. cocco (Lardschneider 1933:160) 6 1828 cocchi (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
grd. cochi
s.m. pl.
violento colpo dato a qualcuno per fargli male (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ percossa, botta Ⓓ Prügel, Hieb, Schlag ◇ a) Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

cochi (grd.) ↦ cochi.

cocodril Ⓔ it. coccodrillo ‹ CROCODĪLUS ‹ χϱοχόδειλος (EWD 2, 217) 6 1873 cocodrilo (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. cocodril Badia cocodril grd. cocodril fas. cocodril fod. cocodril amp. cocodrilo LD cocodril
s.m. Ⓜ cocodrii
grosso rettile anfibio tropicale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coccodrillo Ⓓ Krokodil ◇ a) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

cocodril (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ cocodril.

cocodrilo (amp.) ↦ cocodril.

coda Ⓔ CŌDA ‹ CAUDA (EWD 2, 218) 6 1763 coda ‘cauda’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. coda mar. coda Badia coda grd. coda fas. couda moe. coa fod. coda amp. coda LD coda
s.f. Ⓜ codes
estremità lineare della parte posteriore del corpo dei vertebrati, costituita nei mammiferi e nei rettili dal prolungamento della colonna vertebrale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coda Ⓓ Schwanz, Schweif ◇ a) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul, / cun la coda sëura l cul. Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull, / con la Coda soural Cull. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

coda (gad., mar., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ coda.

codî (gad., Badia) ↦ codie.