Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/225

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


comedé
190



v.tr. Ⓜ comeda
eliminare imperfezioni, difetti, errori da qualcosa, in modo da migliorarla (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ correggere, migliorare Ⓓ korrigieren, verbessern ☟ corege
se comedé (amp., MdR) Ⓘ migliorare Ⓓ sich bessern ◇ a) Ël n’é demà aje, mo ël é pezorant [=puzorënt?] sco valch de rie. Iö spere pa che ël se comodëie n püch, derest ne fóssel poscibl de le bëire. Ël n’é demà aŝe, mó ël é pezzorant sco valq de rie. Jeu spere pa ch’ël se comodëje ‘ǹ püc, derest ne fossl posŝibl de le bëire. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); b) porćì ch’ater ch’ajëi ne pòn fà de n te’ vin in cajo che ël ne se comüda, e de tant d’ajëi n’ài debojëin iö porçhi ch’atr ch’aŝëi ne poǹ fa de ‘ǹ tä viǹ iǹ caŝo ch’ël ne se comüda, e de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); c) Ci dirà: no i aconsento! / Por diou ch’el se comede. Ci dirá: no’ i acconsento! / Por diau ch’el se comede. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

comedé (gad., mar., fod., LD, MdR) ↦ comedé.

comedèr (fas.) ↦ comedé.

comedia Ⓔ it. commedia 6 1833 comédia (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. comedia mar. comedia Badia cumedia grd. cumedia fas. comedia fod. comedia amp. comedia LD comedia MdR comedia
s.f. Ⓜ comedies
composizione destinata alla rappresentazione scenica con svolgimento e finale solitamente lieti (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ commedia Ⓓ Lustspiel, Komödie ◇ a) Sarëis stada inier a la comedia? / Perdonede, iö ne sun stada ite, porćì che la raprejentaziun ch’ëi à dè inier, n’ê de mi gusto. Sarëis stada inier a la comédia? / Perdonéde, jeu ne suǹ stada ite, porçhi che la rapreŝentaziun ch’ëi ha dè inier, n’ê de mi gusto. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
comedia divina (gad.) Ⓘ Divina Commedia Ⓓ göttliche Komödie ◇ a) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

comedia (gad., mar., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ co-

media.

comedità (bra.) ↦ comodité.

comedo (fod.) ↦ comodo.

comedon Ⓔ *CUMBITŌNE (Gsell 1992b:227) 6 1858 comedon (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:5)
gad. comedun mar. comedun Badia cumedun grd. cumedon fas. comedon caz. comedon bra. comedon fod. comedon amp. comedon LD comedon
s.m. Ⓜ comedons
regione dell’arto superiore in cui il braccio si articola col avambraccio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ gomito Ⓓ Ellbogen ◇ a) E dapò i à fat na noza e n nozon / E na bela gran cena / E i me à trat tel comedon / N os, che amò l me remena. E dapô i a fat n’nôzô ö un nôzon E una bella gran cöna E i mi a trat tel comedom Un os, chö amô il me römöna. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:5 (bra.); b) dapò sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch e l comedon dret dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

comedon (fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ comedon.

comedun (gad., mar.) ↦ comedon.

comegnun (mar.) ↦ comunion.

comenadù (gad., mar., Badia) ↦ comandadour.

comete Ⓔ it. commettere ‹ COMMITTERE (EWD 2, 235) 6 1833 comettess (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. comëte Badia comëte grd. cumëter fas. cometer bra. cometer fod. comëte col. comete amp. comete LD comete MdR comëte
v.tr. Ⓜ comet, cometon, cometù
compiere, specie azioni considerate riprovevoli o negative (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ commettere Ⓓ verüben, begehen ◇ a) N ater perdicadù contava na ota inte la perdica, coche le Signur Idie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi cometess le pićé ‘Ǹ atr Perdicadù contava ‘na ota inte la perdica, có che le Signur Iddie amâ Adamo e Eva, prüma ch’ëi comettess le piçhié DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) Pere! ie é cumetù picià dant a Idie y dant a vo Père! jö hè cummuettù pitgià dànt a Iddie y dànt a vo VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); c) é doventà severiscimo persecutor de ogneun, che contra l’onor de la corona cometessa valch è diventà ševerissimo persecuto̬r d’ognun, chö contro l’ono̬r della co̬ro̬na commettęssa valc RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); d) é deventé n rigorosiscim persecutur de vignun che cometess val’ cossa cuntra l’onur dla corona da chësta inant è dẹvẹntè un rẹgo̮ro̮sissimo pẹrsẹcutór de végnun chẹ co̮mmẹttassa val co̮sa cuntra l’o̮nur d’la co̮ro̮na da casta innant PescostaC, DecameronIXBAD1875:653 (Badia); e) ie deventà rigorëusiscim persecutor d’uniun che contra l’unëur dla curona cumetëssa velch da mo nlà. ię dęvęntà rigo̬ro̬sissimo pęrsęcuto̬r d’ugnun chę co̬ntra l’unęur dlå curo̬na cummęttęssa velc då mo̱ in là. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); f) é deventé n severiscim persecutor de ogniun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’ outa nlà è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) Ciaréi ala löna en cil, coch’ ara proa de s’ ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

comete (col., amp., LD) ↦ comete.

comëte (gad., Badia, fod., MdR) ↦ comete.

cometer (fas., bra.) ↦ comete.

comià (caz.) ↦ comié.

comiat (fod.) ↦ comié.

comié Ⓔ it. commiato ‹ COMMEĀTUS (EWD 2, 240) 6 1878 comiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9)
gad. comié mar. comié Badia cumié grd. cumià fas. cumià caz. comià fod. comiat LD comié
s.m. Ⓜ comiés
permesso di allontanarsi, di partire (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas.