Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/358

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


do
323


vicino a, accanto a (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ vicino, vicino a, presso, lungo Ⓓ nahebei, neben, bei, längs ◇ a) Canche chëst Cardinal ariva delungia nost om, dîjel i petan con la man söla sciabla: "Voi siete un uomo santo!" Quanche quest Cardinal arriva delungia nost óm, diŝl i pettaǹ coǹ la maǹ seu la sciabla: "Voi siete un uomo santo!" DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) Sö n chëst dij le bofun: O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta Seu ‘ǹ quëst diŝ le boffuǹ: Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); c) Mai da jënt porseghitada chëra püra bestia ne se temô, y vëgn ite a pora nia - te süa solita stala, y stô ma bel dlungia Genofefa Mai da jent perseghitada chella pura bestia nè sè t’mō, e vengn’ ite a pora nia - t’ sua solita stala, e stē ma bell d’lungia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); d) Chiló dlungia i confins sunse nos cuaji i pröms Chilò dlungia i confings sungse nos quasi i prüms PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
dlongia… via (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lungo, lungo a Ⓓ entlang, längs ◇ a) N studënt passova dlongia n ciamp via, sun chël che na muta senova. Uŋ student passòva dlongia uŋ tgiàmp via, suŋ chëll che na mutta sënòva. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.).

dlongia (grd., LD) ↦ dlongia.

dloria (mar.) ↦ gloria.

dlun’ (in posizione attributiva) (gad.) ↦ dlunch.

dlunch (gad., mar., Badia) ↦ dlonch.

dlungia (gad., mar., Badia, MdR) ↦ dlongia.

dlveres (Badia) ↦ delvers.

do Ⓔ DĒPOS(T) (EWD 3, 114) 6 1631 (sij) davò (Proclama1631-1991:156)
gad. do, daó † mar. do Badia do grd. do fas. dò caz. dò bra. dò fod. davò, duò † amp. daos LD do MdR do
avv.
1 in seguito, in un tempo o in un momento successivo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dopo, poi Ⓓ dann, darauf, später, nachher ◇ a) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé e l’anel da ge meter tel deit, e dò jì a tor n vedel engrassà e mazalo portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l’anèl da ghié metter tel deit, e dòo gì a tor ung vedél ingrassà e mazzàl SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) L’atra nöt do vëgnel na bona plöia bunorida, ch’â invigoré les plantes L’atra noutt dō vegnel na bona plouia bonorìa, ch’ā invigorè les piantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia); c) Valgügn agn do i êra finalmënter garatada ales fadies, o dijarun, ai sforc di ritri sü amisc y dl fedel portaermes de condü le conte val’ ota fora dl ciastel Valgungn’ angn’ dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc’ di rittri su amizi e d’l fedēl portaermes d’condù ‘l conte val ŏta fora d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
2 nella, dalla parte posteriore (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. T 1934; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dietro Ⓓ dahinten, hinten ◇ a) Le Pontac da Coz á la lancia tres fora / y dant y do i vá le sanch en malora. L’Pontać da Coz á la lancia tres fòra / y dant y daò i va l’sanch in malora. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); b) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc cun truepes dinei. ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš kun trúepęs dinę́i. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
prep.
1 indica posteriorità rispetto a qualcuno o qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dopo Ⓓ nach ◇ a) S’ al scundù trëi dis te dlieja / Do trëi dis l ai pa pià / Y te l à bën scurià. S’ al skendù trëi dis te dlieſha / Do trëi dis l’ai pa pià / I te l a bën skurià. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Y do nia tröc dis, […], s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, […], s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) E dò no tropes dis […], l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di […], l’e s’ inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Mia so à scomencè a imparè do da me e rajona mì che iö. Mia só ha scomenćè a imparè dò da mè e raĝiona mì che jeu. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); e) Ne te dodè / A confessè / Sce t’as tort, / Che do mort / Ne te jô nia Ne te dodè / A confessè / Ŝe t’ has tort, / Che dò mort / Ne te ĝiò nia DeRüM, UnrechtBekennen1833-1995:289 (MdR); f) I á porater bën aldí / […] / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / […] / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) Ma chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout l fato suo Ma cast fì plu ŝoven duò cieze temp l’à tòut el fatto suo DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); h) Do le cené y la corona / sciöch’ al foss te na morona / stôl iló taché / fin ch’al gnô ciamé. Dô l’cenè y la corona / scioch’ al foss te na murona / stêl ilò tachè / finch’ al gnê ćiamè. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); i) Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’agn ch’al é bele sté. Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); j) Stae chiec i preves, l fasc ben! - / Se se confesse dò le unesc, / O domesdì Stae chietg i preves, ‘l fas beng! - / Se se confesse do le unes, / O domesdì BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); k) Do chëstes parores plënes de pasciun, […] alzera i edli al Cil Dō chestes parores, plenes de passiung, […] alzela i oudli al Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia) ☟ daré
2 stando a, conformemente a, nel modo richiesto, voluto, prescritto, o indicato da (gad., grd., fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ secondo Ⓓ gemäß ◇ a) Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Vos ëis rajun. Iö farà do vost consëi. Vos ëis raĝiuǹ. Jeu farà do vost consëi. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); d) A la odëi de cinch agn dlungia la uma sön n bel pice bancorin sentada, y deboriada afacendada, do l’ausënza de chi tëmps, pro le spö o la roda A la udei de ceìng angn’ d’lungia la uma sounung bell picce bancoring sentada, e deburiada affaccenda, dō l’auſenza de chi temp, pro ‘l spŏ o la roda DeclaraJM, SantaGeno-