Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/242

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


consegné
207


â le conte fat fondé tl bosch n’abitaziun por n romita cun na capela a man dërta dla caverna, ch’ê gnüda consacrada da vësco Idolfo Belle pur consei d’Genofefa ā ‘l conte fatt fundè t’ l bosc n’abitaziung pur ‘ng romita cuna cappella a mang derta d’la caverna, ch’ē gnuda consagrada da vesco Idolfo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
2 offrire in voto (gad.) Ⓘ consacrare Ⓓ opfern, weihen ◇ a) O Signur, da Os ái iö ciafé chësc fi, da Os ál la vita; por ester osta scincunda, aldel a Os, a Os mëssel gní consacré. O Signur, da Os ai iou ceaffè chesc’ fì, da Os ale la vita; pur est’r osta sincunda, ald’l a Os, a Os, mess’l gnì consagrè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia).

consacré (gad., fod., LD) ↦ consacré.

consacrèr (fas.) ↦ consacré.

consagré (mar.) ↦ consacré.

consagrè (Badia) ↦ consacré.

conscideré (MdR) ↦ conscidré.

conscidrar (bra.) ↦ conscidré.

conscidrazion Ⓔ deriv. di conscidré (EWD 2, 258) x it. considerazione 6 1813 cunschideration (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. conscidraziun mar. conscidraziun Badia cunscidraziun grd. cunscidrazion fas. conscidrazion fod. considerazion amp. considerazion LD conscidrazion
s.f. Ⓜ conscidrazions
1 esame attento e accurato (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ considerazione Ⓓ Überlegung, Betrachtung ◇ a) Porcí, saste, mi caro, t’es n bun fi, y mia consolaziun, mo perfetamënter bun ne n’este ciamó, y te le conesciaras, a na picera conscidraziun. Purci, saste, mi caro, t’ es ‘ng bung fì, e mia consolaziung, mo perfettament’r bung nen este ciamò, e t’l cunescerās, a na piccera consideraziung. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia); b) Do chëstes conscidraziuns s’ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó taiënta Dō chestes consideraziungs s’ àla chirì t’ l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
2 osservazione, riflessione, meditazione (grd.) Ⓘ considerazione Ⓓ Meditation ◇ a) Gejù tol la Crëusc sula sciables. / Cunscidrazion. / Vé tlo ti Redentor cun l pëis dla crëusc ciarià! Giesu tol la Crousch sulla Schables. / Cunschideration. / Vè clò ti Redentor col peis della Crousch ciaria! RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.).

conscidrazion (fas., LD) ↦ conscidrazion.

conscidraziun (gad., mar.) ↦ conscidrazion.

conscidré Ⓔ it./nordit. considerar(e) ‹ CŌNSIDERĀRE (EWD 2, 258) 6 1813 conschidre (RungaudieP, LaStacions1813-1878:92)
gad. conscidré mar. conscidré Badia conscidré grd. cunscidré fas. conscidrèr bra. conscidrar fod. consideré col. considerà amp. considerà LD conscidré MdR conscideré
v.tr. Ⓜ conscidreia
1 esaminare attentamente in tutte le possibili relazioni e conseguenze (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ considerare Ⓓ erwägen, bedenken ◇ a) Conscidrede vicí dl’aria, ai ne somëna, ai ne regöi, y pöimpó i mantëngn le Pere en Cil Considerede vicceì d’l’ aria, ei nè somena, ei nè regoui, e pouimpò i mantengn’ ‘l Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia); b) Conscidra duncue, che vigni cossa, finamai les spines, che punj, mëss sorví a pordiché la pora y bunté paterna d’Idî. Considera dunque, che vigne cosa, finmai les spines, che punc’, mess’ servì a p’rdicchè la pora e bontè paterna d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); c) ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl, ne ve dëssa tumé ite, chi che l à mpià? ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl, nę vę dá̤sa̤ tumę́ ítę, ki k’ l a mpiá? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 guardare attentamente, osservare (gad., grd.) Ⓘ considerare Ⓓ betrachten ◇ a) N di stajova n grum de jënt jëuna dant a n cunvënt di capuzineri, y cunscidrova na pitura sul mur de chël, […]. Cunscidran sta pitura se la rijova ëi drë dassënn Uŋ di stas̄ova uŋ grum de s̄ënt s̄ouna dànt a uŋ cunvënt dei Capuzineri, y cuns̄idròva na pittura sul mur de chëll, […]. Cunsidràŋ sta pittura sëla ris̄ova ëi drè dasënn VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); b) Al conscidra, y damana, ci ch’al é chëres cin’ pices cosses t’amez ala coa. El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t’ amezz alla cō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
3 pensare, considerare con attenzione (grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ considerare, riflettere Ⓓ betrachten, meditieren ◇ a) Gejù plën de misericordia! mort te fossa, y cun la grazia de cunscidré suvënz cun frut vosta mort y pascion dulerëusa, ve prëie mo leprò dl gran don de sté scialdi te vosc sant amor Giesu plein de misericordià! mort te fossa, j culla grazia de conschidre suvenz cun frut vosta mort i paschion dulorousa, ve preje mò le prò del gran don de ste schaldi te vosch sant amor RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.)
4 reputare, ritenere, giudicare (MdR) Ⓘ considerare Ⓓ betrachten ◇ a) trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza ec., de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare. trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza ec., de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) süa libreria, che ël consciderava sëmper sco süa plü gran richëza süa libreria, ch’ël conŝiderava sëmpr sco süa plü graǹ ricchëzza DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR)
conscidré fora (gad.) Ⓘ esaminare Ⓓ genau betrachten, durchstudieren ◇ a) Chësta storia é por tröc nia da nü, mo sc’ an la pó lí y conscidré fora plü avisa, ciafon laite tan de beles istruziuns Chesta storia è pur troucc’ nia da nū, mo s’ ang la po lì e considerè fora plou avvisa, ceaffung laìte tan de belles instruziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:V (Badia).

conscidré (gad., mar., Badia, LD) ↦ conscidré.

conscidrèr (fas.) ↦ conscidré.

conscrit (fas.) ↦ coscrit.

consear (bra.) ↦ consié.

conseèr (fas.) ↦ consié.

consegnà (amp.) ↦ consegné.

consegnar (bra., moe.) ↦ consegné.

consegné Ⓔ it. consegnare ‹ CŌNSIGNĀRE (EWD 2, 261) 6 1878 consignè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95)
gad. consegné Badia consigné grd. cunsenië fas. consegnèr bra. consegnar moe. consegnar fod. consegné, consigné amp. consegnà LD consegné
v.tr. Ⓜ consegneia
affidare, dare in custodia o in possesso (gad. A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ consegnare, affidare Ⓓ übergeben, anvertrauen ◇ a) Rencurela sciöche n gran tesur, tëgnela da düc ascognüda, y unicamënter en man a mi om i la consegnaraste a so ritorno. Rincurla sceouc-