Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/343

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


destrighé
308


LD DLS 2002) Ⓘ sterminare, eliminare Ⓓ vernichten, vertilgen, ausrotten
2 fig. spendere senza discernimento; dilapidare, scialacquare (fod.) Ⓘ sperperare, dilapidare, dissipare Ⓓ verschwenden, vergeuden ◇ a) E spo che l ava destrighé dut, l eva nte chël paisc na gran ciarestia E spó che l’ava destrighé dutt, l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.).

destrighé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ destri-

ghé.

destrighèr (fas., caz.) ↦ destrighé.

destruger (bra.) ↦ destruje.

destruje Ⓔ *DESTRŪGERE ‹ DĒSTRUERE (EWD 3, 67) 6 1878 desdrutt p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128)
gad. desdrüje mar. desdrü Badia desdrüje grd. desdrujer fas. destrujer bra. destruger fod. destruje, desdruje col. distruge amp. destruje LD desdruje
v.tr. Ⓜ desdruj, desdrujon, desdrut
demolire completamente, ridurre in rovina (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distruggere, disfare Ⓓ zerstören, vernichten ◇ a) Le ciastel de Sigfrid, solitamënter nominé Sigmern, o Simmern, olach’ i sposi abitâ, é gnü plü tert desdrüt L’ciastell d’Sigfrid, solitament’r nomine Sigmern, o Simmern, ullacch’ i sposi abitā, è gnù plou tert desdrutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

destruje (fod., amp.) ↦ destruje.

destrujer (fas.) ↦ destruje.

destudà (col., amp.) ↦ destudé.

destudar (bra., moe.) ↦ destudé.

destudé Ⓔ DE- + *EXTŪTĀRE (EWD 3, 89) 6 1878 destuda 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26)
gad. destodé mar. destödé Badia destudé grd. destudé fas. destudèr caz. destudèr bra. destudar moe. destudar fod. destudé col. destudà amp. destudà LD destudé
v.tr. Ⓜ destuda
fare in modo che qualcosa smetta di bruciare, di ardere o di illuminare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ spegnere Ⓓ löschen, auslöschen ◇ a) Finalmënter rová a n ater gran üsc de fer, tira fora le pröm na tle y destöda le zavalí Finalment’r r’và a ‘ng n’at’r grang usc’ de ferr, tira fora ‘l prum na tlě e destuda ‘l zavalì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Sc’ al é debojëgn, che l’Imparadú nes tlama, / A destodé dles veres la burta flama S’ all’ è de bosagn, ch’l’Imparadù nes tlama, / A destodè dles veres la burta flamma PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
se destudé (gad., grd. G 1923; F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ spegnersi Ⓓ erlöschen ◇ a) Les stëres, la löna, sce le tëmp ne se müda, / Y sorëdl é les lampedes che mai se destöda. Les stálles, la lüna, se l’táimp ne se müda, / E sorádl è les lampedes che mai se destüda. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
studé.

destudé (Badia, grd., fod., LD) ↦ destudé.

destudèr (fas., caz.) ↦ destudé.

destuoi (amp.) ↦ destò.

desturbà (amp.) ↦ desturbé.

desturbar (bra., moe.) ↦ desturbé.

desturbé Ⓔ it. disturbare ‹ DISTURBĀRE (EWD 3, 89) 6 1813 desturbà (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. desturbé mar. desturbé Badia desturbé grd. desturbé fas. desturbèr bra. desturbar moe. desturbar fod. desturbé col. disturbà amp. desturbà LD desturbé
v.tr. Ⓜ desturba
alterare il normale corso di qualcosa, recando disordine, molestia (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ disturbare Ⓓ stören ◇ a) Chi trëi dis ei for strità, / Nfin che tu m’es desturbà. Ki trëi dis ei for strità, / Nfin ke tu m’es desturbà. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Con lizonza cari nüc / Con lizonza cares nüces / Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô. Cong lizonza cari Nutsch / Cong lizonza cares Nutschös / Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); c) E po i taca, ma da furbe, / Co de fraia ‘l é stajon, / che ra śente no i desturbe, / su ra porta un cartelon Epò i taca, ma da furbe, / Co de fràia l’e stagión, / che ra zènte no i desturbe, / sura pòrta un cartelón DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.); d) de se stravardé da gelosia, de n’i dé mai amënt a ries lënghes, che chir de desturbé la pesc y concordia de sè stravardè da gelosia, d’ni dè mai a ment a ries leinghes, che chir d’desturbè la pesc’ e concordia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia); e) zënza che val’ azidënt desturbass le tinton de süa vita zenza ch’val azzident desturbass’ ‘l ting tong d’sua vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ desturbés, desturbeda, desturbedes
in preda a un’interiore agitazione, a uno stato di forte inquietudine o smarrimento; preoccupato, sconvolto (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ turbato Ⓓ beunruhigt, verstört ◇ a) Desturbé y ciaugné te so intern a chëstes novités, i ál dé plü sprom ala ciavalaria Desturbè e ceaugnè t’ so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); b) ch’ara se crüzia por ël, pita y passa les nöts zënza dormí, desturbada da ri presentimënc ch’ella s’ cruzieia pur el, pitta e passa les noutt’s zenza dormì, desturbada da rì presentimentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
se desturbé (gad.) Ⓘ turbarsi Ⓓ sich betrüben ◇ a) Ne laghermede, y ne se desturbes osc cör Nè lagrimede, e nè sè desturbe osc’ cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

desturbé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ desturbé.

desturbèr (fas.) ↦ desturbé.

desvalì (gad., mar., Badia) ↦ desvalif.

desvalif Ⓔ deriv. di des- + valif (EWD 7, 259) 6 1878 desvalīs (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. desvalì mar. desvalì Badia desvalì grd. desvalif fas. desvalif fod. desvalif LD desvalif
agg. Ⓜ desvalifs, desvaliva, desvalives
che ha natura o qualità dissimili da quelle di un altro oggetto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ differente, disuguale Ⓓ ungleich, verschieden ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia, ara la rump en dui toc desvalis y i liëia cun na rama tëndra adöm en forma de crusc Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea,