Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/304

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


de
269


i peisa ti picià. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Y le plü jonn de chi dij al pere: "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. E ‘l plö schòn de chi disch al père: "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà desparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); d) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); e) E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E ‘l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); g) Un pioan conpain de chesto, / No pardia! che no ghin é. Un Piovan compain de chesto, / No par Dia! che no ghi n’è. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); h) Y le miú de düc, le bagn de Valdander, / che fej te cialdira na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdander, / che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); i) Ch’i vive sane / Come i é ancuoi / Pì de zent’ane Ch’i vive sane / Come j’è anquoi / Pi de cent’ anne DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); j) osta sposa é inozënta al per de n angel en cil osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia)
18 introduce una proposizione soggettiva (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, amp.) Ⓘ di Ⓓ zu ◇ a) e amò l’é perìcol de se rompir le giame e a mò l e pericol de se rompir le giame GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) dime no n’évelo un doer de fei un bon disnà e de stà alegre dime non èvelo un dover de fei un bon disnà e de sta allegre ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) me par de esse in paradis / co me scento pede te! me par de esse in paradis / co me scento pede te! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
19 introduce una proposizione oggettiva (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ zu ◇ a) Ciala pur da ca inaò d’ester bon de n’ester ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) ie ve suplichëie de vere cuer de me cunzeder l destacamënt dai plajëies da nia dla tiera e ve suplicheje dë vöre cuer de me concöder ‘l destacament dai plaseiès da nia d’la tiara RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); c) Père! […] no merite più d’esser chiamà tie fi. Pére […] no merite pglú d’esser c’glamá to fí. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) Iö ves prëie de jì n püch plü plan, scenò ne pòi trà le fle. Jeu ves prëÿe de ĝi ‘ǹ püc plü plaǹ, ŝenò ne pòi trà le flè. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:243 (MdR); e) Le rime ades é fenì! / Spere de aer fat ben coscì. Le rime adès he fenì! / Spere de aer fat beng košì. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); f) e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); g) N conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
20 con valore indefinito o partitivo, sostituisce o accompagna l’articolo indeterminativo o l’aggettivo indefinito (gad. V/P 1998, grd., fas. DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di ◇ a) Le creature. O segnor scì. L’é de burc lesc. Le creature. O Segnor sì. L è de burtg lesch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); c) Cotagn de brac en amangorëise? Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); d) Tan de proi ch’al nes é gnü, / ’Ci de chi ch’an n’á conesciü Taing dë Proi ch’al n’es ë gnü, / Tgë dë chi ch’ang n’ha consü PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); e) bestemes che fajea rizà i ciaei; / ci de pugnes petaa, ci d’un len bestemes che fegea rižà i ciaéi; / ci de pugnes petaa, ci d’un len DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); f) Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën Ert y termënd rië të parerà tel prim ‘l fè del bëŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); g) Bela diferenza da chisc e chi dei nuosc vijign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) De te Cains él tröc al monn, che ne n’á plü degöna tria do le picé. D’tè Caings elle troucc’ al mon, che nen à plou deguna trìa dō ‘l picciè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia)
21 introduce una proposizione consecutiva (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, fod., MdR) Ⓘ di Ⓓ zu ◇ a) mo col rajonè ài pôra de vegnì coionè mó col raĝionè hai póra de vegnì cojonè DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) in soma i sun stanch de stè inte chëst let iǹ somma i suǹ stanc de stè inte quest lett DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:256 (MdR); c) No son plu degno d’esser clamé vost tosat Non son plu degno d’esser clamè vost tosàt DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.)
22 introduce una proposizione finale (grd. Ma 1953, fas. DA 1973; Mz 1976, amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ um ◇ a) Ël n’é vendëta / Plü benedëta / Che chëla che sëmper cüra / De fà bëin Ël n’é vendëtta / Plü benedëtta / Che quëlla che sëmpr cüra / De fa beiǹ DeRüM, NützlicheRache1833-1995:290 (MdR); b) Co i vede ‘l scopo che ‘l no n’ea: / Che de fei ben e de śoà. Co’ i vede ‘l scopo ch’el no n’ea: / Che de fei ben e de zová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
23 precede un verbo all’infinitivo (gad., grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod., MdR) Ⓘ di Ⓓ zu ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché / come pur ence de scouté O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche / come pur enchie de scoute PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); c) l’é perìcol de se rompir le giame l e pericol de se rompir le giame GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); d) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó de la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); e) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); f) I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’ as entopé sën de te maridé, / Che t’ âs denant tan pücia vëia. I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); g) Ma a Lienz la racolta l’eva pì avanzada. Se dijeva de avè patì per mancanza de piova. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanzada. Se diseva de avè patì per mancanza de piova. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

de (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ de.