Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/322

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dent
287


y al n’un rovâ un demez, zënza avëi ciafé regal. Intang jē Schmerzenreich da chi piccei e i sincā belles recordanzes, e el n’ung r’vā un d’mezz, zenza avei ceaffè r’gàl. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
interiez.
esprime violenta rimozione da sé sul piano fisico o anche spirituale (gad.) Ⓘ via Ⓓ weg ◇ a) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
ester demez (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere assente, essere via Ⓓ abwesend sein, weg sein ◇ a) Demò che i e stac demez, l se à ont e l’é endò stat varì. Dömô chö i ö stats demetz, al sö a ont ö lö undô stat varì. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:4 (bra.); b) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc, ch’an dess osservé tan dî, ch’al é demez. Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ ch’ang dess’ osservè tang dī, ch’al è demezz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

demez (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ demez.

demò (fas., caz., bra., moe.) ↦ demé.

demó † (Badia) ↦ demá †.

demogno (amp.) ↦ demone.

demone Ⓔ it. demonio ‹ DAEMONIUM (EWD 3, 53) 6 1872 demonio (DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12)
gad. demone Badia demone grd. demonio fas. demonie caz. demonzio moe. demonzio fod. demonio, demonzio amp. demogno, demonio LD demone
s.m. Ⓜ demoni
nelle religioni ebraica e cristiana, spirito maligno che incita l’uomo al male (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ demonio Ⓓ Dämon, Teufel ◇ a) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià / Che ‘l é un stato del demonio / Da fei propio desperà… Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià / Che le’ un stato del demonio / Da fei propio desperà… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); b) osta sposa é inozënta al per de n angel en Cil, iö fô le demone por la tenté y trá al mal, mo debann osta sposa è innozente al per deng angel in Ceìl, iou fō ‘l demonio pur la tentè e tra al mal, mo d’ban DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

demone (gad., Badia, LD) ↦ demone.

demonie (fas.) ↦ demone.

demonio (grd., fod., amp.) ↦ demone.

demonzio (caz., moe., fod.) ↦ demone.

demostré (mar., fod.) ↦ desmostré.

denant Ⓔ comp. di de + inant (EWD 4, 55) 6 1763 denant ‘prae’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. denant mar. denant Badia denant grd. denant, dinant LD denant MdR denant
avv.
in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prima Ⓓ vorher, früher ◇ a) Mo, mi bun Signur, iö n’à mefo podü vegnì denant, perćì ch’ël n’ê ćiamò finì. Mò, mi buǹ Signur, jeu n’ha meffo podü vegnì denant, perçhi ch’ël n’ê çhiamò finì. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR); b) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé, / Che t’ âs denant tan pücia vëia. Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö, / Chö t’ as dönant tang pütgia vöja. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); c) N’aldest’, uma, coch’ al scraia, / coch’ al ürla, coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! N’aldest’, uma, / coch’ al scraia, coch’ al ürla, / coch’ al svaia / corassö sorënt? / Salt’ sö iö denant! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia); d) chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá, â ciafé n’aparënza en flu de coltivaziun chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà, ā ceaffè n’apparenza in flu de coltivaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia)
denant che (gad. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ prima che Ⓓ bevor ◇ a) N bocun de strada denant ch’ëi arivass a la dlijia, dij le vedl: "Jide pö demà vos jogn, che iö vëgne pa bëin do iö, con la grazia de Die." ‘Ǹ boccuǹ de strada denant ch’ëi arrivass a la dliŝia, diŝ le vedl: "Ĝide peu demà vos ĵogn, che jeu vëgne pa bëiǹ dò jeu, coǹ la grazia de Die." DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) Golo ê patrun en ciasa, a chël che le grof i á confidé döt, denanche s’un jí Golo ē patrung in ciaſa, a chel, che ‘l grof i ha cungfidè dutt, denangche s’ ung jì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); c) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

denant (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ denant.

denfora † (fod.) ↦ adenfora.

dëni (grd.) ↦ degn.

deniamënter (grd.) ↦ degnamenter.

denië (grd.) ↦ degné.

denità (grd.) ↦ dignité.

dent Ⓔ DĒNS (EWD 3, 53; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’dEnt-e) 6 1763 dant ‘dens’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. dënt mar. dont Badia dënt grd. dënt fas. dent moe. dent fod. dent amp. dente LD dent
s.m. Ⓜ denz
ognuno degli organi ossei sporgenti nel cavo orale destinati alla masticazione (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dente Ⓓ Zahn ◇ a) Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Fora anche el mostra i dentes / Ogni fre ch’el ven tocià Fόra anche el mostra i dentes / Ogni frè ch’el ven tocciă Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); c) De ra tigres, ra zatades / I dentoi del rangotan / Del somaro ra scalzades / Signor, tien da nos lontan. Dera tigres, ra zatàdes / I dentόi del Rangotán / Del somaro ra scalzades / Signor, tien a nos lontan. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.); d) en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz in chesc’ moment vengnel ‘ng lù d’botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); e) Les parores fej tlocí le dënt, i fac le tira. Les parores fesc’ tlocceì ‘l dent, i fattg’ ‘l tira. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia)
fora di denz (gad., amp.) Ⓘ francamente, con schiettezza Ⓓ unumwunden, freimütig ◇ a) voi parlà fora di dente, / ch’i me daghe po del nas! voi parlà fòra di dèn-