Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/344

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


deventé
309


ella la rump in dui tōc’ desvalīs e i lieia cuna rama teindra adum in forma d’crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia).

desvalif (grd., fas., fod., LD) ↦ desvalif.

det (col.) ↦ deit.

detà (amp.) ↦ deté.

detai Ⓔ it. dettaglio / dt. Detail 6 1873 dettaglio (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34)
gad. detai grd. detail fas. detai fod. detai amp. detalio LD detai
s.m. Ⓜ detais
circostanza minuta, particolarità (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ dettaglio Ⓓ Detail
en detai (amp.) Ⓘ dettagliatamente, nel dettaglio Ⓓ detailliert, eingehend ◇ a) Un bel pezo, ma de chesto / Pì in detalio arei da dì. Un bel pezo, ma de chesto / Pi in dettaglio avrei da dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.) ☝ per menù.

detai (gad., fas., fod., LD) ↦ detai.

detail (grd.) ↦ detai.

detalio (amp.) ↦ detai.

detar (bra.) ↦ deté.

deté Ⓔ it. dettare 6 1844 detà (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. deté grd. deté fas. detèr bra. detar fod. deté amp. detà LD deté
v.tr. Ⓜ deteia
pronunciare lentamente e con chiarezza affinché un’altra persona possa scrivere puntualmente (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dettare Ⓓ diktieren ◇ a) Se una femena, che sà / mile puzes del paes / fosse stada a m’in detà, / ‘l ea algo pì delves. Se una fémena, che sa / mile puz̄es del paés / fose stada a m’in detà, / l’èva algo pi delvès. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

deté (gad., grd., fod., LD) ↦ deté.

detelpai (fas.) ↦ dietelpae.

detèr (fas.) ↦ deté.

detesté Ⓔ it. detestare 6 1813 deteste (RungaudieP, LaStacions1813-1878:88)
grd. detesté
v.tr. Ⓜ detesteia
avere in odio o in orrore per fondati motivi morali, aborrire (grd. F 2002) Ⓘ detestare Ⓓ verabscheuen ◇ a) ie deteste abomine, y maledësce duc mi picëi, ve damande umilmënter perdonn je deteste abomine, e malladasche dutg mi pitziej, ve domande umilmënter perdon RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.).

detesté (grd.) ↦ detesté.

dëuc (grd.) ↦ douc.

develpai (fas.) ↦ detelpai.

deventà (col.) ↦ deventé.

deventar (bra.) ↦ doventar.

deventé Ⓔ *DĒVENTĀRE (EWD 3, 91) 6 1763 deventàda p.p. f.sg. ‘accidit’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. deventé mar. donté Badia deventè grd. deventé fas. doventèr caz. doentèr, doventèr bra. doventar, deventar moe. deventar fod. deventé col. deventà amp. deentà LD deventé MdR deventè
v.intr. Ⓜ deventa
1 passare a una condizione diversa dalla precedente, evolversi gradualmente acquisendo certe qualità o caratteristiche (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ diventare Ⓓ werden ◇ a) por podëi jí despó bel frësch / a deventé n bun studënt / porcí [ch’] t’as proprio n bun talënt Por podei schì dspo bell freschc / A diventë un bung studänt / Portgì t’ has proprio un bung talënt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) O Stina dala Sia, / O Stina dl Sigat, / Sce tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. O Stina dala Sia, / O Stina del Sigat, / She tu ne n’ies la mia, / Devënti bele mat. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) chi che, por ne messëi deventè na ota soldas, se trascürëia, se stropiëia e gonot se mütilëia se stësc chi che, por ne mëssëi deventè ‘na óta soldas, se trascürëja, se stropiëja e gonót se mütilëja sè stëŝ DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); d) Coscita i peres fascegn / zenza i sacramenc / Ence i più valenc / Doventassa duc luteregn. Cosita i peres Fasseng / zenzo i Sacramentc / Encie i piu valentc / Doventassa dutc Lutereng. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); e) Per ogni ora de la not / N volesse aer n bon toch. / Perché senó dovente mat / E mi pere orghen strach. Per ôgni ora de la nôt / N volösö aör un bôn toc. / Perchö sönò diventö mat / Ö mi pörö ôrgen strac. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); f) ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); g) Donca ancuoi sé deentade, Malapena dito… sci / Da novize maridade Donca anquoi se deventade, / Mal’ apena dito… si / Da novizze maridade DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.); h) l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); i) Le re, […] á motü man dal tort fat a cösta signura, che al á paié fora dër rigorus, a deventé n dër rigorus paiadú de düc Le Rè, […] ha mẹtö man dalle tǫrt fat a chösta signora, che all’ ha pajè fora dęrt regorus, a deventè n dęrt regorus pajadù de dötg PescostaC, DecameronIXMAR1875:651 (mar.); j) é deventé n severiscim persecutor de ognun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël’outa nlà è deventè uṅ ševerissimo persecuto̮r de ognuṅ che contra l’ono̮ur della coronå commettassa velc da call’ outa in là PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); k) sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zircostanzes ne röies a so dessëgn, y devëntes nosc signur se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’, e d’vente nosc’ signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); l) Muessa unì da tëmp n tëmp sëura de vo dis tëurbli, sfertunes y dulëures, afinché deventëise bona jënt. múesa̤ uní da̤ ta̤mp n ta̤mp sóura̤ dę vo dis tóurdli, šfę̆rtúnęs i dulóuręs, a̤fíŋ kę dęvęntáiz-ę bǫ́na̤ ža̤nt. RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 accadere, avvenire, sia in dipendenza causale da altri avvenimenti o in relazione di semplice posteriorità con essi (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ succedere, riuscire Ⓓ geschehen, passieren ◇ a) "Da pert les ciacoles (respogn dessené le boia), ci ch’é comané, mëss deventé. Ca col bambin." "Da pērt les ciaccoles (respogn’ dessenè ‘l bōia), cicch è comanè, mess’ deventè. Ca col bambing." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); b) Ai damanâ coch’ al â podü deventé, che la nobla contëssa ne n’ê morta da fan Ei damanā cocch’ al ā pudù d’venté, ch’la nobil contessa nen ē morta da fang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).