Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/315

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


degun
280


FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR); e) Ma sce la natura no t’ à dat belëza deguna, / Cul talënt, ch’Idie t’ à dat, chier de fé dlonch ti fertuna. Ma ŝë la natura no t’ hà dat belezza deguna, / Coll talënt, ch’Iddie t’ ha dàt chier de fè dlonch ti fortuna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) De cösc s’an ára albü pormal zonza degüna consolaziun De cöst sen àra abü pǫr mal zǫnza degöna consolaziun PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); g) i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l’umidité, le funz curí cun cadrí cöci: ragio de sorëdl o lominus de löna degun i murz plens de muffa, ghei vertg’ pur l’umiditè, ‘l funz curì cung cadrì couccei: raggio de sored’ l o luminùs de luna degung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
pron. Ⓜ degugn, deguna, degunes
non uno, neanche uno (riferito a persona o cosa) (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ nessuno Ⓓ keiner, niemand ◇ a) Ësse giapà, bën 100 per una; / Ma scusà - ne m’à deguna Œês giapà, bên 100 per ùna; / Ma scusà - nê m’a deguna. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Olá é pa chi, che t’á acusé? Ne t’á pa condané degügn? Ara dijô: degügn, Signur! Olà é pa chi, che t’ ha accusé? Ne t’ ha pa condanne degügn? Alla dischóa: degügn, Signur! HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) ulà éli, chi che te cusáva? No t’à degugn condané? Dëla à dit: Degugn, Signour! úla ési, chi che te cusava? No tá degugn condanné. Ala ha dit: Degugn, Signour! HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Anzi, insciö éla, mi care, degügn de nos ne sà dant fora, a ći che la providënza l’à destiné. Anzi, insceu éla, mi care, degügn de nos ne sa dant fora, a çhi che la providënza l’ha destiné. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); e) là da ra gran fame el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea là dara gran fame el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Ma jide a ciarcé! / Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Mâ jide a ćiarćé! / Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); g) De negun no n’éi riguardo / canche sei de fei delves De negun no n’éi riguardo / cànche sei de féi del vès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); h) Ma sce no t’ames i autri, sëni d’amor degun no te manda. Ma ŝë no t’àmes i autri, sëgn d’amor d’guŋ no të manda. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); i) Degun ater co ël á la colpa, mo chësta en vita süa ne n’á mai fat ater co dl bëgn Degung at’r, che el à la colpa, mo chesta in vita sua nen à mai fatt at’r ch d’l bengn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); j) Degügn plü ne dorm, düc salta impé Degüng plö ne dorm, dütg salta impè PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); k) L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum? l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
nesciun.

degun (gad., Badia, grd., fod., LD, MdR) ↦ degun.

degün (agg.) (mar.) ↦ degun.

dëibl (grd.) ↦ debl.

deidà (col.) ↦ daidé.

deit Ⓔ DIGITUS (EWD 3, 44) 6 1763 daeit ‘digitus’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. dëit mar. dëit Badia dëit grd. dëit fas. deit caz. deit fod. deit col. det amp. diedo LD deit
s.m. Ⓜ deic
1 ciascuna delle parti terminali della mano e del piede (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dito Ⓓ Finger ◇ a) Mo Gejú s’á plié jö al bas, y scriô cun le dëit söla tera. Mo Jeshú s’ha plié schö al bass, e scrivova col dait sölla terra. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Ma Gejù s’à plià a bas, y scrivova cul dëit sula tiera. Ma Jesú s’ha pliá a bass, y scrivóva col déit su la tierra. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e l’à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); d) Ma Gejù se pliáva ju, e scrivëva col deit ju bas. Ma Gesú se pliava schu, e schrivava col deit schu báss. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) e betei inz’ el diedo un anel, e scarpe inz’ i pes e metei inc’ el diedo un’ anel, e scarpe inz’ i pes ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Spo ára ma messü cun sü dëic delicac crazé val’ raisc fora dla tera dlaciada Spo à la ma m’ssè cung su deitg delicatg’ crazzè val raisc’ fora d’la terra dlacceada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia)
2 misura, quantità minima, paragonabile a un dito considerato in orizzontale (grd. F 2002) Ⓘ dito Ⓓ Finger ◇ a) l lin ie unì apëina n dëit lonch l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.).

deit (fas., caz., fod., LD) ↦ deit.

dëit (gad., mar., Badia, grd.) ↦ deit.

dejarmà (amp.) ↦ dejarmé.

dejarmar (bra.) ↦ dejarmé.

dejarmé Ⓔ deriv. di des- + armé x it. disarmare 6 1858 dösarmar (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2)
gad. dejarmé Badia dejarmè grd. dejarmé fas. dejarmèr bra. dejarmar fod. desarmé amp. dejarmà LD dejarmé
v.tr. Ⓜ dejarmeia
privare delle armi o dell’armamento qualcuno o qualcosa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disarmare Ⓓ entwaffnen ◇ a) I m’à dit che chisc fenc aea destinà de dejarmar al caporal. Ma zachei ge l’à dit e per chel l’aea tanta furia contro chel che aea scomenzà. I mö a dit, chö chis föntsch aöa destinà dö dösarmar al caporal. Ma zachei gö la dit, ö per chöl l’aöa tanta furia contro chöl chö aöa scomenzà. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.).

dejarmé (gad., grd., LD) ↦ dejarmé.

dejarmè (Badia) ↦ dejarmé.

dejarmèr (fas.) ↦ dejarmé.

dejedot Ⓔ DECEM (ET) OCTŌ (EWD 3, 45) 6 1763 desdot ‘octodecim’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. dejedot mar. dejedot Badia dejedot grd. dejedot fas. desdot bra. desdot fod. desdot col. disdot amp. disdoto LD dejedot
num.
numero composto da una decina e otto unità (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ diciotto Ⓓ achtzehn ◇ a) veide, il caporal dei giandarmi che n’aea un destenet su per al mur e desdot fenc da Poza dintorn che tremaa. vöidö il caporal