Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/312

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


defet
277


2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dietro, in coda Ⓓ hinten, zuletzt ◇ a) Vo uemes jide dant, / Tulëve l bel guant! / I autri po prëst do, / La vedles drët dedò! Vo uemes ſhide dant, / Tulëve l bel guant! / I autri po prëst do, / La vedles drët dë do! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) I piesc davant pê bugn ëi, mo chi de dô ne me plej I pi[e]ŝ davant pè bugn ëi, mó chi de dò ne me pläŝ DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR)
2 in seguito, più tardi (gad. V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ dopo Ⓓ nachher, danach, später ◇ a) Tost no, no! / La va pa bën dedò! Tost no, no! / La va pa bën de do! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Sce l bincé ne jova nia, / me faré dedò mo stria, / y faré de vo n mul Se l’Wünschè ne schóva nia, / me farè de dò mo Stria, / y farè de vo un Mull PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.).

dedò (mar., Badia, grd., fas., moe., LD) ↦ dedò.

dedô (gad., MdR) ↦ dedò.

dedora (grd.) ↦ defora.

dedui Ⓔ *ADITULUS (Pellegrini 1987:672) 6 1860 dedui (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. dedui
s.m. Ⓜ dedui
(amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ steccato improvvisato per la cernita delle pecore Ⓓ improvisiertes Gehege zur Aussonderung der Schafe ◇ a) i vien a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui ’es và / co s’ i dà sa Ièn a grun, da Federa e da Valbona, / Come ra fedes inze dedui es và / Co s’ i da sà DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

dedui (amp.) ↦ dedui.

deentà (amp.) ↦ deventé.

defat Ⓔ it. difatti 6 1878 defat (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. defat Badia defat fas. defati fod. defati amp. defato LD defati
congiunz.
in realtà, invero (gad., fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ infatti, difatti Ⓓ tatsächlich, in der Tat ◇ a) Y en de te momënc ci fortüna podëi baié cun Os vera y unica consolaziun de nost’anima! Y defat, ch’ara s’â trat pro n’ausënza, o nezescité, de se tratigní continuamënter cun Dî E in d’te momentg’ ci fortuna pudei baié cung Os vera ed unica consolaziung d’nost’anima! E d’fatt, ch’ella s’ ā tratt pro n’auſenza, o necessitè, d’s’ trattegnì continuament’r con Dio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); b) sëgn, che savun, che nosta Genofefa é ciamó en vita, denanche morí la orunse ciamó odëi. Y defat, dopo ch’ai á albü rengrazié a Idî te dlijia, ési atira piá ia deboriada col vësco venerabl ſengn’, che savung, ch’nosta Genofefa è ciamò in vita, denanche morì la urungſe ciamò udei." E d’fatt, dopo ch’ei à aibù ringraziè a Iddì te dlisia, eſi attira pià ia d’buriada col vesco venerabile DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia) ☝ belavisa.

defat (gad., Badia) ↦ defat.

defati (fas., fod., LD) ↦ defat.

defato (amp.) ↦ defat.

defeja Ⓔ it. difesa 6 1833 defeŝa (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
grd. defeja MdR defeja
s.f. Ⓜ defejes
protezione o salvaguardia diretta a respingere offese o condizioni e situazioni svantaggiose o pericolose (grd. F 2002, MdR) Ⓘ difesa Ⓓ Schutz, Verteidigung ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudić e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR).

defeja (grd., MdR) ↦ defeja.

defende (fod., amp.) ↦ defene.

defender (moe.) ↦ defene.

defënder (grd.) ↦ defene.

defene Ⓔ it. difendere ‹  DĒFENDERE (Gsell 1994:336) 6 1632 (per) deffeinder (il Payss) (Proclama1632-1991:160)
gad. defëne mar. defëne Badia defëne grd. defënder fas. defener caz. defener bra. defener moe. defender fod. defende amp. defende LD defene
v.tr. Ⓜ defen, defenon, defenù
preservare o cose da pericoli, danni, violenze, molestie e simili (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ difendere Ⓓ schützen, verteidigen ◇ a) Manajëia chëstes ermes por Idî, por defëne l’inozënza arbandonada Maneja chestes ermes pur Iddì, pur defenne l’innozenza arbandonada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) Ciara, coche les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl, y la defënn dal mol, canch’al plöi. Ciara, cocche les rames verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored’l, e la defenn dal mōl, cang ch’el ploui. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); c) Debann porvâ la bona Genofefa de defëne le büsc dla spelunca dala nëi D’ban purvā la bona Genofefa de defenne ‘l busc’ d’la spelunca dalla nei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
se defene (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ difendersi Ⓓ sich wehren ◇ a) Porater plü fistide, co por le nudrimënt, i fajô le pinsier por na iesta da se curí y se defëne l’invern dal frëit Pur at’r plou fistide, che pur ‘l nutriment, i fajō ‘l pingsir pur na iesta da sè curì e s’ defenne l’ingvēr dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia).

defene (LD) ↦ defene.

defëne (gad., mar., Badia) ↦ defene.

defener (fas., caz., bra.) ↦ defene.

deferent (bra.) ↦ desferent.

deferenza (bra.) ↦ desferenzia.

defet Ⓔ nordit. defet(o) ‹ DEFECTUS (EWD 3, 39) 6 1833 defetg (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. defet mar. defet Badia defet grd. defet fas. defet fod. defet col. difet amp. difeto LD defet MdR defet
s.m. Ⓜ defec
imperfezione fisica o morale più o meno accentuata e rilevabile dal punto di vista oggettivo o soggettivo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ difetto Ⓓ Fehler, Makel ◇ a) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià vo