Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/327

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


desch
292


DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tavola, tavolo Ⓓ Tisch ◇ a) L’ost senza responer parola, l’à pojà sun desch l calamèr, e l papier, e dapò sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch L’Ost senza responer paróla, la posá sun desch el Calamer, e el papiér, e dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
a desch (fas.) Ⓘ a tavola Ⓓ bei Tisch ◇ a) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.).

desch (fas., caz., bra., LD) ↦ desch.

dësch (fod.) ↦ desch.

desche Ⓔ comp. di de + (en)scì + che (GsellMM) 6 1836 deskè (BrunelG, Fenì1836-2013:354)
gad. desche (davanti a sintagma frasale), desco (davanti a sintagma nominale) mar. desche, desco Badia desche fas. desche, desché caz. desche bra. desche
avv.
introduce per lo più un termine di comparazione col senso di «in quel modo che», esprimendo ora un rapporto di somiglianza, ora un rapporto di identità (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Pian desche n cuch / Son sentà su n ciuch Pian deskè n kuk / Song sentà su n čuk BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) A te Jan dal Pech, mio bun cogné, / Te diji desco a mio fre: / Confida en Dio da de a de, / Al t’ aiütará spo vigne de. A tö Schang dal pöch bung cügnö! / Tö dischi desco a mio frö, / confida ‘ng Dio da dö ang dö, / Al tajutara spo vignödö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) Da la una o da le doi de not / Sente n sciusciur desche n teremot. Dala una o da le doi de not / Sente ‘n šušùr deske n terremót. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); d) zenza dir nia a nesciugn l’é pontà su per Pecedac desché n cian bagnà ʒenʒa dir nia a nesugn le pontà su per Pečedač deske un čan bagna BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); e) Fô chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort Fō chesta na p’rjung freida, scura, timpla, desco ‘ng paìsc’ d’la mort DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); f) Sön osta dotrina aduncue ói implanté mia salvëza, y chëra sará desche n sas imobil. Soung osta dottrina addunque oi impiantè mia salvezza, e chella sarà desch’ ‘ng sās immobile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

desche (mar., Badia, fas., caz., bra.) ↦ desche.

desché (fas.) ↦ desche.

desche che (gad., Badia) ↦ descheche.

desche (davanti a sintagma frasale) (gad.) ↦ de-

sche.

descheche Ⓔ comp. di desche + che 6 1856 deschè che (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248)
gad. desche che Badia desche che fas. descheche caz. descheche
congiunz.
alla maniera di, nel modo che (in una comparazione esprime somiglianza o identità) (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) Donca se fasc descheche El vel, / Che i fenc laore, e che i vadagne Donca se fas deschè che El vel, / Che i fentg laore, e che i vadagne BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); b) Descheche l’era la usanza i etres egn, che de messèl i pèstres sin jìa col pestujum te la Lastìes, coscì l’é se n jit ence l pèster da chel an. Deske ke l era la usanza i etres egn, ke de messél i pestres sin ʒ̉ia ko l pestus̄um te la Lesties, coši l é se n ʒ̉it ence l pester da kel an. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); c) mo chiló i smarësc le müs, vëgn blanch desche che le lin mo chilò i smaresc’ ‘l mus, vengn’ blanc desc’ che ‘l ling DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

descheche (fas., caz.) ↦ descheche.

descherianzé Ⓔ it. screanzato 6 1856 descreanzà (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
grd. descrianzà fas. descreanzà bra. descreanzà moe. screanzà fod. descherianzé col. descreanzà
s.m.f.
chi si comporta in modo incivile e villano (fas.) Ⓘ screanzato Ⓓ Rüpel ◇ a) Se un dijessa mal de voi: mincion / Matolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de àsen, desbocià / Ge dijesse, e scoderzon. S’ un dixess mal de voi: Mentgiong / Mattolge, flentes, descreanzà / Gnoch, toch de asen, desbotgià / Ge dixesse, e scodertzong. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

descherianzé (fod.) ↦ descherianzé.

deschëuz (grd.) ↦ descouz.

desćiacé Ⓔ comp. di des + ciacé 6 1873 descazzá (Anonim, Monumento1873:4)
grd. desćiacé amp. descazà
v.tr. Ⓜ desćiacia
mandare via bruscamente (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ scacciare, cacciare via Ⓓ vertreiben, verjagen, wegjagen ◇ a) Duncue ài un merito / Chi doi o tre là?… / E coscì i farae in seguito, / Se no i descazà. Dunque ai un merito / Chí doi o trei lá?… / E cosscí i farae in seguito, / Se no i descazzá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

desćiacé (grd.) ↦ desćiacé.

desćió (col.) ↦ destò.

desco (amp.) ↦ desch.

desco (mar.) ↦ desche.

desco (davanti a sintagma nominale) (gad.) ↦ de-

sche (davanti a sintagma frasale).

descoiz (moe.) ↦ descouz.

descomanar (bra., moe.) ↦ descomané.

descomané Ⓔ comp. di des- + comané (Lardschneider 1933:79) 6 1740 (atres ermes) discamanadess f. pl. (Anonim, Proclama1740*-2019:6)
gad. descomané grd. descumandé fas. descomanèr caz. descomanèr bra. descomanar moe. descomanar fod. descomané LD descomané
v.tr. Ⓜ descomana
ordinare d’autorità che una cosa non si faccia (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ vietare Ⓓ untersagen, verbieten
p.p. come agg. Ⓜ descomanés, descomaneda, descomanedes
che non è concesso, che è proibito da una qualsiasi autorità (grd., fas. DILF 2013) Ⓘ vietato, proibito Ⓓ verboten, untersagt ◇ a) Te n luech fova al tëmp de fiera descumandà l fumé tabach. Tëŋ luech fòa al temp de fiöra döscumandà ‘l fumè tabàch. VianUA, FuméTabach1864:197 (grd.).

descomané (gad., fod., LD) ↦ descomané.

descomanèr (fas., caz.) ↦ descomané.

descomedo (fod.) ↦ descomodo.

descomet (LD) ↦ descomodo.

descòmet (fas.) ↦ descomodo.

descomodo Ⓔ comp. di des- + comodo (EWD 2, 243) 6 1878 descomoda f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. descomodo Badia descomodo fas. descòmet fod. descomedo col. descomodo amp. descomodo LD descomet
agg. Ⓜ descomodi, descomoda, descomodes