Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/332

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


desfortuné
297


cear sè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

desferenzié (fod., LD) ↦ desferenzié.

desferenzië (grd.) ↦ desferenzié.

desferenzièr (fas.) ↦ desferenzié.

desfertuna (grd.) ↦ desfortuna.

desfertunà (grd.) ↦ desfortuné.

desfident Ⓔ it. diffidente (EWD 3, 239) 6 1878 desfidente f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. desfidënt mar. desfidont Badia desfidënt grd. desfidënt fas. desfident fod. desfident LD desfident
agg. Ⓜ desfidenc, desfidenta, desfidentes
che non si fida degli altri, sospettoso (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ diffidente Ⓓ misstrauisch ◇ a) Cuindi ne n’ói plü ester desfidënta y grama, scemia ch’i ne n’á no da firé, no da cují, i ne m’ó plü cruzié cun pinsiers do le guant. Quindi nen oi plou est’r desfidente e grama, s’mia ch’i nen à no da firè, no da cujì, i nè m’ŏ plou cruzziè cung pinsirz dō ‘l guant. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia).

desfident (fas., fod., LD) ↦ desfident.

desfidënt (gad., Badia, grd.) ↦ desfident.

desfidont (mar.) ↦ desfident.

desfigurà (col., amp.) ↦ desfiguré.

desfiguré Ⓔ it. sfigurare (EWD 3, 243) 6 1878 desfigurè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62)
gad. desfiguré mar. desfiguré Badia desfiguré, sfiguré grd. desfiguré, sfiguré fas. desfegurèr bra. desfegurar fod. desfiguré, sfeguré col. desfigurà amp. desfigurà LD desfiguré
v.tr. Ⓜ desfigureia
modificare, alterare in tutto o in parte la forma di un corpo (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sfigurare, deformare Ⓓ verunstalten, entstellen ◇ a) Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil ‘L grang patì i ā desfigurè d’plengn’ so mus jintil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) suradöt la lëtra da Berta, i lovâ ia vigni dübe dl’inozënza dla desgraziada, al pitâ, y pitâ tan dassënn, che le müs s’ê sfiguré sura dutt la lettra da Berta, i levā ia vigne dubbio d’l innozenza d’la desgraziada, el pittā, e pittā tang dassenn, ch’ ‘l mus s’ ē sfigurè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ desfigurés, desfigureda, desfiguredes
deformato, deturpato nell’aspetto (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sfigurato Ⓓ verzerrt, entstellt ◇ a) Ince süa cira bela da angel ê desfigurada dales leghermes continues ch’i bagnâ i edli Incie sua ceira bella da angelo ē sfigurada dalles legrimes continues, ch’i bagnā i oudli DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia); a) Sigfrid! mi caro sposo (dijô indô la dona desfigurada) i ne sun n spirit no, mo tüa Genofefa Sigfrid! mi caro sposo (dijō indò la donna desfigurada) i nè sung ‘ng spirito no, mo tua Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

desfiguré (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ desfi-

guré.

desfornì Ⓔ deriv. di des + fornì 6 1813 deschfurnì (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. desfornì mar. desfornì Badia desfornì grd. desfurnì fas. desfornir
v.tr. Ⓜ desfornesc
privare degli indumenti, svestire, denudare (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002) Ⓘ spogliare Ⓓ ausziehen, entkleiden ◇ a) Gejù vën desfurnì, y dat da bever fiel y ajëi. Giesu vän deschfurnì, j dà da böver fiel j aschey. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
agg. Ⓜ desfornis, desfornida, desfornides
privato degli indumenti (grd.) Ⓘ spogliato Ⓓ entkleidet ◇ a) o redentor dl mond, desfurnì che messëis bever fiel y ajëi o redentor d’l mont, deschfurnì che meseis böver fiel i aschej RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

desfornì (gad., mar., Badia) ↦ desfornì.

desfornir (fas.) ↦ desfornì.

desfortuna Ⓔ deriv. di des- + fortuna (EWD 3, 303) 6 1813 desfertuna (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. desfortüna, sfortüna mar. desfortüna Badia desfurtüna grd. desfertuna, sfertuna fas. desfortuna, sfortuna fod. desfortuna, sfortuna amp. desfortuna LD desfortuna, sfortuna
s.f. Ⓜ desfortunes
cattiva fortuna, sorte avversa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sfortuna, sventura Ⓓ Unglück, Pech ◇ a) Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / Y te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. Ie te bince gran fertuna, / Die te sverde da desfertuna / I te debe cënt tei dis, / Do cënt ani l paravis. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) porcí che edl uman ne vëiga mia desfortüna purcicche oud’l umano nè veiga mia desfortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); a) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.); c) Recordunse do les parores de Guelfo, che les desfortünes en chësc monn ne se müda dagnora en fortüna R’cordungse dō les parores d’Guelfo, che les desfortunes in chesc’ mon nè s’ muda dagnara in fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

desfortuna (fas., fod., amp., LD) ↦ desfortuna.

desfortunà (fas., col., amp.) ↦ desfortuné.

desfortüna (gad., mar.) ↦ desfortuna.

desfortunà (fas., col., amp.) ↦ desfortuné.

desfortuné Ⓔ deriv. di des- + fortuné (EWD 3, 304) 6 1878 desfortunada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. desfortuné mar. desfortüné Badia desfortuné grd. desfertunà fas. desfortunà fod. desfortuné col. desfortunà amp. desfortunà LD desfortuné
agg. Ⓜ desfortunés, desfortuneda, desfortunedes
di persona, che ha sfortuna, che è perseguitato dalla sfortuna (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sfortunato, scalognato, sventurato Ⓓ unglücklich ◇ a) Duncue á te to edl nosta bona signura y so pice fi, na uma desfortunada y na creatöra inozënta, manco valüta, co n cian? Dunque à t’ tō oud’l nosta bona signura e so picce fì, na uma desfortunada e na creatura innozente, manco valuta, che ‘ng ciang? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia)
s.m.f. Ⓜ desfortunés, desfortuneda, desfortunedes
persona a cui niente va per il verso giusto o che ha sopportato molte sventure (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sfortunato, sventurato Ⓓ Unglücklicher ◇ a) Mo al ê döt debann, porcí che i dui soldas, ch’â mené la desfortuna-