Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/330

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


desfé
295


viva reazione di risentimento misto a disprezzo, provocata da una grave offesa alla propria sensibilità morale (grd. F 2002) Ⓘ disdegno, sdegno Ⓓ Verachtung, Empörung ◇ a) Ie ne fove drë tan burta, / n puech goba, stramba, curta: / ma depò che n’é giapà, / l desdën m’à ruinà. Je ne fóve drè tan burta, / un puec goba, stramba curta: / ma da pò che n’è giapà, / el Desdeng m’ha ruinà PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

desdën (grd.) ↦ desdegn.

desdëni (grd.) ↦ desdën.

desdí (gad., mar., Badia) ↦ desdì.

desdì Ⓔ comp. di des- + (EWD 3, 95) 6 1833 desdì (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
gad. desdí mar. desdí Badia desdí grd. desdì fas. desdir bra. desdir fod. desdì amp. desdì LD desdì MdR desdì
v.tr. Ⓜ desdij, desdijon, desdit
1 annullare, cancellare un impegno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ disdire Ⓓ absagen
2 non concedere qualcosa, spec. dopo un’opportuna richiesta (MdR) Ⓘ rifiutare, negare Ⓓ ablehnen, abschlagen ◇ a) I avesse inće do marëna da scrì zacotant de lëtres. / Chëles pò bëin aspetè ëles. / Fajëis mo tant d’instanzes, ch’an ne ves pò desdì nia. J’avesse inçhié dò marënna da scri zacotant de lëttres. / Quëlles pò bëiǹ aspettè ëlles. / Faŝëis mó tant d’instanzes, ch’aǹ ne ves pò desdì nìa. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR).

desdì (grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ desdì.

desdir (fas., bra.) ↦ desdì.

desdot (fas., bra., fod.) ↦ dejedot.

desdrü (mar.) ↦ destruje.

desdruje (fod.) ↦ destruje.

desdrüje (gad., Badia) ↦ destruje.

desdrujer (grd.) ↦ destruje.

desëin (MdR) ↦ sen1.

desëina (grd.) ↦ doseina.

desen (caz., fod.) ↦ dessegn.

desëna (gad., mar., Badia) ↦ doseina.

desenour (fod.) ↦ dejonour.

desert Ⓔ it. deserto ‹ DĒSERTUM (EWD 3, 69) 6 1878 desert (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
gad. desert mar. desert Badia desert grd. desert fas. desert fod. desert, dejerto amp. desert LD desert
s.m. Ⓜ deserc
1 grande distesa di terreno arido, quasi del tutto incoltivabile e disabitato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ deserto Ⓓ Wüste ◇ a) Ciara mo le pice möt, cola pel da rehl indos y la picia crusc en man, sc’ al ne somëia le pice s. Jan Batista tl desert! Ciaramo ‘l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang, s’ el ne someia ‘l picce S. Jang Battista t’ l desert! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia); b) Contentesse cun chël tan, ch’ëis, sc’ al foss ’ci püch; che ince col püch pón mené na bona vita, chësta esperiënza ái fat tl desert. Cuntentesse cung chel tang, ch’ais, s’ el foss ’ci puc; chè incie col puc pong m’nè na bona vita, chesta sperienza ai fatt t’ l deſert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia)
2 fig. paese sterile e scarsamente abitato, luogo privo di vita (gad., fas. R 1914/99; DA 1973) Ⓘ deserto fig.Ⓓ Einöde, Wüste fig. ◇ a) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus, zënza direziun y zil Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs, zeinza direziung e zìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
agg. Ⓜ deserc, deserta, desertes
spopolato, disabitato (gad., grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ deserto Ⓓ öde ◇ a) por plëna segurté l’ái menada plü ores ite por la muntagna cina a na val deserta, olach’ al ne n’ê mai rové pedia de porsona umana pur plena sogortè l’ai m’nada plou ores ite pur la muntagna cina ana val deſerta, ullacch’ el nen ē mai r’vè pedia d’persona umana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); b) y le cör che bat te chësc bosch desert, y s’inalza a Os, Signur, ne n’é ater co osc alté e ‘l cour’ che bātt te chesc’ bosc desert, e s’ innalza a Os, Signur, nen è at’r ch’osc’ altè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

desert (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦

desert.

desfá (gad., mar., Badia) ↦ desfé.

desfà (col.) ↦ desfé.

desfaciadour Ⓔ deriv. di ven. desfaziar ‘disfare’ (Gsell 1992b:237) 6 1833 desfacćiadù (DeRüM, Geizhals1833-1995:291)
gad. desfaciadú mar. desfaciadú Badia desfaziadú MdR desfaciadù
s.m.f. Ⓜ desfaciadours, desfaciadoura, desfaciadoures
chi scialacqua, chi dissipa con eccessiva prodigalità le proprie sostanze o sperpera quelle altrui (gad. P/P 1966; V/P 1998, MdR) Ⓘ dissipatore, scialacquatore Ⓓ Verschwender ◇ a) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / Ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR).

desfaciadú (gad., mar.) ↦ desfaciadour.

desfaciadù (MdR) ↦ desfaciadour.

desfantar (bra.) ↦ desfanté.

desfanté Ⓔ *EX-FANTĀRE (Gsell 1996b:237) 6 1878 desfanteiete (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91)
gad. desfanté, sfanté mar. desfanté Badia desfantè grd. desfanté fas. desfantèr bra. desfantar fod. desfanté LD desfanté
v.intr. Ⓜ desfanta
sottrarsi alla vista (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ scomparire, sparire, dispesdersi Ⓓ verschwinden, verfliegen
se desfanté (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ sparire, dileguarsi Ⓓ verschwinden ◇ a) O! desfantëiete amabl segnal da mi edli, la cosciënza me crüzia zënza assá O! desfanteiete amabil signal da mi oudli, la cosceienza m’cruzieia zenza aſsà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

desfanté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ desfanté.

desfantè (Badia) ↦ desfanté.

desfantèr (fas.) ↦ desfanté.

desfar (bra., moe.) ↦ desfé.

desfarënt (gad., Badia) ↦ desferent.

desfarënzia (gad., Badia) ↦ desferenzia.

desfarenzié (gad., Badia) ↦ desferenzié.

desfaronzia (mar.) ↦ desferenzia.

desfaronzié (mar.) ↦ desferenzié.

desfaziadú (Badia) ↦ desfaciadour.

desfé Ⓔ deriv. di des- + (EWD 3, 183) 6 1832 desfát (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)