Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/372

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


duchessa
337


chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
2 fig. tormentato da un costante senso di disagio, di peso, di impedimento fisico o psichico; afflitto, prostrato (gad.) Ⓘ preoccupato, angosciato Ⓓ bedrückt ◇ a) Spo se lascera indô jö drucada dal’afliziun zënza parora y zënza leghermes scraiera indô Spo sè lasc’ la indō jou druccada dall’ affliziung zenza parora e zenza legrimes screiela indō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (gad.)
druché adum (gad.) Ⓘ stringere, comprimere Ⓓ zusammendrücken ◇ a) ara sintî cez de desgrazia, ch’i drucâ le cör adöm, zënza savëi ci ella sintì ciezze de desgrazia, ch’i druccā ‘l cour adum, zenza savei ci DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia) ◆ druché pro (gad.) Ⓘ chiudere Ⓓ zudrücken ◇ a) Genofefa, nos sperân de t’avëi com’ angel de consolaziun al let de nosta mort, che tö te nes esses druché pro i edli Genofefa, nos sperang de t’ avei com’ angel d’consolaziung al lett d’nosta mort, che tou tenes esses drucchè pro i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

druché (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ druché.

druchèr (fas.) ↦ druché.

dube Ⓔ it. dubbio ‹ DUBIUM (EWD 3, 141) 6 1763 zenza dubi ‘procul dubio’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. dübe mar. dübe Badia dübe grd. dubi fas. dubie fod. dubio, dube amp. dubio LD dube MdR dubio
s.m. Ⓜ dubi
condizione di incertezza della volontà, della mente; indecisione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dubbio Ⓓ Zweifel ◇ a) y lascia le möt en dübe, sce chëra nescia gnô dala sonn, o dala mort e lascea ‘l mūtt in dubbio, se chella něscea gnē dalla son, o dalla mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:79 (Badia); b) suradöt la lëtra da Berta, i lovâ ia vigni dübe dl’inozënza dla desgraziada sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d’l innozenza d’la desgraziada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
zenza dube (gad., MdR) Ⓘ senza dubbio, indubbiamente Ⓓ zweifellos, ohne Zweifel ◇ a) T’avras sënza dubio n catalogh, olach’ ël stà tüt ći ch’iö dejidere de savëi. T’ avras sënza dubio ‘ǹ catalog, olà ch’ël sta tüt çhi ch’jeu deŝidere de savëi. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Zënza dübe, al nes vëiga dlunch; al é daimpró da nos, al nes ama, nes mët ite de bugn pinsiers Zenza dubbio, El nes veiga dlunc; el è daimprò da nos, el nes ama, nes mett’ ite d’bongn pingsìrz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:76 (Badia).

dube (fod.) ↦ dube.

dübe (gad., mar., Badia) ↦ dube.

dubi (grd.) ↦ dube.

dubie (fas.) ↦ dube.

dubié (col.) ↦ doblié.

dubio (fod., amp., MdR) ↦ dube.

dubità (col., amp.) ↦ dubité.

dubitar (bra.) ↦ dubité.

dubité Ⓔ it. dubitare ‹ DUBITĀRE (EWD 3, 142) 6 1763 dubité ‘haesito’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. dubité mar. dubité Badia dubité grd. dubité fas. dubitèr bra. dubitar fod. dubité col. dubità amp. dubità LD dubité MdR dubité
v.intr. Ⓜ dubiteia
essere in dubbio, avere dubbi intorno a qualche cosa (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dubitare Ⓓ zweifeln, bezweifeln ◇ a) Jache to signur Berba ê n om de gran stüdio e de gran savëi, sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries. Ĝiacche tò Signur Bärba ê ‘ǹ óm de graǹ stüdio e de graǹ savëi, ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles libreries. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ó bun A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede, / deach’ ai scëmpli Idî i ô bun DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); c) Sce tu dubitëies de liejer l unëur o l vadani, / Sebes, che no chëst, bënscì chël, dlonch sibe ti cumpani. Ŝë tu dubitëjes de liës̄er l’unour o ‘l vadagnë, / Sèbbes, chë no chëst, bëŋs̄ì chëll, dlonch sibbe ti cumpagnë. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Sëgn dubitëia la jënt de tüa virtú y inozënza Sengn’ dubiteia la jent de tua virtù e innozenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

dubité (gad., mar., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ du-

bité.

dubitèr (fas.) ↦ dubité.

dublié (Badia, fod.) ↦ doblié.

dublië (grd.) ↦ doblié.

duc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ douc.

duca Ⓔ it. duca 6 1878 duca (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. düca Badia düca grd. duca fas. duca fod. duca LD duca
s.m. Ⓜ duchesc
titolo nobiliare che nella gerarchia araldica segue quello di principe (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ duca Ⓓ Herzog ◇ a) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa, governé da n düca de gran nobilté Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa, governè dang duca de gran nobiltè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) líte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui raitri y díi ai düchesc de Brabant, ci che te sëntes tl cör līte fora mì plou bung ciavall, cung dodesc’ braoi reitri e dii ai duchesc’ de Brabant, cicche t’ sentes t’ l cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

düca (gad., Badia) ↦ duca.

duca (grd., fas., fod., LD) ↦ duca.

ducal Ⓔ it. ducale 6 1878 ducale f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. ducal Badia ducal
agg. Ⓜ ducai, ducala, ducales
pertinente al duca (gad.) Ⓘ ducale Ⓓ herzoglich, Herzogs- ◇ a) N colp, o na desgrazia da fá plü me ne ne s’essel podü toché por nosta ciasa ducala Ng colp, o na desgrazia da fa plou mè nenne s’ ess’l pudù tocchè pur nosta ciaſa ducale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

ducal (gad., Badia) ↦ ducal.

ducejin (gad., mar., Badia, grd.) ↦ doucejin.

duchessa Ⓔ it. duchessa 6 1878 duchessa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114)
gad. duchëssa grd. duchëssa fas. duchessa fod. duchessa LD duchessa
s.f. Ⓜ duchesses
moglie del duca (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ duchessa Ⓓ Herzogin ◇ a) "Ah ess Idî la bunté de nes fá na simila grazia", dijô la duchëssa "Ah ess’ Iddì la bontè de nes fa na simil grazia", dijō la duchessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia); b) Le düca