Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/298

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


daurì
263


pitura se la rijova ëi drë dassënn Cunsidràŋ sta pittura sëla ris̄ova ëi drè dasënn VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.); d) Sigfrid s’un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia) ☟ sterch
fé dassen (fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ fare sul serio Ⓓ Ernst machen ◇ a) Su, via da brae, / Fajé dassen / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.).

dassen (fas., caz., bra., col., amp., LD) ↦ dassen.

dassënn (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ dassen.

dassie (fas., bra.) ↦ dassies.

dassies Ⓔ comp. di da + sies (EWD 6, 253) 6 1856 da sie (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
gad. dassis Badia dassis grd. dassies fas. dassie bra. dassie
s.m. Ⓜ dassies
moneta coniata nel tirolo verso il 1270, e poi diffusa negli stati meridionali della germania, in austria ed in svizzera, emessa in germania fino al 1871, in austria fino al 1892 (gad. P/P 1966, fas.) Ⓘ kreuzer Ⓓ Sechskreuzerstück, Kreuzer ◇ a) Mo a veder la bocia e i pie / Metesse pegn n bel dassie; / L’era Tonele de Grava l’ost / Jà l’aea beù e magnà rost Mo a vedér la boča ed i pie / Metese peng n bel da sie; / L era Tonele de Grava l ost / Ža l aéa beu e magnà rost BrunelG, MusciatSalin1845:4 (bra.).

dassies (grd.) ↦ dassies.

dassis (gad., Badia) ↦ dassies.

datrac (gad.) ↦ datrai.

datrai Ⓔ comp. di da + trai/trac ‹ TRACTI (Gsell 1992b:224) 6 1833 datrai (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
gad. datrai, datrac mar. datrai, datrac Badia datrai grd. datrai fod. datrac LD datrai MdR datrai
avv.
qualche volta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ talvolta, a volte Ⓓ manchmal ◇ a) Le medemo jê datrai na ota da pelegrin a Roma Le medemmo gê datrai ‘na ôta da pelegriǹ a Roma DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Vadiei n ala abù un al iede, y datrai na vadela Vadöi n’hàla abu uŋ al jèdë, y datrài na vadölla VianUA, JanTone1864:199 (grd.); c) Sc’ ara ê datrai ia por l’isté tra sasc ërc y surc sentada te n’ambria di lëgns les ores cialdes dl misdé, n’i gnôl tles orëdles nia ater, co le creciamënt di corfs S’ ella ē datrai ia pur l’istè tra sasc’ ertg’ e surtg’ sentada t’ n’ambria di lengn’s les ores cialdes d’l miſdè, n’i gnēle tles oredles nia at’r, ch’ ‘l crěcceament di corf DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia); d) Datrac i gnôl na gran vëia de ciafé na picia dlijia Da trattg’ i gnēle na’ grang vouia d’ceaffè na piccea dlisia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

datrai (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ datrai.

daudé Ⓔ DUBITĀRE (Gsell 1992b:227) 6 1833 jeu me dóde (DeRüM, Perdicadù1833-1995:282)
gad. dodé mar. dodé Badia dodè grd. daudé LD daudé MdR dodè
v.rifl. Ⓜ se dauda
se daudé 1 provare vergogna (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vergognarsi Ⓓ sich schämen ◇ a) A. Eh, sce iö me dode! / D. Dodè te dodeste, co pa che te te dodes? / A. Porćì che iö sun desnü. A. Eh, ŝ’ jeu me dóde! / D. Dodè te dodeste, cò pa che te te dodes? / A. Porçhi ch’jeu suǹ desnü. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); b) intan cunta sö Golo, porsura l’inozënta y nobla sposa, les baujies plü infames, che finamai i domestizi se dodâ intang cunta sou Golo, pur sura l innozenta e nobil sposa, les baujiis plou infames, che finmai i domestizi se dodā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia); c) Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); d) Y canche te saras spo n de rich y potënt, ne te dodé pa de mëte chësta picera recordanza de tüa uma söl plü bel post de tüa maestosa abitaziun E cang ch’e t’ saras spo ‘ng dè ricc e potente, nè te dodè pa d’mette chesta piccera r’cordanza d’tua uma soul plou bell post d’tua maestosa abitaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia) ☟ se vergogné

2 avere soggezione, timore, non osare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere soggezione Ⓓ scheu sein ◇ a) en tant, che chichessî che n â öna ch’i borjâ sö le cör, s’ la parâ ia cun la sbroché zënza möia o se dodé in tant, chẹ chẹcchesia ch’n’ava üna ch’i bo̮ržava sol cör, s’ la parava ìa con la sbro̮cché zånza mo̮ja o sẹ do̮dè PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

daudé (grd., LD) ↦ daudé.

daujin (grd.) ↦ davejin.

daurí (gad., Badia) ↦ daurì.

daurì Ⓔ (DĒ)APERĪRE (Gsell 1992b:225) 6 1763 dora ‘aperio’; se dauren ‘dehisco’ (Bartolomei1763-1976:78, 98)
gad. daurí mar. daorí Badia daurí grd. giaurì fas. orir caz. orir bra. urir moe. orir † fod. giaurì, giourì LD daurì MdR daurì
v.tr. Ⓜ deura, daurion, daurì
spostare un elemento mobile che impedisce di accedere a un luogo o di vedere all’interno di qualcosa; dischiudere, disserrare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aprire Ⓓ öffnen ◇ a) Po va pu y gëura l viere / Y chërda prëst po bera Piere Po va pu i gëura l viere / I kërda prëst po bera Piere PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Se Piere de Valiere / Gioura (siera) te gliejia l viere / Chël orghen ci n rumour! Se Pìere de Valiere / Gieura (Siarra) te glieṡia el viere / Cal orghen çh’ en remou! PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); c) l Vent à scomenzà a bugolèr e les é vegnudes sobit fora a ge orir l’usc. l Vent à scomenʒà a bugoler e les vegnudes sobit fora a ğe orir l uš. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); d) Buniscim pere, Os che podëis daurí les portes de chësta fossa, ede compasciun de me. Bonissimo pere, Os che pudeis daurì les portes de chesta fossa, ede compassiung de mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); e) Ël intan deura atira l’üsc, y chërda Guelfo, ch’é tla ciamena dlungia ad aspeté y tremorâ te so intern El intang deura attìra l’usc’, e cherda Guelfo, ch’è t’ la ciamena dlungia ad aspettè e tromorā te so interno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia)
daurì su (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aprire Ⓓ aufschließen, öffnen ◇ a) Va y gëura su la bëursa, / Compra cie che ie bel y bon, / Porta su y nëus maion. Va i gëura su la bëursa, / Kompra cie ke ie bel i bon, / Porta su i nëus majon. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Giauride su la musa / Y duc ciantëde do. Giauride su la musa / I duc ciantëde do. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Ciarede