Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/368

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


dovei
333


ni; catechismo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ catechismo Ⓓ Katechismus ◇ a) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) Cun l’imparé la dotrina amënt / ne sunse nia ma dër contënt. Coll’ imparë la dottrina a mänt / Né sunse nia ma där contänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) d’imparé y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! d’imparè y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia).

dotrina (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ do-

trina.

dotur (gad., mar., Badia, MdR) ↦ dotour.

douc Ⓔ DULCIS (EWD 3, 142) 6 1763 dotsch ‘dulcis’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. duc mar. duc Badia duc grd. dëuc fas. douc fod. douc col. doz LD douc MdR duc
agg. Ⓜ douc, doucia, douces
che produce una tipica sensazione gustativa gradevole dovuta alla presenza di zuccheri (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dolce Ⓓ süss ◇ a) ve prëie dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) incö voressi mefo, che fosses tüć canć ćioć […] da most, ch’ël é plü duc, cioè dalla grazia dello Spirito Santo incoeu voressi meffo, che fosses tütg quantg çhioçh […] da most, ch’ël é plü dućh, cioè dalla grazia dello Spirito Santo DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); c) süa providënza á stlüt sot na scüscia antia tröc früc de saú bona ducia sua provvidenza ha stlutt soutt na scuscea antia troucc’ frutti de saŭ bona ducea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia).

douc (fas., fod., LD) ↦ douc.

doucejin Ⓔ deriv. di douc (EWD 3, 143) 6 1878 dulcejines pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. ducejin mar. ducejin Badia ducejin grd. ducejin fas. doucejin moe. doicejin fod. doucejin LD doucejin
agg. Ⓜ doucejins, doucejina, doucejines
1 che tende al dolce, ma non gradevole; dolcigno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ dolciastro Ⓓ süßlich
2 pegg. manieroso e lezioso in modo eccessivo e fastidioso (gad.) Ⓘ sdolcinato pegg.Ⓓ süßlich pegg. ◇ a) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

doucejin (fas., fod., LD) ↦ doucejin.

doudesc (fas., bra.) ↦ dodesc.

douré (fod.) ↦ adoré2.

dovei Ⓔ DEBĒRE (EWD 3, 133) 6 1632 doveis 5 (Proclama1632-1991:160)
gad. dovëi mar. dovëi Badia duvëi grd. duvëi fas. doer caz. dover fod. dovei LD dovei MdR dovëi
verbo modale Ⓜ dess, desson, dessù
1 avere l’obbligo di fare una determinata cosa (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ müssen ◇ a) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé.) Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé.) HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); b) Sc’ an và dunca a se confessè, mëssen impermëte de ne le fà plü, e ći ch’an impermët, déssen inće mantegnì Ŝ’ aǹ va dunca a se confessè, mëssǹ impermëtte de ne le fa plü, e çhi ch’aǹ impermëtt, dessǹ inçhié mantegnì DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); c) mo te bones eghes, te bones fontanes / ch’al â bele dé zacan ales ganes, / mësson bëgn reconësce y desson laldé; / a döt le monn le messesson cunté! mo te’ bones eghes, te’ bones fontanes / ch’al ava bel’ dè zacan ales ganes, / mëssen bëgn reconësce y déssen laldè; / a düt l’monn l’messéssen contè! PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); d) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá dai soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc, ch’an dess osservé tan dî, ch’al é demez. Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ ch’ang dess’ osservè tang dī, ch’al è demezz. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); e) y ti á revelé, ch’Ël ê mené da so Pere zelest, che chësc é bun y sant, i amâ dër tröp, deach’ ël é Pere de düc; por chësc dessi ’ci ëi ester bugn e i à rivelè, ch’El ē m’nè da so Pere zeleste, che chesc’ è bung e sant, i amā der tropp, dea ch’el è Pere de duttg; purchesc’ dessi ci ei est’r bongn’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia); f) Mo i uomini ne n’orô impone nia crëie, ch’al foss fi dl Pere en Cil, y da d’Ël mené; porcí ch’al n’i sonâ bun, de messëi decontin maraldí, ch’ai ê ri, y ch’ai se dô convertí. Mo li uomini nen orō impōne nia creie, ch’el foss’ Fi d’l Pere in Ceìl, e da d’El m’nè; purcicch’ el n’i sonā bung, de mssei de cunting maraldì, ch’ei ē rì, e ch’ei sè dō convertì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
2 avere necessità, bisogno di fare qualcosa (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ dovere Ⓓ sollen ◇ a) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. / Co ei mei da fé? Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. / Ko ei mei da fe? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Porćì ne vëgneste pa dunca? / Iö minava, che dormisses inćiamò. / E sc’ i avesse dormì, m’avesseste devü cherdè a l’ora ch’ël é. Perçhi ne vëgneste pa dunca? / Jeu minava, che dormisses inçhiamò. / E ŝ’ j’avesse dormì, m’aves[ses] te devü cherdè a l’óra ch’ël é. DeRüM, EhJan1833-1995:249 (MdR); c) "O nobl Signur Vicare", respogn le vedl, "sce mia fomena n’orova un che bevess con les alćes, sce dòvela tó n alcun." "O nobl Signur Vicare", respogn le vedl, "ŝe mia fomena ‘ǹ orova uǹ che bevess coǹ les alçhies, ŝe dovela tó ‘ǹ alcuǹ." DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR); d) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); e) Insciö dess vigni uma i dé sü fis a Idî, resolta d’i nudrí sö por Ël, do süa s. orenté y dotrina. Jugsceoū dess’ vign’uma i dè sū fiis a Iddì, resolta di nudrì sou pur El, do sua s. orentè e dottrina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); f) En chëra medema mani-