Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/287

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


252
252


in chera ota el và da un scior a fei el servidor e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) N conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) y s’á ponsé de jí dal re a se lamonté e s’ ha ponsè de ži dalle Rè a se lamontè PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
4 introduce un complemento di stato in luogo (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ a Ⓓ bei ◇ a) canch’al é gnü, y rovâ daimpró da ciasa, aldîl sonan y balan chanch’ al è gnü, e rovóa dainpro da tgiasa aldíle sonang e ballang HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) e cánche l vigniva e ruáva damprò da cesa, l à sentì, che i ciantáva e baláva e chanche ‘l vigniva e ruava dampro da tgiésa, l’ha senti, che i giantava e ballava HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) O mineste tö, ch’ël ciafass da ćiasa fora plü fazilmënter la via per jì a paraîsc, ch’inte n ater lüch? O mineste teu, ch’ël ćiaffass da çhiasa fòra plü facilmëntr la via per ĝi a paraÿŝ, ch’inte ‘ǹ atr lüc? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); d) Canche l ie ruà da daujin da cësa, y l à audì sunan y ciantan, à ël cherdà ora n fant Càŋchè l’jè ruà da da us̄iŋ da tgesa, y l’hà àudi sunàŋ y tgiàntàŋ, hà ël cherdà òra uŋ fànt VianUA, FiProdigo1864:193 (grd.)
5 introduce un complemento di tempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ da Ⓓ seit, von ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’ester ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Chël Bun Dio t’á daidé / Fina sën dagnora ennant, / Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant. Chel bung Dio ta daidö / Fina seng dagnora ngnant, / Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); c) vardà père, gé ve serve jà da tenc de egn encà, senza mai ve dejobedir vardà père, ge ve serve za da teng de egn in cà, senza mai ve desobedir SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); d) Y da iló a püc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un él jü demez te n paisc forstí E dailò a pucc dis, abinè ch’l’àa ‘l fi pleù jon dutt in adùm, sen èl ju demèz ten paisch forstì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); e) Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Me dijeva da puoch un da nosta vila […] Me diseva da puoc un da nossa villa […] AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Iö sun Berta, fia dl capo dles porjuns, bele da n bun pez amarada Jou sung Berta, fìa d’l capo dles p’rjungs, belle da ‘ng bung pezz amarada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
6 introduce un complemento di tempo determinato (gad. A 1879, grd. A 1879; F 2002, fas. A 1879, fod. A 1879, amp. A 1879, MdR) Ⓘ di Ⓓ am ◇ a) Tuë tu ca y fé nsci: / Canche l leva da duman, / Va y bossi la man! Tue tu ka i fe nshi: / Kanke l leva da duman, / Va i bossi la man! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) E da doman bonora l’é retornà te gejia E da doman bonora l’é retorná in te glesia HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); c) Can pa? Da doman? / Perdonede, da doman le bëiri da inré, mo dagnora do marëna. Quaǹ pa? Da domaǹ? / Perdonéde, da damaǹ le bëiri da inré, mó dagnóra do marënna. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); d) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ ê modé ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ ê modé DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); e) Vátun sëgn sön let / por lové dales set. Vat’an sëgn sön let / pur levè dals set. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma, che permò da s. Martin mazen l’auces! jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma, che permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); g) Ma ra spesa pì stranbes / Vegnirà da un momento. Ma ra spesa pí strambes / Vegnirá da un momento. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); h) y al é na rarité ch’ara ais n de de triunf compagn a chësc da incö e el è na raritè ch’ella aie ‘ng dè d’trionfo compagn’ a chesc’ da ingcou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
7 introduce un complemento di qualità (gad. A 1895, grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, amp., MdR) Ⓘ da Ⓓ mit, nach Art von ◇ a) La mare ve fasc ben popacei, e pizagoi o ciasoncìe bon da smauz La mare ve fasch beng papatsche, e pitzagoi o tschiasuntschie bong da smauz GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); c) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); d) Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. Chi chë da s̄oun së dà al viŋ, na gran flamma mëtt te fuech. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Toc y comperi, parënc y cujins / Vistis da festa vignun a süa moda Totg’ e comperess, paraintg e cosings / Vistís da festa vignung a süa moda PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
8 introduce un complemento di modo e maniera (gad. A 1895, grd. Ma 1953, fas. Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ da Ⓓ wie ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); c) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); d) Un slemeneia n auter, che l parla da mat e da esen. Uŋ slemeneja un auter, ch’el parla da mat e da esen. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); e) con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); f) Ince süa cira bela da angel ê desfigurada Incie sua ceira bella da angelo ē sfigurada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
9 introduce un complemento di causa (gad. V/P 1998, fas. R 1914/99, amp. Q/K/F 1982, MdR) Ⓘ di Ⓓ aus, vor ◇ a) iö me möri chiló da fan iö me möre chilò da fang HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) gé more chiò da fam jé more cgló da fam HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) Iö sun ćiamò stanćia dal gran balè. Jeu suǹ çhiamò stançhia dal gran ballè. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); d) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel l’é vegnù vos frà, e vos père dal

da