Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/235

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


condané
200


ala: Famena! úla ési, chi che te cusava? No tá degugn condanné. Ala ha dit: Degugn, Signour! Ma Gesú ha dit: Entgie mi no te condannaré. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); f) iö le sà inće, porćì che inte la Sacra Scritüra vëgn ćiamà i servidus prosc e da bëin a gode les ligrëzes de le Signore, mo alincuntra le servidù frat e da nia vëgn condanè jeu le sa inçhié, porçhi che inte la sacra scrittüra vëgn çhiamà i servidus proŝ e da bëiǹ a gode les ligrëzzes de le Signore, mó a l’incuntra le servidú frad e da nìa vëgn condannè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:270 (MdR); g) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia)
s.m.f. Ⓜ condanés, condaneda, condanedes
chi ha ricevuto una condanna (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ condannato Ⓓ Verurteilter ◇ a) al é pro taola sciöche n condané pro la mësa dl boia el è pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

condané (gad., mar., fod., LD) ↦ condané.

condanè (MdR) ↦ condané.

condanèr (fas., caz.) ↦ condané.

condèna (fas.) ↦ condana.

condizion Ⓔ it. condizione ‹  CONDĪCIŌ (EWD 2, 252) 6 1833 condiziuǹ (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. condiziun mar. condiziun Badia condiziun grd. cundizion fas. condizion fod. condizion amp. condizion LD condizion MdR condiziun
s.f. Ⓜ condizions
1 fatto o circostanza cui è subordinato il verificarsi di un altro fatto o circostanza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ presupposto, requisito, condizione Ⓓ Bedingung, Voraussetzung
2 con riferimento alla posizione sociale, allo stato familiare (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ condizione, situazione Ⓓ Situation, Verhältnisse ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é deventà de gragn signurs Avuǹ peu eŝempi assà, che persones de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

condizion (fas., fod., amp., LD) ↦ condizion.

condiziun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ condizion.

condolenza Ⓔ ait. condolenza (da CONDOLĒRE) (EWD 2, 254) 6 1878 condolenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. condolënza Badia condolënza
s.f. Ⓜ condolenzes
espressione verbale di partecipazione al dolore altrui (gad.) Ⓘ condoglianza Ⓓ Beileid ◇ a) O vé mo nosc pice conte! ci n bun y bel möt! y tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les esclamaziuns y domandes de condolënza y contentëza. O vemmo nosc’ picce conte! ci ‘ng bung e bell mūtt! E tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

condolënza (gad., Badia) ↦ condolenza.

condotier Ⓔ it. condottiere (EWD 2, 254) 6 1878 conduttier (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79)
gad. condutier Badia condutier
s.m.f. Ⓜ condotiers
chi guida, chi conduce (gad.) Ⓘ condottiero Ⓓ Führer ◇ a) Gejú Crist sides cun te, so spirit sides to condutier y maester Gesù Cristo sii cung te, so spirito sii to conduttier e maest’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia).

condü (gad.) ↦ condüje.

conduje Ⓔ CONDŪCERE (EWD 2, 254) 6 1833 condüŝe (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. condüje, condü mar. condü Badia cundüje, cundü grd. cundujer fas. condujer fod. conduje LD conduje MdR condüje
v.tr. Ⓜ conduj, condujon, condut
1 accompagnare, portare, guidare persone o animali (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ condurre Ⓓ führen ◇ a) dopo che la vera fô finida él sté condüt dal düca en propria ciasa dopo che la verra fō finida elle ste condutt dal duca in propria ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); b) la uma le tol por la man, y le mëna alaleria, y le condüj te na val döt en flu la uma ‘l tol pur la mang, e ‘l mena alla lergia, e ‘l cundusc’ tena val dutt in flu DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia)
2 determinare a un comportamento o a un atteggiamento, spingere (gad., MdR) Ⓘ condurre, indurre Ⓓ leiten, verleiten ◇ a) B. Chëst pò tüt ester insciö che dijëis, mi bun signur Curat, mo la jënt jona se lascia impò massa gën condüje a le mal B. Quëst pò tüt estr insceu che diŝëis, mi buǹ Signur Curat, mó la ĝënt ĵonna se lascia impò massa giaǹ condüŝe a le mal DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Basta che se lasciunse condü, la providënza, bunté y sapiënza d’Idî nes mëna sigü le plü bëgn por döta la vita Basta ch’s’ lasceungſe cundù, la provvidenza, buntè e sapienza d’Iddì nes mena sigū ‘l plou bengn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia)
conduje a ciasa (gad.) Ⓘ portare a casa Ⓓ heimbringen ◇ a) te chëres stôl scrit che ëra periâ decontin Idî, ch’al le condujess sann dala vera a ciasa te chelles stēle scritt, ch’ella priā d’conting Iddì, ch’El ‘l condjess’ san dalla verra a ciaſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia) ◆ conduje ca (gad.) Ⓘ procurare, portare Ⓓ herbeibringen, herbeischaffen, herbeiführen ◇ a) déi l’anel tl dëit, y i cialzá ti pîsc, despó condujede ca n bel videl gras dè i l’anèl in tel dait, e i cialzà in ti pisc, despò condusède cà ‘n bel vidèl gras FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia).

conduje (fod., LD) ↦ conduje.

condüje (gad., MdR) ↦ conduje.

condujer (fas.) ↦ conduje.

condutier (gad., Badia) ↦ condotier.

conedì Ⓔ mhd. künden + influsso (etimologia popolare) di ‘dire’ (EWD 4, 70) 6 1821 kunedì (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*1915:60)
grd. cunedì
v.tr. Ⓜ conedesc
comunicare (in chiesa) una notizia cui di solito si attribuisce notevole importanza, specialmente un matrimonio (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ annunciare, proclamare Ⓓ verkünden, kundtun ◇ a) Fajëde pa po cunedì; / La vedles ne n’à pa po da dì. / Es audì? / Fé tu nsci! Faʃhëde pa po kunedì; / La vedles ne n’a pa po da di. / Es audi? / Fe tu inshi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.).

conesce Ⓔ COGNŌSCERE (EWD 2, 256) 6 1821 kunëshe (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)