Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/283

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cura
248


dìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); d) desses mené na bona vita en pesc, no pité por ëra, mo avëi cura de me desses m’nè na bona vita in pesc’, no pittè pur ella, mo avei cura d’mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

cura (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ cura.

curà (col., amp.) ↦ curé.

cüra (Badia, MdR) ↦ cura.

curaje (grd.) ↦ coraje.

curam Ⓔ *CORIĀMEN (EWD 2, 272) 6 1858 curam (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2)
gad. coran Badia curan grd. cuiam fas. curam bra. curam fod. curam amp. corame LD curam
s.m. Ⓜ curams
pelle degli animali resa inalterabile con la concia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cuoio, corame Ⓓ Leder ◇ a) Canche l’é la pruma sera l se tol l curam e l martel e l va sù Chan chö lö la pruma söra al sö tol al curam ö l’martèl ö l’va sù al sö impöô la lum ZacchiaGB, ContieFasciane1858* (bra.).

curam (fas., bra., fod., LD) ↦ curam.

curan (Badia) ↦ curam.

curar (bra., moe.) ↦ curé.

curat Ⓔ it. curato / dt.-österr. Kurat (EWD 2, 364) 6 1828 kurat (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. curat mar. corat Badia curat grd. curat fas. curat caz. curat bra. curat fod. curat amp. curato LD curat MdR curat
s.m. Ⓜ curac
il sacerdote assegnato a una curazia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ curato Ⓓ Kurat ◇ a) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. Auguron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) B. Minëise bëin, ch’ëla sie insciö, signur Curat? B. Minëise bëiǹ, ch’ëlla sie insceu, Signur Curat? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); c) Un incö nosc Siur Curat / Che na te ligrëza nes á fat Ung incö nos Sior Corat / Che na të ligrazza n’ës ha fat PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); d) Viva de Moena l segnor Curat, / Con so capelan lonch / De lenga no monch Viva de Moena l signor Curat, / Con so capellan long / De lenga non monch PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); e) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); f) Canche l’à sentù coscì l’é jit dal curat a preèr che l vardasse dò tel liber de bateisum. Kan ke l a sentù cošì l è ʒ̉it da l kurat a preer ke l vardasse dò te l liber de bateisum. BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); g) La luna flurësc / do piza de Sasplat; / la mutans da śën / dà la gauja al curat. La luna florasch / do pizza de sass platt; / la muttans da deseng / dà la causa al Curat. Anonim, LunaFlurësc1871:209 (grd.).

curat (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD, MdR) ↦ curat.

curato (amp.) ↦ curat.

curaza (grd.) ↦ coraza.

curazia Ⓔ it. curazia (EWD 2, 364) 6 1833 Curazia (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. curazia mar. curazia Badia curazia grd. curazia fas. curazìa fod. curazia MdR curazia
s.f. Ⓜ curazies
territorio con chiesa propria, affidato a un curato (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ curazia Ⓓ Kuratie ◇ a) Incandenò le compra la curazia [de] S. M. e se le fej portè. Inquandenò le compra la Curazia [de] S. M. e se le feŝ portè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR).

curazia (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ curazia.

curazìa (fas.) ↦ curazia.

curé Ⓔ it. curare (Gsell 1990a:155) 6 1833 cüra 3 (DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290)
gad. curé grd. curé fas. curèr bra. curar moe. curar fod. curé col. curà amp. curà LD curé MdR curé
v.tr. Ⓜ cura
procurare, provvedere, fare in modo (MdR) Ⓘ curare Ⓓ sorgen ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin / A chi [che] de fà mal procüra. Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ / A chi [che] de fà mal procüra. DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR)
se curé (fas.) Ⓘ curarsi Ⓓ sich kümmern ◇ a) no solament no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes non zolament no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

curé (gad., grd., fod., LD, MdR) ↦ curé.

curel (grd.) ↦ coral.

curèr (fas.) ↦ curé.

curëta (Badia) ↦ culeta.

curetè (Badia) ↦ culeté.

curezion (grd.) ↦ corezion.

curí (gad., Badia) ↦ corì.

curì (grd., fod.) ↦ corì.

curier (gad., Badia, grd.) ↦ corier.

curiëus (grd.) ↦ curious.

curios (amp.) ↦ curious.

curiosità (grd., fas.) ↦ curiosité.

curiosité Ⓔ it. curiosità (EWD 2, 367) 6 1878 curioſitè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. coriosité mar. coriosité Badia curiositè grd. curiosità fas. curiosità fod. curiosité LD curiosité
s.f. sg.
desiderio, abituale o episodico, di rendersi conto di qualcosa per vie insolite o per motivi personali (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ curiosità Ⓓ Neugierde ◇ a) y deache degügn ne i porseghitâ, les renovâi snel indolater y al dijô plëgn de coriosité: O che mai él, che sciüra tan bel? e dea che d’gungn’ n’i perseghitā, les renovai snell indolat’r e el dijō plengn’ d’curioſitè: O chě mai elle, che sciura tang bell? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

curiosité (fod., LD) ↦ curiosité.

curiositè (Badia) ↦ curiosité.

curious Ⓔ it. curioso ‹ CŪRIŌSUS (EWD 2, 366) 6 1763 courious ‘curiosus’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. corius mar. corius Badia curius grd. curiëus fas. curious caz. curious bra. curious fod. curious amp. curios LD curious MdR corius
agg. Ⓜ curiousc, curiousa, curiouses
1 desideroso di rendersi conto di qualcosa, per giustificabili motivi personali o, più spesso, per indo-