Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/284

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


custodì
249


le leggera, pettegola, impertinente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ curioso Ⓓ neugierig ◇ a) Scemia ch’i esse libri assà e ch’i à bele cotant d’otes fat u de n’en comprè plü, sce fossi mefo impò corius de savëi le numer, la sort e le priesc de chisc libri. Ŝemìa ch’j’esse libri assà e ch’j’ha bel[e] cotant d’ótes fat ù de n’eǹ comprè plü, ŝe fossi meffo impò curiùs de savëi le numer, la sort e le pri[ejŝ de quiŝ libri. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Y düc fô dër coriusc / Sc’ ai n’odô, fôi plëgns de crusc. E dütg fo dar corius / S’ ai n’odò foi plains de crus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); c) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Ió son curious. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. Io song curiouz. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.); d) No cialé mei curiëus auter ch’a chël, che sta bën sëura, / Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. No tgëlè mëi curious aùter ch’a chëll, chë sta bëŋ soura, / Burta còsses ruina del cuer të pòrta d’ugn oura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); f) ‘L à un istinto assai curios / Par na scimia da pipà / Bocia larga, mus pelos / Dente fate par tazà. La un istinto assai curioso / Pàr na scimia da pipà / Bòcia larga, mŭs pelόs / Dente fatte, par tazzà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
2 che è diverso dal consueto e dal normale, bizzarro, stravagante (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ strambo, strano Ⓓ merkwürdig, sonderbar, kurios ◇ a) Oho ades amò viva al preve de Sepon / Che ai peres fascegn / Perauter bogn cristiegn / L’à fat na curiousa cianzon. Oho adess amo viva al preve de Sepon / Che ai peres Fasseng / Per auter bong Christieng / La fat na curiosa cianzong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.); b) Oh, uomini! os messëis veramënter ester creatöres corioses y bisares os! O, uomini! os m’sseis verament’r est’r creatures curioſes e biſarres os! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

curious (fas., caz., bra., fod., LD) ↦ curious.

curius (Badia) ↦ curious.

curona (grd.) ↦ corona.

curoné (grd.) ↦ coroné.

curpet (grd.) ↦ corpet.

curt (gad., mar., Badia) ↦ court.

curt Ⓔ *CŪRTUS (invece di CURTUS) (EWD 2, 368) 6 1632 curt (Proclama1632-1991:160)
gad. cört mar. cört Badia cürt grd. curt fas. curt caz. curt bra. curt fod. curt amp. curto LD curt MdR cürt
agg. Ⓜ curc, curta, curtes
1 che ha scarsa lunghezza (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corto Ⓓ kurz ◇ a) La muta l à prejentà. Chëst fova n buser curt, gros, stramp, melfat, y burt assé. La muta l’a preschentà. Kæst fova ung buser curt, gross, stramb, melfatt, y burt assè. PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Crive pu mé do vosc gust: / Uniuna à si fust! / Chi n uel longes, chi n uel curtes, / Chi n uel fosces, chi n uel burtes Crive pu me do vost gust: / Ogniùna ha si fust! / Chi n’uel lònges, chi n’uel cùrtes, / Chi n’uel fosches, chi n’uel burtes PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.)
2 che ha breve durata (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ breve Ⓓ beschränkt, kurz ◇ a) Nos s’un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) T’as pö dit, che iö desse comprè ćiavai da na bela vita cürta; chëst l’à pa bëin avüda cürta assà ël. T’ has peu dit, ch’jeu desse comprè çhiavai da ‘na bella vita cürta; quëst l’ha pa bëiǹ avüda cürta assà ël. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); c) El aea tegnù osservà, che canche no n’era fora nia, en curt temp vegnìa la pievia. El aea tegnù oserva, ke kan ke no n’era fora nia, ‘n kurt temp vegnia la pievia. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); d) la vita é cörta plëna de guai la vita è curta plena de guai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia)
en curt 1 (gad., fas.) Ⓘ in breve Ⓓ kurz, kurzum ◇ a) Pitores, beches da la val / E pelacrisć, musciac, concéres / Segnores, sec, en curt duc peres / Fascegn! scusonse; nia permal! Pittoress, becchess da Laval / E pellacristg, mussatg, concieress / Signoress, setg ‘n curt dutg peres / Fassegn! scusonsse; nia per mal! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Le grof cunta en cört i fac prinzipai dla storia ‘L grof cunta in curt i fattg’ prinzipai d’la storia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia) 2 (fas.) Ⓘ a breve, presto Ⓓ bald ◇ a) "Dona Chenina" disc l Vent "à da jir en curt te let e dapò cogne jir a ge scoèr fora l palaz "Dona Kenina, l diš el Vent, e da ʒ̉ir in curt te let e dapò cogne ʒ̉ir a ğe scoer fora l palaʒ BrunelG, Cianbolpin1866:19 (caz.) ◆ te n curt (gad.) Ⓘ presto, a breve Ⓓ bald ◇ a) por chësc s’aspetâra te n cört la mort pur chesc’ s’ aspettāla teng curt la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia).

curt (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ curt.

cürt (Badia, MdR) ↦ curt.

curtel (Badia, grd.) ↦ cortel.

curteleda (grd.) ↦ corteleda.

curtina (grd.) ↦ cortina1.

curto (amp.) ↦ curt.

curú (Badia) ↦ colour.

Curvea (grd.) ↦ Corvara.

curvì (col.) ↦ corì.

cusa (fas., fod.) ↦ acusa.

cusà (col., amp.) ↦ acusé.

cusar (bra.) ↦ acusé.

cuscienza (grd.) ↦ coscienza.

cusé (fod.) ↦ acusé.

cusèr (fas., caz.) ↦ acusé.

custé (grd.) ↦ costé.

custedì (grd.) ↦ custodì.

custim (grd.) ↦ costum.

custodí (gad., Badia) ↦ custodì.

custodì Ⓔ it. custodire ‹ CUSTŌDĪRE (Gsell 1989a:149) 6 1763 custodì ‘custodio’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. custodí Badia custodí grd. custedì fas. custodir fod. custodì LD custodì
v.tr. Ⓜ custodesc