Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/268

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


Crepedel
233


Chiste inveze, d’inportanza / I se crede con rajon Chiste inveze, d’importanza / I se crede con ragiòn Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

creie (LD) ↦ creie.

crëie (gad., mar., Badia, MdR) ↦ creie.

crëier (grd.) ↦ creie.

creiser (fas.) ↦ creer.

creo (mar.) ↦ creve.

crep Ⓔ prelat. * krǐpp - (EWD 2, 308) 6 1763 craep ‘scopulus’ (Bartolomei1763-1976:75)
gad. crëp mar. crëp Badia crëp grd. crëp fas. crep fod. crëp col. crep amp. crepo LD crep
s.m. Ⓜ creps
1 rilievo naturale della superficie terrestre (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ montagna Ⓓ Berg ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Zënzater sëise Os, che provedëis de spëisa i corfs ince d’invern sö por chisc crëps, y ne se desmentiëis i romuns Zenz’ at’r seiſe Os, che provvedeis d’ſpeiſa i corv incie d’ingver sou pur chisc’ crepp, e nè sè desmentieis i rumungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia)
2 parete rocciosa di un monte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Masarei 20, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ roccia Ⓓ Fels ◇ a) Frësca é l’ega y bel sarëna, / Che da crëp vá y placia en banch Fresca è l’ega e bel serena, / Che da crepp va e placcea in banc DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) Al fô n spavënt coch’ i crëps rondenî! Al fova ung spavaint cò ch’i crapp rendenía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 roccia erta e scoscesa, per lo più elevata e di notevoli proporzioni (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ rupe Ⓓ Felsen ◇ a) Le ciastel de Sigfrid s’alzâ te n beliscim post sön n crëp inanter le Rein y la Mosel. ‘L ciastell de Sigfrid s’ alzā teng bellisimo post sounung crepp inantr ‘l Rein e la Mosel. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
4 masso di pietra (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ roccia Ⓓ Felsblock ◇ a) Na pert tumova sun crëps, y no pudova fé ravisa. na pèrt tumòva suŋ crèpes, y no pudòva fè ravisa. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); b) Os ëis fat nasce da chësc crëp sëch por me na fontana frësca Os ais fatt nasce da chesc’ crepp secc pur mē na fontana fresca DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

crep (fas., col., LD) ↦ crep.

crëp (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ crep.

crepa Ⓔ mozione di crëp (EWD 2, 308) 6 1866 crepes f. pl. (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
gad. crëpa mar. crëpa Badia crëpa fas. crepa caz. crepa fod. crëpa col. crepa
s.f. Ⓜ crepes
1 blocco roccioso staccato dal terreno, macigno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ masso Ⓓ Felsblock ◇ a) Cun romú degorôl jö n piun d’ega bela sarëna sciöche n spidl, che nasciô fora dla crëpa Cung rumŭ d’gorōle jou ‘ng piung d’ega bella sarena sceoucche ‘ng spid’l, che nasceò fora d’la creppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia); b) A chëstes parores s’é trata Genofefa sön na crëpa curida de müstl A chestes parores s’ è tratta Genofefa souna creppa curida d’must’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); c) Ince le grof s’ê imbatü te n animal, che sciampâ: y al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa Incie ‘l grof s’ ē imbattù teng animal, che sceampā: e el ‘l parseghita a ciaval pur creppes, rōs e brusces cina alla grotta d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia)
2 parete rocciosa di un monte (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ roccia Ⓓ Felsen ◇ a) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Canche vegn l Vent, prearé ben che no l me bute jù per sta crepa. Kan ke ven el vent, prearè ben, ke no l me bute ʒ̉u per sta krepa. BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.).

crepa (fas., caz., col.) ↦ crepa.

crepà (col., amp.) ↦ crepé.

crëpa (gad., mar., Badia, fod.) ↦ crepa.

crepar (bra., moe.) ↦ crepé.

crepé Ⓔ CRĒP(P)ĀRE (Gsell 1990b:360) 6 1763 crepè ‘crepo’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. cherpé mar. crepé Badia crepè, cherpè grd. cherpé fas. crepèr caz. crepèr bra. crepar moe. crepar fod. cherpé col. crepà amp. crepà LD cherpé
v.intr. Ⓜ crepa
morire, detto di animali e, spreg., di persona (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ crepare Ⓓ krepieren ◇ a) Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. / Di cians i plu valënc / Zanovel bel cui dënz. I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. / Dei cians i plu valënc / Zanovel bel kui dënz. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Ma de cuer ie ve bincësse / che la beles ve cherpëssa!!! Ma de cuer je vè Wünsches, / che la bölles ve crepes!!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Là, cardéme, ch’i ra studa / co na prescia r’arsità, / ch’i se jonfa, fin ch’i suda / dal festide de crepà. La, cardeme, ch’i ra studa / co na prèsca r’ arsità, / ch’i se gionfa, finch’ i suda / dal festide de crepà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut. Ampò no l’é crepà e l’é sciampà demez. ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. Ampô no lö crepà ö lö schampà dömetz. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.); e) E se no, ch’i crepe pura / Cie mai tanto zaareà E se nò, chi crèppe pura / Ciè mai tanto zaarcà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.)
crepé fora (fas.) Ⓘ sbottare Ⓓ ausbrechen ◇ a) la fam ge batea e candenó [l] crepa fora e l disc: "Oh mia bona Dona Chenina la fam ğe batea e kandenò crepa fora e el diš: "Oh mia bona Dona Kenina BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.).

crepé (mar.) ↦ crepé.

crepè (Badia) ↦ crepé.

Crepedel 6 1852 Crepedel (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. Crepedel
topon.
cima di 2306 m ad est di cortina d’ampezzo (amp.) Ⓘ