Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/309

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


debit
274


bligazione avente per oggetto specialmente denaro (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ debito Ⓓ Schulden ◇ a) N uem, ciarià de debic, […], à dit a si cunfessëur, che la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic. Ung vuem, tgiarià dœ debitg, […], a dit a si cunfessœur, kœ la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlungiè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg. PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) N om ciarié de debic, co ea (chël co ea) sterch amaré, á dit a so confessur, che la sora grazia, ch’al ess da damané da Dio, foss de i arlungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic. ’ŋ om çharié de debitŝ, ch’ea (quel cho ea) stàrc amarè, a dit a so confessúr, che la sora grazia, ch’el es da damanè da Dio, foss de i arlungié la vita fiŋ a taŋt, ch’ël podess payè i debitŝ. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); c) Un marà pien de debite i dijea al so confessor che ‘l aa na grazia sola da i domandà al Signor che ‘l i slongasse ra vita tanto da podé pagà śo ra debites. Un mará pien de debite i diceva al só confessór che ‘l ava na grazia sola da i domandá al Signor che ‘l i slongasse ra vita tanto da podé pagá só ra debites. PlonerM, Erzählung5AMP1856:26 (amp.); d) N om ciarié de debic, […], á dit a so confessur, che la sora grazia, ch’al ess de damané a Dî, foss de i slungé la vita fina tant, ch’al podess paié i debic. Uŋ om çharié de debitŝ, […], a dit a so confessúr, che la sora grazia, ch’ël ess (avess) de damané a Dio, foss d’i slungié la vita fin a tant, ch’ël podess payé i debitŝ. PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); e) N om plen de debic, […], à dit a so confessour, che la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i’ slongé chësta vita, fin che l podëssa paié i debic. Uŋ om pleŋ de debitŝ, […], ha dit a so confessour, che la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita, fiŋ ch’el podessa paye i debitŝ. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); f) Che la ve sebe massa cëra, crëie ie drë gën, che tan de grosc no ëis te fuia, y debic no ulëis fé. Chë la ve sëbbe massa tgèra, crëje jö drè gëŋ, che tàŋ de gròsŝ non ëis te fuja, y debitg nòn ulëis fè. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); g) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
ester debit (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dovere Ⓓ schulden ◇ a) Doi fova a n seniëur debit; un ova da i dé cincanta, l auter cincënt munëides. Doi fòa a uŋ Signour debit; uŋ òva da jë dè cincànta, l’àuter ciŋcent munëides. VianUA, Madalena1864:194 (grd.); b) Do da Idî se sunsi a os debit mia vita y la vita de mi fi Dō da Iddì sè sungſi a os debitt mia vita e la vita d’mi fì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia) ◆ fé debic (amp. DLS 2002) Ⓘ indebitarsi Ⓓ Schulden aufnehmen ◇ a) De fazorete non é da portà / Prin de duto ’es pensa là, / Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. De fazorete no né da portà / Prin de duto es pensa là, / Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ◆ resté debit (gad. B 1763, MdR) Ⓘ fare segnare Ⓓ aufschreiben lassen ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’omo santo" jêva gonot a bëire e con chël ch’ël restava debit e ne paiava mai. Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire e coǹ quël ch’ël a(ve)va iǹ min de çhié da stritté, per via de quël ch’ël restava debit e ne paÿava mai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR) ◆ vegnì debit (gad.) Ⓘ dovere Ⓓ schulden ◇ i) Y le plü jonn ne lasciunde fora / Signur Lunz en gran mirit / Tröpes Dlijies fej parora / Di dilans, ch’i gnun debit. E ‘l plou jon n’lasceunde fora / Signor Lunz in grang merìt / Trouppes Dlisies fesc’ parora / Di diolangs, ch’i gnung debit. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

debit (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ debit.

debitëur (grd.) ↦ debitour.

debito (col.) ↦ debit.

dèbito (amp.) ↦ debit.

debitor (fas., fod., amp.) ↦ debitour.

debitour Ⓔ it. debitore (EWD 3, 34) 6 1807 debitœurs pl. (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. debitur mar. debitur Badia debitur grd. debitëur fas. debitor fod. debitor amp. debitor LD debitour
s.m.f. Ⓜ debitours, debitoura, debitoures
1 chi deve dare o restituire qualcosa (specialmente denaro) a qualcuno (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debitore Ⓓ Schuldner
2 chi ha diritto alla restituzione di una somma o a una prestazione da parte di una persona (grd.) Ⓘ creditore Ⓓ Gläubiger ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.).

debitour (LD) ↦ debitour.

debitur (gad., mar., Badia) ↦ debitour.

debl Ⓔ nordit. debol ‹ DĒBILIS (EWD 3, 35) 6 1763 debol ‘debilis’ (Bartolomei1763-1976:77)
gad. debl mar. debl Badia debl grd. dëibl fas. débol moe. débol fod. dëbel col. debol amp. debol LD debel
agg. Ⓜ debli, debla, debles
1 che manca di forza, di energia fisica (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debole Ⓓ schwach ◇ a) ie ve prëie cun fidanza d’armé mi cuer dëibl cun na gran pazienza a supurté i travaies de chësta vita je ve preje cun fidanza d’arme mi cuer deibl c’ una gran pazienza a superte i travajes de chesta vita RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
2 che non ha sufficiente potenza o autorità o energia (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debole Ⓓ schwach ◇ a) l’era n Re scì debol e fiach e g’ emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
3 fioco, pallido, privo della normale intensità, potenza e simile (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ debole Ⓓ schwach ◇ a) Chësc mi seno debl y smagrí ne n’á nia por te. Chesc’ mi seno deb’l e smagrì nen à nia pur tè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia); b) vigni bocia scraiâ dala ligrëza che le