Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/291

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


daincialà
256


dainciarà. Iö ves à bele fat l’ultimo priesc. Jeu ves ó dè òtt reineŝ. / Ël ne va uǹ gròs da ’ǹćiarà. Jeu ves ha bel[e] fat l’ultimo pri[e]ŝ. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:246 (MdR).

dainciará (gad., Badia) ↦ daincialà.

dainciarà (MdR) ↦ daincialà.

dainré (gad., Badia) ↦ dinrer.

daìnt (moe.) ↦ daite.

daite Ⓔ comp. di da + ite (EWD 3, 113) 6 1763 da ite ‘intus’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. daite mar. daete Badia daite grd. dedite fas. daìte caz. daìte bra. daìte moe. daìnt fod. daite amp. de inze LD daite MdR da ite
avv.
nell’interno o nella parte interna (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dentro Ⓓ drinnen ◇ a) Co gniss de tai a ester le teror di nemici de la patria, tant da ite che de fora Cò gniss de tai a estr le terror di nemici de la patria, tant da ite che de fòra DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) L’à batù e daìte na fémena l’à domanà: Chi él? La a battù, ö daitö n fömönô la dômana: chi öl. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); c) el l’é se n jit daìte te n piz de dò n armer. el l è sin ʒ̉it daìte te n piʒ de do un armer. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.); d) vé chiló margarites y ciüfs ghei; ciara mo ci bel corú ghel daite, ci beles pices fëies delicates blances ve chilò margarites e ceuff ghei; ciaramo ci bell curù ghēl daite, ci belles picces fouies delicates blancies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

daite (gad., Badia, fod., LD) ↦ daite.

daìte (fas., caz., bra.) ↦ daite.

dajache (fod.) ↦ ajache.

dalafora (bra.) ↦ dlafora.

dalaìte (caz.) ↦ dlaite.

Dalba (bra.) ↦ Dèlba.

daldöt (gad., mar.) ↦ dldut.

daldut (bra., LD) ↦ dldut.

dalenc (caz.) ↦ dalonc.

dalench (fas., caz.) ↦ dalonch.

dalmeda (amp.) ↦ dermena.

dalonc Ⓔ comp. di da + lonc (GsellMM) 6 1763 alè da lungs ‘disto’; da lungs ‘longe, procul’; schampè da lungs pais ‘fugere in longinquas regiones’; schi da lungs ‘peregrinor’ (Bartolomei1763-1976:68, 76, 96, 97)
gad. dalunc mar. dalunc Badia dalunc grd. dalonc fas. dalonc caz. dalenc bra. dalonc fod. dalonc col. dalonz amp. dalonse LD dalonc MdR dalunc
avv.
1 esprime un rapporto spaziale, temporale o ideale definito dagli effetti di una distanza relativamente notevole (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ distante, lontano Ⓓ weit weg, entfernt, fern ◇ a) canch’al fô ciamó dalunc, so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia, y le baja cànch al (el) fòo ciamò da luncc, so père ‘l vàiga a gnì, i salta incùntra, e l’abbraccia, e ‘l basa FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) Poche dì dapò el fiol pì śoven ‘l à tolesc duto el fatossò, e s’in é śù dalonse in un paes foresto Poche dì dapò el fiol pi zoven l’ha tolès dutto el fato so, e si ne zù da lonze in un paès foresto ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon de podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); d) Sura so ce scraiâ le düle, y nia dalunc urlâ n lu por resposta Soura sō ciè scraiā ‘l dūle, e nia da lunc’ urlā ‘ng lu pur resposta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia) ☟

lonc, lontan
2 da una grande distanza (gad., grd., fas., fod., MdR) Ⓘ da lontano Ⓓ von weitem ◇ a) Inte le vegnì achilò l’ài odü dalunc; i i sun corüda incuntra, mo inte un momënt l’ài perdü de vista. Inte le vegnì aquilò l’hai odü da lunĝ; j’i suǹ corrüda incuntra, mó int’ uǹ momënt l’hai perdü de vista. DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:240 (MdR); b) So père che vardèa n dì da la fenestra, l lo veit vegnir dalenc, l ge fèsc pecià So père che vardèa ung dì dalla fenestra, el lo veit vegnir da lensc, el ghiè fesc pecià SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); c) Y canch’ël fova per rué a cësa, si pere l vëija unian dalonc, l i fej picià I cang ch’el foa per ruè a ciäsa, si père ‘l veisa uniang da loncc, gli fa piccià SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); d) L pere che steva n di sul viere, l l à vedù a vignì dalonc, e l i’ à fat picé ‘L père che steva ‘n di sul vière, el l’ha vedù a vignì da loncc, el gli ha fat picciè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); e) Desturbé y ciaugné te so intern a chëstes novités, i ál dé plü sprom ala ciavalaria, por rové ciamó de nöt a so palaz, che fajô dalunc odëi dötes les finestres ilominades Desturbè e ceaugnè t’ so interno a chestes novitēs, i àle dè plou spromm alla cavalleria, pur r’vè ciamò d’noutt a so palazz, ch’fajō da lunc’ udei duttes les finestres illuminades DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia)
agg. Ⓜ inv.
che dista, che è lontano (gad., grd., fod.) Ⓘ remoto, lontano, distante Ⓓ entfernt, fern ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E puoc dis daspò, che l ava dut auna, l fi plu joven se n é jù ntel forestier nte n paisc dalonc E puotsch dis daspó, che l’áva dut a una, ‘l fí plu schoven se ne schu ‘n tel forestier ‘n teng paiss da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.) ☟ da-

lonch, lontan.

dalonc (grd., fas., bra., fod., LD) ↦ dalonc.

dalonch Ⓔ comp. di da + lonch 6 1866 dalenk (BrunelG, Cianbolpin1866:15)
fas. dalench caz. dalench
avv.
esprime un rapporto spaziale, temporale o ideale definito dagli effetti di una distanza relativamente notevole (fas.) Ⓘ lontano, distante Ⓓ weit weg, entfernt, fern ◇ a) Ma, i disc, che el l vae demò mìngol soul per aria e che no l stae a jir dalench. ma i diš, ke el el vae demò mingol soul per aria e ke no l stae a ʒ̉ir dalenk. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
dalonc.

dalonse (amp.) ↦ dalonc.

dalonz (col.) ↦ dalonc.

dalunc (gad., mar., Badia, MdR) ↦ dalonc.