Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/313

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


defet
278


më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) La curezions de ti defec tuë su for cun gra y gën La currezioŋs de ti defetg tuà su fort con grà y gëŋ PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) N pez parôl obediënt a sü comandi, porvâ anzi d’ascogne cun gran premura sü defec ’Ng pezz parōle obbedient a su comandi, purvā anzi d’ascogne cung grang premura su defettg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia)
ester defet (amp.) Ⓘ essere maldestro, essere incapace Ⓓ ungeschickt sein ◇ a) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difetto / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

defet (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD, MdR) ↦ de-

fet.

deficultà (grd.) ↦ dificultà.

defin Ⓔ comp. di de + fin (GsellMM) 6 1828 defin’g (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. defin grd. defin fod. defin LD defin
avv.
1 compiutamente, del tutto (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ completamente, del tutto Ⓓ vollständig, völlig, ganz ◇ a) sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita ŝe no vè vareŝ defiŋ, almancull slongerà chëlles la vita VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
2 nientemeno, persino (grd.) Ⓘ addirittura Ⓓ sogar, gar ◇ a) Piere - o Paul! metëde verda, / Sul chetum, o tla merda / Ve trarales tramedoi! / O, defin - te chegadoi! Pier’ - o Paul! metêde vèrda, / Sul cotum, o te la mèrda / Ve traràlles tramedòj! / O, defin’g - te chegadòj! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.).

defin (gad., grd., fod., LD) ↦ defin.

defizile (amp.) ↦ difizile.

defìzile (bra.) ↦ difizil.

defont Ⓔ it. defunto ‹ DEFUNCTUS (EWD 3, 40) 6 1865 defonti (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. defunt mar. defunt Badia defunto grd. defont fas. defont fod. defont LD defont
s.m.f. Ⓜ defonc, defonta, defontes
persona morta, deceduta (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ morto, defunto Ⓓ Verstorbener, Toter ◇ a) Mo recordesse ’ci Degilia, / Brau curat fu da Calfosch, / Le pröm, cianté ch’i un la vigilia / Di defunc en corú fosch. Mo r’cordesse ci Degilia, / Brao Curat fu da Colfosc, / ‘L prum, ciantè ch’i ung la Vigilia / Di defonti in curù fosc. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
agg. Ⓜ defonc, defonta, defontes
che ha cessato di vivere (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ morto, defunto Ⓓ tot, verstorben ◇ a) Ahi! (scraiel, cun usc döt apascionada) tö t’es l’anima de mia defunta sposa Ahi! (scraiel, cung usc’ dutt’ appassionada) tou t’es l’anima d’mia d’fonta sposa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

defont (grd., fas., fod., LD) ↦ defont.

defora Ⓔ comp. di de + fora (GsellMM) 6 1833 de fòra (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. defora mar. defora Badia defora grd. dedora fas. defora, de fora fod. defora, de fora col. defora amp. defora, de fora LD defora MdR de fora
avv.
1 all’esterno, nella parte esterna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fuori, di fuori Ⓓ draußen ◇ a) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora, e de tüć i malfaturs, sc’ ëi ne foss instësc ater che na trüpa de lotri e galioć. Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra, e de tütg i malfatturs, ŝ’ ëi ne foss instëŝ atr che ‘na trüppa de lottri e galiòtg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela; / no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela. Co l’e pasto, par mèz’ ora / chel scritòrio par na z̄èla; / no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); c) Sciöche t’es inte focora, / te crëii ince defora; / sará contënc chi da Ju, / te ne fajaras bun onú. Sciöche t’ es inte focora, / te crëi inće defora; / sará cuntënć chi da Ju, / te ne fajarás bun onú. DeclaraJM, FCostamaiù1857-1988:8 (Badia); d) Sul pi bel che parlae, sento doi tosc / a fei sussuro e a ciacolà defora Sul pi bel che parlae, sento doi tosh / a fei sušuro e a ciacolà de fora DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
2 verso l’esterno, verso la parte esterna (fod.) Ⓘ fuori Ⓓ hinaus ◇ a) Oh se fossa possibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

defora (gad., mar., Badia, fas., fod., col., amp., LD) ↦

defora.

defrënt (grd.) ↦ desferent.

defrënza (grd.) ↦ desferenzia.

defunt (gad., mar.) ↦ defont.

defunto (Badia) ↦ defont.

degan Ⓔ nordit. degan ‹ DECĀNUS (EWD 3, 41) 6 1838 Dögang (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130)
gad. degan mar. degan Badia degan grd. digan fas. decan bra. decan fod. degán col. degano amp. decan LD degan
s.m. Ⓜ degans
presbitero posto a capo di una particolare circoscrizione diocesana detta decanato (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ decano Ⓓ Dekan, Dechant ◇ a) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á dadio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); b) Viva l nef decan de Fascia / Con bandiere e confalogn / Con trombete e tamburogn Viva l nef Decan de Fassa / Con bandiere e confalogn / Con trombette e tamburong PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); c) Rudiferia Degan Calonich, / Soplá en gran soius de laur, / Siur Domëne malinconich / Mai, düc ési en gran onur. Rudiferia D’gang Calonic, / Soppla in grang suius d’laùr, / Siur Domeine malinconic / Mai, duttg’ esi in grang unùr. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

degan (gad., mar., Badia, LD) ↦ degan.

degán (fod.) ↦ degan.

degano (col.) ↦ degan.

degn Ⓔ it. degno ‹ DIGNUS 6 1813 dang’n (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
gad. dëgn Badia dëgn grd. dëni fas. degn caz. degn fod. degno amp. degno LD degn