Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/290

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


daincialà
255


da vejin (caz.) ↦ davejin.

da via (MdR) ↦ davia.

da via che (MdR) ↦ daviache.

da vint (MdR) ↦ davint.

da visin (col.) ↦ davejin.

daante (amp.) ↦ dant.

dabirar (bra.) ↦ aberé.

dabirèr (fas.) ↦ aberé.

dadalt (gad., mar., Badia) ↦ dadaut.

dadaut Ⓔ comp. di de + adaut (EWD 1, 83) 6 1878 da dàlt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19)
gad. dadalt mar. dadalt Badia dadalt fod. dadaut LD dadaut
avv.
ad alta voce (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ forte Ⓓ laut ◇ a) Sce, scraiâra dadalt, sce al é ostes parores: Sce ince na uma se pó desmentié so figliuolo, ne me desmentiarái mai iö de te. Sè, scraiàla da dàlt, sè el è ostes parores: Se incie na uma se pō desmentiè so filuolo, nè mè desmentiarai mai iou de tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
adaut.

dadaut (fod., LD) ↦ dadaut.

daejin (amp.) ↦ davejin.

daerto (amp.) ↦ davert.

daete (mar.) ↦ daite.

dagnëra (Badia, fod.) ↦ dagnora.

dagnora Ⓔ DE OMNI HŌRA (EWD 5, 105) 6 1763 dàgnaera ‘aeternus’; degnaera ‘semper’ (Bartolomei1763-1976:76, 77)
gad. dagnora mar. dagnora Badia dagnëra grd. daniëura fod. dagnëra amp. dagnora LD dagnora MdR dagnora
avv.
continuamente, senza interruzione, ogni volta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sempre Ⓓ immer ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie / t’as ence da tuo pere le furberie / ma dagnëra con onour. Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie / tas enchie da tuo pere le furberie / ma dagnara con onor. PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Na vedla, che ne fajova auter che tussì y batulé, ova scheje daniëura mel de dënz Una vödla, kœ ne faschòva auter kœ tussì y batulè, avòva schkesche dagniœura mel de dænts PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); c) Sce t’ os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’ es sté finora presënt. Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); d) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. / Ël ie daniëura stat / Cun nëus valënt y bon. Auguron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. / El ie daniëura stat / Kun nëus valënt i bon. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); e) Fi, tö t’es dagnora pro me, y döt le mi é to Fì, tö t’ es dagnóra pro me, e dütt l’mi è tó HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); f) Ne saste pa, che iö leve dagnora a les sies? Ne saste pa, ch’jeu lève dagnóra a les sies? DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); g) Bën sce mio bun Jan / Confida en Dio dagnora plü, / Al t’aiüta encö y ince doman / Al t’aiütará dagnora plü. Böng Schö mio bung Schang / Confida in Dio dagnora plü, / Al tajuta ‘ng cō e ingiö domang / Al tajutarà dagnora plü. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.)
per dagnora (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ per sempre, eterno Ⓓ für immer ◇ a) dan püc dis ára stlüt i edli por dagnora dang puc’ dis àla stlutt i oudli pur dagnara DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia).

dagnora (gad., mar., amp., LD, MdR) ↦ dagnora.

daidé Ⓔ DĒ + ADIŪTĀRE (EWD 3, 18) 6 1763 daidé ‘juvo, opitulor, succurro’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. daidé mar. daidé Badia daidé fas. didèr bra. didar moe. aidar fod. daidé col. deidà amp. dià LD daidé MdR daidé
v.tr. Ⓜ deida
1 intervenire in favore di chi ne ha bisogno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aiutare, assistere Ⓓ helfen, beistehen ◇ a) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Le medemo fô davant a le vicare con certes atres persones, ch’aveva da fà con Signoria. Ël alda, che le Vicare dij a un: N’oste jì jö Sotrù? Iö t’ó bëin daidé jö iö, sce t’os. Le medemmo fô davant a le Vicare coǹ ćertes atres persones, ch’a(ve)va da fà coǹ Signorìa. Ël alda, che le Vicare diŝ a uǹ: N’óste ĝi ĝeu Sottrù? Jeu t’ó bëiǹ dëidé ĝeu jeu, ŝe t’ós. DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR); c) Bën sën, os nüciuns, / Racomanede a Dio vigne de / Üsc laurs y crusc y ince pasciuns! / Al gnará en aiüt a se daidé. Beng söng os Nütschungs, / Racomanödö a Dio vignödö / Üsch laurs i crusc e intgio paschiungs / Al gnarà ‘ng najüt a sö daidö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); d) Vé Martin, t’es ligherzin, / mo ligrëza tla ciavëza! / Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês Vè Martin, t’es ligherzin, / mo ligrëza tla ćiavëza! / Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia); e) Se capisce che a fei rimes / Un todesco el t’à dià / Se conosce a bela prima / El so modo de rimà. Se capisce che a fei rimes / Un todesco el tà diă / Se conosce a bella prima / El sò, mòdo de rimá. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); f) Guelfo ne n’â stlüt l’edl en döta nöt nia, y denanch’al vëgnes l’alba s’êl inarmé sö, á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé Guelfo nen ā stlutt l’oud’l in dutta noutt nia, e denan ch’el vegne l’alba s’ ēle inarmè sou, à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai, i sollezitā a sè spazzè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia)
2 intervenire in favore di chi ne ha bisogno (usato come minaccia vaga) (MdR) Ⓘ aiutare Ⓓ helfen ◇ a) Scé, scé, prëia pö demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide jö Sotrù, ch’ël te dëida pa bëin ël; vè, che nobl Signur Vicare n à pa daidé tröc ël jö sot tru. Ŝé, ŝé, prëÿa peu demà nobl Signur Vicare, ch’ël te dëide ĝeu Sottrù, ch’ël te dëida pa bëiǹ ël; vè, che nobl Signur Vicare ‘ǹ ha pa dëidé treućh ël ĝeu sott trù. DeRüM, VicareSignoria1833-1995:276 (MdR).

daidé (gad., mar., Badia, fod., LD, MdR) ↦ daidé.

daimpró (gad.) ↦ damprò.

daimprò (Badia) ↦ damprò.

daincialà Ⓔ comp. di da + en + cialà (EWD 2, 155) 6 1833 da ‘ǹćiarà (DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246)
gad. dainciará mar. dancerá Badia dainciará MdR dainciarà
avv.
esprime allontanamento in modo generico (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ via Ⓓ weg ◇ a) Le möt plëgn de pora por la uma, ne jô mai dainciará da ëra L’mūtt plengn’ d’pora pur la uma, nè jè mai daincearà da ella DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
jì daincialà (MdR) Ⓘ allontanarsi, distanziarsi Ⓓ abweichen ◇ a) Iö ves ó dè ot reinesc. / Ël ne và n gros