Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/336

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


desperé
301


des sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Deach’ ara ê bona de cosciënza, l’amonîra a se stravardé dala dejobediënza, dai caprizi, dala golosité, y da atri defec solic a pici mituns Dea ch’ella ē bona d’coscienza, l’ammonīla a sè stravardè dalla desobbedienza, dai caprizzi, dalla golositè, e da atri d’fettg’ soliti a piccei mittungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

desobedienza (fod.) ↦ desobedienza.

desonor (col.) ↦ dejonour.

desonoré (fod.) ↦ dejonoré.

desonour (fod.) ↦ dejonour.

despaié Ⓔ deriv. di des- + paié (EWD 5, 143) 6 1878 Despāia jou (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. despaié mar. despaié Badia despaié
v.tr. Ⓜ despaia
scontare, riparare una colpa, facendone ammenda o accettando con rassegnazione la relativa punizione (gad. P/P 1966) Ⓘ espiare Ⓓ abbüßen
despaié ju (gad. V/P 1998) Ⓘ espiare Ⓓ abbüßen ◇ a) Despaia jö chësc unich fal cun mile atres bones operes y nobles. Despāia jou chesc’ unico fal cung mille atres bones operes e nobiles. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

despaié (gad., mar., Badia) ↦ despaié.

desparì (grd.) ↦ sparì.

desparir (bra.) ↦ sparì.

despartí (gad., mar., Badia) ↦ despartì.

despartì Ⓔ deriv. di des- + partì (Gsell 1994b:339) 6 1832 desparti (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. despartí mar. despartí Badia despartí grd. despartì fas. despartir fod. despartì amp. despartì LD despartì
v.tr. Ⓜ despartesc
1 fare più parti di un tutto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Comitato 1997, LD DLS 2002) Ⓘ dividere, ripartire Ⓓ teilen, verteilen ◇ a) Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. E ‘l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Pere, dame la pert de mi arpejon. Y chël à spartì danter ëi si roba. Pere, dame la pert de mi erpeyong. I chel ha spartì danter ei si roba. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:130 (grd.)
2 disgiungere, disunire cose o persone congiunte (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Comitato 1997, LD DLS 2002) Ⓘ separare, dividere Ⓓ trennen ◇ a) iló ne sarál plü ria jënt, che nes pois despartí illò nè sarale plou ria jent, che nes posse despartì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia) ☟ separé
se despartì (gad. V/P 1998, grd. G 1923; F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Comitato 1997) Ⓘ separarsi Ⓓ sich trennen ◇ b) "Mat, mile otes mat!" scraiâl, "guai a un, che se despartësc da Idî, y i deura le cör ales ries pasciuns, ch’i sofiëia la usc dla cosciënza. "Matt, mille ŏtes matt!" scraiāle, "guai a ung, che s’ despartesc’ da Iddì, e i deura ‘l cour alles ries passiungs, ch’i soffieia la usc’ d’la coscienza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
spartì.

despartì (grd., fod., amp., LD) ↦ despartì.

despartir (fas.) ↦ despartì.

despensierà (grd.) ↦ despensieré.

despensieré Ⓔ deriv. di pensier (EWD 5, 426) / it. spensierato 6 1878 despingsirè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22)
gad. despinsiré mar. despensieré Badia despinsiré grd. despensierà
agg. Ⓜ despensierés, despensiereda, despensieredes
1 di persona che non presta la dovuta attenzione a ciò che fa o dice; distratto, disattento (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ distratto, sbadato Ⓓ geistesabwesend, zerstreut
2 che denota mancanza di riflessione, di prudenza, di buon senso; inconsulto (gad.) Ⓘ sconsiderato Ⓓ unüberlegt ◇ a) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada; y le mi sides to pröm y ultimo iudize despinsiré da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada; e ‘l mī sii to prum e ultimo giudizio despingsirè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

despensieré (mar.) ↦ despensieré.

desperà (col., amp.) ↦ desperé.

desperar (bra., moe.) ↦ desperé.

desperazion Ⓔ it. disperazione (EWD 3, 79) 6 1878 desperaziung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60)
gad. desperaziun mar. desperaziun Badia desperaziun grd. desperazion fas. desperazion fod. desperazion amp. desperazion
s.f. sg.
condizione di chi ha perso ogni speranza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ disperazione Ⓓ Verzweiflung ◇ a) Rová de ritorno al ciastel, ái ciafé Golo cun na cira de desperaziun, senté te süa stanza col ce tles mans. R’và de retorno al ciastell, ai ceaffè Golo cuna ceīra de desperaziung, sentè te sua stanza col ciè tles mangs. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); b) Golo é vit plü agn en chël stat de desperaziun Golo è vitt plou angn’ in chel stato de desperaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

desperazion (grd., fas., fod., amp.) ↦ desperazion.

desperaziun (gad., mar., Badia) ↦ desperazion.

desperé Ⓔ DĒSPĒRĀRE (EWD 3, 79) / it. disperare 6 1845 desparé pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. desperé mar. desperé Badia desperè grd. desperé fas. desperèr caz. desperèr bra. desperar moe. desperar fod. desperé col. desperà amp. desperà LD desperé
v.intr. Ⓜ despera
non avere, o non aver più, la speranza di conseguire qualche cosa (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disperare Ⓓ verzweifeln ◇ a) ‘L é un afar ben inbroià / Che ‘l é un stato del demonio / Da fei propio desperà… L’e un’ afar ben’ imbroià / Che le’ un stato del demonio / Da fei propio desperà… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ desperés, despereda, desperedes
1 che è in preda alla disperazione (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disperato Ⓓ verzweifelt ◇ a) Chela pere fémena canche l’à sentù coscì, desperada de poder aer vendeta o calche solievo ala sova pascion, l’à ressolt de voler jir a en-