Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/363

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


domanda
328


fas. domanda, domana fod. dománda, dimánda col. domanda amp. domanda LD domanda
s.f. Ⓜ domandes
1 enunciato verbale con cui si chiedono informazioni o si saggia il sapere di una persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ domanda Ⓓ Frage ◇ a) Su na drëta dumanda, na drëta resposta Su na drètta dumànda, na drètta rìposta VianUA, JanTone1864:199 (grd.); b) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); d) mo le fi capî so dejider, y i la sporj cun la domanda: "A ci él pa bun, uma, chësc lëgn tles mans?" mo ‘l fì capī sō desiderio, e i la sporc’ colla dimanda: "A ci elle pa bung, uma, chesc’ lengn’ tles mangs?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia)
2 richiesta, perlopiù scritta (amp.) Ⓘ domanda, istanza Ⓓ Anfrage ◇ a) Ra domanda r’ea fata / Par ’es vinte al pié, / Sbanzeghes se trata, / E de no moe pì un pe. A domanda r’ ea fatta / Par es vinte al pié, / Sbanzeghes se tratta, / E de no moe pí un pé. Anonim, Monumento1873:3 (amp.)
3 il fatto di esigere qualcosa, di chiederlo con insistenza (gad.) Ⓘ pretesa, domanda Ⓓ Forderung ◇ a) Golo, che gnô decontin cun sües domandes dejonorevoles, y solamënter a chisc pac impormetôl de la lascé rové a onur y liberté Golo, che gnē decunting cung suus dimandes disonorevoles, e solamentr a chisc’ patti impormettōle de la lascè r’vè a unur e libertè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

domanda (gad., mar., Badia, fas., col., amp., LD) ↦ do-

manda.

domandà (col., amp.) ↦ damané.

dománda (fod.) ↦ domanda.

domané (fod.) ↦ damané.

domanèr (fas., caz.) ↦ damané.

dombrar (bra.) ↦ dombré.

dombré Ⓔ NUMERĀRE (Elwert 1943:66) 6 1858 dombra 6 (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
fas. dombrèr caz. dombrèr bra. dombrar moe. ombrar
v.tr. Ⓜ dombra
valutare la consistenza di un insieme, enumerando i singoli elementi (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ contare Ⓓ zählen ◇ a) L se tira apede chisc e l veit che i é de trei che dombra scioldi apede fech. El se tira apede kiš e l veit, ke i e de trei, ko dombra šoldi apede fek. BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.).

dombrèr (fas., caz.) ↦ dombré.

domegna (amp.) ↦ domenia.

domëgna (mar.) ↦ domenia.

Domene 6 1828 Mëine (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. Domëne mar. Mëne Badia Domëne grd. Mëine, Demëine fas. Menego caz. Meine bra. Meinech fod. Mëne col. Mene MdR Domene
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Domenico Ⓓ Dominik ◇ a) Y chël pitl ucel, / Che fova propi blot, / Ciantova drë tan bel, / Al dat a Mëine Cot. I kël pitl ucel, / Ke fova propi blot, / Ciantova drë tan bel, / Al dat a Mëine Kot. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Siur Domëne é rové adalerch, / Y á tut pro nos l’alberch Sior Domane ë rovè a darlerc, / E ha tut pro nòs l’alberc PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); c) De Siur Domëne bel jomelin. D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

Domene (MdR) ↦ Domene.

Domëne (gad., Badia) ↦ Domene.

Domenedie Ⓔ it. domineddio 6 1833 Domenedie (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261)
gad. Domenedie MdR Domenedie
s.m. sg.
signore iddio (gad., MdR) Ⓘ Domineddio, Dio Ⓓ Gott, Herrgott ◇ a) S. Po ëi messerà inć’ ëi se ressegné, dè de chël che Domenedie l’à menada insciö S. Pó ëi messerà inçh’ ëi se ressegné, dè de quël che Domenedie l’ha menada insceu DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); b) in chël che Adamo e süa püra fomena â fat chël bur’ pićé […], vëgnel Domenedie a ciafè Adamo e Eva per se devertì con ëi sco ël fajô dant ia iǹ quël che Adamo e süa püra fomena hâ fat quël bur’ piçhié […], vëgnl Domenedie a ćiaffè Adamo e Eva per se devertì coǹ ëi scò ël faŝô dantìa DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR).

Domenedie (gad., MdR) ↦ Domenedie.

domenia Ⓔ (DIĒS) DOMINICA (EWD 3, 125) 6 1763 domaenia ‘dies dominicus’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. domënia mar. domëgna Badia domënia grd. dumënia fas. domenia bra. domenia fod. domënia col. domenia amp. domegna LD domenia MdR domënia
s.f. Ⓜ domenies
primo giorno della settimana (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ domenica Ⓓ Sonntag ◇ a) Deplü, inće i soldas à so proprio pastor d’animes, ch’i dij vigne domënia e festa, mascima in tëmp de pêsc, la mëssa De plü, inçhié i soldas ha sò proprio pastor d’animes, ch’i diŝ vigne Domënia e festa, masŝima iǹ tëmp de päŝ, la mëssa DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR); b) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli ’Ng / cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); c) L’era na domenia de aost. Lera n domöniâ dö Aost. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.).

domenia (fas., bra., col., LD) ↦ domenia.

domënia (gad., Badia, fod., MdR) ↦ domenia.

domesdì Ⓔ comp. di do + mesdì (EWD 4, 431) 6 1856 domesdì (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250)
gad. domisdé mar. domisdé Badia domisdé grd. domesdì fas. domesdì bra. domesdì moe. dapò mesodì fod. davomesdì amp. dapomesodì LD domesdì
s.m. Ⓜ domesdis
parte del giorno compresa tra il mezzogiorno e la sera (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ pomeriggio Ⓓ Nachmittag ◇ a) Se se confesse dò le unesc, / O domesdì, e dapò lunesc / Se se ordenee, se fasc besegn. Se se confesse do le unes, / O