Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/302

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


de
267


chish a dit a so pére HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); d) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) sce ne dübiti nia ch’ël n’abe üna de les plü beles libreries ŝe ne dübiti nia ch’ël n’abbe üna de les plü belles libreries DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); f) Una ota ‘l ea un on, e chesto ‘l aea doi fioi. El pì śoen de lore disc a so pare Una vota l’eva un on, e chesto l’avea doi fioi el pi zoven de lore dis a so pare ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de vita y de bun vin Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); h) Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse. Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
3 introduce un complemento di origine o provenienza (gad. V/P 1998, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod., amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ aus ◇ a) Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); c) Dël và, e se mët pro n patron de chël paisc. El va, e se matt pro ‘ng patrong de cal paiss. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Provunde mo na ota chëst vin de Spagna. Provunde mo ‘na óta quest viǹ de Spagna. DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); e) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); f) Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul Ebreo, / spo de n stletorin / fat n capuzin. Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo, / spo d’un stletorin / fat un capuzin. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia); g) Chi de Sëlva y Pescü - / Jide a i dé n brau petalcü Chi de Salva e Pescù - / Ĝide ai dè un brao pè tl cu! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); h) Ch’i no ra zede / Chi d’Anpezo a negun canch’i se bete Ch’i no ra cede / Chi d’Ampezzo a negun canch’i se bette DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); i) Basta osservà i picoi scolari, per cugnesse la jent de n luoch. Basta osservà i piccoi scolari, per cognesse la jent de un luoc. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) na fémena zevila de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
4 introduce un complemento di mezzo o strumento (gad., grd., fas., fod.) Ⓘ con Ⓓ mit ◇ a) Ël fova n artejan, / Se vadaniova l pan / Cui lëures de si man. El foa n arteſhan, / Se vadaniova l pan / Kui lëures de si man. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); c) Ma nte la lege l à pa comané a nos Moisé, che se dëssa na tela la fè morì a ie trè de sasc (la lapidé). Ma ‘ntella lege l’ha pa comané a nos Moisé, che se dassa na téla la fé mori ai tré de sass (la lapidé). HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); e) Viva Vittorio, credendo, che l vegnissa delongo co le mule […] ciariade de genue a paié duta la cracheja. Viva Vittorio, credendo, ch’el vegnissa de longo colle mule […] ciariade de genue a pajè dutta le cráchesa. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); f) canch’ara i portâ guant lauré de süa propria man cang, ch’ella i portā guant laurè de sua propria mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
5 introduce un complemento di materia (gad. V/P 1998, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, amp., MdR) Ⓘ di Ⓓ aus ◇ a) chele bale de calcedon chelle balle de Calcedon GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Portéme mies ćialzes de sëda. Porteme mies çhialzes de sëda. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); c) che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); d) Ai sfodra rabiusc sciöche le diau sëgn les sables, / se tira de barest surafora ales sciables. Ai sfodra rabiusc sciöco l’diao śëgn les śables, / se tira d’barest sura fora ales sciables. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia); e) No reves, respuend la muta, ma sumënza de reves. No rèves, respuend la mutta, ma sumënza de rèves. VianUA, StudëntCiamp1864:197 (grd.); f) La morona veneranda / De perles gnide a saludé. La morona Veneranda / D’perles gnide a saludè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
6 introduce un complemento di modo o maniera (gad. V/P 1998, grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ di Ⓓ aus ◇ a) Ie me n posse mel de vere cuer je men possè mel de vöre cuer RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Y tolede ca chël videl gras, y tolele ia, y mangiunde, y stunde de bona vëia. E tolléde cà chal videl gras, e tolléle ia, e mangiunde, e stunde de bona vöja. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); c) E i à scomencé a mangé duc de bona voia. E ja scomentsché a mangié dutg de bona voja. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Pordenede sce i se stüfi! / Starëis spo de bona vëia! Pordönödöschi sö stüfi, / Staröis spo dö bonavöia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); e) Su! godòssera de gusto / Duto cuanto el santo dì! Sù! godòssera de gusto / Duto quanto el santo dì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); g) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.)
7 introduce il complemento di argomento (gad., grd. Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod., amp.) Ⓘ di Ⓓ über ◇ a) l vegle de la lum se baudiáva / la vegla de chisc mac se la ridëva il Vegle della Lum se baudiava / la Vegla di chis matg sella ridava PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Oh, ciara pa de ëra, / Scenó este na busarada! O tgiarapa dö era, / Schono estö na busarada! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); c) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); d) sc’ ël no maia, almancul rejona ël dl maië ŝ’ël no màja, almancul rës̄ona ël del majë VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); e) almanco por se consolé de söa mëia almancǫ pǫr se consǫlè de süa måja PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); f) De chësc s’un ára albü pormal zënza degöna consolaziun De cast sẹn hala albü pẹr mal žåinza degüna consolaziun PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia); g) É so vire na bela storia / De bëgn fat, de piciá impedis. È so vir’ na bella storia / De bengn’ fatt, d’piccià impedìs. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); h) Mi parënc ne sá nia de mia mala sorte Mi parentg’ nè sà nìa de mia mala sorte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)