Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/354

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


diornist
319


DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); b) Chilò aste n taler franzeje, ći che resta é por te. / Diolan bëin fort, signur. Quilò haste ‘ǹ taler franceŝe, çhi che resta é por tè. / Diolaǹ bëiǹ fórt, Signur. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) A siur curat dër dilan, / Incö unse düc le gote en man A Sior Corat dar diolang, / Incö ungse dütg el got in mang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia) ☟ gra-

zie
s.m. Ⓜ dilans
azione e modo del ringraziare (gad.) Ⓘ ringraziamento Ⓓ Dank ◇ a) Tröpes Dlijies fej parora / Di dilans, ch’i gnun debit. Trouppes Dlisies fesc’ parora / Di diolangs, ch’i gnung debit. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia)
dì dilan (gad.) Ⓘ ringraziare Ⓓ danken ◇ a) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite Di Diollang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia).

dilan (gad.) ↦ dilan.

diligent Ⓔ it. diligente ‹ DILIGĒNS (EWD 3, 101) 6 1763 diligaent ‘diligens’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. diligënt, derijënt † Badia diligënt grd. diligënt MdR diligënt
agg. Ⓜ diligenc, diligenta, diligentes
che agisce od opera con cura attenta e scrupolosa (gad. B 1763; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, MdR) Ⓘ diligente Ⓓ fleißig, sorgfältig ◇ a) So bist du doch erst eminënta / Porcí tö ês recht diligënta. So bist du doch erst eminente / Portgì tö ees recht diligente. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Mo iö me pënsi che tö te sides / chëst ann che vëgn / chël tan plü derijënt. Ma iö me pense, che tö te sies / Käscht an, che väng / Käll tang Plü d’rsänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Per savëi da sonè ne podéssel ester miù, mo ël n’é nia dërt diligënt col gnì a m’insigné. Per savëi [da] sonè ne podessl estr miù, mó ël n’é nia dërt diligënt col gnì a m’insigné. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); d) canche l fova bele scur, ie jit dal ciamp a cësa n’oma diligënta cun si doi mutons ka̤ŋ k’ l fǫ́a̤ bélę škur, íe ži’ da̤ l txa̤mp a̤ txá̤za̤ n’óma̤ dilidyę́nta̤ kuŋ si dói mutóŋs RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

diligënt (gad., Badia, grd., MdR) ↦ diligent.

diligenza Ⓔ it. diligenza (EWD 2, 101) 6 1816 diligenza (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
gad. diligënza Badia diligënza grd. diligënza fod. diligenza
s.f. sg.
cura attenta e scrupolosa, premurosa esattezza nell’operare (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fod.) Ⓘ diligenza Ⓓ Fleiß ◇ a) un giorno vegnirà a se la rì / s’acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza un giorno vegnira a sella ri / s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Le laur cun diligënza ne n’é ma na fortëza cuntra les tentaziuns y ries inclinaziuns, mo al é ’ci sann por le corp ‘L laur cung deligenza nen è ma na fortezza cuntra les tentaziungs e ries inclinaziungs, mo el è ci sān pur ‘l corp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

diligenza (fod.) ↦ diligenza.

diligënza (gad., Badia, grd.) ↦ diligenza.

dilongia (fod.) ↦ dlongia.

dimánda (fod.) ↦ dománda.

dimostrà (col.) ↦ desmostré.

diná (gad., mar., Badia) ↦ diné.

dinà (MdR) ↦ diné.

dinant (grd.) ↦ denant.

diné Ⓔ anordit. dinaro ‹ δηνάϱιον ‹ DĒNĀRIUS (EWD 3, 102); grd. dinel singolare analogico dal pl. dinei (Lardschneider 1933:87); seme delle carte da gioco ‹ it. 6 1807 dinèi pl. (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. diná mar. diná Badia diná grd. dinel fod. dinèr MdR dinà
s.m. Ⓜ dinés
moneta in genere, soldi, quattrini (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, MdR) Ⓘ (pl., monete), denaro Ⓓ Geld ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Sö n chëst àn dagnora da ćiarè con i dinà. I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo Seu ‘ǹ quëst haǹ dagnóra da çhiarè coǹ i dinnà. I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); d) N marcadënt ie jit n di a ciaval dla fiera a cësa y ova ciarià do a se na valisc cun truepes dinei. ŋ ma̤rka̤dá̤nt íe žit n di a̤ txa̤vál d’la̤ fíera̤ a̤ txá̤za̤ i ǫ́a̤ txa̤riá dǫ a̤ sę na̤ va̤líš kun trúepęs dinę́i. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

dinel (grd.) ↦ diné.

dinèr (fod.) ↦ diné.

dinongia (fod.) ↦ dilongia.

dinrer Ⓔ comp. di da + en + rer (EWD 5, 482) 6 1763 di dagn rè ‘raro’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. dainré mar. danré Badia dainré grd. dinrer fas. dinrèr bra. de rar fod. de rar, de raro amp. de raro LD dinrer MdR da inré
avv.
di rado, rare volte (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ raramente Ⓓ selten ◇ a) Iö à l’onur de ves reverì. / Parimënter, mia cara amica! Bëin vegnüda! An à da inré le plajëi de ves odëi. Jeu ha l’onur de ves reverì. / Parimëntr, mia cara amica! Bëiǹ vegnüda! Aǹ ha da inré le plaŝëi de ves odëi. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Signurs che vá vistis de ros / Vëigon cis dainré pro nos. Signurs chë va vistis dë ròs / Vaighën sis dainrë pro nòs. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) nia dainré á le mal na bela aparënza, y tira plü pro co le bëgn nia daingrè à ‘l mal na bella apparenza, e tira plou pro ch’l bengn DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

dinrer (grd., LD) ↦ dinrer.

dinrèr (fas.) ↦ dinrer.

dintor (col.) ↦ intor.

dintorn (caz.) ↦ intorn.

dintourn (fod.) ↦ ntourn.

d’inultima (amp.) ↦ enultima.

Dio (mar., caz., bra., fod., col., amp.) ↦ Die1.

dio (mar.) ↦ die2.

Dio te l pae (moe.) ↦ dietelpaie.

diolan (MdR) ↦ dilan.

diolan † (gad.) ↦ dilan.

diolpai (gad.) ↦ Dî te l’paies.

diornist Ⓔ aven. ant. giornalista ‘ufficiale che teneva il “giornale dei banchi”’ (GsellMM) 6 1873 diurnista (Anonim, Monumento1873:2)
amp. diornista, diurnista
s.m. Ⓜ diornisć
impiegato addetto alla stesura o alla copiatura di atti e documenti d’ufficio (amp. C 1986) Ⓘ scrivano comunale, scrivano Ⓓ Gemeindeschreiber, Schreiber ◇ a) E coscì el diornista / Podea esse Anpezan E cosscí el Diurnista / Podéa esse Ampezzan Anonim, Monumento1873:2 (amp.).