Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/E

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
E
[ 343 ]

e

e (fas.) ↦ eh.

e (grd.) ↦ éi.

e (fas., caz., bra., moe., fod., col., amp., MdR) ↦ y.

é (mar.) ↦ eva.

ê (gad., Badia) ↦ éi.

ê (gad.) ↦ eva.

ea (Badia) ↦ eva.

ebrée Ⓔ it. ebreo ‹ HEBRAEUS (EWD 3, 149) 6 1813 Ebrei pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. ebreo Badia ebreo grd. ebreo fas. ebreo fod. ebreo amp. ebreo LD ebreo
s.m.f. Ⓜ ebrei, ebrea, ebrees
appartenente al popolo ebraico, stanziato anticamente in palestina e poi disperso in varie parti del mondo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ebreo Ⓓ Jude ◇ a) Ie é ulù mustré, / Chi che son y ce che sé, / A chi scribi farisei, / A chi pestes de ebrei Ie e ulù mustrè, / Ki ke son i ceke se, / A ki skribi Fariſhei, / A ki pestes de Ebrei PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Mefodër le Giubileo / m’á amainé sciöche Saul ebreo, / spo de n stletorin / fat n capuzin. Mefodër el Giubilèo / m’à amainé sciöch’ Saul Ebrèo, / spo d’un stletorin / fat un capuzin. PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

ebreo (gad., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ ebrée.

ecio (amp.) ↦ vecio.

eco Ⓔ it. ecco ‹ ECCUM (EWD 3, 149) 6 1833 ecco (DeRüM, CotancMëis1833-1995:253)
gad. eco mar. eco Badia eco grd. eco fas. eco fod. eco amp. eco LD eco MdR eco
interiez.
si usa per indicare, mostrare, annunciare, presentare qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ecco Ⓓ siehe da ◇ a) Olà é le spolverin? / Eco, chilò! Olà é le spolveriǹ? / Ecco, quilò! DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) Ma pernanche l seniëur scumëncia a se tré ora i stivei, eco che ënghe l calighé se tira ora i siei. Ma pernàŋchè ‘l Signour scumënĉa a së trè òra i stivëi, ecco che anchè ‘l calighë së tira òra i siei. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); c) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo / Molto pratego del mar. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); d) Eco sula mëisa n lumin che vardova. ę́kǫ su la̤ máiza̤ ŋ lumiŋ kę va̤rdǫ́a̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

eco (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD, MdR) ↦ eco.

ede (amp.) ↦ vede.

edema Ⓔ HEBDOMĀS ‹ ἑβδομάς (EWD 3, 151) 6 1763 un oedoema ‘septimana’ (Bartolomei1763-1976:89)
gad. edema mar. edema Badia edema grd. ena bra. ena † LD edema MdR edema
s.f. Ⓜ edemes
periodo di sette giorni, il cui computo inizia normalmente dalla domenica o dal lunedì (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ settimana Ⓓ Woche ◇ a) Oh chël é pa brau ël. Cotant d’ores de leziun ves dàle al’edema? / Ël vëgn trëi otes al’edema. O quël é pa braú ël. Cotant d’ores de leziuǹ ves dale a l’édema? / Ël vëgn trëi ótes a l’édema. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) Sigfrid y Genofefa viô contënc en bela pesc, mo chësta felizité á pömassa doré ma valgünes edemes. Sigfrid e Genofefa viō cuntentg’ in bella pesc’, mo chesta felizitè ha poumassa durè ma valgunes edmes. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia). e [ 344 ] edema (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ edema.

eder Ⓔ mhd. wider ‘wiederum, hingegen’ (GsellMM) 6 1821 eder (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:57)
grd. eder
congiunz.
con valore avversativo marcato: al contrario (grd. L 1933; Ma 1950; F 2002) Ⓘ invece, bensì Ⓓ aber, jedoch ◇ a) Tu ses bën, chi che son, / Ne breve cun richëzes, / Ma ie t’ ue eder bon Tu ses bën, ki ke son, / Ne breve kun rikëzes, / Ma ie t’ ue eder bon PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) L fi i à dit: Pere! ie é fat picià dant al ciel y dant a te; ie ne son dëni de vester tlamà ti fi. L pere eder dij a si fanc (servidëurs): Purtëde prëst l miëur guant, y meteile sëura El fi li há dit: Pére! je é fat pitgiá dant al tschiel y dant a te; je ne song deing de éster tlamà ti fi. El pére éder disch a si fantsch (servidoures): Portéde prest el miour guant, y metéile soura HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.).

eder (grd.) ↦ eder.

edificant Ⓔ it. edificante 6 1878 edificante (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. edificant Badia edificant
agg. Ⓜ edificanc, edificanta, edificantes
che incita, spinge al bene (gad.) Ⓘ edificante Ⓓ erbaulich ◇ a) I tëgni d’i fá n plajëi cun nia püch ütl a mi bugn patrioc cuindi a i presenté chiló la bela y edificanta storia de S. Genofefa stampada en ladin. I tegne d’i fa ‘ng plajei cung nia puc ut’l a mi bongn’ patriotti quindi a i presentè chilò la bella ed edificante storia de S. Genofefa stampada in lading. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

edificant (gad., Badia) ↦ edificant.

edl (gad., mar., Badia) ↦ uedl.

educazion Ⓔ it. educazione ‹ ĒDUCĀTIŌ (EWD 3, 153) 6 1833 edücaziuǹ (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264)
gad. educaziun grd. educazion fas. educazion fod. educazion amp. educazion LD educazion MdR educaziun
s.f. sg.
buona creanza, modo di comportarsi corretto e urbano nei rapporti sociali (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ educazione Ⓓ Bildung, Erziehung ◇ a) Cotant da inré pò n pere se consolè de tüć sü mütuns, scemia, ch’ël à porvè de dè a tüć la medema bona educaziun? Còtant da inré pò ‘ǹ père se consolè de tütg sü müttuǹs, ŝemìa, ch’ël ha porvè de dè a tütg la medemma bonna edücaziuǹ? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) de sentimënc nobli êra cun so om n’anima y n cör, ince tl amur y tla pora grandiscima por i dé dër na bona educaziun ala picera fia Genofefa de sentimentg’ nobili ē la cung so om ‘ng n’anima e ‘ng cour, incie t’ l’amur e t’ la pŏra grandissima pur i dè der na bona educaziung alla piccera fia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

educazion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ educazion.

educaziun (gad., Badia, MdR) ↦ educazion.

ef (fod.) ↦ eva.

ef (fas.) ↦ uef.

ega Ⓔ AQUA (EWD 3, 155) 6 1763 da eiga ‘irrigo’; ega ‘aqua’ (Bartolomei1763-1976:76, 79)
gad. ega mar. ega Badia ega grd. ega fas. èga caz. èga bra. aga moe. èga fod. iega col. aiva amp. aga LD ega MdR ega
s.f. Ⓜ eghes
1 liquido trasparente, incolore, inodore, insapore, costituente fondamentale degli organismi viventi (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ acqua Ⓓ Wasser ◇ a) Na cuna o pisaruel, / N sciaduné o cie che n uel. / Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. Na kuna o piſaruel, / N shadunè o cie ke n uel. / Per i paures de bona ercies, / Dant a l’ega de bona bercies. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) E ći bevëise pa da doman? / Iö bëi le tê, o na taza d’ega. E çhi bevëise pa da domaǹ? / Jeu bëi le tèe, o ‘na tazza d’ägua. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR); c) Se i recapitassa da Busan / I patrioc da Soraga / I li trasc te aga Se i recapitas da Busang / I patriotc da Soraga / I li tras te aga PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); d) I ne n’ó cunté sö döt chël che godun / por grazia de Dî ch’é nosc gran patrun, / mo te bones eghes, te bones fontanes / ch’al â bele dé zacan ales ganes I ne n’ô contè sö düt chël che godun / per grazia de Dî ch’é nosc gran patrun, / mo te’ bones eghes, te’ bones fontanes / ch’al ava bel’ dè zacan ales ganes PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia); e) Canche ie son unì te ti cësa, no m’es nepur dat ega, a me lavé la mans, ne uele, a m’onjer l cë Càŋchè jö soŋ uni te ti tgèsa, no m’hès nepur datt èga, a më lavè la màŋs, ne uele, a m’ons̄er ‘l tgè VianUA, Madalena1864:194 (grd.); f) E par fei pì presto / Come anche r’ é stada; / Parché a segnà el resto / Aea aiutà r’ aga. E par fei pí presto / Come anche r’ é stada; / Parché a segná el resto / Avea ajutá r’ aga. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); g) De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran, da na pert êl n boché de tera plëgn d’ega, y n pü’ de pan fosch ê süa spëisa. Dè e noutt sè lasceala jou sounung grum de strang, da na pert elle ‘ng bocchè de terra plengn’ d’ěga, e ‘ng pude pang fosc’ ē sua speiſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:13 (Badia)
2 corso d’acqua (fas., fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ rivo, torrente Ⓓ Bach, Fluss ◇ a) La é jita apede un’aga. Candenó l’aga ge porta via l fus. La ö schita apedö un aga. Candöno l’aga gö pôrta via l’fus. ZacchiaGB, DoiSores1858*:1 (bra.); b) Dapò vegn Mazin e Muncion, Mazin apede l’aga e Muncion sul mont. Dapò vöng Mazin ö Muntschon, Mazin apedö laga ö Muntschon sul mont. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.)
ega da bagn (gad.) Ⓘ acqua termale Ⓓ Thermalwasser ◇ a) Na te ega da bagn ne n’él nia dalunc / por vigni mal che brüj o che punj. Na te’ ega da bagn ne n’él nia dalunc / per vigne mal che brüja o che punc. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia) ◆ ega de vita (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ acquavite Ⓓ Schnaps, Branntwein ◇ a) Oh, vì mo un püch t’osteria, che iö t’ó pa paié l’ega de vita. O, vì mó uǹ püc t’osteria, ch’jeu t’ó pa paÿé l’ägua de vita. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / El no zerca in duto ‘l an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) Sö mituns, toless’ la tascia / Stlop y polber y na flascia / D’ega de

edema [ 345 ] vita y de bun vin Sèu muttuns! toless la tasha / Stlop e polvr e na flasha / D’agua d’vita e d’bun vin PescostaC, Schützenlied1848:222 (Badia); d) mi pere dij for: ega de vita ie mi elemënt; y l’oma: café ie mi elemënt mi père diŝ fort: èga de vita jè mi elemënt; y l’òma: caffee jè mi elemënt VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); e) Chiò te ès cèrn e ardel e pan e ega de vita. Beif e magna Kiò te es čern e ardél e pan e ega de vita. Bèif e magna BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.) ◆ ega santa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ acqua santa Ⓓ Weihwasser ◇ a) Sciampa te stüa y téte l’ega santa! Sciampa te stüa y tèt’ l’ega santa! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia) ◆ tré l’ega a si molin fig. (amp.) Ⓘ pensare ai propri interessi, portare acqua al proprio mulino fig.Ⓓ an die eigenen Interessen denken, sich einen Vorteil verschaffen ◇ a) Se sà ben, se sto madaia / tira r’aga al so morin, / s’el se porta inze ra fraia / dal pì franco paladin. Se sa ben, se sto madàia / tira r’ aga al so morìn, / s’ el se pòrta inz̄e ra fràia / dal pi franco Paladìn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

ega (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ ega.

ega (fas.) ↦ uega.

èga (fas., caz., moe.) ↦ ega.

egar (bra.) ↦ oghé.

ege (caz.) ↦ uedl.

Egort 6 1848 Agort (PescostaC, Schützenlied1848-1994:222)
gad. Egort, Agort Badia Agort grd. Egort fod. Egort col. Agort
topon.
centro principale della valle del cordevole (gad., grd. F 2002, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Agordo Ⓓ Agordo ◇ a) Lotri da Ciadura ia / Y chi d’Agort ne dá tria Lottri da Chiadura ia / E chi d’Agort né da tria PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) Al é chël bur lombert d’Agort / o da Ciadura che ne n’ó dé tria All ö kal bur Lombert d’Agord / O da Tgiadura kö nö no de tria PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); c) Compré ades biava, forment, sorech in Agort, paghé dazio a Caprile e in Colaz Comprè adess biava, forment, sorec in Agord, paghè dazio a Caprile e in Collaz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Egort (gad., grd., fod.) ↦ Egort.

ègua (fas., caz.) ↦ eguia.

egualmente (amp.) ↦ egualmenter.

egualmenter Ⓔ it. egualmente 6 1873 egualmente (Anonim, Monumento1873:4)
amp. egualmente
avv.
in modo uguale, nella stessa misura (amp.) Ⓘ ugualmente Ⓓ gleichermaßen ◇ a) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

eguia Ⓔ *ACULIA ‹  AQUILA (EWD 1, 44; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’akuil-a) 6 1858 un aguô (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11)
grd. eguia fas. ègua caz. ègua bra. agua moe. agua LD eguia
s.f. Ⓜ eguies
uccello rapace dei falconiformi con zampe piumate (grd. A 1879; G 1879; G 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ aquila Ⓓ Adler ◇ a) al veie pien de paura à dit che el vae a tor un’agua che n’era tante e che el monte lassù al veiö pien dö paurâ a dit chö öl vaö a tor un aguô chö nero tantö ö chöl montö lassù ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); b) cogne ence vardèr che l’ègua no me leve i agnìe kogne enče vardèr, ke l’ègua no me leve i agnie BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.)
acuila.

eguia (grd., LD) ↦ eguia.

eh Ⓔ onomatop. 6 1812 é? (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. eh Badia eh grd. eh fas. eh, e caz. e bra. e amp. eh MdR eh
interiez.
1 secondo le modulazioni della voce, esprime stupore, sconforto, rassegnazione, rimprovero, minaccia (gad. P/P 1966, grd. F 2002, amp., MdR) Ⓘ eh Ⓓ hm, na ja, ha ◇ a) Co vàla? / Eh! insciö, insciö. Co vala? Eh! insceu, insceu. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR); b) Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme deburiada / i se sturta con chi noe / a dà r’ultima spanzada. Eh! ma ignante po de moe, / dute insieme de buriada / i se sturta con chi noe / a da r’ ùltima spanz̄ada. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
2 in forma interrogativa, con il significato di ‘come?’, ‘che hai detto?’, o come richiesta di conferma a ciò che si sta dicendo (fas.) Ⓘ eh Ⓓ wie ◇ a) Segnor chieride sasc, e? / Scì perché? N’aede fosc, e? Segnor chlieride Sasch é? / Sì: perché? Nè aede fosch è? GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Volede dormir chiò, e? / L’à domanà l’ost al forest Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

eh (gad., Badia, grd., fas., amp., MdR) ↦ eh.

eh (gad.) ↦ ê.

ei (fas.) ↦ éi.

éi Ⓔ AI (AE) (onomatop.) (EWD 3, 154) 6 1833 eh (DeRüM, OmVedl1833-1995:277)
gad. ê, eh, he mar. éi Badia ê, eh grd. e fas. ei moe. èi fod. èi col. èi amp. aì LD éi MdR eh
avv.
avverbio della risposta affermativa o conferma a ciò che si sta dicendo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ sì Ⓓ ja ◇ a) Ne savëise pa che sant Paul dij ch’an dess vire con timore e tremore! - Eh, respogn le vedl, sant Paul sà pa bëin inće ël da mentì. Ne savëise pa che sant Paul diŝ ch’an dess vire coǹ timore e tremore! - Eh, respogn le vedl, sant Paul sa pa bëiǹ inçh’ ël da mentì. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); b) Mo al gnará chël de, che l’odunse / Ince nos cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Mo eil gnarà cheil dè, ch’l’udungse / Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); c) O cari bi pici tiers, os sëis i famoji canturs?…Oh he; trö’ plü bel di corfs, che crecëia tan burt d’invern O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori?… Oh he; trou plou bell di corf, che crecceieia tang burt d’ingver DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

éi (mar., LD) ↦ éi.

èi (moe., fod., col.) ↦ éi.

eie (fas., bra.) ↦ uedl.

ejagerar (moe.) ↦ esageré.

ejageré (fod.) ↦ esageré.

ejagerèr (fas.) ↦ esageré.

ejam Ⓔ it. esame ‹ EXĀMEN (EWD 3, 156) 6 1873 esami pl. (Anonim, Monumento1873:4)
gad. ejam mar. ejam Badia ejame grd. ejam fas. ejam bra. eja ejam [ 346 ] me fod. ejam amp. eśame LD ejam
s.m. Ⓜ ejams
1 prova, o serie di prove, cui si sottopone un candidato per verificarne la preparazione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esame Ⓓ Prüfung
2 ponderata considerazione di qualcuno qualcosa al fine di conoscerne la condizione e le caratteristiche (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esame, controllo Ⓓ Prüfung ◇ a) Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i à azetà come un credito, / Senza fei i so eśami. Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i á accettá come un credito, / Senza fei i só esami. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

ejam (gad., mar., grd., fas., fod., LD) ↦ ejam.

ejame (Badia, bra.) ↦ ejam.

ejaminé Ⓔ it. esaminare (EWD 3, 157) 6 1811 samine (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. ejaminé mar. ejaminé Badia ejaminé grd. ejaminé fas. ejaminèr bra. esaminar moe. esaminar fod. ejaminé col. esaminà amp. eśaminà, saminà LD ejaminé
v.tr. Ⓜ ejamineia
prendere in esame, analizzare con attenzione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esaminare Ⓓ prüfen ◇ a) Apò una sescion / Voron ades saminà / Ch’i à fato d’auton / E cie ch’i à fufignà. Appó una Session / Vorron adés saminá / Ch’i á fatto d’auton / E cié ch’i á fuffigná. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); b) Sé de tropa bona fede / I volpoi ve pó inbroià / I credé duto, senza vede / Senza nuia eśaminà. Se de troppa bona fede / I volpòi ve pò imbroià / I credè dutto, senza vede / Senza nuia esaminà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); c) da chiló inant ne condané mai plü porsona, denanche l’avëi ejaminada da chilò innant nè condannè maiplou persona, denanche l’avei esaminada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:22 (Badia).

ejaminé (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ ejaminé.

ejaminèr (fas.) ↦ ejaminé.

ejaodí (mar.) ↦ ejaudì.

ejaudí (gad., Badia) ↦ ejaudì.

ejaudì Ⓔ it. esaudire 6 1807 eschaude 3 cong. pres. (PlonerM, Erzählung5GRD1807:48)
gad. ejaudí mar. ejaodí Badia ejaudí grd. ejaudì fas. ejaudir fod. ejaudì amp. eśoudì
v.tr. Ⓜ ejaudesc
dare ascolto a qualcuno e concedergli ciò che richiede (gad. P/P 1966, grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp.) Ⓘ esaudire Ⓓ erhören ◇ a) L cunfessëur cherdova, che l amalà ëssa bona ntenzion de sudesfé ai debitëurs, y respuend, che chësta fossa na bona gauja per speré, che Idie ejaude si preghiera. L’cunfessœur kerdòva, kœ l’ammalà avæssa bona intention de sodeschfè ai debitœurs, y respuend, kœ kæsta fossa una bona gauscha pœr speré, kœ Idìœ eschaude si preghiœra. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) Ce ben che ‘l é stà eśoudì, / vede ci che no n é zote, / che ‘l magnà ‘l lo fesc sparì / come chi dai bussolote. Ce ben che l’e sta ezoudì, / vede ci che non e z̄òte, / che ʼl magnà ʼl lo fèsc sparì / come chi dai busolòte. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Le confessur cherdea, che l’amaré ess bona entenziun de sodesfá ai crediturs, y respogn, che cösta foss na bona gauja por speré, ch’Idio ejaudiss söa periada. Le confessúr cherdea, che l’amarè ess bona intenziuŋ de sodeŝfà ai creditúrs, y respogn, che quèsta foss ‘na bona gauŝa por sperè, ch’Iddio eŝaudiss soa priada. PlonerM, Erzählung5MAR1856:26 (mar.); d) Le confessur cherdô, che l’amaré ess la bona intenziun de sodesfá ai crediturs y respogn, che chësta foss na bona gauja por speré, ch’Idî ejaudiss süa periada. ‘L confessúr cherdô, ch’l’amaré ess la bona intenziuŋ de sodeŝfé ai creditúrs e raspogn, che quësta foss ‘na bona gauŝa per (p’r) speré, ch’Iddie eŝaudiss sùa priada. PlonerM, Erzählung5BAD1856:26 (Badia); e) L confessour cherdëva, che l malé assa la bona ntenzion de paié ju i debic, e respon, che chësta fossa la dërta (gauja) per speré, che l bon Dio l ejaudissa de chël che l preia. ‘L confessour cherdeva, che l’amalé avessa la bona intenzioŋ de paye ĝiú i debitŝ, e respogn, che quësta fossa la dërta (gausa) per speré, che l’boŋ Dio lo ŝaudissa de quël ch’el prëya. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); f) "Mi Dî, " dijera, sides duncue laldé Osc sant inom, porcí che ëis ejaudí mies preghieres "Mi Dì, " disc’la, sii dunque laldè Osc’ sant innom, purcicche ais esaudì mīs preghieres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia).

ejaudì (grd., fod.) ↦ ejaudì.

ejaudir (fas.) ↦ ejaudì.

eje (grd., fod.) ↦ aje.

ejempie (fas.) ↦ ejempl.

ejempio (Badia, bra., fod.) ↦ ejempl.

ejëmpio (MdR) ↦ ejempl.

ejempl Ⓔ it. esempio ‹ EXEMPLUM (EWD 3, 157) x dt. Exempel in gad. grd. 6 1805 esempio (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192)
gad. ejëmpl mar. ejompl Badia ejempio grd. ejëmpl fas. ejempie bra. ejempio fod. ejemple, ejempio amp. eśenpio LD ejempl MdR ejëmpio
s.m. Ⓜ ejempli
caso individuale proposto all’altrui ammirazione o imitazione o riprovazione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ esempio, modello Ⓓ Beispiel, Vorbild ◇ a) Và pur, dà l ejempio / che te dà chël tuo bon pere Va pur da l’esempio / che ti da chal tuo buon pere PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’ en tó, tröp inant Avuǹ peu eŝempi assà, che persones de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR); c) Sce i bugn ejëmpli tira al bëgn, él ’ci i ri ejëmpli gonot, che spavënta dal mal. Recordunse dagnora: Mal porta mal. Se i bongn’ esempi tira al bengn’, èle ci i rī esempi gonot, ch’spaventa dal mal. Recordungſe dagnara: Mal porta mal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia)
per ejempl (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, MdR) Ⓘ per esempio Ⓓ zum Beispiel ◇ a) Cosses, ch’in atri lüsc vëgn castiades sco valch de püch, per ejëmpio: de pici rubamënć, infedeltês, ćioches, trasgresciuns de sü oblighi, dijubidiënza ec., de te’ cosses vëgn consciderades e castiades rigorosamënter inte le Militare. Cosses, ch’iǹ atri lüŝ vëgn castiades sco valq de püc, per eŝempio: de picći rubamëntg, infedeltés, çhiocches, trasgre[s]ŝiuǹs de sü obblighi, diŝubidiënza ec., de tä cosses vëgn conŝiderades e castiades rigorosamëntr inte le Militare. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR). [ 347 ] ejempl (LD) ↦ ejempl.

ejëmpl (gad., grd.) ↦ ejempl.

ejemplar Ⓔ it. esemplare 6 1873 esemplar (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33)
gad. ejemplar Badia ejemplare grd. ejempler fas. ejemplèr fod. ejemplar amp. eśenplar LD ejemplar
s.m. Ⓜ ejemplars
ogni singola unità in un gruppo di oggetti analoghi o identici (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ esemplare Ⓓ Exemplar ◇ a) Eco, un cuarto cocodrilo / Un rarissimo eśenplar / De ra Boite e del Nilo Ecco, un quarto coccodrillo / Un rarissimo esemplar / Dera Boite e del Nilo Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.).

ejemplar (gad., fod., LD) ↦ ejemplar.

ejemplare (Badia) ↦ ejemplar.

ejemple (fod.) ↦ ejempl.

ejempler (grd.) ↦ ejemplar.

ejemplèr (fas.) ↦ ejemplar.

ejercitèr (fas.) ↦ ejerzité.

ejercizie (fas.) ↦ ejerzize.

ejerzitar (bra.) ↦ ejerzité.

ejerzité Ⓔ it. esercitare ‹  EXERCITĀRE (EWD 3, 157) 6 1833 eŝercité (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. ejerzité Badia ejerzité grd. ejerzité fas. ejercitèr bra. ejerzitar fod. ejerzité MdR ejerzité
v.tr. Ⓜ ejerziteia
1 abituare con l’esercizio, allenare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879, MdR) Ⓘ esercitare Ⓓ üben ◇ a) col tëmp vegnarëise a rajonè perfetamënter bëin; ves messëis demà ejerzité col tëmp vegnirëise a raĝionè perfettamëntr bëiǹ; ves messëis demà eŝercité. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) O chëst feji dërt gën iö; porćì che con chëst m’ejerzitëi pö inće instës a rajonè. O quëst féŝi dërt giaǹ jeu; porçhi che coǹ quëst m’eŝercitëi peu inçhié instëss a raĝionè. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR)
2 realizzare, attuare sfruttando le possibilità offerte da un rapporto di forze materiali o spirituali (gad. Ma 1950, grd. Ma 1953, fas. R 1914/99; Mz 1976, MdR) Ⓘ esercitare Ⓓ ausüben ◇ a) n rie cristian pò ejerzité na ria influënza sö i atri ‘ǹ rie cristiaǹ pò eŝercité ‘na ria influënza seu i atri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR).

ejerzité (gad., Badia, grd., fod., MdR) ↦ ejerzité.

ejerzito (Badia) ↦ eserzito.

ejerzize Ⓔ it. esercizio (EWD 3, 158) 6 1833 eŝercize (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. eserzize Badia ejerzizio grd. eserzize fas. ejercizie bra. ejerzizio fod. eserzizio amp. eśercizio LD eserzize MdR ejerzize
s.m. Ⓜ ejerzizi
pratica o esercizio di addestramento a qualche attività fisica o intellettuale (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, MdR) Ⓘ esercitazione Ⓓ Übung ◇ a) Mineste ch’i superiori ne ćiare e n’abe n’atra cüra che ch’i soldas porte les ermes, feje l’ejerzize, marcëie, stie de guardia, ec.? Mineste ch’i superiori ne çhiare e n’abbe [n’] atra cüra che ch’i soldas porte les ärmes, feŝe l’eŝercize, [marćiëje,] stie de gúardia, ec.? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

ejerzize (MdR) ↦ ejerzize.

ejerzizio (Badia, bra.) ↦ ejerzize.

ejibí (gad., Badia) ↦ ejibì.

ejibì Ⓔ it. esibire 6 1878 ejibì 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. ejibí Badia ejibí
v.tr. Ⓜ ejibesc
mettere in scena uno spettacolo (gad.) Ⓘ rappresentare Ⓓ aufführen ◇ a) n ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel, n terz ejibî na ciacia, y deach’ al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ’ci chësc l’unich por le destó da süa malinconia ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell, ‘ng terzo ejibì na ciaccea, e dea ch’el amā chesc’ d’vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc’ l’unico, pur ‘l destò da sua malinconìa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia).

èjie (fas.) ↦ aje.

ejin (amp.) ↦ vejin.

ejistënza (grd.) ↦ esistenza.

ejompl (mar.) ↦ ejempl.

ejordio Ⓔ it. esordio 6 1844 ezòrdio (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
amp. eśordio
s.m. Ⓜ ejordi
inizio, principio di altre cose, per esempio, nello spettacolo, di un debuttante che esordisce sulla scena o, nello sport, di un atleta che partecipa per la prima volta a una gara (amp.) Ⓘ esordio Ⓓ Anfang, Debüt ◇ a) Ci che no ra vó capì, / ch’i se volte pure in là; / śà ‘l eśordio ‘l é fenì, / s’aé voia, tabacà! Ci che no ra vo capì, / ch’i se vòlte pure in la; / za l’ezòrdio l’e fenì, / s’ avé vóia, tabacà! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).

ejorté Ⓔ it. esortare 6 1833 eŝortëje 3 cong. pres. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265)
gad. esorté Badia esortè, ejortè fod. ejorté MdR ejortè
v.tr. Ⓜ ejorteia
indurre a un certo comportamento, facendo leva sugli affetti oltre che sulla ragione; incitare, spronare (gad. Pi 1967, MdR) Ⓘ esortare Ⓓ ermahnen ◇ a) Ël ne passa mia n dé, che vignun ejortëie i sü a ester sinceri Ël ne passa mìa ‘ǹ dé, che vign’uǹ eŝortëje i sü a estr sinceri DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR).

ejorté (fod.) ↦ ejorté.

ejortè (Badia) ↦ esortè.

el Ⓔ ILLE (EWD 3, 159) 6 1763 al ‘ipse’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. ël mar. ël Badia ël grd. ël fas. el caz. el bra. el moe. el fod. dël, ël col. el amp. el LD el MdR ël
pron. Ⓜ ei, ela, eles
1 pronome tonico soggetto di terza persona (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ lui, egli Ⓓ er ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. Ung craugniòva ung auter, k’œl reschòna da matt, y da muschatt. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) se dëla continua a far cojì / un giorno vegnirà a se la rì se alla continua a far cosi / un giorno vegnira a sella ri PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); c) La fenans - pur l à giapà! / Ëiles l à mo ngianà. La fenàns - pur l’ha giappà! / Èiles l’ha mo ingianà. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); d) ël i á despartí l’avëi al i hà desparti l’avai HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); e) ic à scomenzà a se la goder idg á scomenzá a sela góder HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); f) Po che ëi cuntinuova a l damandé, s’al derzà su Poché ei continuava al domandé, s’ hal derzà su HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); g) e el sentà ge à ensegnà e el sentá j’á insegná HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); h) Ela à dit, ne- [ 348 ] sciugn Segnor! Ella a dit, neshun Signór! HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); i) Dël se pliáva ju ndavò El se pliava schu ‘ndavó HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); j) ël é n bun amico de mi fre ël é ‘n buǹ amico de mi frè DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); k) Ëi dij ch’ëla ne sie pa nia de bun Ëi diŝ ch’ëlla ne sie pa nìa de buǹ DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:239 (MdR); l) Ël t’ aiüta encö y vigne de El tajüta ngcō i vigne dö AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); m) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); n) Porcí n te prou, n te famëi / Ne n’él ignó, insciö diji ëi. Purgì ën të Pro, ën të Famäi / Në n’ëllë iniò, insö disi ai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); o) Per chest El li à duc touc per man Perchest El li ha dutc [touc] per man PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); p) Come ra fedes inze dedui ’es và / co s’i dà sa. Come ra fedes inze dedui es và / Co s’ i da sà. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); q) ma me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! ma më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); r) Ades el vorave sautà fora el, ma no n é pì temp. Adess el vorave sautà fora el, ma non è pì tempo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); s) come se el se fosse alora descedà da dormir come ze el ze fozze allora dessedà da dormir SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); t) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che ëra fajess la fadia por nia, por gauja, ch’ël fô tan feter da baldi Ma po̮r gaoža, cho val i è ste dit da zaccà, chẹ várra fažẹssa la fadia po̮r nia, por gao̮ža, ch’val fo̲a tan fetr da baldi PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia) ☟ colori, lori
2 forma tonica della declinazione del pronome di terza persona singolare utilizzata nei complementi introdotti da preposizione (gad., grd., fas., fod., amp.) Ⓘ lui Ⓓ ihm, ihn ◇ a) doi uemes, che ova na litiga tra ëi doi vuemes, kœ avòva una litiga tra œ PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); b) e el à partì la sia facoltà fra ic. e el a partí la sia facoltá fra idg. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) y döt le popul é gnü pro ël e düt ‘l popol é gnü pro al HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Chi danter vo ie sënza picià, tire l prim sas sun ëila Chi d’anter vo jé senza pitgiá, tire el prum sass s’ung eila. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); e) ducant l pòpul é vegnù da el duchant ‘l popol é vegnú da el HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); f) chi che de vo é senza pecià, tire l prum n sas contra de ela. chi che de vo è senza peggià, tíre il prum un sas contra de ella. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); g) e duta la jent vigniva da dël e dutta la schent vigniva dal HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); h) Te vëighes pö da de a de, / Che da d’Ël anse döt cant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Chö da del angse dōt cant. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); i) śirei da el e direi: Pare, ió éi ofendù Dio zirei da el e direi: Pare, iò hei offendù Dio ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); j) dui omi, chi co â na litiga tra d’ëi dui omi, chi che â ‘na litiga tra d’ei PlonerM, Erzählung2MAR1856:24 (mar.); k) Per El i se à levà en massa. Per El i se ha leva n massa. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:262 (bra.); l) Y mo plu, sce tu mantënies sun ël bona fidanza. Y mò plù, ŝë tu mantëgnes suŋ ël bòna fidanza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); m) La é se n jita duncue davant da el La è zensita dunque davant da el SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.) ☟ lori
s.m.f. Ⓜ ei, ela, eles
individuo di sesso maschile o femminile, appartenente alla specie umana (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ uomo Ⓓ Mann ◇ a) Svardënes dala stries, / Rie ëiles dl malan. Svardënes dala stries, / Rie ëiles del malan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); b) Te chël paesc fovel n’ëila, che dajova scandul cun si stleta vita. Te chëll pais̄ foa’l un’ëila, chë das̄òva scàndul con si sclötta vita. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) chëra bona jënt, ëi, ëres, pici y gragn, düc saltâ fora de sües üties portines, cun gran lamentaziuns chella bona jent, ei, elles, piccei e grangn’, duttg’ saltā fora d’suus ūties poortines, cung grang lamentaziungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); d) y por devota recordanza tröpes ëres porta ciamó l’inom de Genofefa e pur d’vota recordanza trouppes elles porta ciamò l’innom d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia)
a el pronome tonico complemento indiretto di terza persona (gad., grd., fod., MdR) Ⓘ a lui Ⓓ ihm ◇ a) Ad ël al respundù, y dit a si pere A d’él al respondu, y dit a si pére HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); b) Ma ad ël al dit: Fi! tu ies daniëura pra me, y dut l mie ie tie. Ma ad el al dit: Fí! tu jes dagnaura pra me, y dut el mie, joe tie. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) Ma Gejù se auza su, e disc a dëla: Fëmena! ulà éli, chi che te cusáva? Ma Gesú se auza su, e diss ad ala: Famena! úla ési, chi che te cusava? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) [ël] i à podü tochè tant ad ël, ch’a n ater [ël] i ha podü tocchè tant ad ël, ch’a ‘ǹ atr. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); c) y á dit ad ëi: Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. e ha dit ad ai: Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia).

el (fas., caz., bra., moe., col., amp., LD) ↦ el.

el (fod.) ↦ l.

ël (MdR) ↦ al.

ël (gad., mar., Badia, grd., fod., MdR) ↦ el.

el † (fas.) ↦ l.

elba (grd., fod.) ↦ alba.

èlba (fas., caz.) ↦ alba.

elber (fod.) ↦ alber.

èlber (fas., caz.) ↦ alber.

ele (bra.) ↦ uele.

elech (fas.) ↦ uele.

element Ⓔ dt. Element  / it. elemento ‹ ELEMENTUM (EWD 2, 162) 6 1864 elemënt (VianUA, MaesterSculé1864:196)
gad. elemënt Badia elemënt grd. elemënt fas. element fod. element LD element
s.m. Ⓜ elemenc
parte o fattore costitutivo di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ elemento Ⓓ Element ◇ a) mi pere dij for: ega de vita ie mi elemënt; y l’oma: café ie mi elemënt! mi père diŝ fort: èga de vita jè mi elemënt; y l’òma: caffee jè mi elemënt! VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.).

element (fas., fod., LD) ↦ element.

elemënt (gad., Badia, grd.) ↦ element.

elemojina Ⓔ it. elemosina 6 1878 limosina (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10)
gad. elemojina Badia elemojina grd. lemojina fod. elemojina LD elemojina
s.f. Ⓜ elemojines
soccorso materiale che si dà al prossimo bisognoso (gad. DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ elemo[ 349 ] sina Ⓓ Almosen ◇ a) Al ne n’ê n miserabl, che ne ciafass da Genofefa laur, o elemojina El nen ē ‘ng miserabile, che nè ceafass’ da Genofefa laur, o limosina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

elemojina (gad., Badia, fod., LD) ↦ elemojina.

eleto Ⓔ it. eletto 6 1865 eletti pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
Badia eleto
s.m.f. Ⓜ eleti, eleta, eletes
nel cristianesimo, che è prescelto da dio; che è predestinato alla grazia e alla gloria eterna (Badia) Ⓘ eletto Ⓓ Auserwählter ◇ v) Mo al gnará chël de, che l’odunse / Ince nos cun gran plajëi; / Tra i eleti ciantarunse: / Viva, eh! sun salvá por ëi. Mo eil gnarà cheil dè, ch’l’udungse / Incie nos cung grang plajei; / Tra gli eletti ciantarungse: / Viva, eh! sung salvà pur Vei. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

eleto (Badia) ↦ eleto.

eletor (fas., fod., amp.) ↦ eletour.

eletoral Ⓔ it. elettorale 6 1873 al lettoral (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29)
gad. eletoral fod. eletoral amp. eletoral
agg. Ⓜ eletorai, eletorala, eletorales
relativo alle elezioni, agli elettori (fod. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ elettorale Ⓓ Wahl- ◇ a) Viva duncue, el noo eviva / Gran consilio comunal / Chel consilio che sortia / Da ra urna eletoral. Viva dunque, el novo eviva / Gran consiglio Comunàl / Chel consiglio che sortia / Dara urna al lettoral. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

eletoral (gad., fod., amp.) ↦ eletoral.

eletour Ⓔ it. elettore 6 1844 eletore pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
fas. eletor fod. eletor amp. eletor LD eletour
s.m.f. Ⓜ eletours, eletoura, eletoures
chi ha il diritto di elettorato attivo (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ elettore Ⓓ Wähler ◇ y) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà, / chesto rodol de fraioi. Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà, / chesto ròdol de fraiói. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

eletour (LD) ↦ eletour.

elm Ⓔ it. elmo 6 1878 elmo (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. elm Badia elm grd. elm fas. elm fod. elm, elmo amp. elmo LD elm
s.m. Ⓜ elms
antica armatura difensiva del capo di ferro (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ elmo Ⓓ Helm ◇ a) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ, süa solita mondur por la batalia chësta. All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà, sua solita muntura pur la battalia chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia); b) Canch’al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm (ciapel de fer) él resté n pez spordü y frëm, spo scomëncel a scraié Cang ch’el odō ‘l conte vistì in pumpa da cavalier, e ‘l smazz d’plumes, ch’svatā soul elmo (ciappel d’ferr) elle r’stè ‘ng pezz spordù e fremm, spo scomanc’l a scraiè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

elm (gad., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ elm.

elmo (fod.) ↦ elm.

embalsamèr (fas.) ↦ imbalsamé.

embastear (bra.) ↦ embesteé.

embasteèr (fas., caz.) ↦ embesteé.

embastì Ⓔ deriv. di bast (EWD 1, 241) 6 1878 imbastì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110)
gad. imbastí Badia imbastí
v.tr. Ⓜ embastesc
fornire di sella (gad. P/P 1966) Ⓘ sellare Ⓓ satteln ◇ a) Guelfo ne n’â stlüt l’edl en döta nöt nia, y denanch’ al vëgnes l’alba s’êl inarmé sö, á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai Guelfo nen ā stlutt l’oud’l in dutta noutt nia, e denanch’ el vegne l’alba s’ ēle inarmè sou, à ch’rdè i cavalieri, i deidā imbastì i ciavai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

embate Ⓔ IN + BATT(U)ERE (GsellMM) 6 1858 se ‘mbater infin. pres. (BrunelG, Cianbolpin1866:3)
gad. imbate mar. embater Badia imbate grd. mbater fas. embater caz. imbater fod. mbate col. imbate amp. inbate LD embate
v.rifl. Ⓜ s’embat, s’embaton, s’à embatù
incontrare per caso, trovarsi inaspettatamente davanti a qualcuno
se embate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ incontrare, imbattersi Ⓓ auf jemanden oder etwas stoßen, jemandem zufällig begegnen ◇ a) fosse ben curious de jir via e me rifèr su per chela crepes a veder chi che l’é. L’à proà più outes, ma no l’era bon de se embater apede. fosse ben curious de ʒ̉ir via e me rifér su per kela crepes a vedér ki ke l é. L a proà più outes, ma no l era bong de se ’mbater apede. BrunelG, Cianbolpin1866:3 (caz.); b) Ince le grof s’ê imbatü te n animal, che sciampâ Incie ‘l grof s’ ē imbattù teng animal, che sceampā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:90 (Badia); c) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt Appena ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’ imbatti tena folla d’jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

embate (LD) ↦ embate.

embater (mar., fas.) ↦ embate.

emben Ⓔ comp. di en + ben 6 1858 n’bön (ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2)
fas. emben caz. emben bra. emben
congiunz.
1 indica risoluzione (fas. DILF 2013) Ⓘ ebbene Ⓓ nun, also ◇ a) B. Speta emben che vae a me tor l corpet e la ciadena. B. Speta n’bön chö vaö a mö tòr al corpöt ö la tschadönâ. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (bra.); b) "Empò! gé volesse jir proprio bolintiera." Emben se tu te ves jir, scouta. "Mpò! gé volesse ʒ̉ir proprio bolentiera". Nben se tu te ves ʒ̉ir scouta BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); c) "Po son chiò te sot letiera!" "Po gei pur fora, làscete veder emben!" "Po son kiò te sot letiera!" "Po ğe pur fora, lasete veder nben!" BrunelG, Cianbolpin1866:23 (caz.)
2 in frasi interrogative, sollecita una risposta, una spiegazione, una decisione (fas. DILF 2013) Ⓘ ebbene Ⓓ also ◇ a) A. Emben (dò che l’à paà fora) olà jone po a beiver sta mesa? A. N, beng (dô chö la paà vora) olà schônö pô a beiver stô mescha ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:2 (fas.).

emben (fas., caz., bra.) ↦ emben.

embesteé Ⓔ zu it. imbestiarsi ‘infurarsi’ (GsellMM) 6 1832 inbasteá p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146)
fas. embasteèr caz. imbasteèr, embasteèr bra. embastear
v.tr. Ⓜ embesteia
far venire la stizza, far montare in stizza (fas. R [ 350 ] 1914/99; DILF 2013) Ⓘ stizzire Ⓓ ärgern
se embesteé (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ stizzirsi, infuriarsi Ⓓ sich ärgern ◇ a) Ma l se à embasteà, e no volea jir ite. So père é vegnù fora, e l’à scomenzà a preèrlo. Ma ‘l se à inbasteá, e no voléa shir ite. So père è vegnú fora, e l’á scomenzá a preérlo. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.).

embosćèr (fas.) ↦ embosché.

embosché Ⓔ deriv. di bosch (EWD 1, 325) 6 1878 imboscà p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. imbosché Badia imboschè grd. mbusché fas. embosćèr moe. embosćiar fod. mbosché LD embosché
v.tr. Ⓜ emboscheia
effettuare il rimboschimento di un terreno (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rimboscare Ⓓ aufforsten
p.p. come agg. Ⓜ emboschés, emboscheda, emboschedes
coperto densamente di boschi e cespugli (gad.) Ⓘ denso di cespugli Ⓓ voller Dickicht ◇ a) chi paisc denant nia coltivá y döt imboscá chi paìsc’ denant nia coltivà e dutt imboscà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); b) al ê na doman scöra döt en ciarü, le post ërt, imbosché orido, döt en crëp el ē na dumang scura dutt in ciarù, ‘l post ert, imboschè orrido, dutt in crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

embosché (LD) ↦ embosché.

embosćiar (moe.) ↦ embosché.

embraté Ⓔ it. imbrattare 6 1878 imbratterà 6 fut. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66)
gad. imbraté Badia imbratè fod. mbraté col. imbratà
v.tr. Ⓜ embrateia
rendere sudicio (gad., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ insudiciare, sporcare, imbrattare Ⓓ verschmutzen ◇ a) sü bugn bocuns ne m’imbratará, plütosc ói mangé en compagnia di lus sū bongn’ buccungs nè m’imbratterà, plouttosc’ oi mangiè in compagnia di luus DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

embriagon Ⓔ ven. imbriagon (Boerio) 6 1862 imbriagoi m. pl. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
fod. embriagon col. imbriagon amp. inbriagon
s.m.f. Ⓜ embriagons, embriagona, embriagones
persona spesso ubriaca, dedita per abitudine agli alcolici (fod. Pz 1989, amp.) Ⓘ ubriacone Ⓓ Säufer ◇ a) śoentù e vece, sobre e inbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi zoventù e vece, sobre e imbriagoi, / poerete e riche, duto un batiboi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

embriagon (fod.) ↦ embriagon.

embroar (bra.) ↦ embroié.

embrocé Ⓔ deriv. di brocia (Gsell 1989a:150) 6 1763 le brunciè ‘solidus’ (Bartolomei1763-1976:85)
gad. imbruncé mar. embrunćé Badia imbrunćè grd. mbrucë fas. embrocèr caz. imbrocèr bra. embrociar moe. embrociar fod. mbrocé col. imbrocé amp. inbrocià LD embrocé
v.tr. Ⓜ embrocia
fermare, unire mediante chiodi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ inchiodare Ⓓ annageln, nageln ◇ a) y l’á imbruncé cui brac aspaná söla crusc e l’à imbrunciè cui bracc’ a spanà soulla crusc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

embrocé (LD) ↦ embrocé.

embrocèr (fas.) ↦ embrocé.

embrociar (bra., moe.) ↦ embrocé.

embroear (moe.) ↦ embroié.

embroié Ⓔ ven. imbroiar, it. imbrogliare ‹ frz. embrouiller (da germ.

  • brod) (EWD 4, 27) 6 1860 inbroià (DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109)

gad. imbroié Badia imbroiè fas. embroièr, imbroièr bra. embroar moe. embroear fod. mbroié col. imbroié amp. inbroià LD embroié
v.tr. Ⓜ embroieia
ingannare qualcuno per il proprio interesse o vantaggio (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imbrogliare, truffare Ⓓ beschwindeln, betrügen ◇ a) Te me credes no ‘l é vero? / un baujon non son mai stà: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià …! Te me credes no le vero? / un baugion non son mai sta: / te sas ben che son sinziero / che no son bon de t’ inbroià…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ embroiés, embroieda, embroiedes
complicato a causa di ripetuti motivi o elementi di confusione o di ostacolo (amp.) Ⓘ intricato, imbrogliato Ⓓ verwickelt, verworren ◇ a) Tante i disc che el matrimonio / ‘L é un afar ben inbroià / Che ‘l é un stato del demonio / Da fei propio desperà… Tante i disc che el matrimonio / L’e un’ afar ben’ imbroià / Che le’ un stato del demonio / Da fei propio desperà… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:12 (amp.).

embroié (LD) ↦ embroié.

embroièr (fas.) ↦ embroié.

embroion Ⓔ ven. imbroion, it. imbroglione (EWD 4, 27) 6 1680 imbroioi (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
gad. imbroiun Badia imbroiun fas. embroion bra. embroon fod. mbroion col. imbroion amp. inbroion LD embroion
s.m.f. Ⓜ embroions, embroiona, embroiones
persona che abitualmente vive di espedienti cercando di raggirare il prossimo (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ imbroglione Ⓓ Betrüger, Schwindler ◇ a) Al nosc vescovo i à dito / che son tante de inbroioi Al nos Vescovo i à dito / che son tante de imbroioi DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.).

embroion (fas., LD) ↦ embroion.

embroon (bra.) ↦ embroion.

embrunćé (mar.) ↦ embrocé.

èmena (fas.) ↦ ènema.

emendà (amp.) ↦ emendé.

emendé Ⓔ it. emendare ‹ ĒMENDĀRE (GsellMM) 6 1833 emendè (DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289)
fas. emendèr amp. emendà MdR emendè
v.tr. Ⓜ emendeia
correggere, guidare verso un miglioramento morale (amp. A 1879) Ⓘ emendare Ⓓ verbessern, bessern
se emendé (fas. A 1879, MdR) Ⓘ emendarsi Ⓓ sich bessern ◇ a) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’emendè Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR).

emendè (MdR) ↦ emendé.

emendèr (fas.) ↦ emendé.

eminent Ⓔ it. eminente 6 1819 eminente f. (PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198)
gad. eminënt Badia eminënt fod. eminent LD eminent
agg. Ⓜ eminenc, eminenta, eminentes
che gode grande e meritata fama per qualità o per opere notevoli (gad. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ illustre Ⓓ hervorragend, berühmt ◇ a) Cun te [ 351 ] bin i dër contënt, / obschon du hast n ri talënt. / So bist du doch erst eminënte / Porcí tö ês recht diligënta. Con te bin i där contänt, / Obschon du hast un rie talänt. / So bist du doch erst eminente / Portgì tö ees recht diligente. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia).

eminent (fod., LD) ↦ eminent.

eminënt (gad., Badia) ↦ eminent.

eminenza Ⓔ it. eminenza 6 1816 eminenza (PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427)
gad. eminënza Badia eminënza fod. eminenza
s.f. sg.
indiscussa superiorità oppure eccellenza intellettuale e morale (gad., fod.) Ⓘ eminenza Ⓓ Vorzüglichkeit, Vortrefflichkeit ◇ a) s’ acuistar l’eminenza / vi vuol serieté e diligenza / e no matité. s aquistar l’eminenza / vi vuol seriete e diligenza / e no matites. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Tö t’ as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal / y por chësc aste l’eminënza / tra i scolars da La Val. Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal / Ë por käscht aste l’eminenza / Tra i scolari dala Val. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia).

eminenza (fod.) ↦ eminenza.

eminënza (gad., Badia) ↦ eminenza.

empara (mar.) ↦ empera.

emparadú (mar.) ↦ imperadour.

emparar (bra., moe.) ↦ emparé.

emparé Ⓔ *IMPARĀRE (EWD 4, 35) 6 1763 imparè ‘disco’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. imparé mar. emparé Badia imparé grd. mparé fas. emparèr caz. imparèr bra. emparar, imparar moe. emparar fod. mparé col. imparà amp. inparà LD emparé MdR imparè
v.tr. Ⓜ empara
1 comprendere, acquisire con la mente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ imparare, apprendere Ⓓ lernen ◇ a) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); b) Mia so à scomencè a imparè do da me e rajona mì che iö. Mia só ha scomenćè a imparè dò da mè e raĝiona mì che jeu. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); c) I imparasse dërt gën inće a ćiantè, mo mi maester de müjica dij, ch’iö n’à nia dërt na bona vusc. J’imparasse dërt gian inçhié a çhiantè, mó mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); d) Chël ch’é fat é sëgn fat. Fajede penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! Chël ch’é fat é śëgn fat. Fajed’ penitënza / y tö y tüa fia, y imparede cherianza! PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia); e) Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ imparè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); f) E da i outre in conpagnia / Ra malizia ‘l à inparà. E dai outre in compagnia / Ra malizia là imparà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.); g) perché posse emparar da ti a soportar pazientemente la mia perchè pozze ‘nparar da ti a zopportar pazientemente la mia SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); h) perché con l’emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia perché co̬ll’ imparar da te iò̬ posse co̬mportar pazientementer la mia RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); i) acioche con l’emparé da te, iu poi comporté con pazionza le mio (tort) aććochè cǫlle imparè da te, jù posse conporte con paziǫnza le mi (tǫrt) PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); j) perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia perchè coll’ imparè da te, mi posse comporte con pazienza la mia PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); k) Impara a ne t’infidé ince di plü bugn tra i uomini Impara a nè t’ ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); l) Udëis’ a śën che n à debujën la plueia tan che l surëdl! Ma mparëde nce de chësc sapient orden de Die l’util’ aurità udá̤is-a̤ za̱ŋ kę ŋ a dębužá̤ŋ la̤ plúeia̤ taŋ k’ l surá̤dl! ma̤ mpa̤rá̤dę ntxę dę k’š sa̤píent ǫrdn dę díe l’útil’ ouritá RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 provvedere degli elementi fondamentali del sapere e di tutto ciò che costituisce la base dell’educazione (gad. V/P 1998, grd.) Ⓘ istruire Ⓓ lehren ◇ a) dut l popul univa da d’ël, y sentan l mparovel. dut el popul univa da d’él, y sentang l’imparável. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.).

emparé (mar., LD) ↦ emparé.

emparèr (fas.) ↦ emparé.

empazar (bra., moe.) ↦ empazé.

empazé Ⓔ nordit. impazzarsi ‹  prov. empachar ‹  IMPEDICĀRE (EWD 4, 36) 6 1844 s’inpaz̄a 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. impazé mar. empazé grd. mpazé fas. empazèr caz. impazèr bra. empazar moe. empazar fod. mpazé col. impazà amp. inpazà LD empazé
v.rifl. Ⓜ s’empaza
essere a disagio, imbarazzarsi
se empazé (amp.) Ⓘ impacciarsi, sentirsi a disagio Ⓓ in Verlegenheit geraten ◇ a) El no varda i outre in faza, / ch’el vó tende ai fate suoi, / e s’i crida, el no s’inpaza, / ch’el no serve a pì paroi. El no varda i òutre in faz̄a, / ch’el vo tènde ai fate suoi, / e s’ i crida, el no s’ inpaz̄a, / ch’el no sèrve a pi paroi. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

empazé (mar., LD) ↦ empazé.

empazèr (fas.) ↦ empazé.

empé Ⓔ comp. di en + pe (EWD 5, 222) 6 1841 ‘n pè (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246)
gad. impé mar. empè Badia impé grd. mpe fas. en pe caz. en pe bra. en pe fod. mpe, n pe col. in pe amp. in pes LD empé
avv.
sui piedi, in posizione verticale (gad. DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in piedi Ⓓ auf den Füßen, stehend ◇ a) Canche l’à fat chesta ressoluzion, el leva sù en pe, l se met a dertura sul viac per jir a cèsa. Canche l’ha fat chesta resoluziong, el leva su ‘n pè, el se met a dertura sul viacc per gir a cièsa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); b) Dopo che l à fat chëst proponiment, l é levé su n pe Dopo che l’ha fat cast proponiment, l’è levè su ‘n pè DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); c) Su, via da brae, / Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.); d) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); e) Golo, y düc i amisc salta sö impé, al scraiamënt por döt le ciastel: - le conte! le conte! Golo, e duttg’ i amīsc’ salta sou impè, al scraiament pur dutt ‘l ciastell: - ‘l conte’! ‘l conte!’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) [ 352 ]
sté empé (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ reggersi in piedi, stare in piedi Ⓓ aufrecht stehen, stehen ◇ a) Cioch l’era ogneun ben, ben, / De chest volesse meter pen, / Perché en pe no i podea più star Čiok l era ognun beng, beng, / De kest voles mëter peng, / Perke ‘n pe no i podea plu star BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.).

empé (LD) ↦ empé.

empè (mar.) ↦ empé.

empear (bra., moe.) ↦ empié.

empede Ⓔ comp. di en + pe + de 6 1833 iǹ pé d’(DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267)
gad. impede mar. empede Badia impede grd. mpede fas. empede caz. impede bra. mpede moe. empede fod. mpede LD empede MdR impede
prep.
in luogo di, al posto di, in sostituzione di (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ invece Ⓓ anstatt ◇ a) Ël dess ester ligher, ch’ël ne mëss ester la cauja, che n ater, ch’é forsce plü nezesciare a la ćiasa paterna ch’ël, n’à bria de jì impede ël pervia de sü defeć. Ël dess estr ligr, ch’ël ne mëss estr la cauŝa, che’ ǹ atr, ch’é forŝe plü necesŝare a la çhiasa paterna ch’ël, n’ha bria de ĝi iǹ pé d’ël per via de sü defetg. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:267 (MdR); b) Dantaldut recordete de uneré Die, y l pere y l’oma, / Y po ënghe chëi, che mpede ëi la natura te dona Daŋ ‘l dutt reccórdetë d’unorè Die, y ‘l père y l’oma, / Y pò aŋchë chëi, chë ’mpö d’ëi la natura te dona PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Ah! i sperâ de podëi deventé uma a tüa jënt, y i fá dl bëgn, mo tö te le fajaras sëgn impede me Ah! i sperā d’pudei deventè uma a tua jent, e i fa d’l bengn’, mo tou t’ l farās sengn’ impede mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

empede (mar., fas., moe., LD) ↦ empede.

empedì (mar.) ↦ impedì.

empedir (fas., caz.) ↦ impedì.

empedrí (mar.) ↦ empedrì.

empedrì Ⓔ it. (ven.) imp(i)etrito con sviluppo semantico particolare (EWD 4, 38) 6 1858 impedrí (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. impedrí mar. empedrí Badia impidrí grd. mpedrì fas. empetrir caz. impetrir fod. mpetrì col. impetrì
v.intr. Ⓜ empedresc
rapprendersi a causa dell’acidità del caglio aggiunto, detto del latte (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002) Ⓘ coagulare, cagliare Ⓓ gerinnen
p.p. come agg. Ⓜ empedris, empedrida, empedrides
sofferente di stitichezza (gad. A 1879; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, fas. DA 1973; Mz 1976, fod. A 1879; G 1923) Ⓘ stitico Ⓓ verstopft ◇ a) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Ma jide a ciarcé! Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Mâ jide a ćiarćé! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

empeèr (fas.) ↦ empié.

empegn (fas.) ↦ impegn.

emper Ⓔ comp. di en + per ‹ PĀR (GselMM) 6 1858 impêr (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. imper Badia imper
avv.
1 presso di, vicino a (gad. Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ accanto Ⓓ neben ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
2 usato in confronti (gad.) Ⓘ in confronto a Ⓓ im Vergleich zu ◇ a) Imper la tera é le cil sciöche l’aisciöda al invern; anzi le plü bel de sarëgn da d’aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl paraisc, nia plü che na nöt crödia y foscia d’invern. In pēr la terra è ‘l Ceìl sceoucche l’aingsceuda all’ ingvēr; anzi ‘l plou bell dè serengn’ da d’aingsceuda è, in confronto alla bellezza e alla lum d’l Paraisc’, nia ploucche na noutt crudia e foscea d’ingvēr. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

empera Ⓔ IN + PĀRIA 6 1833 impara (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. impara mar. empara Badia impara grd. limpea fod. mpera amp. empera LD empera MdR impara
avv.
1 con qualcosa insieme, in unione, in compagnia di (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insieme con, insieme Ⓓ mit, zusammen mit ◇ a) i Crazzolara / Y i Socreles, proi da Pecëi / Cënc; trëi Tasser vëgn impara, / Dui de Sorega, un de Larjëi i Crazzolara / E i Socrelles, Proi da P’ccei / Ceìnc; trei Tasser vengn’ impara, / Dui d’Sorega, ung d’l Arjei DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); b) Le grof dëida sö Genofefa smarida y cuaji te na nescia, la fej senté sön n ciaval forní cun pumpa y s’ un sparësc impara acompagné da n trup de cavalcanc. ‘L grof deida sou Genofefa smarida e quasi tena nescea, la fesc’ sentè sounung ciaval fornì cung pumpa e s’ ung sparesc’ impara accompagnè dang trupp de cavalcanti. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
2 con qualcuno o qualcosa (ogg. dir.) (gad., grd. G 1923; L 1933; F 2002, MdR) Ⓘ con Ⓓ damit, (jemand) mit (etwas) ◇ a) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le Curat de le lüch incuntra infin a Pederova, olach’ ël ê na osteria. Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova, olà ch’ël ê ‘na osteria. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Ah, porti amur, y fá impara da Pere y Uma Ah, porti amur, e fa impara da Pere e Uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia).

empera (amp., LD) ↦ empera.

emperador (fas.) ↦ imperadour.

emperator (bra.) ↦ imperadour.

empermel Ⓔ comp. di en + permel 6 1875 impęrmel (RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654)
gad. impormal mar. empormal Badia impurmal grd. mpermel
s.m. Ⓜ empermei
atto o comportamento lesivo della dignità, integrità o autorità altrui (gad. DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ offesa Ⓓ Beleidigung ◇ a) no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinites fates ad ël de maniera che uniun ch’ova vel’ mueia se la parova via cun i fé n mpermel o dejunëur. no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giustizia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fattes å d’ęl dę månięra che ugnun ch’o̱a vel muęia s’ la paro̱a via cui fè un impęrmel o̬ dežunęur. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.)
s’en avei empermel (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002) Ⓘ offendersi, prendersela Ⓓ beleidigt sein, etwas übel nehmen ◇ a) De chësc se n ala abù mpermel zënza deguna cunsulazion Dę chęst sęn ha la åbù mpęrmel zęnza deguna cunsulazio̬n RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

empermete Ⓔ comp. di en + permete (GsellMM) 6 1763 impromaete ‘promitto’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. impormëte mar. empormëter Badia impormëte grd. mpermëter fas. emprometer caz. imprometer, emprometer bra. emprometer moe. emprometer fod. mpermëte col. impro[ 353 ] mete amp. inpromete LD empermete MdR impermëte
v.tr. Ⓜ empermet, empermeton, empermetù
1 impegnarsi a fare o dare qualcosa; garantire (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ assicurare, promettere Ⓓ versprechen, garantieren ◇ a) Sc’ an và dunca a se confessè, mëssen impermëte de ne le fà plü, e ći ch’an impermët, déssen inće mantegnì Ŝ’ aǹ va dunca a se confessè, mëssǹ impermëtte de ne le fa plü, e çhi ch’aǹ impermëtt, dessǹ inçhié mantegnì DeRüM, ConfesséPasca1833-1995:279 (MdR); b) in ùltima l’à dit: Se tu me empromete de no ge far nia te l die: l’é na pera pìciola. in ultima la dit: Sö tu men promettö dö no gö far niô tal diö: lö na pöra pitscholô. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.); c) l é stà n ingan ordì dai siori, che prometteva (impermeteva) un paradiso in terra. l’è stà un inganno ordì dai Siori, che prometteva (impermetteva) un paradiso in terra. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Al n’un mancia degügn de chi che ê a noza, anzi chësc pice é deplü, porcí ch’Idî fej plü de chël, ch’Ël impormët. El n’ung mancia d’gungn’ d’chicche ē a nozza, anzi chesc’ picce è d’plou, purcicch’ Iddì fesc’ plou d’chel, ch’El impormett. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia); e) Sön chëstes parores i dêra a vignun la man, y cun chësc orôra, che düc impormetess de fá, ci ch’ara i â dit. Soung chestes parores i dēla a vignung la mang, e cung chesc’ orōla, ch’duttg’ impormettess’ d’fa, cicch’ ella i ā ditt. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia)
2 far prevedere determinati sviluppi, preannunciare (MdR) Ⓘ promettere Ⓓ versprechen ◇ a) Amici che fede scomët / Inte la fortüna, / É neures che plöia impormët / E n’en dà degüna. Amici che fede scomëtt / Inte la fortüna, / É neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna. DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ empermetù, empermetus, empermetuda, empermetudes
che è oggetto di una promessa (gad.) Ⓘ promesso Ⓓ versprochen ◇ a) Beat chël che tëgn fora la proa, tantosc ch’al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l’ama y i sorvësc Beato chel che tengn’ fora la prova, tantosc’ ch’el sarà porvè cearà, arrāle la corona d’la vita impormettuda da Iddì a chicche l’ama e i serv DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia).

empermete (LD) ↦ empermete.

empermò Ⓔ comp. di en + permò ‹ PER MODO (EWD 4, 437) / IN PER MODO (Gsell 1989a:157) 6 1878 imprmò (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72)
gad. impormó mar. empormó Badia impermò, impormò grd. mpermò fod. mpermò LD empermò
avv.
1 da poco tempo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ appena Ⓓ erst, eben, gerade, soeben ◇ a) Sot al brac portâl erba bela frësca, impormó coiüda söla röa dl rü Soutt al bracc’ portāle erba bella fresca, imp’rmò coiuda soulla rūa d’l rū DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia)
2 solo allora, solo in quel momento (gad.) Ⓘ solo allora, appena Ⓓ erst ◇ a) Spo intenaraste impormó, ci ch’al significhëia chësc lëgn, ch’i tëgni tla man Spo inteneraste imprmò, cicch’ el significa chesc’ lengn’, ch’i tegne t’la mang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia)
3 in maggior misura, di più, tanto più (gad.) Ⓘ ancora di più, maggiormente Ⓓ erst recht ◇ a) Genofefa â le ciastel dan i edli: dötes les ciampanes sonâ adöm, y chël soné fajô impormó degore les leghermes Genofefa ā ‘l ciastell dang i oudli: duttes les ciampanes sonā adum, e chel sonè fajŏ imp’rmò d’gorre les legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia)
permò.

empermò (LD) ↦ empermò.

empestar (moe.) ↦ empesté.

empesté Ⓔ deriv. di pest (EWD 5, 258) 6 1873 inpestà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
gad. impesté mar. empesté Badia impestè grd. empesté fas. empestèr moe. empestar fod. mpesté col. impestà amp. inpestà LD empesté
v.tr. Ⓜ empesteia
infettare per contagio (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ contagiare, appestare Ⓓ anstecken ◇ a) Fesc, te preo, che ‘l scarafagio / El no m’ebe da inpestà Fésc, te preo chel scarafaggio / El no m’èbe da impestà Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

empesté (mar., grd., LD) ↦ empesté.

empestèr (fas.) ↦ empesté.

empetrir (fas.) ↦ empedrì.

empiantar (bra., moe.) ↦ emplanté.

empiantèr (fas.) ↦ emplanté.

empianton Ⓔ deriv. it. piantare ‘abbandonare, troncando un rapporto affettivo’ 6 1860 impiantong (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
fas. impianton bra. impianton
s.m. Ⓜ empiantons
uomo che tronca (bruscamente) un rapporto affettivo (fas.) Ⓘ uomo che pianta la fidanzata Ⓓ Mann der seine Freundin verlässt ◇ a) Robes plu stranies - fossa mo fé manies / O gor jì en slita - po! na tèl vita / Dò l patolon - i fé l’impianton / Stradiaol maladet - chest fossa sclet. Robes plu stranies - foss mo fè manies / O gor xi ‘n slitta - po! ‘na tel vita / Do ‘l pattolong - i fè l’impiantong / Stradiaol maladett - chesc fossa sclet. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

empiciadrì Ⓔ deriv. di piciadour (EWD 5, 273) 6 1833 s’impiçhiadrësce 3 cong. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. impiciadrí mar. empićiadrí Badia impićiadrí grd. mpiciadrì MdR impićiadrì
v.rifl. Ⓜ s’empiciadresc
se empiciadrì (gad. P/P 1966; Ma 1950; V/P 1998, grd. F 2002, MdR) Ⓘ peccare (contro qualcuno) Ⓓ sich versündigen ◇ a) Tö ne te crëies nia cotant che de te’ jënt s’impićiadrësce cuntra Idie e cuntra la umanité Teu ne te crëÿes nia cotant che de tä ĝënt s’ impiçhiadrësce cuntra Iddie e cuntra la umanité DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

empićiadrí (mar.) ↦ empiciadrì.

empié Ⓔ IN + *PĪLIĀRE (REW 6503) 6 1763 impiè la lum ‘accendere lumen’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. impié mar. empié Badia impié grd. mpië fas. empeèr bra. empear moe. empear fod. mpié LD empié
v.tr. Ⓜ empieia
1 appiccare il fuoco (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002; Ma 1953, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accendere Ⓓ anzünden ◇ a) Al impea l fech e lo brostola. Al impöa l’fök ö lo bróstolô. ZacchiaGB, [ 354 ] Filamuscia1858*:5 (bra.)
2 di apparecchi: mettere in funzione, collegare a una fonte di energia (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accendere Ⓓ einschalten ◇ a) L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum? l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
3 eccitare, riempire di fervore (grd.) Ⓘ infiammare Ⓓ entflammen ◇ a) Y tlo dant a vosc piesc svergognà ve prëie plu che posse, dla bela grazia che mi cuer vënie demé da vosc amor mpià j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose, della bella grazia che mi cuer vagne dö mè da vost amor impià RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
se empié (fas.) Ⓘ accendersi Ⓓ sich entzünden ◇ a) l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.).

empié (mar., LD) ↦ empié.

empiegar (bra., moe.) ↦ impieghé.

empieghèr (fas.) ↦ impieghèr.

empienir (fas., bra., moe.) ↦ emplenì.

empizé Ⓔ ven. impizzar (Q/K/F 1983:152) 6 1872 impiza 3 (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
gad. impizé mar. empizié col. impizà amp. inpizà
v.tr. Ⓜ empiza
di apparecchi: mettere in funzione, collegare a una fonte di energia (col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ accendere Ⓓ einschalten ◇ a) Na fre dapò chel pare benedeto, / senza dì a ra so tosa na parola, / el s’inpiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola Na frè dapò chel pare benedeto, / senža di a ra so tosa na parola, / el s’ impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

empizié (mar.) ↦ empizé.

emplanté Ⓔ deriv. di planta (EWD 5, 312) 6 1763 impiantè ‘planto’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. implanté Badia impiantè, implantè grd. mplanté fas. empiantèr caz. impiantèr bra. empiantar moe. empiantar fod. mplanté col. impiantà amp. inpiantà LD emplanté
v.tr. Ⓜ emplanta
1 suscitare, far nascere in altri un determinato sentimento (gad.) Ⓘ incutere, ispirare Ⓓ einflößen ◇ a) Na te virtú invinzibla implanta le s. timur d’Idî ince te na dona! Na te virtŭ invinzibile impianta ‘l s. timor d’Iddì incie tena donna! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
2 basare, appoggiare (gad.) Ⓘ fondare Ⓓ gründen ◇ b) Sön osta dotrina aduncue ói implanté mia salvëza Soung osta dottrina addunque oi impiantè mia salvezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
se emplanté (amp.) Ⓘ arrestarsi, fermarsi Ⓓ stehen bleiben ◇ a) Po… camina, no t’inpiantà…! / Asto voia de poussà? Po… camina, no t’ impianta…! / Asto voia de pousà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

emplanté (LD) ↦ emplanté.

emplenì Ⓔ *IMPLĒNĪRE (EWD 4, 41) 6 1832 inplenir (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
grd. mplenì fas. empienir caz. impienir bra. empienir moe. empienir fod. mplenì col. impenì amp. inpienì LD emplenì
v.tr. Ⓜ emplenesc
rendere pieno, colmare (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riempire Ⓓ füllen ◇ a) E el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe E el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) ‘l amigo i gote ‘l inpienisce intanto / d’aga de ita e a dute ‘l in prejenta: / el pare, el bee, el no se fesc preà tanto, / ra tosa ra fesc finta, ma no stenta… l’amigo i gote l’impenisce intanto / d’aga de ita e a dute l’in pregenta: / el pare, el bee, el nos se fesh preà tanto, / ra tosa ra fesh finta, ma no stenta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Co i à fato finalmente / Ben, ben rico el nosc paes / S’inpienisce braamente / Con el strame ben delves. Co’ iă, fatto finalmente / Ben, ben ricco el nosc paes / S’ impienisce braamente / Con el strame ben del vès. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.).

emplenì (LD) ↦ emplenì.

emplí (mar.) ↦ emplì.

emplì Ⓔ IMPLĒRE (EWD 4, 40) 6 1763 implì ‘impleo’; emplè ite ‘infundeo’ (Bartolomei1763-1976:83; 79)
gad. implí mar. emplí Badia implí grd. mplì fod. mplì amp. enpì
v.tr. Ⓜ emplesc
rendere pieno, colmare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ riempire Ⓓ füllen ◇ a) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Spo ára porvé da la muje, y á implí de lat cotan de chëres züces doies. Spo à la purvè d’la mŭje, e à implì d’latt cutan d’chelles zucches dŏies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ emplis, emplida, emplides
reso pieno, colmato (gad. DLS 2002, grd.) Ⓘ riempito Ⓓ gefüllt, voll ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.)
emplì fora (gad. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ riempire, colmare Ⓓ ausfüllen, füllen ◇ a) y le pinsier ala ligrëza dl pere Giacobe, i â implí fora le cör de consolaziun e ‘l pingsir alla ligrezza d’l pere Giacobbe, i ā implì fora ‘l cour d’consolaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia) ◆ se emplì (gad., fod.) Ⓘ riempirsi Ⓓ sich füllen ◇ a) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) sëgn, ch’al dê indô ite sorëdl tla caverna, y scialdâ ite cun sü rais, s’ implîra de n cialt jintil y delegâ les dlaces sö por i parëis ſengn’, ch’el dē indò ite sored’l t’la caverna, e scealdā ite cung su raggi, s’ implìla deng cialt jintil e d’ligā les dlacces sou pur i pareis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

empó (col.) ↦ impó.

empò Ⓔ INPOST (EWD 4, 41) 6 1813 m po (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. impó mar. empò Badia impò grd. mpo fas. ampò caz. ampò bra. ampò, mpo, umpò moe. ampò fod. mpo col. impó, empó amp. inpò LD empò MdR impò
avv.
1 pure, nondimeno, con tutto ciò (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; [ 355 ] L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pure, tuttavia Ⓓ trotzdem, dennoch ◇ a) Chi che à tlo scrit, / Ne uniral a ti dit. / Ie me sotescrije / y tu ne ses mpo no, sce ne te l dije. Ki ke a tlo skrit, / Ne uniral a ti dit. / Ie me soteskriſhe / I tu n ses m po no, she ne tel diſhe. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó de la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); d) percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif, l eva jù perdù, e mpo giaté pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv, ‘l eva schu perdu, e ’mpo tgiatté HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); e) "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Iö ne pënse pa inćiamò de morì iö." - "Bëin, bëin", dij le fi, perchël déssen bëin impò pensè a la mort. "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Jeu ne pënse pa inçhiamò de morì jeu." - "Bëiǹ, bëiǹ", diŝ le fi, per quël dessǹ bëiǹ impò pensè a la mort. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); f) Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); g) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar gaiert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); h) A no saer Sepon / Ne scriver ne lejer per fascian / Ben che l sapie per talian / Cogn esser ampò n gran zucon. A no saer Sepon / Ne scriver ne leser per Fassang / Bench’ el sapie per Talian / Con esser ampò un gran zucon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); i) Vegnì inpò a me ciatà, el disc el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… Vegní impò a me ciatà, el dish el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); j) "L me l’à ampò fata, chel berechin" l disc l Vent a so femena "El me l a ampo fata, kel berekin" l diš l Vent a so femena BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); k) Par la vergine sguaria / Ra m’é śuda inpò delves Par la vergine sguaria / Ra me zuda impò del vès Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.)
2 in ogni modo, in ogni caso (fas., MdR) Ⓘ comunque Ⓓ jedenfalls ◇ a) Dè che sëis impò chilò, fajéme l’onur, e sëise mi amisc. Dè che sëis inpò chilò, faŝéme l’onùr, e sëise mi amiŝ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) L disc: "La più bela femena de duc é po ampò gé." El diš: "La più bela femena de duč e po ampò ḡé." BrunelG, Cianbolpin1866:10 (fas.)
da… empò (fas.) Ⓘ da Ⓓ seit ◇ a) Da chel temp umpò se sent amò sonar i tampurles te chela capela. Da cal temp umpò sö sent amô sonar i tampurles tö cöllô capellô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.).

empò (mar., LD) ↦ empò.

empone Ⓔ comp. di empò + ne (EWD 4, 42) 6 1833 impò ne (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. impone mar. empono Badia impone fod. mpona MdR impone
avv.
pure, nondimeno, con tutto ciò (gad. P/P 1966, fod. Pe 1973, MdR) Ⓘ tuttavia, ciò nonostante Ⓓ doch nicht ◇ a) Bëin, bëin, mo pro i soldas ne devënta n tal impone nia, porćì che, sco i à aldì, an ne tol ch’i fis di signurs e di gragn. Bëiǹ, bëiǹ, mo prò i soldas ne devënta ‘ǹ tal impò ne nìa, porçhì che, sco j’ha aldì, aǹ ne tol ch’i fis di Signurs e di gragn. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Impó él gnü vi indô le terz de; düc i uomini ne n’ê impone ri; tröc l’ascoltâ y se convertî, ai l’amâ, y pitâ leghermes cialdes a süa mort. Impō elle gnu vì indō ‘l terzo dè; duttg’ li uomini non ē impone rì; troucc’ l’ascoltā e se convertī, ei l’amà, e pittā legrimes cialdes a sua mort. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
empone nia (gad. V/P 1998) Ⓘ tuttavia Ⓓ doch nicht ◇ a) Mo i uomini ne n’orô impone nia crëie, ch’al foss fi dl Pere en Cil, y da d’Ël mené Mo li uomini nen orō impōne nia creie, ch’el foss’ Fi d’l Pere in Ceìl, e da d’El m’nè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

empono (mar.) ↦ empone.

empormal (mar.) ↦ empermel.

empormëter (mar.) ↦ empermete.

empormó (mar.) ↦ empermò.

emport (fas.) ↦ import.

emportant Ⓔ it. importante (EWD 4, 43) 6 1878 importantes f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72)
gad. important mar. emportant Badia important grd. mpurtant fas. emportant fod. mportánte amp. inportante LD emportant
agg. Ⓜ emportanc, emportanta, emportantes
che ha grande interesse e rilevanza (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ importante Ⓓ wichtig, bedeutend ◇ a) sëgn che te sas, y te te pos en val’ manira figuré la mort, ói porvé a t’ insigné les cosses plü importantes dla storia dl Fi d’Idî. ſengn’ che t’ sas, e tè t’ pos in val maniera figurè la mort, oi porvè a t’ insignè les coses plou importantes d’la storia d’l Fì d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

emportant (mar., fas., LD) ↦ emportant.

emportanza Ⓔ it. importanza (EWD 4, 43) 6 1821 importanza (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:59)
gad. importanza mar. emportanza Badia importanza grd. mpurtanza fas. emportanza fod. importánza amp. inportanza LD emportanza
s.f. Ⓜ emportanzes
1 valore fondamentale, determinante di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ importanza Ⓓ Bedeutung, Wichtigkeit ◇ a) L ie na cossa de mpurtanza, / Che me fej drë mel la panza, / Ma scusëde mi crianza L’ie na kossa d’importanza, / Ke me fesh drë mel la panza, / Ma skuʃëde mi kreanza PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Ma afare d’inportanza, / E Dio ci guardi de falà; / ‘L é de sta Rapresentanza / Che me voi na fre ocupà. Ma affare d’importanza, / E diociguardi de fallá; / L’é de sta Rappresentanza / Che me voi naffré occupá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
2 riferito a persona, la sua influenza, la sua rilevanza in un dato ambito (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ importanza Ⓓ Bedeutung, Wichtigkeit ◇ a) Chiste inveze, d’inportanza / I se crede con rajon / Ce mai, diji, no ‘l é bastanza / Un aumento nos voron! Chiste inveze, d’importanza / I se crede con ragiòn / Cè mai, disci, no le bastanza / Un aumento nòs [ 356 ] vorón! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

emportanza (mar., fas., LD) ↦ emportanza.

emportar (bra., moe.) ↦ emporté.

emporté Ⓔ it. importare ‹ IMPORTĀRE (EWD 4, 42) 6 1845 emporta 3 (BrunelG, MusciatSalin1845:10)
gad. importé grd. mpurté fas. emportèr caz. importèr bra. emportar moe. emportar fod. importé col. importà amp. inportà
v.intr. Ⓜ emporta
stare a cuore, interessare, spesso in frasi ironiche o negative (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ importare Ⓓ wichtig sein ◇ a) L musciat, che dut l’à vedù e sentì. / L disc: "Nia no m’emporta a mi!" L mušat, ke dut l ha vedù e sentì. / L diš: "Nia no mi ‘nporta a mi!" BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); b) no m’inporta ch’i me varde / i badiote del traès no m’importa ch’i me varde / i Badiote del traès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); c) l’era n Re scì debol e fiach e g’ emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

emportèr (fas.) ↦ emporté.

empossìbol (fas.) ↦ imposcibel.

emposta (caz.) ↦ imposta.

empresciun (mar.) ↦ imprescion.

emprest Ⓔ deriv. di empresté (EWD 4, 45) 6 1632 imprast (Proclama1632-1991:160)
gad. imprëst grd. mprëst fas. emprest caz. emprest bra. emprest moe. amprest fod. emprëst, imprëst col. imprest amp. inpresto LD emprest
s.m. Ⓜ empresć
cessione di denaro o altro bene con patto di restituzione (gad. Pi 1967; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prestito Ⓓ Darlehen
ad emprest (amp.) Ⓘ in prestito Ⓓ leihweise ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el sin và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’ in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

emprest (fas., caz., bra., LD) ↦ emprest.

emprëst (fod.) ↦ emprest.

emprestar (bra., moe.) ↦ empresté.

empresté Ⓔ IMPRAESTĀRE (GsellMM; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/Im-’prEst-a-) 6 1763 imprestè (Bartolomei1763-1976:83)
gad. impresté mar. empresté Badia imprestè grd. mpresté fas. emprestèr caz. imprestèr bra. emprestar moe. emprestar fod. mpresté col. imprestà amp. inprestà LD empresté
v.tr. Ⓜ empresta
dare denaro o altro con patto di restituzione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prestare, dare in prestito Ⓓ borgen, leihen ◇ a) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difetto / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

empresté (mar., LD) ↦ empresté.

emprestèr (fas.) ↦ empresté.

emprima (moe.) ↦ empruma.

empröma (mar.) ↦ empruma.

emprometer (fas., caz., bra., moe.) ↦ empermete.

empruma Ⓔ comp. di en + prum (EWD 5, 407) 6 1833 imprüma (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. impröma mar. empröma Badia imprüma grd. mprima fas. timpruma bra. empruma moe. emprima fod. mpruma MdR imprüma
avv.
1 in un primo momento, in un primo tempo, sul principio (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ dapprima, sulle prime Ⓓ zuerst, anfangs ◇ a) Chi ch’ó rajonè bëin, mëss imprüma scomencè a rajonè malamënter. Chi ch’ó raĝionè bëiǹ, mëss imprüma scomenćè a raĝionè malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. / Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. / Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); c) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) L’om d’Idî ôt impröma ad ëra, spo al conte, y infin ai geniturs i dá a düc la benedisciun L’om d’Iddì ŏt impruma ad ella, spo al conte, e infing ai genitori i dà a duttg’ la benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
2 in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (gad.) Ⓘ prima Ⓓ vorher ◇ a) Y sciöche impröma en gran prozesciun / Porton dl cil y dla tera le patrun E söcche imprüma ing grang percessiung / Porteng del Ciel e d’la Terra l’patrung PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

empruma (bra.) ↦ empruma.

en1 Ⓔ IN (EWD 4, 53) 6 1632 in (cast evidentissim et estrem buseing) (Proclama1632-1991:160)
gad. en mar. en Badia in grd. n fas. en caz. en bra. en fod. en, n col. in amp. in MdR in
prep.
1 per complementi di modo o di maniera (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); c) Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí, al fô en malora, y al é gnü ciaté. Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori, al fóa in malora, e al é gnü tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); d) l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran meseria l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); e) In verité le vin é pa bun ël. Iǹ verité le viǹ é pa buǹ ël. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); f) Śën iel jit n se, y à dit: Tan de aureies te cësa de mi pere à pan assé, y ie more tlo da fam. Deseng iel yi ‘n se, i ha dit: Tang d’aureies te ciesa de mi pere ha pang assé, i ie more tlo da fam. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); g) Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng bro- [ 357 ] 2 da. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); h) el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. el no disc ra so pugnón / ma ‘l gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); i) Finalmënter chëla, che toma sula bona tiera ie chëi, che la scota su cun bon cuer, la usserva, y porta fruc n pazienza. Finalmënter chëlla, chë toma sulla bòna tièrra jèl chëi, chë la scota su con boŋ cuer, la osserva, y porta frutg in pazienza. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); j) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); k) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 con valore temporale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) En ater ann, mësseste pa dí sö la dotrina amënt. / Por chësc no pa te perde d’ardimënt. Un’ ater ân, mästepa dì sö la dottrina a mënt. / Pör käscht noppa të perder d’ardimänt. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); b) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Fora y sö cola gherlanda / Mefodër en chësc bel de Fora e sou colla gherlanda / Meffo deir in cheisc’ bel dè DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) En domán tidom tidom! / Chël orghen coche l soneron En doman tidom tidom! / Cal orghen cò che l’sonerom PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.)
3 per complementi di luogo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’ en joe schit in un pàis da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’ inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); c) oh, cotán de oure n cesa de mio pere, che à assè da laoré e da mangé o cotan de oure ‘n tgièsa de mio pére, che ha assé da lavoré e da mangié HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Nos nes lamentun / Ch’i dis, che nos un / In chësc mond a vire, é püć Nos nes lamentuǹ / Ch’i dis, che nos uǹ / Iǹ queŝ Mond a vire, é püçh, DeRüM, Verkehrtheit1833-1995:291 (MdR); e) Y despó ch’al s’á desfat ia döt, él gnü na gran fan en chël lüch, y al scomëncia d’avëi mangora dl bojëgn. E despò ch’al (el) s’ ha desfàt ìa dutt, è ‘l gnu na grang fang in càl (chel) luc, e al (el) scomància d’avai màngora del bosagn. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); f) Canche ‘l à bù fenì duto, ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes, e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign Chanche l’abù fini dutto, l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès, e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Per l santiscim Sacrament / En lejia o en Procescion / Ogne bel confalon / L’é n bel ornament. Pel santissim Sacrament / In lesia o in Processiong / Ogni bel confalong / Le un bel ornament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); h) In Italia vedé un vilazio, doi o trei palaz, laite doi o trei sior o tirannelli, e l rest cent barache e povertà e miserie. In Italia vedè un villazzio, doi o trei palaz, la ite doi o trei sior o tirannelli, e ‘l rest cento baracche e povertà e miserie. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

en (gad., mar., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ en1.

en2 Ⓔ INDE (EWD 3, 163) 6 1807 gniœ (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. nen, n, un mar. nen, n, an Badia nen, un, n grd. n fas. n, ne bra. n, nen † moe. n fod. nen, n amp. ghin, ghi n’, in LD en MdR en, n
particella part.
di lui, di lei, di loro, di ciò (gad. P/P 1966; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013;, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ne Ⓓ davon ◇ a) Scì perché? N’aede fosc, e? / Segnor scì, n’aon ben n pec. Sì: perché? Nè aede fosch è? / Segnor sì: n’aong beng un pétsch. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) O mi bon Die! Ie me n posse mel de vere cuer de duc mi picëi O mi bon Diè! je men possè mel de vöre cuer de dutg mi piciey RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); c) Iö á osservé, che tö t’un âs subit amal / Sce la Crescënzia te dijô val’. Iö ha osservë, che tö ten’ aas subit a mâl. / Se la Crisenzia të dischò vâl. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia); d) Salomon dij: Dut ie eitl / Auter che se n bever n saitl. Solomòn dis: Dut iè eitl / Auter che s’en bœvr ‘n seitl. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); e) l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei; ma degugn no i’ n deva ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi; ma degugn no in dava. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) Avede la bontè de n taié jö cater brac. Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR); g) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo I dinnà e tüttes les ricchëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); h) niores che plöia impormët / E n’en dà degüna neúres che pleuja impormëtt / E n’eǹ da degüna DeRüM, FalscheFreunde1833-1995:292 (MdR); i) Al n é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); j) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); k) olach’ al orô se paré la fan cun chël, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê Olà cal orò se parè la fang con cal, che mangià i porcì, e degugn n’in dèe FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); l) el se deśideraa pì otes, chel che magnaa i porciei ma negun no ghin dajea el se desiderava pi votes, chel che magnava i porcièi ma negun no ghin dageva ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); m) Un pioan conpain de chesto, / No pardia! che no ghin é. Un Piovan compain de chesto, / No par Dia! che no ghi n’è. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); n) de nonejes ne n aon abù fiores de talentogn de Noneses ne e naon bu fiores de Talentogn PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:267 (bra.); o) Y spo a Pedraces, imper a Badia, zënza bëre ega degun passa ia; / ara tofa da solper y da üs frac, / mo sc’ an nen bër, devënton alegri y mec mac. Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía; / ala tofa da solper y da üs frać, / mo sc’ an en bëi, devënten alegri y mec mać. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); p) Cò les lascé - fossa da muië - / No le aessa tort - ve n dir de ogni sort. Co les lascè - foss da mujè - / No le aess tort - ven dir d’ogni sort. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.); q) Sce ulëis cumpré na rëfla messëis jì plu insù, che forsci, [ 358 ]

2 chëi de Sëlva n à una Ŝe ulëis cumprè na rëfla muessëis s̄i plu ’ŋsu, che forŝi, chëi de Sëlva n’hà una VianUA, JanTone1864:198 (grd.); r) Ma se soldi ’es no ghin à / Debito ’es farà. Ma se soldi es no ghi n’ha / Debito es farà. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); s) ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); t) ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà nen soportáva må zenza fin, de calle fatte ad al, con vergo̮gnousa viltà ne sopportava PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); u) Resta chiló, amich, (i â dit le conte) láscenen jí n plü jonn por chësta strada sfadiosa. Resta chilò, amico, (i ā ditt ‘l conte) làsceung jì ‘ng plou jon pur chesta strada sfadioſa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
avv.
indica il moto da luogo sia reale che figurato: da questo o quel (luogo) (gad., grd., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ ne Ⓓ davon ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Sigfrid s’un ê apëna che Golo scomenciâ a fá dassënn da patrun Sigfrid sen ē appena che Golo scomenceā a fa dassenn da patrung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:11 (Badia).

en (LD, MdR) ↦ en2.

en (fod.) ↦ n.

en fora (fas.) ↦ enfora.

en ju (fas., caz.) ↦ enjù.

en là (fas., bra.) ↦ enlà.

en pe (fas., caz., bra.) ↦ empé.

en scondon (fas.) ↦ enascondon.

en tra (fas.) ↦ entrà.

en ùltima (fas.) ↦ enultima.

ena (grd.) ↦ edema.

ena † (bra.) ↦ edema.

enadum Ⓔ comp. di en + adum 6 1832 inadüm (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. inadöm Badia inadöm
avv.
indica associazione, coesione di più persone o elementi (gad.) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y da iló a püc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’un él jü demez te n paisc forstí E dailò a pucc dis, abinè ch’l’àa ‘l fi pleù jon dutt in adùm, sen èl ju demèz ten paisch forstì FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia) ☝

adum.

enamorar (bra.) ↦ enamoré.

enamoré Ⓔ it. innamorare (EWD 1, 99) 6 1807 inamurè (PlonerM, Erzählung4GRD1807:47)
gad. inamoré mar. ennamoré grd. namuré fas. enamorèr bra. enamorar fod. enamoré, nnamoré col. inamorà amp. inamorà LD enamoré
v.tr. Ⓜ enamoreia
suscitare amore in qualcuno, conquistare, affascinare, sedurre (gad. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ innamorare Ⓓ verliebt machen
se enamoré (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ innamorarsi Ⓓ sich verlieben ◇ a) Co t’es’a pudù namuré te na tel persona? Co t’espa pœdù inamurè t’una tel persona? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.).

enamoré (fod., LD) ↦ enamoré.

enamorèr (fas.) ↦ enamoré.

enascondon Ⓔ comp. di en + ascondon ‹ ascone (EWD 1, 155) 6 1860 in scondon (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472)
gad. inascondun Badia inascundun fas. en scondon fod. nascondon, n scondon col. in scondon amp. in scondon
avv.
senza farlo sapere, capire, vedere e simile ad altri (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ segretamente, di nascosto Ⓓ insgeheim, heimlich ◇ a) ‘l ea el capo, ma in scondon / el menaa chi outre tolpe / come un ciar par el temon ‘l eva el capo, ma in scondon / el menava chi outre tolpe / come un ciàr par el temon DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); b) Genofefa y so fi é gnüs acopá inascondun te bosch do l’ordin dl conte. Genofefa e so fì è gnūs accoppà in nascundung t’ bosc dō l’ordine d’l conte. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia); c) ch’ai ê retorná dan püc dis da chësc iade, mo döt inascondun, ma solamënter i parënc le podô savëi ch’ei ē r’tornà dang pucc’ dis da chesc’ iade, mo dutt i nascundung, ma solament’r i parentg’ ‘l pudō savei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

enascousc Ⓔ comp. di en + ascousc p.p. ‹ ascone (EWD 1, 155) 6 1866 nascous (BrunelG, Cianbolpin1866:22)
gad. inascusc Badia inascusc fas. nascousc caz. nascousc bra. nascousc moe. nascors
avv.
senza farlo sapere, capire, vedere e simile ad altri (gad. A 1879, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976) Ⓘ di nascosto, segretamente Ⓓ insgeheim, heimlich ◇ a) Canche l se à descedà l vèrda fora da nascousc fora de sot letiera Kan ke l se à dešedà el verda fora da nascous fora de sot letiera BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); b) y tignî la contëssa por dadî morta, mo ê intenüs de tigní döt inascusc, por n’i fá crusc nöies al conte e tignō la contessa pur da dī morta, mo ē intennùs d’tignì dutt in ascusc’, pur n’i fa crusc’ nouies al conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).

enauzé Ⓔ it. innalzare (cfr. EWD 1, 87) 6 1878 inalzè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. inalzé Badia inalzè
v.tr. Ⓜ inauzeia
erigere, edificare qualcosa (gad. P/P 1966) Ⓘ innalzare Ⓓ errichten, erbauen ◇ a) en chësta gaujiun á Sigfrid ince fat spartí fora gran ciarité ai püri, y tla medema dlijia inalzé na pera por recordanza in chesta gausiung à Sigfrid incie fatt spartì fora grang ciaritè ai pūri, e t’la medemma dlisia inalzè na pera pur r’cordanza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
s’ enauzé (gad.) Ⓘ innalzarsi Ⓓ sich erheben ◇ a) le cör che bat te chësc bosch desert, y s’inalza a Os, Signur, ne n’é ater co osc alté ‘l cour’ che bātt te chesc’ bosc desert, e s’ innalza a Os, Signur, nen è at’r ch’osc’ altè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

encá (mar.) ↦ encà.

encà Ⓔ IN + ECCU(M) HĀC (EWD 2, 19) 6 1833 inquà (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. incá mar. encá Badia incá grd. nca fas. encà caz. encà bra. incà moe. encà fod. nca amp. in ca LD encà MdR incà
avv.
con valore ‘moto da luogo’ (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ in qua Ⓓ her, herüber
da… encà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, [ 359 ] fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ da Ⓓ seit ◇ a) Da can incà t’en sënteste pa bele? Da quand inquà t’ eǹ sënteste pa bel[e] ? DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) el ge à responù: vardà père, gé ve serve jà da tenc de egn encà, senza mai ve dejobedir el ghiè ha respondù: vardà père, ge ve serve za da teng de egn in cà, senza mai ve desobedir SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); c) ma l i à respundù: Cialëde mi pere, ie ve serve da tan d’ani nca, y ne ve son mei stat dejubedient ma ‘l gli ha respondù: Cäläde mi père, iè ve servesce da tand’ anni ‘ncà, i ne ve son mei sta desubedient SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); d) E da chel temp incà i disc che chela lascia jir la tampesta. Ö da cöl temp inca i disch chö cöllô lasse schir la tampesta. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); e) Sön chësc ára stlüt i edli y dormî saurí dlungia le bambin indormedí, y la cerva, che da inlaota incá i é restada compagna fedela, a sü pîsc. Soung chesc’ àla stlutt i oudli e dormī saurì d’lungia ‘l bambing indormedì, e la cerfa, ch’da illaota ingcà i è restada compagna fedele, a su pīsc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia) ◆ encà y enlà (gad., fas., amp.) Ⓘ qua e là Ⓓ hin und her ◇ a) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e enlà. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); b) de dì el no n’é mai / E di note, el và in ca e in là de dì el no ne mai / E di note, el và in cà e in là Anonim, ManageriaComunal1873-1973:33 (amp.); c) Sigfrid passa la nöt en preparaziuns ala vera, fej salté n mes incá y inlá da i soldas ti cuartiers, y á stabilí i ordins düc Sigfrid passa la noutt in preparaziungs alla verra, fesc’ saltè ‘ng mess ing cà e in là da i soldas ti quartirs, e à stabilì i ordini duttg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

encà (fas., caz., moe., LD) ↦ encà.

encandenó (mar.) ↦ encandenò.

encandenò Ⓔ comp. di en + cant + de + no (Gsell 1990b:363) 6 1833 inquandenò (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. incandenó mar. encandenó Badia incandenò grd. ncandenó, ntandenò fod. encandenò, ncandenò MdR incandenò
avv.
1 sottolinea l’opposizione o la sostituzione di un concetto al precedente (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ invece Ⓓ indessen ◇ a) Guelfo spezialmënter s’la godô ad aldí les domandes y osservaziuns scicades dl möt frësch, incandenó spiritojo y dala aurela cörta. Guelfo spezialment’r s’ la godō ad aldì les dimandes e osservaziungs siccades d’l mūtt fresc, incandenò spiritoso e dalla urella curta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 alla fine, con valore conclusivo (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ infine Ⓓ schließlich ◇ a) degügn n’â gran vöia de le comprè, perćì ch’ël damanava plü tost tröp. Incandenò le compra la curazia [de] S. M. e se le fej portè. degügn n’â graǹ veuja de le comprè, perçhi ch’ël damanava plü tost treup. Inquandenò le compra la Curazia [de] S. M. e se le feŝ portè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); b) Canch’ël à finì la confesciun ne se gnèvel mefo con le confessur pervia de la penitënza. Incandenò lèvel sö e s’en và fora de confescional brontoran Quanch’ ël ha finì la confesŝiun ne se gnèvel meffo coǹ le Confessur per via de la penetënza. Inquandenò lèvel seu e s’ eǹ va fòra de confesŝional brontoraǹ DeRüM, Tantarela1833-1995:277 (MdR); c) Incandenò sce te fejes na lizitaziun, sieste tant bun a me scrì, che sce i à dlaorela, vëgni. Inquandenò ŝe te feŝes ‘na licitaziuǹ, sieste tant buǹ a me scri, che ŝ’ j’ha de l’orella, vëgni. DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); d) Por i agn ch’à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! / Che a la fin incandenò / Pòn restè ingianà. Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nudrì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! / Ch’a la fiǹ inquandenò / Poǹ resté ingiannà. DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); e) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus, zënza direziun y zil; impó incandenó rovada la secunda ota sö na gröpa, vëighera sot a de se inanter rödenes na picera val vërda strënta. Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs, zeinza direziung e zìl; impò ingcand’nò r’vada la secunda ōta souna groupa, veighela soutt a d’sè inantr routtenes na piccera val verda strenta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); f) al é picé, minâl, a mangé früc tan delicac. Incandenó i ciarâl cun gran atenziun a n gote, mo ne s’infidâ a l’aziché el è picciè, mināle, a mangiè fruttg’ tang d’licatg’. Ingcandenò i ciarāle cung grang attenziung a ‘ng gōte, mo n’s’ ingfidā all’ azzicchè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia)
candenò.

encandenò (fod.) ↦ encandenò.

encantar (bra., moe.) ↦ incanté.

encanté (mar.) ↦ incanté.

encantèr (fas., caz.) ↦ incanté.

encantourn Ⓔ comp. di encà + entourn (Gsell) 6 1864 ‘ncàtourn (VianUA, JanTone1864:199)
grd. ncantëur LD encantourn
avv.
in giro, nello spazio, nei luoghi circostanti (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intorno, in giro Ⓓ umher, herum ◇ a) Sci che vo pudëis jì ncantëur zënza fé raides, ha? Ŝi chë vo pudëis s̄i ‘ncàtourn zenza fè ràides, ha? VianUA, JanTone1864:199 (grd.)
entourn.

encantourn (LD) ↦ encantourn.

ence Ⓔ *ANCA ‹  *ANQUE (EWD 4, 59) 6 1631 entg (Proclama1631-1991:157)
gad. ince mar. inće Badia inće, ’ci grd. nce fas. ence caz. ence bra. ence moe. ence fod. ence, ince col. encia LD ence MdR inće
avv.
pure, con riferimento a quanto precedentemente espresso e sottinteso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ anche Ⓓ auch ◇ a) t’es plen de bufonerie / t’as ence da tuo pere le furberie tes pleng de bufonerie / tas enchie da tuo pere le furberie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) A Sant Ujep messëss dé do / Nce l pitl Hansl mo. A Sant’ Uſhep messës de do / Nce l pitl Hansl mo. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); c) Tö sas scrí ince bel plan plan / Y po: chësc me plej dër cotan. Tö saas scrí intgé bell plang plang / Ë po: käscht me plesche där cotang PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); d) Imparëise inće a ćiantè? / I imparasse dërt gën inće a ćiantè, mo mi maester de müjica dij, ch’iö n’à nia dërt na bona vusc. Imparëise inçhié a çhiantè? / J’imparasse dërt gian inçhié a çhiantè, mó mi Maéstr de müŝica diŝ, ch’jeu n’ha nia dërt ‘na bona vuŝ. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:237 (MdR); e) Oh spo a te, mia bona so, / Te diji iu cösc tant: / Confida ince en Dio, / Chël saste bën denant! O spo a tö mia bona Só! / Tö dischi ju cōsch tangt / Confida intgiö ‘ng Dio / Chel sastö böng dönangt! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); f) père gé é ofenù Dio e ence vo, jà no merite più [ 360 ] de vegnir chiamà vosc fi. père ge é ofendù Dio e èncie vo, za no mèrite plu de vegnir clamà vos fì. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); g) Ma fiol caro, ie disc l pere; t’es dagnëra con mi, e dut chël, che é mio, é ence tuo. Ma fiol caro, gli diss el père; T’es dagnava [sic] commì, e dut cal, che è mio, è ‘nciè tuo. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.); h) Mi bon fi: i dij l pere: Ti es for pra me, y dut, cie che ie mie, ie nce tie. Mi bon fì: gli dise ‘l père: Ti es fort pra me, i dutt, ciè ch’iè miè, iè ‘nciè tiè. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); i) Al ess dormí inc’ ite en Parü, / Che ess pa chësc cherdü? Al ës dormì ing ët’ eng parü, / Chë ës pa cas chërdü? PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); j) En calonia de Moena a desch / Se rejonaa ora per talian / Ora valch per todesch / E ora ence per fascian In calonia de Moena a desch / Se resonaa ora per Talian / Ora valch per Todesch / E ora encie per Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); k) Dighe encia mi, ston mal encia noi, e podon lasé in paje i Taliagn. Dighe enĉia mi, ston mal enĉia noi, e podòn lassè in paje i Taliani. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); l) l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstes ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); m) En chisc ultims cunc ê ince süa sposa nia atramënter In chisc’ ultimi cuntg’ ē incie sua sposa nia atrament’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia); n) donca muessel nce vester un ch’à mpià l surëdl dóŋka̤ múesę-l ntxę véštę́r uŋ k’ a mpiá l surá̤dl RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.).

ence (fas., caz., bra., moe., fod., LD) ↦ ence.

encër (mar.) ↦ encërch.

encercenar (bra.) ↦ encercené.

encercené Ⓔ IN + CIRCINĀRE (EWD 2, 87) 6 1763 tcercenè ‘cingo’ (Bartolomei1763-1976:102)
gad. incercené Badia incercenè fas. encercenèr bra. encercenar fod. ncercené LD encercené
v.tr. Ⓜ encerceneia
cingere da ogni parte, chiudere tutt’intorno (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ circondare, accerchiare Ⓓ einkreisen, umgeben ◇ a) Da doman, canche le lominus rovâ al ciastel inanter i vedli pecios, che l’incercenâ, êra sentada al balcun Da dumang, cang che ‘l luminus revā al ciastell inant’r i vedli pecceōs, che l’incercenaa, ēla sentada al balcung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
encercené ite (gad.) Ⓘ circondato Ⓓ eingekreist ◇ a) Ai stracia la desgraziada dî lunc ite por la boscaia, cina ch’ai ê rová a n plaz lëde, incercené ite da pecios alc y fosc Ei straccea la desgraziada dī lunc’ ite pur la boscaia, cina ch’ei ē r’va a ‘ng plāz lede, incercenè ite da pecceŏs altg’ e fosc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia).

encercené (LD) ↦ encercené.

encercenèr (fas.) ↦ encercené.

encerch Ⓔ INCIRCUM (EWD 4, 61) 6 1763 entscherg ‘circum’; oschè in tschcerch ‘volvo’ (Bartolomei1763-1976:79, 90)
gad. incërch, incër mar. encërch, encër Badia incërch, ’cër
prep.
intorno a, attorno a (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ intorno a Ⓓ um… herum, herum ◇ a) canch’al fô ciamó dalunc, l’âl odü so pere, y möt da compasciun, y coran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da compassiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prinzipësses, s’afacendé ’cër frogoré a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’ affacendè cear frogorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
avv.
1 quasi, pressapoco (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ circa, attorno Ⓓ ungefähr ◇ a) ’Cër mesanöt, inaspetatamënter, vëgnel batü pro le vider de chë ria picia finestra Cear mezza noutt, inaspettatament’r, vegnel battù pro ‘l vider de che ria piccea finestra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
2 nello spazio, nei luoghi circostanti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ intorno, attorno Ⓓ herum, umher ◇ a) Ciara, coche les rames vërdes dla brüscia stá incër la coa por i fá amabla ambria da sorëdl Ciara, cocche les rames verdes d’la bruscea sta incear la cō pur i fa amabile ambria da sored’l DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia); b) Ara rabî incërch liberamënter tla curt dl ciastel Ella rabī incearc liberament’r t’ la curt d’l ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

encërch (mar.) ↦ encerch.

encëría (mar.) ↦ encervia.

encervia Ⓔ comp. di encerch + via (EWD 4, 61) 6 1878 incearia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31)
gad. incëria mar. encëría Badia incëria
avv.
nello spazio, nei luoghi circostanti (gad. A 1879; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ intorno, tutt’ attorno Ⓓ herum, rundherum, um… herum ◇ a) La löna ê bele jö, niui folá curî le cil, incëria döt scurité y n gran vënt urlâ inanter chi lëgns. La luna ē belle jou, nioi follà curī ‘l ceìl, incearia dutt scuritè e ‘ng grang vent urlava inant’r chi leng’s. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); b) Folá a rode incëria stôi respetusc zënza favela a odëi le conte Follà a rode incear ia stei rispettosi zenza favella a udei ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia).

enchegar (bra.) ↦ encheghé.

encheghé Ⓔ comp. di en ‹ INDE + cheghé (EWD 2, 25) 6 1828 inchègh’e 1 (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
grd. ncheghé fas. encheghèr caz. incheghèr bra. enchegar moe. inchegar fod. ncheghé col. incagà
v.intr. Ⓜ enchega
non curarsi, non fare alcun conto, ridersi di qualcosa o qualcuno (grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989) Ⓘ infischiarsi, disdegnare Ⓓ auf etwas pfeifen ◇ a) Ie, per me, - ie lasce sté, / y - ncheghe al maridé! Jê, per me, - jê làsse stè, / y - inchègh’e al maridè! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Salamon da la Scritura sà pa Idie che che i se dura / gé per me lascia stèr, che gé la inchèghe al maridèr. Salamon dalla scritura zapo iDio cheche i ze dura / gie per me lassa stè, che gliel’ incheghe al Maridè. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.); c) Caratì lascia stèr, / e inchègheie al maridèr. Kara ti lasa ster, / e kegeǧie al marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.).

encheghèr (fas.) ↦ encheghé.

encherscedum Ⓔ deriv. di encresce (EWD 2, 311) 6 1878 inc’rscimung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60)
gad. incherscimun mar. encorsciomun Badia incherscimun grd. nchersciadum fas. encresciùjum caz. incresciùjum bra. encrescium moe. encresciujem fod. ncherscedum col. incressedum LD encherscedum
s.m. sg.
desiderio intenso e doloroso di persone, cose, luoghi a cui si vorrebbe tornare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; [ 361 ] Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ nostalgia Ⓓ Heimweh, Sehnsucht ◇ a) Impó i passâ chisc pinsiers dal incherscimun Impò i passā chisc’ pingsirz dall’ inc’rscimung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

encherscedum (LD) ↦ encherscedum.

encherscioul Ⓔ INCRĒSCERE + -IBILIS (EWD 4, 62) 6 1870 rincresséol (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
gad. incherscior mar. encorscior Badia incherscior grd. ncherscëul fas. encrescégol caz. increscégol fod. ncherscëol col. rincresseol, incresseol LD encherscioul
agg. Ⓜ encherscioui, encherscioula, encherscioules
che provoca o impone un’evidente condizione di disagio materiale o morale (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod.) Ⓘ increscioso, spiacevole Ⓓ betrüblich, bedauerlich, unangenehm ◇ a) Chel canal poi fin a Leisach é rincresseol. Chel canal poi fin a Leisach e rincresséol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst’abitaziun scöra manco inchersciora y al me paress d’ester felize Ah! (dijōla gonot tra sè) pudessi avei na lincerna, che cung sua lum amabile mè fajess’ chest’abitaziung scura manco inc’rsceŏra e el mè paress’ d’est’r felize DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia).

encherscioul (LD) ↦ encherscioul.

enchin infin a x de qui/chi a (Gsell 1993b:174) 6 1763 incinachagn ‘ut’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. incina Badia incina, inchina † grd. nchina, nchin fas. inchin fod. enchina, nchin
prep.
esprime il limite cui si giunge, con riferimento sia allo spazio, sia al tempo (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002;, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002;, fas. A 1879, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ fino a Ⓓ bis nach, bis zu, bis ◇ a) da Corvara incina Marou, / Scizeri assá cun Sach und Brot da Corvara inkina Maró, / Schitzeri assa kon Sock und Broot PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); b) Genofefa l’acompagnëia incina söl portun dl ciastel Genofefa l’accompagna in cina sul purtung d’l ciastel DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia); c) col ordin de fermé Genofefa semplizemënter te süa stanza incina ch’al gnará de ritorno coll’ ordine de fermè Genofefa semplizement’r t’ sua stanza ingcina ch’el gnarà d’ritorno DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia).

enchina (fod.) ↦ enchin.

enchinamai Ⓔ comp. di enchina + mai (EWD 4, 63) 6 1811 incḩinamai (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. incinamai Badia incinamai, inchinamai † grd. nchinamei bra. enchinamai fod. nchinamei LD enchinamai
avv.
addirittura, nientemeno che (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ perfino, persino Ⓓ sogar ◇ a) Ciarede mo coche düc salta / Incinamai le moler da Castalta Tscharödemo ko che dütg salta / Inkina mai l’Moler da Kastalta PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia).

enchinamai (bra., LD) ↦ enchinamai.

encia (col.) ↦ ence.

enciamò Ⓔ comp. di ence + mo (GsellMM) 6 1763 anciamò ‘erga, adhuc’; anciamonò ‘nondum’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. inciamó Badia inciamó MdR inćiamò
avv.
indica la continuità nella durata di un’azione, di un fatto, di una situazione (gad., MdR) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Di Diollang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); c) Ah vos sëis inćiamò inte let, toco de frat. Ah vos sëis inçhiamò inte lett, tocco de frad. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); d) che orun fá n past, porcí [che] chësc mi fi é inciamó vi y intun, che nos tignîn por mort ch’orùng fà ung past, porchci casc (chest) mi fì è inciamò vì e in tung, che nos tignong por mort FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) Le conte ne zedô inciamó ne y i dij: pënsa cotan d’agn, che t’as L’conte nè zedō inciamòne e i disc’: pengſa cutangn’ d’angn’, ch’t’ ās DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia) ciamò, mo.

enciocar (bra.) ↦ encioché.

encioché Ⓔ deriv. di cioca (EWD 2, 188) 6 1833 s’inçhiocchè (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266)
gad. incioché mar. enćioché Badia inciuché grd. nciuché fas. enciochèr caz. inciochèr bra. enciocar fod. ncioché col. inciocà amp. inciocà LD encioché MdR inćiochè
v.tr. Ⓜ encioca
rendere ubriaco, indurre in stato di ubriachezza (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ubriacare Ⓓ berauschen
s’ encioché (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ubriacarsi Ⓓ sich betrinken ◇ a) schivé les baujies, les falsitês, l’ingianamënt, le robè, la porcheria e le dijordine, mascima a se travardè da le s’inćiochè schivé les baúĝìes, les falsités, l’ingiannamënt, le robè, la porcheria e le diŝordine, masŝima a se travardè da le s’ inçhiocchè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:266 (MdR).

encioché (LD) ↦ encioché.

enćioché (mar.) ↦ encioché.

enciochèr (fas.) ↦ encioché.

enciorní (mar.) ↦ enciornì.

enciornì Ⓔ deriv. di ciourn (EWD 2, 211) 6 1878 inceornì p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. inciurní mar. enciorní Badia inciorní grd. nciurnì fas. enciornir fod. nciournì, nciornì LD enciornì
v.tr. Ⓜ enciornesc
provocare grande turbamento e confusione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stordire Ⓓ betäuben, verblenden
p.p. come agg. Ⓜ enciornis, enciornida, enciornides
privo di sensi, tramortito (gad.) Ⓘ stordito Ⓓ betäubt, benommen ◇ a) col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia. Le lu inciorní á lascé tomé le bocun col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t’ i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea. ‘L lù inceornì à lascè tomè ‘l boccung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

enciornì (LD) ↦ enciornì.

enciornida Ⓔ deriv. di ciourn 6 1878 inceornida (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115)
gad. inciurnida Badia inciurnida fod. nciournida [ 362 ]
s.f. Ⓜ enciornides
temporanea menomazione delle facoltà e capacità psichiche; stato di ottundimento o intontimento (gad., fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ stordimento Ⓓ Verwirrung ◇ a) spo canch’al i portâ dant les parores de Genofefa y dl conte ai geniturs, s’ési chisc descedá fora, sciöche da na inciurnida, a vita nöia spo cang ch’el i portā dant les parores d’Genofefa e d’l conte ai genitori, s’ eſi chisc’ descedà fora, sceoucche dana inceornida, a vita nouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:115 (Badia).

enciornir (fas.) ↦ enciornì.

enclaudé Ⓔ deriv. di claut (Gsell1989:160) 6 1813 inclaudà (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. intlaidé grd. ntlaudé
v.tr. Ⓜ enclauda
fermare, unire mediante chiodi (grd. G 1923; F 2002) Ⓘ inchiodare Ⓓ annageln, nageln ◇ a) Gejù vën ntlaudà sula Crëusc. Giesu väng inclaudà sulla crousch. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ enclaudés, enclaudeda, enclaudedes
fissato mediante chiodi (grd.) Ⓘ inchiodato Ⓓ genagelt ◇ a) mi oml Gejù, metù y ntlaudà sul lën dur dla Crëusc, ie ve prëie umilmënter mi om’l Gesu, metù j inclaudà sul läng dur della crousch, je ve preijè umilmenter RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.).

encliné Ⓔ deriv. di clina ‘luogo in pendenza’ (Gsell 1999b:232) 6 1813 inclinà p.p. m.sg. (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
mar. entliné grd. ntliné
v.rifl. Ⓜ s’enclina
p.p. come agg. Ⓜ enclinés, enclineda, enclinedes
fig. costantemente o temporaneamente propenso o disposto (grd.) Ⓘ incline Ⓓ geneigt fig. ◇ a) Mudëme l cuer, al mel ruel ntlinà. Mudam ‘l cuor, al mèl ruel inclinà. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
se encliné (mar. V/P 1998) Ⓘ inclinarsi Ⓓ sich neigen.

encö (mar.) ↦ encuei.

encolpé Ⓔ it. incolpare (EWD 2, 232) 6 1811 incolpada (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. incolpé Badia incolpè grd. nculpé fas. encolpèr fod. ncolpé col. incolpà amp. incolpà LD encolpé
v.tr. Ⓜ encolpeia
ritenere qualcuno colpevole di qualcosa (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ incolpare, accusare Ⓓ beschuldigen ◇ a) Y sce la cosciënza se mord: y che ne sënt rimorsi, ince zënza avëi cometü gran delic, sciöch’an m’incolpâ me? porvede de fá a öna cun Idî E s’ la coscienza s’ mort: e chè nè sent rimorsi, incie zenza avei commettū grangn’ delitti, sceoucch’ ang m’incolpava me? purvede d’fa a una cung Iddì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia).

encolpé (LD) ↦ encolpé.

encolpèr (fas.) ↦ encolpé.

enconté Ⓔ INCONTRĀRE (EWD 4, 70) 6 1813 inconta 3 (RungaudieP, LaStacions1813-1878:89)
gad. incunté mar. encunté Badia incuntè grd. ancunté fod. nconté LD enconté
v.tr. Ⓜ enconta
trovare davanti a sé, per caso o deliberatamente (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ incontrare Ⓓ begegnen, treffen ◇ a) Gejù anconta si oma adulereda. / Cunscidrazion. Maria anconta tlo cun gran dulëur si Fi. M’anconte chësc si Fi, cun gran pietà n di. Giesu inconta si oma adulereda. / Cunschideration. Maria inconta clò cun gran dulour si Fi. Minconte chest si Fi, cun gran pietà un di. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Sigfrid incunta dlunch lus y pumpa insolita Sigfrid ingcunta dlunc lusso e pumpa insolita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
se enconté (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ incontrarsi Ⓓ sich treffen ◇ a) Canch’ëi s’à ancuntà passovi dlongia n tublà via, ulache l fova truep y gran lavac. Càŋch’ ëi s’ hà incuntà pssòvi dlongia uŋ tublà via, ulà che ‘l fòa truep y gràŋ lavàĉ. VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.)
encontré.

enconté (LD) ↦ enconté.

encontra Ⓔ comp. di en + contra (EWD 2, 362) 6 1832 incontra (HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141)
gad. incuntra mar. encuntra Badia incuntra grd. ancontra fas. encontra caz. incontra bra. encontra moe. encontra fod. ncontra col. incontra amp. incontra LD encontra MdR incuntra
avv.
in direzione di (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ incontro Ⓓ entgegen ◇ a) Canche ël fova mo dalonc da ël, l à udù si pere, y se à muet a cumpascion, iel cors ncontra y tumà ntëur l col, y l à bussà. Canche el fóa mo da lontsch da el, l’ha udú si pére, y se ha muet a compaschiong, joel cors incontra, y tumá intour el coll y l’ha bussá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Le dé, che ël dô vegnì impara, i và le Curat de le lüch incuntra infin a Pederova Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); c) Al leva sö, se mët a jí da so pere, y canch’al fô ciamó dalunc, so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia Al (el) leva seù, se màt a gì da so père, e cànch al (el) fòo ciamò da luncc, so père ‘l vàiga a gnì, i salta incùntra, e l’abbraccia FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); d) co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); e) Ntant che ëi ie te sta rujeneda vëija ëi unian ncontra doi tudësc fuman tabach. Intàŋchè ëi jè te sta rusnèda vëisa ëi ugnàŋ incontra doi Tudèŝ fumàŋ tabàck. VianUA, DoiUemes1864:197 (grd.); f) Jundi cina sö al’ ancona incuntra / A Peater Paol y süa vedla tan ligra y muntra! Sundi china sö all’ ancona incuntra / A Peatr Paol e süa vedla tang ligra e muntra! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

encontra (fas., bra., moe., LD) ↦ encontra.

encontrar (bra.) ↦ encontré.

encontré Ⓔ it. incontrare (EWD 4, 71) 6 1763 s’incontrè ‘obvius’ (Bartolomei1763-1976:99)
gad. incontré † fas. incontrèr bra. encontrar col. incontrà amp. incontrà MdR incuntré
v.tr. Ⓜ encontra
trovare davanti a sé, per caso o deliberatamente (fas. A 1879; R 1914/99, col. Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ incontrare Ⓓ begegnen, treffen ◇ a) Pa ra piaza con un’anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta śente granda / beśen feighe na "scioria!". Para piaz̄a con un’ anda / da sovrano ‘l marcia via; / a incontrà sta zènte granda / bezén féighe na "scioria!". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); b) Fate cuaranta pasc incontro un cioco / ch’el śia infora e solo el brondociaa Fate quaranta pash incontro un cioco / [ 363 ] ch’el zia in fora e solo el brondociaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); c) N puoch decà de Sillian ai incontrà i scolari che vigniva da la scola, i picoi davant e le picole darè Un puoc de cà de Sillian hai incontrà i scolari che vigniva dalla scola, i piccoi davant e le piccole darè AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
se encontré (gad. B 1763, MdR) Ⓘ incontrarsi Ⓓ sich treffen ◇ a) Ël se dà, ch’ëi s’ incuntra mefo bel davant a chëst’osteria, olà che el pelegrin palsava n püch con so corp sant. Ël se dá, ch’ëi s’incuntra meffo bel davant a quest’osteria, olà che el pelegriǹ palsava ‘ǹ püc coǹ so corp sant. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR)
enconté.

encora Ⓔ it. ancora 6 1710 Anchora (Proclama1710-1991:167)
fod. ncora col. encora amp. ancora
avv.
1 indica la continuità nella durata di un’azione, di un fatto, di una situazione (fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); b) E canche ‘l ea ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); d) Me dijeva da puoch un da nosta vila, che se i ne met sot l’Italia, el se fà portà encora sul let de la mort fora da mont. Me diseva da puoc un da nossa villa, che se i ne mett’ sotto l’Italia, el se fa portà ancora sul lett della mort fora da mont. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ ciamò
2 in aggiunta (fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ ancora Ⓓ noch ◇ a) Da conbate aré col fariseo / col rico, el prepotente duto ‘l dì / aré da struscià, ce mai cardeo? / col diou, col mondo e ancora no sei ci! Da combate avarè col fariseo / col rico, el prepotente dut’ al dì / avarè da struscià, ce mai cardeo? / col diou, col mondo e ancora no sei cì! DegasperF, PrimaMessaGhedina1868-1990:358 (amp.); b) Pazienza encora. Lori fà l suo ufizio. Pazienza ancora. Lori fa’ l suo uffizio. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ ciamò.

encora (col.) ↦ encora.

encorsciomun (mar.) ↦ encherscedum.

encorscior (mar.) ↦ encherscioul.

encresce Ⓔ INCRĒSCERE (EWD 2, 311) 6 1878 ingcresce (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38)
gad. incrësce mar. encrësce Badia incrësce grd. ncrëscer fas. encrescer caz. increscer bra. encrescer moe. encrescer fod. ncrësce col. incresse amp. incresce LD encresce
v.intr. Ⓜ encresc, encherscion, enchersciù
provare un desiderio intenso e doloroso di persone, cose, luoghi a cui si vorrebbe tornare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avere nostalgia Ⓓ Heimweh haben
da encresce 1 (gad.) Ⓘ nostalgico Ⓓ Heimweh erregend ◇ a) Plëna de fistidi por pora dal invern ê Genofefa sentada söla porta dla caverna, y conscidrâ cun les leghermes ai edli chël tëmp da incrësce Plena d’fastidi pur pora dall’ invēr ē Genofefa sentada soulla porta d’la caverna, e considerā colles legrimes ai oudli chel temp da incresce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia) 2 (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ rincrescevole Ⓓ verdrießlich ◇ a) Jënt se baudia datrai, ch’ai mëss lauré, mo zënza laur él n vire da incrësce y pesoch, che a respet al ozio é vigni gran fadia n benefize. Jent s’ baudiea datrei, ch’ei mess’ laurè, mo zenza laùr èlle ‘ng vire da ingcresce e p’ſōc, chè a respett all’ ōzio è vigne grang fadìa ‘ng benefizio. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia).

encresce (LD) ↦ encresce.

encrësce (mar.) ↦ encresce.

encrescégol (fas.) ↦ encherscioul.

encrescer (fas., bra., moe.) ↦ encresce.

encresciujem (moe.) ↦ encherscedum.

encresciùjum (fas.) ↦ encherscedum.

encrescium (bra.) ↦ encherscedum.

encuei Ⓔ *ANQUE HODIE (GsellMM) 6 1763 in choe ‘hodie’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. incö mar. encö Badia incö grd. ncuei fas. anché caz. inché bra. anché moe. ancö fod. ncuoi col. incuoi, ncuoi amp. ancuoi LD encuei MdR incö
avv.
nel giorno presente, in questo giorno (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ oggi Ⓓ heute ◇ a) Aliegri nëus da Bula! / Fajëve ncuei unëur! / Ne sparaniede nula / Al di de nosc pastëur! Aliegri nëus da Bula! / Faſhëve nkuei unëur! / Ne sparaniëda nula / Al di de nosh pastëur! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Co stà pa vosta signura uma; éla inćiamò malintun? / Incö stàla n pü’ mì, grazia a Idie! Cò sta pa vosta Signura uma; éla inçhiamò malintuǹ? / Incoeu stala ‘ǹ pü’ mì, grazia a Iddie! DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR); c) Sën alda mio bun fre / Ci ch’i te diji encö: / Con Dio aste scomencé, / Con Dio finëscela ince tö! Söng alda mio bung frö / Tgi chi tö dischi ‘ng cō / Cong Dio astö scomöngtschö, / Cong Dio finëschöla ingö tö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) te veides ben, che se dovea fèr anché na marena e stèr algegres, perché se à troà chest tie fra vif e san te veis beng, che se dovea fer inché una marèna e ster agliègres, perché se ha troà chest to frà vif e sang SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); e) e spo jì a tò n vedel, che siebe gras, mazelo, percié nos volon fè ncuoi n gran past e spo ji a to ‘n vedel, che siebe grass, mazzello, perciè nos volong fè ‘ncuoi ‘n grang past DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo Da un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); g) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö / Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö / Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia).

encuei (LD) ↦ encuei.

enculé Ⓔ deriv. di cul (EWD 3, 332) 6 1866 inkulà (BrunelG, Cianbolpin1866:21)
fas. enculèr caz. enculèr
v.rifl. Ⓜ se encula
p.p. come agg. Ⓜ enculés, enculeda, enculedes
accucciato, rannicchiato (fas.) Ⓘ accovacciato Ⓓ hockend, kauernd ◇ a) Cianbolfin entant l stajea enculà te so mantel te dò l’armer Čanbolfin intant el staʒ̉ea inkulà te so mantel te dò l armer BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.)
se enculé (fas. R 1914/99) Ⓘ accovacciarsi Ⓓ nieder[ 364 ] kauern, niederhocken ◇ a) no l’era più bon de scoèr e l’é sin jit sot letiera per no aer più brea de se lascèr veder e l se à enculà laìte zenza se mever. no l era più bon de scoer e l e sin ʒit sot letiera per no aer piu brea de se lašer veder e el se à inkulà la it ʒenʒa se mever. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.).

enculèr (fas., caz.) ↦ enculé.

encundé Ⓔ IN + mhd. künden (EWD 4, 69) 6 1838 ‘Ng cüngden gerund. (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130)
gad. incundé mar. encündé Badia incundé
v.tr. Ⓜ encunda
comunicare (in chiesa) una notizia cui di solito si attribuisce notevole importanza, specialmente un matrimonio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ annunciare, proclamare Ⓓ verkünden, kundtun ◇ a) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

encündé (mar.) ↦ encundé.

encunté (mar.) ↦ enconté.

encuntra (mar.) ↦ encontra.

endana Ⓔ  ? sonorizzazioe irregolare di entan(t) a  ? (GsellMM) 6 1812 indana (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. endèna caz. indèna bra. endana, indana moe. endana col. indana
avv.
in questo, in quello stesso tempo, nel frattempo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. Pz 1989) Ⓘ intanto, frattanto, nel frattempo Ⓓ unterdessen, inzwischen ◇ a) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Tu va a tor un manz e brostolelo te chela ciajaa. Noi indana jon a spas. Tu va a tor un manz ö brostolölo tö chöllo tschaschaô. Noi indana schon a spas. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
endana che (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ mentre Ⓓ während ◇ a) Obedì dut; e se l comana / Che n preve endana che l disc messa / No l ve confesse Obedì dut; e se l’comana / Che ‘n preve ‘n dana che ‘l dis messa / Nol ve confesse BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.) ☝ entant che.

endana (bra., moe.) ↦ endana.

endeblí (mar.) ↦ endeblì.

endeblì Ⓔ deriv. di debl (GsellMM) 6 1878 indeblesc’ 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. indeblí mar. endeblí Badia indeblí grd. ndeblì fas. endebolir caz. indebolir moe. endebolir fod. ndebelì col. indebolì amp. indebolì LD endeblì
v.tr. Ⓜ endeblesc
privare in tutto o in parte della forza, rendere debole o fiacco (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indebolire Ⓓ schwächen ◇ a) Chësta cunteja lungia â indeblí l’amarada Chesta conteſa lungia ā indeblì l’amarada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ endeblis, endeblida, endeblides
privato in tutto o in parte della forza (gad.) Ⓘ indebolito Ⓓ geschwächt ◇ a) ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt, dala rebeliun interna ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment, dalla rebelliung interna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
se endeblì via (gad.) Ⓘ indebolirsi Ⓓ schwach werden ◇ a) Pere en cil plëgn de bunté, déi na odlada a na uma arbandonada, che jëma, y á na creatöra inozënta, che s’ indeblësc ia. Pere in ceìl plengn’ de bontè, dei na udlada a na uma arbandonada, ch’jem’, e a na creatura innozente, che s’ indeblesc’ ia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

endeblì (LD) ↦ endeblì.

endebolir (fas., moe.) ↦ endeblì.

endèna (fas.) ↦ endana.

endertura Ⓔ IN DĪRECTŪRA (GsellMM) 6 1853 ‘ndertüra (PescostaC, BracunCoz1853-1994:227)
gad. indertöra mar. endortöra Badia indertöra grd. ndertura
avv.
perbene, a modo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933) Ⓘ bene Ⓓ ordentlich ◇ a) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); b) ara ne n’ess mai sofrí, che valgügn de süa jënt ess rajoné o fat val’ nia d’indertöra ella nen ess’ mai soffrì, che valgungn’ d’sua jent ess’ rajonè o fatt val nia d’indertura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

enderzé Ⓔ deriv. di derzé (EWD 3, 60) 6 1866 se indreza 3 (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
grd. nderzé fas. endrezèr caz. indrezèr bra. endrezar moe. endrezar fod. ndarzé LD endrezé
v.tr. Ⓜ enderzeia
far tornare dritto qualcosa che è storto (grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raddrizzare, drizzare Ⓓ aufrichten, gerade biegen, richten
se enderzé su (fas.) Ⓘ alzarsi Ⓓ aufstehen ◇ a) Candenó se endreza sù un de chisc e l disc: "Che veste pa tu chiò?" Kandenò se indreza su un de kiš e l diš: "Ke veš te pò tu kiò?" BrunelG, Cianbolpin1866:12 (bra.).

endesfidar (bra.) ↦ endesfidé.

endesfidé Ⓔ deriv. di desfidé (EWD 3, 240) 6 1866 ge la endesfide 3 sing. (BrunelG, Cianbolpin1866:18)
grd. ndesfidé fas. endesfidèr caz. endesfidèr, indesfidèr bra. endesfidar fod. ndesfidé col. indesfidà LD endesfidé
v.tr. Ⓜ endesfida
intimare a qualcuno una diffida (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ sfidare, diffidare Ⓓ warnen, misstrauen, herausfordern
ti la endesfidé a (fas.) Ⓘ sfidare Ⓓ herausfordern ◇ a) Gé son bon de fèr l’un e l’auter che che l’é e ge la endesfide a duc Ǧé son bon de fer l un e l auter, ke ke l e e ğe la indesfide a duč. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.).

endesfidé (LD) ↦ endesfidé.

endesfidèr (fas., caz.) ↦ endesfidé.

endespò Ⓔ IN + DĒ EX POST (EWD 3, 82) 6 1878 Indespò (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. indespò mar. endespò Badia indespò
avv.
in seguito, in un tempo o in un momento successivo (gad.) Ⓘ poi Ⓓ darauf, dann ◇ a) Indespó cufada sot al lëgn, le bambin strënt al cör, cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba In despò coffada soutt’ al lengn’, ‘l bambing strent al cour, colles mangs tignides sou ōta cui oudli a Iddì in legrimes aspett’la l’alba DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Indespó a osservé les flus de bosch, che depenjô cun bi corusc a mile chë picia val Indespò a osservè les flus d’bosc, che d’pengjō cung bi curusc’ a mille che piccea val DeclaraJM, [ 365 ] SantaGenofefa1878:40 (Badia); c) Indespó l’ára mené Genofefa fora insom la val te n pice bosch spës Indespò l’ala m’nè Genofefa fora insom la val teng picce bosc spess DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

endespò (mar.) ↦ endespò.

endeviné Ⓔ it. indovinare ‹ IN- + DĪVĪNĀRE (EWD 4, 74) 6 1763 indovinè ‘divino’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. indoviné Badia indoviné grd. ndeviné fas. endoinèr caz. indoinèr bra. endoinar moe. endovinar fod. ndoviné, ndeviné col. indovinà amp. indoinà LD endoviné
v.tr. Ⓜ endevina
1 individuare con esattezza affidandosi all’intuito, al caso, a supposizioni (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indovinare Ⓓ erraten ◇ a) Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Ma negun indovina / Cie che ades i voi dà Ma negun indovina / Cié che adés i voi dá Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) Ël indovinâ ti edli ala uma, ci ch’ara orô, y saltâ a le fá por i desmostré rengraziamënt y amur da fi. El indovinā t’ i oudli alla uma, cicch’ ella orō, e saltā al fa pur’ i desmostrè ringraziament e amur da fì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia); d) Ala parüda oressi cuaji indoviné, / Ai é pa parënc de Siur Primiziant, / I oress mëte pënch, ma fajuns’ sëgn inant! Alla parüda oressi quas’ indeviné, / Ai è pa parántg de Sior Primiziant, / I oress matte páinc, ma fasungs’ sagn innant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 riuscire bene nella scelta di qualcosa, azzeccare (grd.) Ⓘ indovinare Ⓓ es treffen, treffen ◇ a) Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la ndevina / A me tò dal cuer la spina Tu ies fauza, tu ies fina, / Tu ies furba, malandrina, / Ma negun la indevina. / A me to dal kuer la spina PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

endò Ⓔ IN + DĒ POS(T) (GsellMM) 6 1763 da man che me len dis in davò ‘repeto, reposco’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. indô mar. endô Badia indò grd. endò fas. endò caz. endò, indò bra. endò, undò fod. ndavò LD endò MdR indô
avv.
un’altra volta (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ di nuovo, ancora Ⓓ wieder, wiederum ◇ a) Y da doman abonora al gnô indô tl tëmpl E dadomang abonora al gnéa indó in tel’ tempel HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) E el endò se à arbassà e à scrit jabas. E el indó se a arbasá e a scrit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) Dël se pliáva ju ndavò, e scrivëva ju bas. El se pliava schu ‘ndavó, e scrivava schu bass. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); d) "N’ ëise nia odü berba Jan Casper da Ćiaminades valgó stan incërch chisc parëis a sorëdl?", dîjel indô. "N’ëise nìa odü bärba Ĵean Caspr da Çhiaminades valgó staǹ inćërc quiŝ parëis a sorëdl?", diŝl indò. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); e) Con lizonza düc atló / Ch’i se desturbi endô Cong lizonza dutg atlo / Chi sö dosturbi, ‘ng dó. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); f) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi / Perché i volon dalonc da noi i snariliousc. Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi / Perche i volong da lonc da noi i snarigious. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.); g) Amò un cart ora inant, se rua a Poza. […] Undò chindesc menuc dalaìte l’é Pera, più pìcol de Poza. Amo un cart ora inant, sö ruo a Pozza. […] Undò chindesch menutsch dalaite lö Pera, più picol dö Pozza. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:4 (bra.); h) zënza leghermes scraiera indô: O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt zenza legrimes screiela indō: O beates chelles creatures les plou miserabiles, che po udei ‘l bell blě d’l firmament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia); i) Y sön chëstes parores i dêl indô de sprom E soung chestes parores i dēle indò d’spromm DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia).

endò (grd., fas., caz., bra., LD) ↦ endò.

endô (mar.) ↦ endò.

endoinar (bra.) ↦ endeviné.

endoinèr (fas.) ↦ endeviné.

endolater (mar.) ↦ endolauter.

endolauter Ⓔ comp. di un + do + auter 6 1832 indo l’ater (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. indolater mar. endolater Badia indolater grd. ndolauter fod. ndavò l auter
avv. Ⓜ endolautra
in una successione continua (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002) Ⓘ di fila, di seguito Ⓓ nacheinander, hintereinander ◇ a) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); d) A chësc pinsier i él gnü n dejider fulminant d’odëi indô sü paisc da ciasa; en modo che les leghermes degorô indolater jö por les massëdles. A chesc’ pingsīr i elle gnu ‘ng desiderio fulminante d’udei ingdō su paisc’ da ciaſa; in modo, che les legrimes d’gorō indolat’r jou pur les masselles. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia).

endorar (bra., moe.) ↦ endoré.

endoré Ⓔ it. indorare (EWD 5, 103) 6 1763 indorè ‘inauratus’ p.p. m.sg. (Bartolomei1763-1976:83)
gad. indoré mar. endoré Badia indoré grd. nduré fas. endorèr caz. indorèr bra. endorar moe. endorar fod. ndoré col. indorà amp. indorà LD endoré
v.tr. Ⓜ endoreia
stendere su qualcosa uno strato d’oro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indorare Ⓓ vergolden ◇ a) Se te sos Rapresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute cuante / Sci! Pardis, de te indorà. Se te sὸs Rappresentante / Come poeta, te sos stà / Un motivo dute quante / Sci! Pardis, de tè indoră. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:26 (amp.); b) Y le nio sëgn sciampa, y sorëdl a füch / Indorëia les pizes de nosc bel pice lüch E l’nío seng sampa, e sorádl a füc / Indorája les pizzes de nos bell pitse lüc PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

endoré (mar., LD) ↦ endoré.

endorèr (fas.) ↦ endoré.

endormedí (mar.) ↦ endormedì.

endormedì Ⓔ deriv. di dormì (EWD 4, 74) 6 1763 endormì ‘so- [ 366 ] pio’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. indormedí mar. endormedí Badia indormedí fas. endormedì fod. ndormedì col. indormedì amp. indromedì LD endormedì
v.tr. Ⓜ endormedesc
far dormire, indurre al sonno (gad. V/P 1998; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ addormentare Ⓓ einschläfern
p.p. come agg. Ⓜ endormedis, endormedida, endormedides
che ha preso sonno; che dorme (gad.) Ⓘ addormentato Ⓓ eingeschlafen ◇ a) apëna che düc ê indormedis, m’ái strasciné amarada fora de let appena, che duttg’ ē indormediis, m’ai strascinè amarada fora de lett DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) N bun pez de tëmp é Genofefa stada mez indormedida sot a chël pëc ’Ng bung pezz de temp è Genofefa stada mezz indormedida soutt a chel pecc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia); c) Sön chësc á Genofefa injopé le pice te n ciöm de so guant, y canch’al ê indormedí, le ponera te n piz dla caverna Soung chesc’ à Genofefa ingjoppè ‘l picce teng ceum d’so guant, e cang ch’el ē indorm’dì, ‘l ponela teng pizz d’la caverna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
se endormedì (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ addormentarsi Ⓓ einschlafen ◇ a) Sön chësc s’êra indormedida Genofefa. Soung chesc’ s’ ēla indormedida Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia).

endormedì (fas., LD) ↦ endormedì.

endormenzar (bra.) ↦ endormenzé.

endormenzé Ⓔ *INDORMENTIĀRE (Lardschneider 1933:235) 6 1866 me ‘ndromenzér (BrunelG, Cianbolpin1866:22)
grd. ndurmenzé fas. endromenzèr, endormenzèr caz. indormenzèr, indromenzèr bra. endormenzar, endromenzar moe. endromenzar fod. ndormenzé amp. indromenzà LD endormenzé
v.tr. Ⓜ endormenza
far dormire, indurre al sonno (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ addormentare Ⓓ einschläfern
se endormenzé (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ addormentarsi Ⓓ einschlafen ◇ a) L s’à fat ite bel pian tel mantel e l disc: "Ui me endromenzèr", e l’à scomenzà a dormir. El s’a fat ite bel pian tel mantel e l diš: "Ui me ‘ndromenzér", e l a scomenʒa a dormir. BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.).

endormenzé (LD) ↦ endormenzé.

endormenzèr (fas.) ↦ endromenzèr.

endortöra (mar.) ↦ endertura.

endos Ⓔ IN DO(R)SUM (EWD 1, 50) 6 1841 in dos (FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249)
gad. indos mar. endos Badia indos fas. endos fod. ndos
avv.
sulle spalle, sulla persona (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998, fas. DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ indosso, addosso Ⓓ auf den Leib ◇ a) Le pere dij a sü sorvidus: prësc portede la plü bela iesta, y meteila indos El père disc a su servidùs: prast portède la pleù bella jesta (viesta), e mettèila in dos FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) Ciara mo le pice möt, cola pel da rehl indos y la picia crusc en man, sc’ al ne somëia le pice s. Jan Batista tl desert! Ciaramo ‘l picce mūtt, colla pell da rechl indōs e la piccea crusc’ ing mang, s’ el ne someia ‘l picce S. Jang Battista t’ l desert! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
se tré endos (gad.) Ⓘ vestirsi Ⓓ anziehen ◇ a) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda, trat indos le plü bel guant Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda, tratt indōs ‘l plou bell guant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia).

endos (mar., fas.) ↦ endos.

endovinar (moe.) ↦ endeviné.

endoviné (LD) ↦ endeviné.

endrezar (bra., moe.) ↦ enderzé.

endrezé (LD) ↦ enderzé.

endrezèr (fas.) ↦ enderzé.

endrio Ⓔ ven. in drio 6 1873 in drio (Anonim, TosesCortina1873-1938:30)
gad. indrio mar. endrio Badia indrio fod. ndrio amp. indrio
avv.
alle spalle, nella direzione di ciò che è alle spalle (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ indietro Ⓓ zurück ◇ a) Ancora algo m’é resta indrio / Sul ciapel ’es à un deśio Ancora algo m’è resta in drio / Sul ciapel e s’ ha un desio Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.) ☝ endò.

endrio (mar.) ↦ endrio.

endromenzar (bra.) ↦ endormenzar.

endromenzèr (fas.) ↦ endormenzé.

endurar (bra.) ↦ enduré.

enduré Ⓔ INDŪRĀRE (GsellMM) 6 1878 s’indorā 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101)
gad. induré Badia indoré bra. endurar fod. nduré amp. indurà
v.rifl. Ⓜ se endureia
concedere, permettere, accordare; autorizzare
se enduré (gad. Pi 1967) Ⓘ consentirsi Ⓓ sich gönnen, sich vergönnen ◇ a) Al s’indorâ apëna a n ciarcé un, al é picé, minâl, a mangé früc tan delicac. El s’indorā appena a ‘ng ciarciè ung, el è picciè, mināle, a mangiè fruttg’ tang d’licatg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

endurì Ⓔ deriv. di dur (EWD 3, 145) 6 1763 indurè ‘rigeo’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. indurí Badia indurí grd. ndurì fas. endurir fod. ndurì col. indurì amp. indurì LD endurì
v.tr. Ⓜ enduresc
rendere duro, sodo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indurire Ⓓ verhärten
p.p. come agg. Ⓜ enduris, endurida, endurides
fig. che non si commuove, che rimane impassibile (gad., grd. F 2002) Ⓘ insensibile, indurito Ⓓ unsensibel, unempfindlich ◇ a) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

endurì (LD) ↦ endurì.

endurir (fas.) ↦ endurì.

ènema (fas.) ↦ anima.

enfati Ⓔ it. infatti (cfr. EWD 3, 211) 6 1845 infatti (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. infati grd. nfati fas. enfati caz. enfati, infati bra. enfati moe. enfati fod. nfati col. infati
congiunz.
in realtà, invero (gad. P/P 1966, grd. Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ infatti, difatti Ⓓ tatsächlich, in der Tat ◇ a) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel [ 367 ] spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la siala l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.) ☝ belavisa.

enfati (fas., caz., bra., moe.) ↦ enfati.

enferé Ⓔ *ĪN-FERRĀRE (EWD 4, 33) 6 1833 infrades p.p. f.pl. (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. inferé mar. enforé Badia infrè grd. nfré fod. nferé LD enferé MdR infrè
v.tr. Ⓜ enfereia
applicare ferri agli zoccoli di cavalli, asini o simili (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ ferrare Ⓓ mit Hufeisen beschlagen
p.p. come agg. Ⓜ enferés, enfereda, enferedes
fornito di elementi di ferro (MdR) Ⓘ ferrato Ⓓ beschlagen ◇ a) berba N. gnê con sües dermenes infrades sö per dlijia bärba N. gnê coǹ sü[e]s därmenes infrades seu per dliŝia DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR).

enferé (LD) ↦ enferé.

enfiar (bra.) ↦ enflé.

enfidé Ⓔ IN + *FĪDĀRE (Gsell 1992b:229) 6 1833 infidâ 1 imperf. (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232)
gad. infidé mar. anfidé Badia infidé grd. nfidé LD enfidé MdR infidè
v.intr. Ⓜ se infida
(gad., grd., LD)
se enfidé 1 avere il coraggio di fare qualcosa, azzardarsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avere il coraggio, fidarsi Ⓓ den Mut haben, sich trauen ◇ a) Iö ne m’infidâ pa a ves preié de chëst favur. Jeu ne m’infidâ pa a ves preÿé de quest favur. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); b) Iö ves ringrazie, iö ne m’infide plü a bëire; üna ch’i à bevü le cafè, l’atra che iö ne me sënte dërt bëin. Jeu ves ringrazie, jeu ne m’infide plü a bëire; üna ch’j’ha bevü le caffè, l’atra ch’jeu ne me sënte dërt bëiǹ. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) Ma ëila no se nfidova jì sot ai uedli de Gejù, y per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan Ma ëila no sën fidòva s̄i sott ai uedli di Ges̄ù, y per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (grd.); d) ais contenté düc i dejiders de mi cör, m’ëis finamai conzedü, ci che i ne m’ess infidé a dejidré ais contentè duttg’ i desideri d’mi cour, m’ais finmai conzedù, cicchè i n’m’ess’ infidè a desiderè: DeclaraJM, SantaGenofefa1878:95 (Badia); e) Ne les orëise mostré sö? Ne s’infidëise a les mostré ca ah!… Nelles ureiſe mostrè sou? Nè s’ingfideiſe a les mostrè ca ah!… DeclaraJM, SantaGenofefa1878:125 (Badia) ☟ se fidé

2 fare affidamento, contare su qualcuno o qualcosa (gad., grd. A 1879) Ⓘ contare su qualcuno, fidarsi Ⓓ trauen, sich verlassen ◇ a) Impara a ne t’ infidé ince di plü bugn tra i uomini Impara a nè t’ ingfidé incie d’i plou bongn’ tra li uomini DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

enfidé (LD) ↦ enfidé.

enfièr (fas., caz.) ↦ enflé.

enfilzar (bra., moe.) ↦ enfilzé.

enfilzé Ⓔ it. infilzare (EWD 4, 30) 6 1853 s’infi[l]za 3 (PescostaC, BracunCoz1853-1994:226)
gad. infilzé mar. enfilzé Badia infilzé grd. nfilzé fas. enfilzèr caz. enfilzèr bra. enfilzar moe. enfilzar
v.tr. Ⓜ enfilza
allineare e congiungere con un filo, infilare (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DILF 2013) Ⓘ infilare, infilzare Ⓓ auffädeln ◇ a) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia; / ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia. Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia; / ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

enfilzé (mar.) ↦ enfilzé.

enfilzèr (fas., caz.) ↦ enfilzé.

enfin Ⓔ comp. di in + fin (Gsell 1993a:121) 6 1763 in fin a olà ‘usque’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. infina, infin Badia infina, infin grd. nfin fas. enfin bra. enfin, infin fod. nfin, nfina col. infin amp. infin LD enfin MdR infin, infina
prep.
esprime il limite cui si giunge, con riferimento sia allo spazio, sia al tempo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ fino a, fino Ⓓ bis nach, bis zu, bis ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le Curat de le lüch incuntra infin a Pederova Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); c) Apëna ch’an s’â sentè pro le past, mët chëst müt man de mangé tüt a rota de col, infina che ël ne podô plü. Apëna ch’aǹ s’ â sentè prò le past, mëtt quest mütt maǹ de mangé tüt a rotta de còl, infina ch’ël ne podô plü. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); d) Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); e) Da Corvara infin Marou / Scizeri assá cun so bun prou. Da Corvara infin Maró / Schizri assà con sò bun proo. PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); f) Aló! animo da brae! / Tolé dute el goto in man, / D’Agabona infin a Ciae Alo! animo, da brave! / Tolè dute el goto in man, / D’Agabona infin a C’iave ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); g) Ió volesse vin e pan / Dapò ve sone enfin doman. Io volössö ving e pang / Dapò vö sonö infing domang. ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); h) Le Re, ch’infina chë ora fô sté tan pëigher y frat L’Rę, ch’infin å call’ ǫra fǫa stę tan påigr e frat PescostaC, DecameronIXCor1875:653 (Badia)
avv.
1 finanche, addirittura (grd., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ perfino Ⓓ sogar ◇ a) Śën cialëde, bera Cristl, / É jurà nfin pra l pristl. Sën cialede, bera Kristl, / E ʃhurà nfin pra l pristl. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) E de jaides no vardon / Che vien infin pascion / A vede tanta roba / Par scuerśe chera goba. E de giaides no vardon / Che vien in fin pascion / A vede tanta roba / Par squerse chera goba. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.)
2 tutto sommato (spesso con un’idea di tardiva rassegnazione) (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ alla fin fine, in fondo Ⓓ schließlich, endlich ◇ a) O benedëc che sëis! Sëise propi da tan, da acopé chësc inozënt desgrazié? Infin, ci colpa ál? O benedettg’ che seis! seiſe propi da tang, da accopè chesc’ innozent desgraziè? infing, ci colpa àle? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); b) L’om d’Idî ôt im- [ 368 ] pröma ad ëra, spo al conte, y infin ai geniturs i dá a düc la benedisciun L’om d’Iddì ŏt impruma ad ella, spo al conte, e infing ai genitori i dà a duttg’ la benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
enfin che (grd. F 2002; DLS 2002, fas.) Ⓘ finché Ⓓ bis, solange ◇ a) Chi trëi dis ei for strità, / Nfin che tu m’es desturbà. Ki trëi dis ei for strità, / Nfin ke tu m’es desturbà. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Ma la pìciola à tant preà infin che la l’à lasciada daìte. Ma la pitschola a tant pröa infin chö la la lassada da itö. ZacchiaGB, DoiSores1858*:2 (bra.).

enfin (fas., bra., LD) ↦ enfin.

enfinamai Ⓔ comp. di en + fina + mai (EWD 3, 245) 6 1833 infinamai (DeRüM, CossesNöies1833-1995:278)
gad. infinamai Badia infinamai grd. nfinamei fas. enfinamai fod. nfinamei col. nfinamai amp. infinamai LD enfinamai MdR infinamai
avv.
nientemeno, persino (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ addirittura, perfino Ⓓ sogar ◇ a) infinamai chisc proi ne pò se parè de mëte sö ćize cosses nöies infinamai quiŝ prói ne pò se parè de mëtte seu çhiz[e] cosses neujes DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR); b) e po i scomenza con na burta vosc / a m’in dì d’ogni sorte inze par fora / a me ciamà sturlon, manso, magnato, / infinamai a dì che son un mato… e po i scomenža con na burta vosh / a m’in di d’ogni sorte inže par fora / a me ciamà sturlon, manzo, magnato, / infinamai a di che son un mato… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
finamai.

enfinamai (fas., LD) ↦ enfinamai.

enflé Ⓔ ĪNFLĀRE (EWD 4, 31) 6 1878 inflà p.p. m.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87)
gad. inflé mar. enflé Badia inflé grd. nflé fas. enfièr caz. enfièr, infièr bra. enfiar fod. nflé LD enflé
v.tr. Ⓜ enfleia
riempire d’aria o di gas una cavità limitata da pareti flosce in modo che queste si distendano (fod. Ms 2005) Ⓘ gonfiare Ⓓ aufblasen
p.p. come agg. Ⓜ enflés, enfleda, enfledes
che presenta un gonfiore più o meno diffuso; aumentato di volume, dilatato (gad. Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ gonfio Ⓓ geschwollen ◇ a) al comparí de Golo i ciarâl cun compasciun, i edli inflá dales leghermes al comparì d’Golo i ciarāle cung cumpassiung, i oudli inflà dalles legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia).

enflé (mar., LD) ↦ enflé.

enfora Ⓔ comp. di en + fora (EWD 3, 289) 6 1862 in fora (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
gad. infora mar. enfora Badia infora fas. enfora, en fora fod. nfora col. infora amp. infora
avv.
verso l’esterno, verso la parte esterna (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ fuori Ⓓ hinaus ◇ a) Fate cuaranta pasc incontro un cioco / ch’el śia infora e solo el brondociaa Fate quaranta pash incontro un cioco / ch’el zia in fora e solo el brondociaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); b) Da doman […] êra sentada al balcun, che sporj infora dal ciastel Da dumang […] ēla sentada al balcung, che sporc’ infora dal ciastell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia).

enfora (mar., fas.) ↦ enfora.

enforé (mar.) ↦ enferé.

enfumenté Ⓔ IN + FUMUS + -ENTĀRE, 3572 (Q/K/F 1983, 149) 6 1873 infumentade p.p. m.pl. (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23)
amp. infumentà
v.tr. Ⓜ enfumenteia
esporre al fumo un alimento, per conservarlo o per dargli un sapore particolare (amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ affumicare Ⓓ räuchern
p.p. come agg. Ⓜ enfumentés, enfumenteda, enfumentedes
fig. convinto della propria superiorità (amp.) Ⓘ pieno di superbia Ⓓ voller Stolz ◇ a) Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode dì? / Credeo fosc che outra śente / Staghe sote a ve sentì? … Cardeo fosc che infumentade / Mal de ogniun, se pode di? / Credeo fosc che outra zente / Staghe sótte avè sentì? … Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:23 (amp.).

enganar (moe.) ↦ engiané.

enganèr (caz.) ↦ engiané.

enghe Ⓔ *ANQUE (EWD 4, 59) 6 1821 ënke (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:57)
grd. ënghe amp. anche
avv.
pure, con riferimento a quanto precedentemente espresso e sottinteso (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002) Ⓘ anche Ⓓ auch ◇ a) Dut bon, dut drët, dut bel. / Chësc scrij ënghe Matie / Tla cura da Ciastel. Dut bon, dut drët, dut bel. / Këst skrish ënke Matie / Tla kura da Ciastel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) jache vo me ëis tradì, / muessi ënghe ve la dì: / Ne ve feje plu menines: / ve sautësse gën tla tlines!! giache vo mè eis tradì, / muessi enche vè la dì: / Ne ve fese plu Menines: / ve sautesse gieng tla tlines!! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.); c) Gejù i à dit: Ënghe ie ne te cundane: va! Y ne fé plu picià! Jesú li ha dit: Enche je ne te condáne: va! Y ne fé plu pitgiá! HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); d) ‘l é vegnù una gran ciarestia in chel paes, e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign l’è vegnù una gran ciarestia in chel paès, e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Parché ancuoi ‘l é ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. Parchè ancuoi l’è ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); f) la marënda fova vënta, pra chëla che ie pa cumparì ënghe de bona fanziëutes fates ala tudëscia la mërenda fòa vënta, prà chëlla chë jè pa cumpari anche de bòna fanzioutes fattes alla tudeŝa VianUA, DoiUemes1864:198 (grd.).

ënghe (grd.) ↦ enghe.

engherdenì Ⓔ IN + RETINNĪRE 6 1878 ingherdenii 3 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. ingherdení Badia ingherdení
v.intr. Ⓜ engherdenesc
riflettere il suono, riecheggiare (gad.) Ⓘ risuonare Ⓓ widerhallen ◇ a) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes, dai fers di ciavai, y dal marsc söl tact di soldas. Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes, dai ferz di ciavai, e dal marsc’ soul tact di soldàs. [ 369 ] DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) döt al’improvisa aldon ingherdenin adalerch sonamënt de trombëta dutt al l’improvvisa aldung ingherdening adarlerc sonament de trombetta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
rondenì.

engian Ⓔ deriv. di engiané (EWD 4, 78) 6 1856 Lingiang (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264)
gad. ingiann grd. ngian fas. engian bra. engian fod. ingian, ingan col. ingan LD engian
s.m. Ⓜ engians
astuzia fraudolenta che serve ad ingannare (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ inganno Ⓓ Betrug ◇ a) Chest tant però die / Sepon l’é ben con l’engian / Perché no l sà el fascian Chest tant pero die / Sepon le ben con Lingiang / Perche nol sa el Fassang PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); b) l é stà n ingan ordì dai siori, che prometteva (impermeteva) un paradiso in terra. l’è stà un inganno ordì dai Siori, che prometteva (impermetteva) un paradiso in terra. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

engian (fas., bra., LD) ↦ engian.

engianament Ⓔ deriv. di engiané 6 1878 ingiannament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29)
gad. ingianamënt Badia ingianamënt
s.m. Ⓜ engianamenc
azione insidiosa che ha lo scopo di ingannare, di trarre in errore (gad.) Ⓘ inganno, imbroglio Ⓓ Betrug, Täuschung ◇ a) metun pënch, che le rimorso n’i dá le bastalam d’i conscidré tan avisa, da s’un ascorje dl ingianamënt mettùng peinc, che ‘l rimorso n’i dà ‘l bastalam d’i considerè tang avviſa, da sen ascorje d’l ingiannament DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia).

engianar (bra.) ↦ engiané.

engiané Ⓔ INGANNĀRE (EWD 4, 78) 6 1828 ingianà p.p. m.sg. (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
gad. ingiané mar. engiané Badia ingianè grd. ngiané fas. engianèr caz. enganèr, inganèr bra. engianar moe. enganar fod. ngiané col. inganà amp. ingianà LD engiané MdR ingianè
v.tr. Ⓜ engiana
indurre in errore mediante imbrogli (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ ingannare, imbrogliare Ⓓ betrügen, täuschen ◇ a) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova; / La fenans - pur l à giapà! / Ëiles l à mo ngianà. Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva; / La fenàns - pur l’ha giappà! / Èiles l’ha mo ingianà. PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Grazie a Dio la jent nossa à n bon criterio e n po’ de sentimento cristiano, e no se lassarà inganà Grazie a Dio la jent nossa ha un bon criterio e un po’ de sentimento cristiano, e non se lassarà ingannà AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Mintí é dí na cossa desfarënta, da chël ch’an pënsa y sá, por ingiané valgügn. Mintì è dì na cosa differente, da chel ch’ang pengsa e sa, pur ingianè valgungn’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia); d) spo tignîl indô por imposcibl, che Golo, ch’â albü tan de benefizi da d’ël, foss sté capaze de l’ingiané en na manira tan crödia spo tignīle indō pur impossible, che Golo, ch’ā aibù tangn’ d’benefizi da d’el, fossa ste capaze d’l’ ingianè in na maniera tang crudia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ engianés, engianeda, engianedes
indotto in errore mediante imbrogli (gad., MdR) Ⓘ ingannato, imbrogliato Ⓓ betrogen, getäuscht ◇ a) Por i agn che à da gnì, / Ne se mëssen nudrì / Massa [de] gran speranzes, no! / Che a la fin incandenò / Pòn restè ingianà. Por i agn ch’ha da gnì, / Ne se mëssaǹ nudrì / Massa [d’] graǹ speranzes, nò! / Ch’a la fiǹ inquandenò / Poǹ resté ingiannà. DeRüM, GroßeHoffnungen1833-1995:291 (MdR); b) Guai, tormënc, la mort manacia / Le ri monn verc y ingiané, / Y i sarëis n tai tl edl, ch’i fej me. Guai, tormentg’, la mort manaccea / L ri mon verc’ ed ingiannè, / E i s’rais ‘ng tai t’ l’oud’l, ch’i fesc’ me. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
se engiané (gad. A 1879, grd. G 1879; G 1923; F 2002, fod.) Ⓘ illudersi Ⓓ sich täuschen ◇ a) ma no me ngiane / t’este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié. ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie: PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun, / Duta la cunfidënza pierd chël, che no crë a degun. L’uem prudënt së ‘ngiànna datrài drèt, chë ‘l no crë ad ugnuŋ, / Dutta la confidënza piërd chëll, chë no crë a deguŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) O cotan ch’an s’ingiana a se lascé trasporté da na ria pasciun O cutang ch’ang s’ ingiana a sè lascè trasportè dana ria passiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:31 (Badia).

engiané (mar., LD) ↦ engiané.

engianèr (fas.) ↦ engiané.

engnó (mar.) ↦ iniò.

engrà (fas.) ↦ ingrat.

engramazé Ⓔ deriv. di gram (cfr. Q/K/F 1983:149) 6 1844 ingramaz̄à p.p. m.sg. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115)
col. ingramazà amp. ingramenzà, ingramazà
agg. Ⓜ engramazés, engramazeda, engramazedes
agitato, sconvolto (amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ turbato fig.Ⓓ beunruhigt ◇ a) Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà, / po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à, / po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

engrandí (mar.) ↦ engrandì.

engrandì Ⓔ it. ingrandire ‹ INGRANDĪRE (EWD 4, 80) 6 1844 ingrandise (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. ingrandí mar. engrandí Badia ingrandí grd. ngrandì caz. ingrandir bra. engrandir fod. ngrandì col. ingrandì amp. ingrandì LD engrandì
v.tr. Ⓜ engrandesc
rendere più grande quanto a dimensioni, numero, sfera d’azione, e simili (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, caz. Mz 1976, bra. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ingrandire Ⓓ vergrößern ◇ a) El non à ra deboleza / d’ingrandisse e slaatà / ‘l é ‘l proverbio, che "grandeza / r’é sorela d’umiltà". El non a ra debolez̄a / d’ingrandise e slaatà / l’e ‘l provèrbio, che "grandez̄a / r’ e sorèla d’umiltà". DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.).

engrandì (LD) ↦ engrandì.

engrandir (bra.) ↦ engrandì.

engrassar (moe.) ↦ engrassé.

engrassé Ⓔ INCRASSĀRE (EWD 4, 81) 6 1763 ingrassè ‘sagino’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. ingrassé mar. engrassé Badia ingrassè fas. engrassèr caz. engrassèr moe. engrassar fod. ngrassé col. ingrassà amp. ingrassà
v.tr. Ⓜ engrassa
fare diventare grasso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; [ 370 ] P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ ingrassare Ⓓ mästen ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de valmes, de sternedura, / de porziei, de vedelame, / De ra moda d’ingrassà, / […] / Voi scomete, ch’el i dà / su sti afare ‘l scaco mato. Se i parlase de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame, / Dera mòda d’ingrasà, / […] / Voi scomete, ch’el i da / su sti afare ‘l scaco mato. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ engrassés, engrasseda, engrassedes
fatto diventare grasso (fas., fod., amp.) Ⓘ ingrassato Ⓓ gemästet ◇ a) l’é vegnù tie fra, e tie père à mazà n vedel engrassà l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); b) E meneme l vedel ngrassé, e mazélo E menéme ‘l vedél ‘ngrassé, e mazzélo HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) e dò jì a tor n vedel engrassà e mazalo e dòo gì a tor ung vedél ingrassà e mazzàl SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) e po menà ca un vedel ingrassà, e mazalo e pò menà cà un vedel ingrassà, e mazzallo ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.).

engrassé (mar.) ↦ engrassé.

engrassèr (fas., caz.) ↦ engrassé.

engropar (bra., moe.) ↦ engropé.

engropé Ⓔ deriv. di grop (EWD 3, 445) 6 1763 engropè ‘necto’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. ingropé mar. engropé Badia ingropè grd. ngrupé fas. engropèr caz. engropèr, ingropèr bra. engropar moe. engropar fod. ngropé col. ingropà amp. ingropà LD engropé
v.tr. Ⓜ engropa
annodare insieme, stringere con nodo (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare un nodo, annodare Ⓓ verknoten, zusammenknüpfen
p.p. come agg. Ⓜ engropés, engropeda, engropedes
1 fig. posto in contatto più o meno stabile, collegato (mani) (gad.) Ⓘ congiunto Ⓓ gefaltet ◇ a) alzera i edli y les mans ingropades al cil y pronunziëia en gran devoziun chësta preghiera alzela i oudli e les mangs ingroppades al ceìl, e pronunzia in grang devoziung chesta preghiera DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia)
2 fig. irrigidito, contratto (gad.) Ⓘ rattrappito Ⓓ bang ◇ a) A chisc baiá l’afliziun conzentrada al cör ingropé s’á fat sfogo cun n rü de leghermes A chisc’ baià l’affliziung conzentrada al cour ingroppè s’ à fatt sfogo cunung ru d’legrimes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:86 (Badia)
s’ engropé (gad.) Ⓘ attorcigliarsi Ⓓ sich winden ◇ a) Al mina de rové pro na cioscia de röses, y cöie n ciüf, intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s’ ingropa en mile rodes, l’astrënj y le scherza zënza dé do El mina d’r’vè pro na ceŏscea d’rouſes, e couie ‘ng ceuff, intang mett’l la mang souna bisca da tosser, ch’soffla, s’ ingroppa in mille rōdes, l’astrenc’ e ‘l scherza zenza dè dŏ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:124 (Badia).

engropé (mar., LD) ↦ engropé.

engropèr (fas., caz.) ↦ engropé.

enier (LD) ↦ inier.

eniern (bra.) ↦ inier.

eniert (mar.) ↦ ingert.

enirar (bra.) ↦ eniré.

eniré Ⓔ it. inirare 6 1856 ‘nirà p.p. m.sg. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
fas. enirèr caz. inirèr bra. enirar
v.intr. Ⓜ enireia
far infuriare, rendere furioso (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ arrabbiare Ⓓ zornig machen, in Wut bringen ◇ a) Scusame ades se ve é enirà, / Ve voi veder n pech miores, / E colpa che sion peciadores / Mai no ne piasc la verità. Scusame adess se ve è ‘nirà, / Ve voi veder ‘n pech mioress, / E colpa che siong petgiadoress / Mai no ne pias la verità. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.)
se eniré (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ arrabbiarsi Ⓓ sich ärgern ◇ a) L giùdize l’à scomenzà a l domanar fora, mo Tomasc no verjea l mus. L giùdize se enira, mo chel auter tasc semper. L júdize l ha skomenzà a l domanár fora, mo Tomas no veržea l mus. L júdize se ‘nira, mo kel àuter taš semper. BrunelG, TomasKuz1861:2 (bra.).

enirèr (fas.) ↦ eniré.

eniüst (mar.) ↦ ingiust.

eniüstizia (mar.) ↦ ingiustizia.

enjegnar (moe.) ↦ enjigné.

enjenear (bra.) ↦ enjeneiar.

enjenedlé Ⓔ INGENICULĀRE (EWD 4, 83) 6 1878 injenedlè p.p m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78)
gad. injenedlé mar. enslené Badia injenedlè fas. enjeneièr caz. injenegèr bra. enjeneiar, enjenear fod. njeneglé col. injunigé amp. inśoneà LD enjenedlé
v.rifl. Ⓜ s’enjenedleia
mettersi in ginocchio o genuflettersi per devozione, sottomissione e simili
p.p. come agg. Ⓜ enjenedlés, enjenedleda, enjenedledes
ginocchioni, con le ginocchia a terra (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002) Ⓘ in ginocchio Ⓓ kniend, auf den Knien ◇ a) Le püre fi injenedlé döt en leghermes arbassa le müs desconsolé a tera ‘L pure fì injenedlè dutt in legrimes arbassa ‘l mūs desconsolè a terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:78 (Badia); b) Spo injenedlá dan dal grof periâi ’ci ad ël pordonn, y rengraziâ Spo injenedlà dang dal grof pr’iāi, ci ad el perdon, e ringraziā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia)
se enjenedlé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ inginocchiarsi Ⓓ niederknien ◆ se enjenedlé ju (gad., fas. DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ inginocchiarsi Ⓓ niederknien, hinknien ◇ a) Gonot s’injenedlâra spo jö, se le drucâ al cör Gonot s’ ingjenedlāla spo jou, s’ ‘l druccā al cour DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

enjenedlé (LD) ↦ enjenedlé.

enjeneiar (bra.) ↦ enjenedlé.

enjeneièr (fas.) ↦ enjenedlé.

enjignar (bra.) ↦ enjigné.

enjigné Ⓔ deriv. di enjign (EWD 4, 85) 6 1812 eschignong 4 (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59)
gad. injigné Badia injigné grd. njinië, anjenië fas. enjignèr caz. injignèr bra. enjignar moe. enjegnar fod. njigné col. injegné, injigné amp. injegnà LD enjigné
v.tr. Ⓜ enjigna
1 predisporre qualcosa in modo che sia pronto all’uso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ preparare, predisporre Ⓓ erstellen, vorbereiten ◇ a) Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò; ve n enjignon pa endana de più bie. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); b) y do ch’i ova njinià la marënda, s’ ai metù a maië, y a sté de bona ueia i dò ch’i òa ‘ngignà la marenda, s’ hai [ 371 ] mettù a majè, i a stè de bona uöja SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) Por lincerna sorvî la löna / ala fia de Iocl ch’injignâ la cöna. Per lincerna servía la lüna / ala fia de Iocl ch’anjignava la cüna. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); d) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); e) dopo ch’ara n â abiné plü fasc adöm s’ ára injigné a se y por le pice tla caverna n let morjel. dopo ch’ella n’ā abinè plou fasc’ adum s’ àla injignè a sè e pur ‘l picce t’ la caverna ‘ng lett morjell. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia) ☟ pa-

recé, preparé
2 allestire, organizzare con opportune iniziative un evento futuro (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879, fod. A 1879; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ preparare Ⓓ vorbereiten ◇ a) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col’ erpa y ciantamënc solens y de bona vëia, n ater á injigné n riterspiel Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e ciantamentg’ solenni e d’bonavouia, ‘ng n’at’r à ingjignè ‘ng ritterspil DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) Sciöche en de dla noza nes ál indô chiló abiné düc adöm, en na manira demorvëia, y cuntra aspetaziun nes âl injigné chësc bel de Sceoucche in dè d’la nozza nes àle indò chilò abinè duttg’ adum, in na maniera d’morvouia, e cuntra aspettaziung nes āle injignè chesc’ bell dè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
3 con complemento oggetto, fare in modo di avere qualcosa (fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ procurarsi Ⓓ sich versehen mit ◇ a) un tous da Cianacei l’à dit, che el va con la feides, ma che i ge cogn enjignèr un bon bech e ge dèr tant che l posse viver e vadagnèr vèlch un tous da Čanačei l à dit, ke ël va kon la feides, ma ke i ğe kon nʒ̉ignér un bon bëk e ğe der tant ke l pose viver e vadagnér velk BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.)
p.p. come agg. Ⓜ enjignés, enjigneda, enjignedes
di persona che è in condizione di fare o affrontare subito qualcosa (gad., grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ pronto, disposto Ⓓ bereit ◇ a) Canche chi da noza rovâ iló, êl bele i servi y sudic düc de vigni ses pici y gragn cun so plü bel guant injigná a i receve cun onur. Cang che chi da nozza revā illò, elle belle i servi e sudditi duttg’ de vigne sesso piccei e grangn’ cung so plou bell guant ingjignà ai receve cung unur. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:5 (Badia)
enjigné ite (fas.) Ⓘ preparare, predisporre Ⓓ vorbereiten, herrichten ◇ a) Na dì […] la ge à injignà ite na bela tascia de roba e la l’à compagnà fora scin foransom scèla. Na di […] la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba e la l a kompagnà fora šin fora insom šela. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.) ◆ enjigné pro (gad.) Ⓘ preparare Ⓓ bereitstellen ◇ a) lassö en ciasa de mi Pere él n post por os, y i vá a se le injigné pro. lassou, in ciaſa d’mi Pere elle ‘ng post pur os, e i vade a s’ l’ingjignè pro. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

enjigné (LD) ↦ enjigné.

enjignèr (fas.) ↦ enjigné.

enjö (mar.) ↦ enjù.

enjopé Ⓔ deriv. di jop 6 1878 ingjoppè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. injopé mar. enjopé Badia injopè
v.tr. Ⓜ enjopa
involgere qualcosa formando un fagotto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ infagottare Ⓓ zu einem Bündel schnüren ◇ a) Ara injopa spo le pice tl gormel Ella injoppa spo ‘l picce t’ l gormèl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); b) Sön chësc á Genofefa injopé le pice te n ciöm de so guant Soung chesc’ à Genofefa ingjoppè ‘l picce teng ceum d’so guant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia).

enjopé (mar.) ↦ enjopé.

enjù Ⓔ comp. di en + ju (EWD 4, 128) 6 1832 inshú (HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156)
gad. injö mar. enjö Badia injö grd. nju fas. en ju caz. en ju fod. nju col. in ju amp. in śo LD enjù
avv.
verso il basso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ in giù Ⓓ hinunter, herunter ◇ a) Ma Gejù se à arbassà en ju col cef, e à scrit col deit jabas. Ma Gesú se a arbasá inshú col chiéf, e a scrit col deit sha bás. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.).

enjù (LD) ↦ enjù.

enjuria Ⓔ it. ingiuria ‹ INIŪRIA (EWD 4, 79) 6 1763 ingiuria ‘injuria’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. ingiüria Badia ingiuria grd. ngiuria fas. enjuria bra. enjuria moe. enjuria fod. ngiuria MdR ingiüria
s.f. Ⓜ enjuries
ogni azione contro il diritto, sinonimo quindi di ingiustizia, intesa soprattutto come violazione delle norme giuridiche (gad. B 1763; P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ offesa, ingiuria Ⓓ Beleidigung, Schmähung ◇ a) N dé che un se lamentava pro chëst vedl de ćeze ingiüria ch’i ê stada fata da chël müt, dij le vedl: "Scé, scé, ël é bëin n pü’ rie, scé, mo almanco él bel!" ‘Ǹ dé ch’uǹ se lamentava prò quest vedl de çheze ingiüria ch’i ê stada fatta da quël mütt, diŝ le vedl: "Ŝé, ŝé, ël é bëiǹ ‘ǹ pü’ rie, ŝé, mó almanco él bel!" DeRüM, Nu18331995:278 (MdR); b) e che anzi chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re. e che anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche ingiuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m’aspete vendeta de la enjuria, che la é stata fata a me Mie Segnor, io vegne te la toa prejenza no perché io m’aspete vendeta de la enjuria, che la é stata fata a me RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); d) Mi Seniëur, ie ne vënie te ti prejënza per aspité vendëta dla ngiuria, che ie stata fata a mi Mi Sęgnęur, ie ne vęgnę nti pręsęnza per åspittè vęndętta dl’ ingiuria, ch’ie stata fatta å mi RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); e) Mi Signur, iö ne vëgni ala tüa presënza por vendëta ch’i oress chirí dla ingiüria che m’é stada fata Mi Signur, jö nẹ vagnẹ alla tüa prẹsåinza pẹr vẹndatta ch’i’ o̮rẹssẹ chirì d’la ingiüria che m’é stada fatta PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (gad.); f) Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de la ngiuria che é stada fata a mi Mi Signo̮ur, mi vágne alla tua prešanza no perchè me aspette vendatta dell’ ingiuria, che è stada fatta a me PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

enjuria (fas., bra., moe.) ↦ enjuria.

enjuriar (bra., moe.) ↦ enjurié.

enjurié Ⓔ it. ingiuriare (EWD 4, 79) 6 1856 insuriar (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264)
gad. ingiürié Badia ingiürié grd. ngiurië fas. enjurièr caz. injurièr bra. enjuriar moe. enjuriar fod. ngiurié
v.tr. Ⓜ enjurieia [ 372 ]
offendere qualcuno con ingiurie (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ ingiuriare Ⓓ beleidigen ◇ a) A enjuriar chi da la Val / Che ades i disc - Sepon / Cogn esser n gran mincion A insuriar chi da La val / Che adess i diss - Sepon / Con eser n gran mincion PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); b) arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) desperada de poder aer vendeta o calche solievo a la sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. c) desperada de poder aer vendeta o calche solievo a la sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. desperada de no se podei vendichè, per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

enjurièr (fas.) ↦ enjurié.

enjurious Ⓔ deriv. di enjuria 6 1856 insurious pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. enjurious bra. enjurious
agg. Ⓜ enjuriousc, enjuriousa, enjuriouses
che reca ingiuria, oltraggio e simili (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ offensivo Ⓓ offensiv ◇ a) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

enjurious (fas., bra.) ↦ enjurious.

enlá (mar.) ↦ enlà.

enlà Ⓔ comp. di en + ‹ ILLĀC (EWD 4, 152) 6 1763 schi in là ‘recedo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. inlá mar. enlá Badia inlá grd. nla fas. en là bra. en là fod. nla amp. in là LD enlà MdR inlà
avv.
con valore ‘moto da luogo’ (fas.) Ⓘ in là Ⓓ hinüber, hin ◇ a) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e en là. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.).

enlà (LD) ↦ enlà.

enlaóita (moe.) ↦ enlaouta.

enlaota (mar.) ↦ enlaouta.

enlaouta Ⓔ comp. di en + la + outa (EWD 4, 86) 6 1805 in laota (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. inlaota mar. enlaota Badia inlaota, ilaota grd. ntlëuta fas. enlouta caz. enlouta bra. enlouta moe. enlaóita fod. nlouta, ilouta col. inlota LD enlaouta
avv.
1 nel tempo passato, anni fa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ una volta, allora, tempo addietro Ⓓ einst, damals, früher ◇ a) a chisc l ge l’à contèda duta la storia co che la ge é jita. E da enlouta nesciugn no l’à più sentù dir nia de Cianbolfin. a kiš el ğe l a kontada duta la storia, ko ke la ğe ʒ̉ita. E da n la uta nešugn no l a più sentù dir nia de Čanbolfin. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.); b) L Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret, sciche l se descedëssa dal suenn, à scumencià da la njuria fata a chësta seniëura L Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred, šchęl sę dešędåssa dål suęn, ha scumenćà dåll’ ingiuria fatta å chęsta segnęura RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); c) M. R. S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan M. R. S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
2 in quel momento (gad., grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ allora Ⓓ dann ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) i metova man d’i mancë nce ad ël chël che l ova debujën; y ntlëuta iel jit, y s’à metù a servì pra n patron, che l à mandà te na si campania a vardé i purciei i mettòa man di manciè encie ad el chel ch’l’oa de bugen; i ‘ncleuta ie ‘l gi, i s’ ha mettù a servì pra ‘n patron, ch’l’ha mandà te na si campagna a vardè i purcièi SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); c) Enlouta chisc lères i à ben scomenzà a cridèr: "Gei jù, gei jù!" In la uta kiš leres i à ben scomenʒà a krider: "Ǧei ʒ̉u, ğei ʒ̉u!" BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); d) canche le lominus di edli sará sparí, i slefs ará n corú bröm, les mans sará stares, inlaota speta ciamó trëi dis, spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandona pö ma chësc desert canch’ ‘l luminùs d’i oudli sarà sparì, i sleff arà ‘ng curù brūm, les mangs sarà starres, illaota spetta ciamò trei dis, spo, sigù d’mia mort, dal ri toff da frāt, ch’sè span pur chesta grotta, illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); e) inlaota impormó, che ne l’ess tignida por n te pice angel dl paraisc? illaota impermò, che nell’ ess’ tignida pur ‘ng te piccie angel d’l Paraìsc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
da enlaouta encà (gad., grd.) Ⓘ da allora in poi Ⓓ von da an, seither ◇ a) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter, y da ntlëuta nca no n dé plu nia. Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter, y dàŋlouta ’ŋcà no’n dè plu nia. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) Berta é restada da inlaota incá pro d’ëra. Berta è restada da illaota ingcà pro d’ella. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

enlaouta (LD) ↦ enlaouta.

enlèngia (caz.) ↦ inlèngia.

enlò Ⓔ IN + ILLŌC (EWD 4, 22) 6 1763 in lò ‘illic, ibi’; restè in lò ‘maneo’ (Bartolomei1763-1976:83, 94)
gad. inló mar. enlò Badia inló fod. nlo
avv.
lì, in quel luogo (gad. V/P 1998, fod.) Ⓘ là, lì Ⓓ dort ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’ un é jü demez te n paisc dalunc, y inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana. E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch, e in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

enlò (mar.) ↦ enlò.

enlongia Ⓔ deriv. di lonch (EWD 4, 262) 6 1858 inlöngiö (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1)
fas. enlongia caz. inlèngia, enlèngia, in lèngia bra. enlongia
prep.
rasente, accosto (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ lungo, lungo a Ⓓ entlang, längs ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La se tira su enlongia la Veisc. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. La sö tira su inlôngiô la Veisch. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.). [ 373 ] enlongia (fas., bra.) ↦ enlongia.

enlouta (fas., caz., bra.) ↦ enlaouta.

enluminazion (fas.) ↦ iluminazion.

enmaginar (moe.) ↦ imaginé.

enmaginèr (fas.) ↦ imaginé.

enmindecé Ⓔ comp. di en + mindecé 6 1833 iǹ min de çhié (DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275)
MdR in min de ćé
avv.
a volte (MdR) Ⓘ talvolta, qualche volta Ⓓ ab und zu, manchmal ◇ a) Chëst fô n ostì de n lüch, ćiamè La Vila, olà che "l’ omo santo" jêva gonot a bëire e con chël ch’ël aveva inmindećé da strité, pervia de chël ch’ël restava debit e ne paiava mai. Quëst fô ‘ǹ ostì de ‘ǹ lüeg, çhiamè La Villa, olà che "l’ omo santo" gêva gonót a bëire e coǹ quël ch’ël a(ve)va iǹ min de çhié da stritté, per via de quël ch’ël restava debit e ne paÿava mai. DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR).

ennamoré (mar.) ↦ enamoré.

ennant (mar.) ↦ inant.

ennier (mar.) ↦ inier.

ennom (mar.) ↦ inom.

ennultima (mar.) ↦ enultima.

enpì (amp.) ↦ emplì.

enrabiar (moe.) ↦ enrabié.

enrabié Ⓔ it. arrabbiare mit Präfixwechsel (EWD 5, 449) 6 1841 ‘nrabbià p.p. m.sg. (SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247)
gad. inrabié Badia inrabiè grd. nrabië fas. enrabièr moe. enrabiar fod. nrabié col. inrabié amp. inrabià LD enrabié
v.tr. Ⓜ enrabieia
far infuriare, rendere furioso (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ arrabbiare Ⓓ zornig machen, in Wut bringen
se enrabié (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. DA 1973; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ arrabbiarsi Ⓓ sich ärgern ◇ a) Ma l fi se à enrabià, el no volea jir en cèsa Ma el fì se ha ‘nrabbià, el no volèa gir in cièsa SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); b) L fi s’à nrabié, l no volëva jì nte cesa. El fì s’ ha ‘nrabbiè, el no volava gi ‘n te cieŝa. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:262 (fod.).

enrabié (LD) ↦ enrabié.

enrabièr (fas.) ↦ enrabié.

enröé (mar.) ↦ enrové.

enrové Ⓔ comp. di en ‹ INDE + mhd. riuwen (GsellMM) 6 1838 al (nö) tang röarà 3 fut. (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. inrevé mar. enröé Badia inrevé grd. nrué, rué
v.intr. Ⓜ enrueva rimpiangere di aver fatto o di non aver fatto qual-cosa
se enrové (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ pentirsi Ⓓ reuen ◇ a) T’âs denant madër ligrëza / Con vicí, sanc y spaternöres; / Al ne t’á porchël mai fat tristëza, / Y al ne t’an röará, canche te möres. T’ aas dönant ma der ligrezza / Con vitschi, sangt i spaternōres; / Al nö ta porchel mai fat tristezza, / I al nö tang röarà, chanche tö mōres. AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); b) Él duncue vëi, ch’al ne s’inröia, de nes avëi sconé? Elle dunque vei, ch’el nè s’ n’ingruva, de nes avei sconè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:104 (Badia).

enscì Ⓔ IN SĪC (EWD 4, 90) 6 1763 di in schù ‘ita dixi’; in sou ‘similis’; in su ‘ita, sic’ (Bartolomei1763-1976:78, 84)
gad. insciö mar. ensciö Badia sciö grd. nsci, nscila fas. enscì, inscì bra. scì fod. nsci † LD enscì MdR insciö
avv.
1 in questo modo (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ così Ⓓ so ◇ a) L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo m’ntendëise. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Mo insciö aste en chësc ann / Gelernet a lí talian. Ma inschö aste in käsch an / Gelernet a lì taliagn. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); c) N cert pró scomenciâ na ota in dé de Pasca de Ma insciö süa perdica ‘Ǹ ćèrt Pró scomenćiâ ‘na ota iǹ dé de Pasca de Mà insceu süa perdica DeRüM, Perdica1833-1995:281 (MdR); d) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö / Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö / Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); e) Al é vëi, respogn l’ater, mo iu baii ensciö, acioche m’entenëise. Ël é vei, respogn l’ater, mo ju baji inŝò, accióche m’entenneise. PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); f) Vënder sci, vënder, ma nsci che é dit; pona vo me dajëis i bre dinei, y ie ve dé i defec tl marcià. Vënder ŝi, vënder, mà ŋŝi che hè ditt; pòna vo më daŝëis i brè dinëi, y jö vë dè i dëffetg tel mertgià. VianUA, JanTone1864:199 (grd.); g) Sciö ince la duchëssa sospirâ: "O ci desfortüna! messëi perde nosta unica fia Sceou incie la duchessa sospirā: "O ci desfortuna! m’ssei perde nosta unica fia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia); h) Porton dl cil y dla tera le patrun / Sön dlijia y le mët te tabernacul, / Y insciö él finí le divin spetacul. Porteng del Ciel e d’la Terra l’patrung / Sö ing Dlisia e l’matt in te Tabernacol, / E ingsö elle finì l’divino Spettacol. PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia) ☟ coscì, coscita
2 con significato quantitativo, talmente, tanto (gad., grd. F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976, MdR) Ⓘ così Ⓓ so ◇ a) Fete da catif dassënn! / Canche seniëur Cristl vën. / Ne te stilé nsci de lën! Fete da katif da sënn! / Kanke Seniëur Kristl vën. / Ne te stilè inshi de lën! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) Nos s’ un fat mervöia, che vos rajonëis inte n tant cürt tëmp insciö bëin le talian. Nos s’uǹ fat merveuja, che vos raĝionëis inte ‘ǹ tant cürt tëmp inscieu bëiǹ le Talian. DeRüM, DonzelaRajonèVos1833-1995:232 (MdR); c) I vëighi bëgn, ci che t’as insciö demorvëia: al é na coa de zaiseles I veighe ben, cicch’ t’ as ingsceou d’morvouia: el è na cō d’zeiſeles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia)
enscì che (gad.) Ⓘ come Ⓓ wie ◇ a) sce sideste dagnora bel valënt / insciöche t’es sté finora presënt Schë sieste dägnärra bell valänt / Inschöcche t’ es stö finora präsänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (gad.); b) Dëida ma inant, insciöche le vënt Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia) ◆ enscì en-

scì (MdR) Ⓘ così così Ⓓ so so ◇ a) Co vàla? / Eh! insciö, insciö. Co vala? / Eh! insceu, insceu. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR).

enscì (fas., LD) ↦ enscì.

enscin en + nordit. śino 6 1866 šin (BrunelG, Cianbolpin1866:7)
fas. enscin, scin caz. scin
prep.
esprime il limite cui si giunge, con riferimento sia allo spazio, sia al tempo (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013;) Ⓘ fino a, sino Ⓓ bis nach, bis zu, bis ◇ a) a duta bonora la ge à injignà ite na bela tascia de roba e la l’à compagnà fora scin foransom scèla a duta bonora [ 374 ] la ğe à inʒ̉egna te na bela taša de roba e la l a kompagnà fora šin fora insom šela. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.)
↦ enfin.

enscin (fas.) ↦ enscin.

ensciö (mar.) ↦ enscì.

ensegnar (bra., moe.) ↦ ensegné.

ensegné Ⓔ *ĪNSIGNĀRE (EWD 4, 93) 6 1763 insegnè ‘doceo’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. insigné mar. ensegné Badia insigné grd. nsenië fas. ensegnèr caz. ensegnèr, insegnèr bra. ensegnar moe. ensegnar fod. nsigné, nsegné col. insigné amp. insegnà LD ensegné MdR insigné
v.tr. Ⓜ ensegna
esporre e spiegare in modo progressivo una disciplina, un’arte, un mestiere e simili (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ insegnare Ⓓ lehren, belehren, unterrichten ◇ a) ducant l pòpul é vegnù da el, e el sentà ge à ensegnà. duchant ‘l popol é vegnú da el, e el sentá j’á insegná. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); b) E l é ndavò ntel elba vignù nel Tempio, e duta la jent vegniva da dël, e senté dël i’ nsignáva. E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal, e senté al i insignava. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); c) Per savëi da sonè ne podéssel ester miù, mo ël n’é nia dërt diligënt col gnì a m’insigné. Per savëi [da] sonè ne podessl estr miù, mó ël n’é nia dërt diligënt col gnì a m’insigné. DeRüM, ImparèMüjica1833-1995:238 (MdR); d) L ge aessa ben ensegnà / A vegnir da Pera ca / De not da la una / Co la bala e zenza luna. L’je aesa beng ‘nsegnà / A vegnir da Perra ka / De not da la una / Ko la bala e zenza luna. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); e) Nosc Canonich ch’á pordiché / Tan tröp s’ál insigné! / Y chël che al nes á dit / Tl cör nes restel scrit. Nos Canonic ch’ha perdichè / Tang tro̊p s’ al insignè! / E cal chë Al n’es ha dit / Tel cör n’es rëstël scrit. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); f) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan, / Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / cuanto ‘l é bon I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan, / Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / Quanto l’è bon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); g) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia, / La paierà chi l desprieja, y a ubedì no se dënia. Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna, / La pajerà chi ‘l despriës̄a, y a ubedì no së dëgna. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); h) te pree che tu me ensegne come tu fas a soportar chele che come sente te vegn fat a ti te pree che tu me ‘nzegne come tu faz a zopportar chelle che come zente te vegn fat a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); i) de chël te prëii, che tö me ensëgni, coche tö sofrësces i torc, che iu aldi, che te vën fac a te de chel te pręji, cho tö me insęgnes, cò che tö soffrežes i tǫrtg, cho ju alde, che te vegn fatg a te PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); j) por sodesfaziun da chëra, te prëii, che te m’insëgnes coche tö soportes chëres che i aldi che te vëgn fates por so̮ddẹsfaziun dẹ calla, te pråji, chẹ tẹ m’insågnẹs, co̮che tö so̮ppo̮rtẹs callẹs ch’i aldẹ, chẹ tẹ vågn fattẹs PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia); k) te prëie, che te me nsënies, coche tu sofres chëles che ie aude, che te vën fates a ti tę pręie, che te m’ensęgnięs, co̱ che tu so̬ffres chęllęs ch’ie aude, chę tę vęn fattes a ti RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.).

ensegné (mar., LD) ↦ ensegné.

ensegnèr (fas., caz.) ↦ ensegné.

enseira Ⓔ IN SĒRA (Lardschneider 1933:244) 6 1879 ingsára (PescostaC, MëssaPescosta1879:3)
gad. insëra mar. ensëra Badia insëra grd. nsëira fas. insera, ansera fod. nsëra col. insera amp. ansera LD enseira
avv.
nella serata di ieri (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ieri sera Ⓓ gestern abend ◇ a) Heu cotagn che vëgn sëgn adalerch! / Y bele insëra n’él gnü tanc ad alberch Heu cotagn che vagn ŝagn adarlerc! / E belle ingsára n’el gnü tantg ad alberc PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

enseira (LD) ↦ enseira.

ensema Ⓔ INSEMUL (Elwert 1943:46) 6 1832 insema (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
fas. ensema caz. insema bra. ensema, insema moe. ensema LD ensema
avv.
1 in reciproca compagnia e unione (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen, gemeinsam ◇ a) L’à preà perdonanza e se n [i é] sin jic insema. La pröà perdonanza ö sö ön [i ö] sinschitz insömô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.)
2 indica compattezza o accumulo (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) E dò no tropes dis dapò, che l’à abù sturtà dut ensema, l’é se n jit en n paìsc lontan E do no tropes di dapó, che l’a abú sturtá dut insema, l’e s’ inshid in un paish lontan HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.)
insieme.

ensema (fas., bra., moe., LD) ↦ ensema.

ensëra (mar.) ↦ enseira.

enslené (mar.) ↦ enjenedlé.

ensnet (mar.) ↦ ensnuet.

ensnuet Ⓔ IN IPSA NOCTE (GsellMM) 6 1848 insnöt (PiccolruazA, Scassada1848-1978:71)
gad. insnöt mar. ensnet Badia insnöt grd. nsnuet fas. insnet caz. isnet fod. nsnot LD ensnuet
avv.
questa sera, nella serata che sta per venire o che è già in corso (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ stasera, stanotte Ⓓ heute abend, heute nacht ◇ a) Ci sciosciüre che chël mure fej insnöt tl sonn! Ći sciusciure che chël mure fêj insnöt tel sonn! PiccolruazA, Scassada1848-1978:71 (Badia) ☟ sta seira.

ensnuet (LD) ↦ ensnuet.

ensö (mar.) ↦ ensù.

ensois (moe.) ↦ ensouz.

ensom (mar.) ↦ insom.

ensoma (fas.) ↦ insoma.

ensouz Ⓔ ĪNSULSUS (EWD 4, 94) 6 1878 ingsuza f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108)
gad. insuz mar. ensuz Badia insuz grd. nsëuz fas. nsous bra. nsous moe. ensois, insous fod. nsous col. insos LD ensouz
agg. Ⓜ ensouc, ensouza, ensouzes
poco saporito (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ senza sale, insipido Ⓓ ungesalzen, salzlos, schal ◇ a) mo Idî le [ 375 ] lascia sozede na ota o l’atra, por nes dé na cërcia insuza de chël, che s’aspeta en Paraisc. mo Iddì ‘l lascea suzzed’r na ota o l’atra, pur nes dè na ciercia ingsuza d’chel, ch’s’aspetta in Paraisc. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia).

ensouz (LD) ↦ ensouz.

enstes Ⓔ ISTE IPSE (EWD 4, 95) 6 1632 (come a nos) instass (Proclama1632-1991:160)
gad. instës, istës † mar. enstës Badia instës grd. nstës fas. enstes caz. enstes fod. nstës LD enstes MdR instës
agg. Ⓜ enstesc, enstessa, enstesses
proprio, in persona (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ stesso Ⓓ selber, selbst ◇ a) E dapò che l’à abù scacarà dut, l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran miseria. E dapó che l’a abú scacará dut, l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) D. Desnü este? Che t’à pa dit che t’es desnü? / A. Iö me vëighi bëin instës. D. Desnü este? Ché t’ ha pa dit che t’ es desnü? / A. Jeu me vëighe bëiǹ instëss. DeRüM, Perdicadù1833-1995:282 (MdR); c) Tan de fanc, dijova ël tra se nstës, à te cësa de mi pere pan y roba assé, y ie son tlo tl pericul de messëi murì da fam! Tàŋ de fàntg, dis̄òva ël tra së ’ŋstës, hà te tgèsa de mi père pàŋ y ròba assè, y jö soŋ tlò tel pericul de mëssëi muri da fàm! VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) Tu jaghëies de vester for bënudù? sibes dlonch tel, / Coche tu nstës dejidres, y a degun no fé velch de mel. Tu s̄aghëjes de vöster fort bëŋ udù? sibbes dlonch tèl, / Cò chë tu ’ŋstëss des̄idres, y a deguŋ no fè vëlch de mèl. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) al ne castiâ con iustizia les ofejes fates ad atri, mo s’an dörâ zonza fin de chëres fates ad ël enstës el no ćastiǫa con jostizia les offežes fattes ad attri, ma sen dǫrava zǫnza fin de chęres fattes ad ęl instęss PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.)
jì te se enstes (grd.) Ⓘ fare l’esame di coscienza Ⓓ in sich gehen ◇ a) Śën ie ël jit te se nstës, y à scumencià a pensé do, che che l à fat. Zëŋ jè ël s̄it in së ’ŋstëŝ, y hà scumënĉa a pënsè dò, tgë chë l’ha fàtt. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.) ◆ se enstes (MdR) Ⓘ se stesso Ⓓ sich selbst ◇ a) Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / Ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR)
istes, stes.

enstes (fas., caz., LD) ↦ enstes.

enstës (mar.) ↦ enstes.

enstradar (moe.) ↦ enstradé.

enstradé Ⓔ deriv. di streda sul modello di it. instradare (EWD 6, 450) 6 1878 instradè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121)
gad. instradé mar. enstradé Badia instradè grd. nstradé fas. enstradèr moe. enstradar fod. nstradé col. instradà LD enstradé
v.tr. Ⓜ enstradeia
indirizzare con consigli e ammaestramenti (gad.) Ⓘ instradare fig.Ⓓ anleiten ◇ a) mo sc’ ara ne m’ess da picera insö instradé tl s. timur d’Idî, mo s’ ella nè m’essa da piccera ingsou instradè t’ l s. timur d’Iddì, DeclaraJM, SantaGenofefa1878:121 (Badia).

enstradé (mar., LD) ↦ enstradé.

enstradèr (fas.) ↦ enstradé.

enstruí (mar.) ↦ istruì.

ensù en + su (EWD 4, 93) 6 1763 dinschù ‘sursum’ (Bartolomei1763-1976:78)
gad. insö mar. ensö Badia insö grd. insù fas. ensù fod. nsu col. insù
avv.
verso l’alto (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ in su Ⓓ hinauf ◇ a) J. Sce ulëis cumpré na rëfla messëis jì plu nsu, che forsci, chëi de Sëlva n à una, ie é na vacia da vënder. S̄. Ŝe ulëis cumprè na rëfla muessëis s̄i plu ’ŋsu, che forŝi, chëi de Sëlva n’hà una, jö hè na vàtgia da vënder. VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
da… ensù (gad.) Ⓘ da Ⓓ seit ◇ a) Le möt, dala nascita insö ausé a püch y a n cröde nudrimënt, a na vita poscibilmënter descomoda, ne n’ê tan zite dal frëit ‘L mutt, dalla nascita ingsou auſè a puc e a ‘ng crude nutriment, ana vita possibilment’r descomoda, nen ē tang zite dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

ensù (fas.) ↦ ensù.

ensuz (mar.) ↦ ensouz.

entaar (bra.) ↦ entaié.

entaear (moe.) ↦ entaié.

entaèr (fas., caz.) ↦ entaié.

entaié Ⓔ deriv. di taié (Gsell 1999b:253) 6 1878 intaiada p.p. f.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127)
gad. intaié mar. entaié Badia intaié grd. ntaië fas. entaèr caz. entaèr, intaèr bra. entaar moe. entaear fod. ntaié col. intaià amp. intaià LD entaié
v.tr. Ⓜ entaia
incidere a rilievo o ad incavo (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ scolpire, intagliare Ⓓ schnitzen, meißeln
p.p. come agg. Ⓜ entaiés, entaieda, entaiedes
inciso a rilievo o a incavo (gad.) Ⓘ intagliato, scolpito Ⓓ gemeißelt, geschnitzt ◇ a) Le conte á fat inalzé n monumënt grandius d’ermo blanch, y dlungia ince la cerva intaiada de pera. ‘L conte à fatt inalzè ‘ng monument grandioso d’marmo blanc, e d’lungia incie la cerfa intaiada d’pera. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia).

entaié (mar., LD) ↦ entaié.

entamez Ⓔ comp. di ente + a + mez (GsellMM) 6 1832 ‘n ta mez (HallerJTh, MadalenaFOD1832:159)
fod. ntamez col. entamez, intamez
avv.
nel centro, nella parte centrale (fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten, inmitten, in der Mitte ◇ a) Ma i scrivagn e i farijei i mëna davánt na fëmena, arclapada nte n adulterio, e i la mët ntamez. Ma i Scrivang e i Farisei i mana davant na famena, arclapada ‘n teng adulterio, e i la matt ‘n ta mez. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); b) l é resté Gejù sol, e la fëmena, che steva ntamez l’é resté Gesù soul, e la famena, che steva ‘nta mezz HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.)
tamez.

entamez (col.) ↦ entamez.

entant Ⓔ IN TANTUM (GsellMM) 6 1763 in tant ‘tantundem’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. intan, itan † mar. entant Badia intan grd. ntant, ntan fas. entant caz. entant bra. intant, ntant fod. ntánt, ntán col. intant amp. intanto LD etant MdR intant
avv.
in questo, in quello stesso tempo, nel frattempo (talvolta con una leggera connotazione avversativa) (gad. B 1763; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ intanto, frattanto, nel frattempo Ⓓ unter[ 376 ] dessen, inzwischen ◇ a) Ma ntánt ci fesc Tomesc / se la rì, e i lascia con tánt de nes ma intant gie fes Thomes / se la ri, e li lasa con tant de Nes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Intant osservi bele da tüa lëtra, che ël serà püch da fà Intant osservi bel[e] da tüa lëttra, ch’ël serà püc da fà DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:285 (MdR); c) so fi entant el seghitèa a ge dir: père gé é ofenù Dio e ence vo, jà no merite più de vegnir chiamà vosc fi. sa fì intant el seghitèa a ghiè dir: père ge é ofendù Dio e èncie vo, za no mèrite plu de vegnir clamà vos fì. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) Si fi plu vedl fova ntant te campania, y canche l univa daujin ala cësa, audel che i sunova Si fì plù vedl foa ‘ntant ‘n campagna, i cang ch’el univa da usin alla ciäsa, aude’l ch’i sunàa SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); e) Intanto el fiol ‘l i dijea: Pare ió éi ofendù Dio, e anche vos, śamai non son pì degno che me ciamade vosc fiol. Intanto el fiol gli digeva: Pare iò hei offendù Dio, e anche vos, zammai non son pì degno che me ciamàde vos fiol. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) l fi ntánt l dijëva: Pere, mi è ofendù Idio, e ence vos; no merite plu d’esser clamé vosc fi ‘l fì ntant el disava: Père, mi è offendù Iddio, e ‘ncie vos; no merite plu d’esser clamè vos fì DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) Chest bez vegnìa intant larch e gros. Köst bötz veniô intant larg e grôs. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:1 (bra.); h) Intanto ra por’ śente, / Che i se vorea lagnà, / I solite maltratamente / I aea dal Potestà. Intanto ra por zente, / Che i se vorrea lagná, / I solite maltrattamente / I avea dal Potestá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); i) Intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes Intang r’ vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
entant che 1 (gad. A 1879; P/P 1966, grd. A 1879; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ mentre Ⓓ während ◇ a) Le früt dl picé saludâ chësc monn / intan che Corvara ciaoriâ tl sonn. L’früt dl pićé salodava chësc monn / intan che Corvara ciaoriava tel sonn. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia); b) Che vélel pa dir chest, (grida Renzo) dut sperdù, entant che l magnèa n bocon de rost Che velpa dir chist, (grida Renzo) dut sperdu, intan che el magnea un bochon de rost IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); c) "Mo che este tö?" damana Genofefa, itan ch’ara salta sö cuntra la finestra fermada cun feriada. "Mo che este tou?" damana Genofefa, itang ch’ella salta sou cuntra la finestra fermada cung feriada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); d) "O mi Dî! A ci ne sforza" dijera "gran nezescité na püra uma", itan ch’ara mët le viadú pro les tëtes dla cerva "O mi Dì! a ci nè sforza" disc’la "grang necessitè na pura uma", itang ch’ella mett ‘l viadù pro les tettes d’la cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia) ☟ endana che

2 (grd., MdR) Ⓘ mentre Ⓓ während ◇ a) Finis chisc, pòl gnì a ćiasa e vire comodamënter, intant che le püre ne sà co la tó Finìs quîŝ, pol gnì a çhiasa e vire comodamëntr, intant che le püre ne sa cò la tó DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n ne mina, / Ntant che dl pitl avëi ne ie l pericul de jì perdù. Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

entant (mar., fas., caz.) ↦ entant.

entardià (amp.) ↦ entardivà.

entardié (mar.) ↦ entardivé.

entardivà (amp.) ↦ entardivé.

entardivar (bra., moe.) ↦ entardivé.

entardivé Ⓔ deriv. di tardif (EWD 7, 38) 6 1878 intardivè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12)
gad. intardié mar. entardié Badia intardivé grd. ntardivé fas. entardivèr caz. intardivèr bra. entardivar moe. entardivar fod. ntardivé col. intardivà amp. entardivà, entardià LD entardivé
v.tr. Ⓜ entardiveia
1 differire, procrastinare (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tardare, ritardare Ⓓ verspäten, verzögern ◇ a) Y tan n’i bastâ ciamó, mo, zënza intardié, atira mënel n apostat al conte E tang n’i bastā ciamò, mo, zeinza intardivè, attira menel’ ng’ apostato al conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia)
2 rendere più lento, meno efficiente (gad.) Ⓘ rallentare, ritardare Ⓓ beeinträchtigen, hemmen ◇ a) Sigfrid ê sté n bun pez amaré por süa ferida: tan plü che le scomovimënt y i rimorsi intardiâ la sanité Sigfrid ē ste ‘ng bung pezz amarè pur sua firida: tang ploucche ‘l scommoviment e i rimorsi intardivā la sanitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

entardivé (LD) ↦ entardivé.

entardivèr (fas.) ↦ entardivé.

entendiment Ⓔ it. intendimento 6 1878 intendiment (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. intendimënt Badia intendimënt
s.m. Ⓜ entendimenc
facoltà, capacità d’intendere, di capire (gad.) Ⓘ intendimento, intelligenza Ⓓ Verstand, Intelligenz ◇ a) Y la picia möta se miritâ bëgn döta chëra pora, deach’ ara desmostrâ n intendimënt asvelt y fin E la piccea mutta se meritā ben dutta chella pŏra, dea ch’ella demostrā ‘ng intendiment svelto e fing DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Le pröm lominus d’intendimënt, le pröm sëgn d’amur filial ‘L prum luminùs d’intendiment, ‘l prum sengn’ d’amur filiale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

entendoul Ⓔ deriv. di entene + -e(v)ol ‹ IBILIS (GsellMM) 6 1878 intendŏŏ (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. intendô Badia intendó grd. ntendëul
agg. Ⓜ entendoui, entendoula, entendoules
che dimostra viva intelligenza, competente (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ intelligente, saggio Ⓓ intelligent, klug ◇ a) a l’aldí gnon cun domandes furbes y scicades, y a vigni domanda dé respostes intendores fora dl solit, a la osservé te vigni aziun y parora via y graziosa, düc restâ y dijô a l’aldì gnang cung dimandes furbes e siccades, e a vigne dimanda dè respostes intendores fora d’l solito, a la osservè in vigne aziung e parora viva e graziosa, duttg’ restā e dijò DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) A odëi la pröma ota la pumpa dla bela sajun en döta süa belëza le möt bele intendô sintî na impresciun insolita A udei la pruma ŏta la pumpa d’la bella sajung in dutta sua bellezza ‘l mutt belle intendŏŏ sintì na impressiung insolita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45 (Badia).

entene Ⓔ INTENDERE (EWD 4, 99); ‘in espressioni usate per mettere in chiaro, precisare qualcosa’ ‹  it. 6 1632 intane (Proclama1632-1991:160)
gad. intëne mar. entëne Badia intëne grd. ntënder fas. entener caz. intener bra. entener moe. entener fod. ntëne, dentëne, nentëne col. intende amp. intende LD entene MdR intëne
v.tr. Ⓜ enten
intendere, afferrare, comprendere con la mente (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F [ 377 ] 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ comprendere, capire Ⓓ auffassen, verstehen ◇ a) L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëise. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. / Es ntendù y es audì? Percie tu m’es ferì, / M’es tu sëula da varì. / Es ententù i es audi? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Ël é vëi, iö intëne e capësce tüt ći ch’an dij, mo col baié ne pòi dërt gnì inant. Ël é vëi, jeu intëne e capësce tüt çhi ch’aǹ diŝ, mó col bajé ne pòi dërt gnì inant. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); d) Intëneste ći che chëst ó dì? / Chëst intëni bëin, signur Curat. Intëneste çhi che quëst ó dì? / Quëst intëni bëiǹ, Signur Curat. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:261 (MdR); e) Na canzon voi bete śo / propio inz’ el dialeto nosc, / che ra intende ci che vó Na canz̄ón voi bete zò / pròpio inz’ el dialèto nòsc, / che ra intènde ci che vo DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); f) Al é vëi, respogn l’ater, mo iu baii ensciö, acioche m’entenëise. Ël é vei, respogn l’ater, mo ju baji inŝò, accióche m’entenneise. PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); g) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); h) ‘L é vero, responde st’outro, ma parlo coscì, perché vos m’intendede. L’é vero, responde st’autro, ma parlo coŝi, perché vos m’intendede. PlonerM, Erzählung1AMP1856:23 (amp.); i) Recordonse che sion fede; / L’é l paster soul chel che comana, / Se l’obedesc, no se domana / Perché e percó se la entenede. Recordonsse che siong fede; / L’è ‘l paster soul chel che comana, / Se l’obbiedes, no se domana / Perché e percò se la ‘ntenede. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:248 (bra.); j) Siur Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne, mo la vita de S. Genofefa en ladin i é inzai restada tla pëna Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne, mo la vita de S. Genofefa in lading i è zai restada t’la penna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ entenù, entenus, entenuda, entenudes
messo d’accordo, accordato (gad.) Ⓘ inteso Ⓓ verständigt ◇ a) Medemamënter âl dé le comando d’aresté düc chi che ê intenüs cun Golo Medemmamentr āle dè ‘l comando d’arrestè duttg’ chicche ē intenūs cung Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:87 (Badia); b) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza, zënza ester intenüdes, abinades por receve la contëssa. Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza, zenza est’r intenudes, abinades pur r’eceve la contessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia)
dé da entene (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ fare capire Ⓓ zu verstehen geben ◇ a) Ah, no no: sighita pö ma a rí, che en chëst’acia to bel rí me dá da intëne plü co mile parores. Ah, nonò: seghita pouma a rì, che in chest’acea to bell rì mè dā da intenne ploucche mille parores. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia) ◆ s’ enten (amp.) Ⓘ s’ intende Ⓓ versteht sich ◇ a) I disc, anche doa otes, / El pagamento, s’intende, / Par zerta so fotes. I disc, anche doa óttes, / El pagamento, s’ intende, / Par certa só fottes. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ◆ se ente-

ne de (amp., MdR) Ⓘ intendersi di Ⓓ sich auskennen in ◇ a) Vè, mi om! Tö ne t’en intënes tö de ćiavai. Vè, mi óm! Teu ne t’ eǹ intënes teu de çhiavai. DeRüM, MercadantCiavai1833-1995:273 (MdR); b) E par chi che no s’intende / Po, de verse e de canzos, / Basta solo che s’ i rende E par chi che no s’ intende / Po, de verse e de canzós, / Basta solo che si rende Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

entene (LD) ↦ entene.

entëne (mar.) ↦ entene.

entener (fas., bra., moe.) ↦ entene.

entenje Ⓔ INTINGERE (EWD 4, 99) 6 1763 intensei ‘tingo’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. intënje mar. entonje Badia intënje grd. ntënjer fas. entenjèr caz. entenjer, intenjer bra. entenjer moe. entenjer fod. ntenje col. intenśe amp. intenśe LD entenje
v.tr. Ⓜ entenj, entenjon, entent
far diventare qualcosa di colore diverso dall’originario (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ tingere, colorare Ⓓ färben ◇ a) Ciaréi ala löna en cil, coch’ ara proa de s’ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte, coch’ ara se intënj te sanch al florí! ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette, cocch’ ella sè intenc’ te sanc al florì! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ entent, entenc, ententa, ententes
che ha assunto un colore diverso da quello originario per effetto di una sostanza colorante (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ tinto Ⓓ gefärbt ◇ a) Tan plü bela y de virtú plëna / Dl prou la vita intënta te sanch Tang plou bella e d’virtù plena / D’l Prò la vita intenta t’ sanc DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

entenje (LD) ↦ entenje.

entenjer (caz., bra., moe.) ↦ entenje.

entenjèr (fas.) ↦ entenje.

entenzionà (fas.) ↦ intenzioné.

enteres (mar.) ↦ interes.

enteress (fas.) ↦ interes.

enteressar (bra.) ↦ interessé.

enteressèr (fas.) ↦ interessé.

enterzescion Ⓔ it. intercessione 6 1878 interzessiung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123)
gad. interzesciun mar. enterzesciun Badia intercesciun grd. nterzescion fod. nterzescion col. interzession
s.f. Ⓜ enterzescions
intervento in favore di qualcuno (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ intercessione Ⓓ Fürsprache ◇ a) mo por interzesciun dla Signura compascionevola le conte i â scinché la vita mo pur interzessiung d’la Signura compassionevole ‘l conte i ā scinchè la vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

enterzesciun (mar.) ↦ enterzescion.

entesseèr (fas.) ↦ entossié.

entier Ⓔ INTEGER (EWD 4, 102) 6 1763 intir ‘integer, totus’; inter ‘universus’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. intier mar. entier Badia intier grd. ntier fas. entriech caz. intriech moe. entrech fod. ntier col. intiero amp. intiero LD entier MdR intier
agg. Ⓜ entiers, entiera, entieres
compiuto in tutte le sue parti, che ha tutti gli elementi considerati necessari (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; [ 378 ] R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ tutto, intero, completo Ⓓ ganz, vollständig ◇ a) n pom frat inte püch tëmp en dezipa na cësta intiera ‘ǹ pom frad inte püc tëmp eǹ decipa ‘na ćësta intiera DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) E conpatì / S’on fato poco. De un paes intiero / Azetà el cuor che ‘l é sćeto e sinziero… E compatì / S’ hon fato poco. D’un paes intiero / Accettà el cuor che l’è scietto e sinciero… DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Beśen dì che un terno al lotto / Aé fato in verità / A toi fora ste disdoto / De ra intiera sozietà. Besen dì che un terno al’ lotto / Avè fatto in verità / A toi fora ste discdoto / Dera intiera sozietà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); d) Bel incö s’él gnü tla man, / A n sëgn, a n pice mote / Chël Bel Dî, a scorné le malan, / Mo cun festa al cil intier, Y en aiüt a chi, che le chir. Bell’ ingcoù S’ ell’ gnu t’ la mang, / Ang sengn’, ang picce mote / Chelbeldì, a scornè ‘l malang, / Mo cung festa al Ceil intir, E in aiut a chi, che ‘l chir. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); e) Os sëis infinitamënter rich de scincundes, y savëis paié i uomini magnificamënter, cun agn intiers de felizité Os seis infinatamentr ricc d’sincundes, e saveis paiè li uomini magnificament’r, cung angn’ intirz d’felizitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

entier (mar., LD) ↦ entier.

entitolèr (fas.) ↦ intitolé.

entivé Ⓔ ven. entivar ‹  INTIGERE ‹  ATTIGERE ‹  ATTINGERE ? (DRG 9, 568) 6 1844 intiv’ 3 (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
fas. entivèr fod. ntivé col. intivà amp. intià LD entivé
v.tr. Ⓜ entiveia
capire in modo immediato, senza necessità di ragionamento o prove (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intuire Ⓓ ahnen ◇ a) Ci ch’intia a esse preśente, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbaasse e de stofà Ci ch’intiv’ a èse prezènte, / ch’i se paghe de vardà, / che i parmete solamente / de sbavase e de stofà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

entivé (LD) ↦ entivé.

entivèr (fas.) ↦ entivé.

entliné (mar.) ↦ encliné.

enton Ⓔ IN TONO (Gsell 1989a:160) 6 1821 nton (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:56)
gad. intun mar. entun Badia intun grd. nton fas. inton bra. enton fod. nton amp. intom LD enton MdR enton
agg. Ⓜ inv.
che non ha malattie, infermità, disturbi, che gode buona salute fisica e psichica (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ sano Ⓓ gesund, wohlbehalten ◇ a) Ies bën ënghe drët nton? / O sci, sci, te cëles bon, / T’es n bel gran sumenton! Ies bën ënke drët nton? / O shi, shi, te ciëles bon, / T’ es n bel gran sumenton! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Auguron a seniëur curat / Che l stebe drët nton. Auguron a seniëur kurat / Ke l stebe drët nton. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Chësc i á dit: To fre é gnü, y to pere á mazé n videl gras, porchël ch’al l’á ciafé intun. Chast i há dit: To fré é gnü, e to père ha mazze ‘n videll gras, porch’ al ch’al l’ha tschafe intung. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); d) porcí [che] chësc mi fi é inciamó vi y intun porchci casc (chest) mi fì è inciamò vì e in tung FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) Y scraiun: Al vires dër dî / Y dër intun dagnora al sides! E scraiung: Al vir dar dì / E dar intung dagnara al sì! PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia); f) Per si bën fé, un plu dl auter l lauda cun rejon: / Dal ciel ie dejidere fertuna, y che l stebe for bën nton. Per si bëŋ fè un plu de l’auter ël lòda con rës̄oŋ: / Dal ciöl jë des̄idre fortuna, y chë stèbe fort bëŋ ’ŋtoŋ. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

enton (bra., LD, MdR) ↦ enton.

entoné Ⓔ it. intonare 6 1879 Intonája 3 (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. intoné mar. entoné Badia intonè fas. entonèr fod. ntoné col. intonà amp. intonà LD intoné
v.tr. Ⓜ entoneia
iniziare a suonare o a cantare (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intonare Ⓓ anstimmen ◇ a) "Veni Creator Spiritus" / Intonëia le zelebrant cun magnifica usc "Veni Creator Spiritus" / Intonája l’Celebrant cong magnifica uss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

entoné (mar.) ↦ entoné.

entonèr (fas.) ↦ entoné.

entonje (mar.) ↦ entenje.

entonziun (mar.) ↦ intenzion.

entopar (bra., moe.) ↦ entopé.

entopé Ⓔ *INTOPPĀRE (Gsell 1999b:224) 6 1838 tas ngtopö 2 (AgreiterT, SënJan1838*-2013:246)
gad. intopé mar. entopé Badia intopè grd. ntupé fas. entopèr caz. intopèr bra. entopar moe. entopar fod. ntopé col. intopà LD entopé
v.rifl. Ⓜ se entopa
se entopé 1 venire a capo, rendersi conto di qualcosa; orientarsi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raccapezzarsi Ⓓ sich zurechtfinden, sich auskennen 2 (gad.) Ⓘ venire in mente Ⓓ auf die Idee kommen ◇ a) Sën Jan, sën lascete ma cunté, / I m’an feji n pü’ morvëia: / Che te t’as entopé sën de te maridé Seng Schang, seng laschtö ma cuntö, / I mang föschi ng pü morvöja: / Chö tö tas ngtopö seng dö tö maridö AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.).

entopé (mar., LD) ↦ entopé.

entopèr (fas.) ↦ entopé.

entòrcer (moe.) ↦ entorje.

entorje Ⓔ *INTORCERE ‹ INTORQUERE (EWD 7, 135) 6 1878 s’ intorc’ 3 rifl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. intorje mar. entorje Badia intorje grd. ntorjer fas. entorjer caz. intorjer bra. entorjer moe. entòrcer fod. ntorje col. intorśe amp. intorśe LD entorje
v.tr. Ⓜ entorj, entorjon, entort
avvolgere qualcosa su se stessa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ torcere Ⓓ winden ◇ a) y ne se desmentiëis i romuns, che s’intorj sö por chëstes peres e nè sè desmentieis i rumungs, ch’s’ intorc’ sou pur chestes pěres DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

entorje (mar., LD) ↦ entorje.

entorjer (fas., bra.) ↦ entorje.

entorn (fas., bra.) ↦ entourn.

entossear (bra., moe.) ↦ entossié. [ 379 ] entossié Ⓔ *INTŌXICĀRE (EWD 4, 105) 6 1878 intossià (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. intossié mar. entossié Badia intossié grd. ntussië fas. entesseèr caz. intesseèr bra. entossear moe. entossear fod. ntossié LD entossié
v.tr. Ⓜ entossieia
avvelenare, causare uno stato morboso mediante sostanze tossiche (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ avvelenare Ⓓ vergiften
p.p. come agg. Ⓜ entossiés, entossieda, entossiedes
intossicato con veleno (gad. DLS 2002, grd. F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ avvelenato Ⓓ vergiftet ◇ a) Ince le picé, (dijôra) i dá gonot la somëia a chi früc intossiá, por ater cöci Incie ‘l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg’ intossià, pur at’r coucci DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

entossié (mar., LD) ↦ entossié.

entourn Ⓔ IN + TORNUS (da TORNĀRE) (GsellMM) 6 1828 ‘ntour (PlonerM, VedlMut1828-1997:349)
gad. entourn grd. ntëur fas. entorn caz. intorn, dintorn bra. entorn, dintorn fod. ntourn, dintourn col. intor, dintor amp. intor LD entourn MdR entourn
prep.
1 intorno a, attorno a (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intorno a Ⓓ um… herum ◇ a) Canche ël fova mo dalonc da ël, l à udù si pere, y se à muet a cumpascion, iel cors ncontra, y tumà ntëur l col y l à bussà. Canche el fóa mo da lontsch da el, l’ha udú si pére, y se ha muet a compaschiong, joel cors incontra, y tumá intour el coll y l’ha bussá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà. E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); c) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) L’era un muge de bregostane […]. Candenó al sentìa che le vegnìa intorn al tobià. Lerô un mugö dö bregostanö […]. Candönô al sentiô chö le veniô intorn al tobià. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:1 (bra.); e) L’é jit de fora e l’à vardà dintorn mo no l’à più vedù nesciugn L e ʒ̉it de fora e l à vardà d’intorn mo no l a più vedù nešugn BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.); f) Ades ci àres betù su / Arloe e mantelines / I guadagnes de sta nines / I é dute intor el…. Ades ci hares betù su / Arlòe e mantelines / I guadagnes de sta nines / Iè dute in tor el…. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); g) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël che udon ntëur a nëus, ie si lëur idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 poco prima, poco dopo (grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ verso Ⓓ gegen ◇ a) l va sù, l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. l’va sù al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.)
3 contro, sopra (fas.) Ⓘ addosso a Ⓓ gegen ◇ a) Ma al faure al l’à ciapà per la barba e l’à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut. Ma al faurö al la tschappà per la barba ö la trat cosi intorn un mur chö öl tscharvell sutaa beng aut. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:7 (bra.)
avv.
in giro, nello spazio, nei luoghi circostanti (grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ intorno Ⓓ herum ◇ a) La dirà: L ie śën la moda, / Che n ëuta ntëur la roda! La dira: L’ie seng la mòda, / Che ên outa ‘ntour la roda! PlonerM, VedlMut1828-1997:349 (grd.); b) No pó esse, ch’el descore / ne ra so conversazios, / che se ‘l corpo ‘l é con lore, / el pensier ‘l é intor i bos. No po èse, ch’el descore / nera sò conversaz̄iós, / che se ‘l còrpo l’e con lore, / el pensiér l’e intór i bòs. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); c) Ló entorn n pìcol giro i à fat, / No da savech, mo da mat, / Con na tal paura semper, / Che i à ciapà tel venter. Lo ‘ntorn n pikol ǧiro i ha fat, / No da savek, mo da mat, / Kon una tal paùra semper, / Ke i ha čapà te l venter. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); d) Ma a Leisach se presenta n bel quadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) L se muessa avëi scundù tlo ntëur dala burasca. l sę múes’ a̤vái škundú tlo ntóur da̤ la̤ buráška̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
chilò entourn (fas.) Ⓘ qui in giro Ⓓ in der Nähe ◇ a) sarà ben difìzile che l te tole, perché l vel esser soul chiò intorn sarà ben difìʒile, ke el te tole, perkè el vel eser soul kiò intorn BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.)
encantourn.

entourn (gad., LD, MdR) ↦ entourn.

entrà Ⓔ INTRĀ + AD/AB (Gsell 1999b:254) 6 1856 ‘ntra (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254)
grd. ntra fas. en tra caz. entrà, intrà bra. entrà moe. entrà fod. ntra amp. intrà
prep.
indica fondamentalmente posizione intermedia tra persone, oggetti, o tra limiti di luogo e anche di tempo (grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ tra Ⓓ zwischen, unter ◇ a) No lasce mai dir mal de voi; / I lode e i lodaré i fascegn; / A duc ge die: i é bogn cristiegn / Chel mal ch’é dit resta entra noi. No lasse mai dir mal de voi; / I lode e i lodarè i Fassegn; / Adutg ge die: I è bogn cristiegn / Chel mal ch’è dit resta ‘ntra noi. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

entrà (caz., bra., moe.) ↦ entrà.

entrada (gad., bra., moe., fod., amp.) ↦ entreda.

entramedui (mar.) ↦ entramidoi.

entrami Ⓔ INTER AMBŌS (EWD 4, 104) 6 1878 intrami (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4)
gad. intrami mar. entrami Badia intrami
pron. pl. Ⓜ entrames
ambedue, l’uno e l’altro, tutt’e due (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ entrambi Ⓓ beide ◇ a) Spo s’éra injenedlada jö, y tignî en alt cun intrames les mans öna de chëres massaries plëna de lat frësch Despò s’ ella injenedlada jou, e tignō in alt cung intrames les mangs una d’chelles massaries plena d’latt fresc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

entrami (mar.) ↦ entrami.

entramidoi Ⓔ INTER + AMBŌS + DUĪ (EWD 4, 104) 6 1878 intramidui (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58)
gad. intramidui mar. entramedui Badia intramidui
pron. pl. Ⓜ entramesdoes [ 380 ]
l’uno e l’altro, tutt’e due, ambedue (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ entrambi Ⓓ beide ◇ a) Ai vá intramidui tla grota Ei va intramidui t’ la grotta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia); b) Do chëstes parores s’oji intramidui verso le conte Dō chestes parores s’ oji intrami dui verso ‘l conte DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia)
tramidoi.

entramortì Ⓔ comp. di en + it. tramortire 6 1858 intramortí (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235)
gad. intramortí Badia intramortí
v.tr. Ⓜ entramortesc
stordire qualcuno lasciandolo immobile, come morto (gad.) Ⓘ tramortire Ⓓ betäuben
p.p. come agg. Ⓜ entramortis, entramortida, entramortides
stordito e immobile, come morto (gad.) Ⓘ tramortito Ⓓ betäubt ◇ a) Te chël ch’al vëiga le ciampaní, / tomel inaó, döt intramortí. Te chël ch’al vëiga l’ćiampaní, / tomel inaò, düt intramortí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia).

entratant Ⓔ INTRA TANTUM (cfr. EWD 7, 161) 6 1763 intratant ‘interim’ (Bartolomei1763-1976:84)
gad. intratan Badia intratan fas. entratant LD entratant
avv.
nel mentre, in questo o in quel mentre, nello stesso tempo (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ nel frattempo, intanto Ⓓ inzwischen, unterdessen ◇ a) Intratan vëgn le fi plü vedl dal ciampopré, y tl rové daimpró a ciasa, sëntel a soné y a cianté. Intratang vagn ‘l fì pleù vèdel dai ciampprè, e in tel rovè dainprò a ciàsa, sant’l a sonè e a ciantè. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); b) Intratan vëgnel Schmerzenreich adalerch, vistí te süa pel de rehl Intrattang vegnel Schmerzenreich adarlerc, vistì te sua pell de rechl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93 (Badia).

entratant (fas., LD) ↦ entratant.

entrecé Ⓔ deriv. di IN + TRICHIA (EWD 7, 169) 6 1878 int’rciè p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. intrecé mar. entrecé Badia intercè grd. ntercé fas. entrecèr caz. entrecèr, intrecèr bra. entreciar moe. entreciar fod. ntercé col. inderzà LD entrecé
v.tr. Ⓜ entrecia
unire in treccia (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ intrecciare Ⓓ flechten ◇ a) Deache la letaia ne rovâ ciamó adalerch, por chësc sot ala marëna i servi â intrecé gran rames de lëgns adöm y â fat n traghët, â destenü na bela cuerta lassura Dea che la lettaia n’r’vā ciamò adarlerc, purchesc’ soutt alla marenna i servi ā int’rciè grang rames d’lengn’s adum e ā fatt ‘ng traghett, ā destenù na bella cuerta lassura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ entrecés, entreceda, entrecedes
unito, avvolto in forma di treccia (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ intrecciato Ⓓ geflochten, verflochten ◇ a) Tra dötes êl na bela jona vistida de blanch, le col forní de na morona en beliscimes perles, ch’i presentâ a Genofefa na gherlanda de granetëis intreciada de flus blances Tra duttes ēle na bella jŏna vistida d’blanc, ‘l cŏl fornì dena morona in bellissimes perles, ch’i presentā a Genofefa na gherlanda d’granetteis intrceada d’flus blancies DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia).

entrecé (mar., LD) ↦ entrecé.

entrecèr (fas., caz.) ↦ entrecé.

entrech (moe.) ↦ entier.

entreciar (bra., moe.) ↦ entrecé.

entreda Ⓔ it. entrata (EWD 3, 164) 6 1833 intrades pl. (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. entrada grd. ntreda fas. entrèda bra. entrada moe. entrada fod. entrada amp. entrada LD entreda MdR intrada
entredes nel linguaggio finanziario, ogni movi- mento che apporti aumento mediato o immediato di danaro (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ entrate Ⓓ Einkünfte ◇ a) Porćì a chësta fosa ne feji ater che promovè la fortüna de sü mütuns, da via de chël che de te’ jogn ariva col tëmp a ciafè de bones intrades. Porçhi a quësta fòsa ne feŝi atr che promovè la fortüna de sü müttuǹs, da via de quël che de tä ĵo[g]n arriva col tëmp a ćiaffè de bonnes intrades. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

entreda (LD) ↦ entreda.

entrèda (fas.) ↦ entreda.

entrich (fas.) ↦ intrigo.

entriech (fas.) ↦ entier.

entrigar (bra., moe.) ↦ intrighé.

entrighé (mar.) ↦ intrighé.

entrighèr (fas.) ↦ intrighé.

entrigo (mar., moe.) ↦ intrigo.

entun (mar.) ↦ enton.

enultima Ⓔ it. in ultima ‘alla fine’ (GsellMM) 6 1858 in ultimô (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10)
gad. inultima mar. ennultima Badia inultima grd. n ultima fas. en ùltima fod. nultima col. inultima amp. d’inultima LD enultima MdR inultima
avv.
1 conferisce un valore temporale e conclusivo a una frase (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ alla fine, in conclusione, alla fin fine Ⓓ schließlich, zuletzt, schlussendlich ◇ a) l’à scomenzà a begar cul faure un’ora, ma ampò in ùltima l’à perdù e l’é restà mort la schkomentschà a bögar cul faurö un orô, mô ampô in ultimô la perdù ö lö restà mort ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); a) N vijin ch’à aldì tüt e che l’aldiva inultima raspan la fana, le chërda ‘Ǹ viŝin ch’ha aldì tüt e che l’aldiva iǹ ultima raspaǹ la fana, le chërda DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR)
2 conferisce valore avversativo-limitativo e conclusivo a una frase o sequenza di discorso rispetto a quanto detto in precedenza (gad., grd. F 2002, fas., fod., amp., LD, MdR) Ⓘ dopotutto Ⓓ schließlich ◇ a) mo iö ne me la tole pa tant ćialda iö canch’iö pënse, ch’inultima él bëin de bot tüt un mó jeu ne me la tòle pa tant çhialda jeu quanch’ jeu pënse, ch’iǹ ultima él bëiǹ de bòt tüt uǹ DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR).

enultima (LD) ↦ enultima.

envegnì Ⓔ deriv. di vegnì 6 1866 nvegnù p.p. m.sg. (BrunelG, Cianbolpin1866:6)
fas. envegnì caz. envegnì
v.intr. Ⓜ envegn, envegnon, envegnù
avvenire, sia in dipendenza causale da altri avvenimenti o in relazione di semplice posteriorità con essi (fas.) Ⓘ succedere, accadere Ⓓ passieren, geschehen ◇ a) La jent i era grames e sperdui: "Che che n sarà envegnù a chest pèster, che l’era n tous tant valent e bon." La ʒ̉ent i era grames e sperdui: "Ke ke n sarà nvegnù a kest pester, ke l era un tous tant valent e bon". BrunelG, Cianbolpin1866:6 (caz.). [ 381 ] envegnì (fas., caz.) ↦ envegnì.

enventar (bra., moe.) ↦ inventé.

enventèr (fas.) ↦ inventé.

enveze Ⓔ it. invece ‹ INVICEM (EWD 4, 50) 6 1858 unveze (ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3)
gad. inveze grd. nveze fas. enveze caz. enveze bra. enveze, unveze fod. nveze col. inveze amp. inveze LD enveze
avv.
sottolinea l’opposizione o la sostituzione di un concetto al precedente (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ invece, al contrario Ⓓ hingegen, im Gegenteil ◇ a) perché ió cherdee che sia un, ma unveze de esser al mort che érel? Un traf. perchö io cerdöö chö sia un, ma unveze de esser al mort chö erel? un traf. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:3 (bra.); b) Un l disc: "La più bela femena l’é la mia." L’auter enveze disc: "La mia la è po più bela vé." Un l diš: "La più bela femena l e la mia." L auter enveze diš: "La mia la e po più bela veh." BrunelG, Cianbolpin1866:9 (caz.); c) Ió no sei, ma daparduto / Par saé, beśen studià, / Chiste inveze, i sà duto / Co i rua a scentà là! Io no sei, ma daperduto / Par saè, besèn studià, / Chiste inveze, i sa duto / Coi rua a scentà là! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); d) Del so genere el se crede / Un gran gato furbacion / ‘L é superbo, ma no ‘l vede / Che ‘l é inveze un gran coion. Del so genere el se crede / Un gran gatto furbaciόn / Le superbo, ma nol vede / Che le inveze un gran coiόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

enveze (fas., caz., bra., LD) ↦ enveze.

enviar (bra., moe.) ↦ envié.

envidiar (moe.) ↦ envidié.

envidié Ⓔ it. invidiare (EWD 4, 51) 6 1833 invidié (DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292)
gad. invidié mar. envidié Badia invidié grd. nvidië fas. envidièr caz. invidièr moe. envidiar fod. nvidié col. invidié LD envidié MdR invidié
v.tr. Ⓜ envidieia
considerare con invidia (gad. A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ invidiare Ⓓ beneiden ◇ a) E godrà sëmper la ligrëza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn E godrà sëmpr la ligrëzza, / Sënza n’invidié valgügn / O ne molestè degügn. DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Che n’invidiëia le sazerdot? Chè n’invidia ‘l Sazerdote? DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

envidié (mar., LD) ↦ envidié.

envidièr (fas.) ↦ envidié.

envidios (moe.) ↦ envidious.

envidious Ⓔ it. invidioso (EWD 4, 51) 6 1844 invidiósc pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118)
gad. invidius mar. envidius Badia invidius grd. nvidiëus fas. envidious moe. envidios fod. nvidious, invidious col. invidios amp. invidios LD envidious
s.m.f. Ⓜ envidiousc, envidiosa, envidioses
persona che sente invidia (grd. F 2002, amp.) Ⓘ invidioso Ⓓ Neider ◇ a) Ce voreo mai dai abada / a ra lenga d’invidiosc, / che a dà calche sboconada / i vorae esse con vos. Ce voréo mai dai abada / ara lenga d’invidiósc, / che a da calche sboconada / i voràv’ èse con vos. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.).

envidious (fas., LD) ↦ envidious.

envidius (mar.) ↦ envidious.

envié Ⓔ INVIĀRE (EWD 4, 51; http://www.atilf.fr/DERom/entree/In’Bita-) x nordit. invidar ‘invitare’ (GsellMM) 6 1856 invié p.p. m.sg. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
gad. invié mar. envié Badia invié grd. nvië fas. envièr caz. invièr bra. enviar moe. enviar fod. nvié col. invidà amp. invià LD envié
v.tr. Ⓜ envieia
chiamare qualcuno a partecipare a qualcosa che si ritiene gradita (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ invitare Ⓓ auffordern, einladen ◇ a) L’é miec lasciar star / Olache no s’é envié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. Le mietc lassar star / Olaché no s’ è invié / Ne manco comané / Che voler a despet perdiciar. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); b) N Fariseo, che ova inuem Scimon, ova n di nvià Gejù a marënda. Uŋ Faris̄èo, chë òva inuem Ŝimoŋ, òva uŋ di iŋvidà Ges̄ù a mërenda. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) anzi söl consëi de Guelfo ál istës ordiné na gran ciacia, y á invié düc i ciavaliers a comparí anzi soul consei d’Guelfo àle istess ordinè na grang ciaccea, e à inviè duttg’ i cavalieri a comparì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia)
se envié (gad. A 1879; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879, fas. DA 1973; R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ incamminarsi, avviarsi Ⓓ sich auf den Weg machen, sich begeben ◇ a) la compagnia s’é inviada cuntra le ciastel, mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmerzenreich la compagnia s’ è inviada cuntra ‘l ciastell, mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

envié (mar., LD) ↦ envié.

envièr (fas.) ↦ envié.

enzai (mar.) ↦ enzaul.

enzarćé (mar.) ↦ enzartié.

enzartié Ⓔ deriv. di zerte (EWD 7, 372) 6 1878 inzertiè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34)
gad. inzertié mar. enzarćé Badia inzertié grd. nzertië LD enzartié
v.tr. Ⓜ enzartieia
1 abituare male, educare con eccessiva condiscendenza o debolezza (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002, LD DLS 2002) Ⓘ coccolare, viziare Ⓓ verzärteln, verwöhnen ◇ a) Le düca y la duchëssa se le tolô un al ater y se le curî de baji y leghermes, y se l’inzertiâ plü co mai. L’duca e la duchessa s’ ‘l tolō ung all’ at’r e s’ l curì d’baji e legrimes, e s’ l’inzertiā ploucche mai. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
2 rendere domestico (gad. DLS 2002) Ⓘ addomesticare Ⓓ zähmen ◇ a) te süa solita stala, y stô ma bel dlungia Genofefa, che impröma spordüda a la odëi, s’â atira fat coraje, y metü man a la inzertié; y chësc parôl ch’i savess bun ala cerva t’ sua solita stala, e stē ma bell d’lungia Genofefa, che impruma sporduda all’ audei, s’ ā attira fatt coraggio, e mettù mang alla inzertiè; e chesc’ parōle ch’i savess’ bung alla cerfa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); b) I mituns â süa gran ligrëza impara, y i dê pan, s’ la inzertiâ y dijô ales umes I mittungs ava sua grang ligrezza impara, e i dē pang, s’ la inzertiā e dijō alles umes: DeclaraJM, SantaGenofefa1878:126 (Badia).

enzartié (LD) ↦ enzartié.

enzaul Ⓔ EGO NŌN SAPIO UBI (Gsell1999b:246; EWD 4, 108); forme con -l x enlà 6 1878 zai (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. inzai mar. enzai Badia inzai grd. nzaul fod. nzaol, zaol, [ 382 ] zaul col. zaul LD enzaul
avv.
1 da qualche parte, in qualche posto (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ da qualche parte, in qualche posto Ⓓ irgendwo, irgendwohin ◇ a) Oh i oress che chësc fucs ess ares, insciö ch’i n’á inzai odü un depënt, ch’al parô, ch’al jiss sciöche le vënt. O i oress’ che chesc’ fucs essa ares, ingsceouc ch’i n’à zei udù ung depent, ch’el parō, ch’el jiss’ sceoucch ‘l vent. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia)
2 (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933) Ⓘ apparentemente, presumibilmente Ⓓ anscheinend, vermutlich ◇ a) Scior Bacher á dé ala stampa atri bi libri en bel talian saurí da intëne, mo la vita de S. Genofefa en ladin i é inzai restada tla pëna Sior Bacher a dè alla stampa atri bi libri in bell taliang saurì da intenne, mo la vita de S. Genofefa in lading i è zai restada t’la penna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

enzaul (LD) ↦ enzaul.

enzinzolé Ⓔ deriv. di zinzolé  6 1878 inzinzorada p.p. f.pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36)
gad. inzincioré Badia inzincioré
v.tr. Ⓜ enzinzoleia
cospargere di colori vari, con chiazze o sfumature cangianti (gad. P/P 1966) Ⓘ screziare Ⓓ sprenkeln, bunt bemalen
p.p. come agg. Ⓜ enzinzolés, enzinzoleda, enzinzoledes
cosparso, segnato di punti, di macchie (gad.) Ⓘ macchiettato, punteggiato Ⓓ gesprenkelt ◇ a) Sot a n ciadortl de peció ára ciafé na röta dër bel inzinciorada da barbücia blancia ghela y foscia Soutt a ‘ng ceadōrt’l d’pecceŏ alla ceaffè na rŏuta der bell inzinzorada da barbuzza blancia ghēla e foscea DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); b) ara l’â vistí de na bela pel de rehl inzinciorada ella l’ā vistì d’na bella pell d’rechl inzinzorada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

eo Ⓔ onomat. 6 1848 èo (PiccolruazA, Scassada1848-1978:72)
gad. eo mar. eo Badia eo
interiez.
espressione di biasimo (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ puah, vergogna Ⓓ pfui, schäm dich ◇ a) Möt, ci dijeste dl Giubileo? / Che ne te dodes tö - eo! / Este propi n mot, / un de Spapa (? Spëscia?) dessot? Müt, ći dîjt’ del Giubilèo? / Che n’te dodes tö - èo! / Este propi un mot, / un de Spàpa d’sot? PiccolruazA, Scassada1848-1978:72 (Badia).

eo (gad., mar., Badia) ↦ eo.

erba Ⓔ HERBA (EWD 3, 164; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’Erb-a) 6 1763 erba ‘gramen, olus’ (Bartolomei1763-1976:79)
gad. erba mar. erba Badia erba grd. ierba fas. erba caz. erba bra. erba moe. erba fod. ierba col. erba amp. erba LD erba MdR erba
s.f. Ⓜ erbes
pianta di altezza generalmente limitata con fusto verde e mai legnoso (gad. B 1763; A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ erba Ⓓ Gras ◇ a) l menèa la feides d’ogni dì su per la Lastìes, sun Pèla de Mezdì e sun Pèla de Micel, olache la feides jìa sot l’erba. l mea la feides d’ogni di su per la Lesties, sun Pela de Meʒdì e sun Pela de Mičél, olà ke la feides ʒ̉ia sot l erba. BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.); b) Canch’ara vëgn ite ê la cerva jetada, mo é atira lovada sö a mangé fëia y erba frësca che Genofefa i sporjô Cang ch’ella vengn’ ite ē la cerfa jetada, mo è attira l’vada sou a mangiè fouia e erba fresca ch’Genofefa i sporjō DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia); c) se la vir en pesc tra de se, y se mangia l’erba bel chitamënter deboriada sela vi in pesc’ tra d’sè, e sè mangia l’erba bell chitament’r de buriada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia); d) Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
erbes piante erbacee odorose (rosmarino, gine- pro, salvia ecc.) usate per aromatizzare cibi e bevande (gad. V/P 1998, grd. F 2002, MdR) Ⓘ erbe aromatiche Ⓓ Kräuter ◇ a) degun pré che ne génere tra la gran cuantité de de beles flus e erbes odoroses inće datrai valch üna da tosser deguǹ prè che ne génere tra la graǹ qúantité de [de] belles flus e erbes odoróses inçhié datrai valq üna da tosser DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); b) Te verzon ie unides flaces flëures y ierbes tę vęrtsóŋ íe unídęs flátšęs flóuręs i iá̤rbęs RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.); c) y á somené fora, sciöch’ ara fajô datrai d’invern, val’ somenzares d’erbes salvaries, por aleté alerch i vicí e à som’nè fora, sceoucch’ ella fajō datrei d’ingvēr, val somenzares d’erbes selvares, pur allettè arlerc i viccei DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

erba (gad., mar., Badia, fas., caz., bra., moe., col., amp., LD, MdR) ↦ erba.

ercabuan (fas.) ↦ ergabuan.

ercia Ⓔ ARCA (EWD 3, 165) 6 1813 ercies pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. ercia mar. erćia grd. ercia fas. èrcia caz. èrcia bra. arcia LD ercia
s.f. Ⓜ erces
cassa di legno usata un tempo per riporvi cereali (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ arca Ⓓ Getreidetruhe ◇ a) Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. / Cula breies de biei gran pëc / Cunciovel bën i tëc. Per i paures de bona ercies, / Dant a l’ega de bona bercies. / Kula brejes de biei gran pëc / Kunciovel bën i tëc. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

ercia (gad., grd., LD) ↦ ercia.

erćia (mar.) ↦ ercia.

èrcia (fas., caz.) ↦ ercia.

erde Ⓔ ARDĔRE (invece di ARDĒRE) (EWD 7, 299) 6 1763 verde ‘ardeo’ (Bartolomei1763-1976:105)
gad. verde mar. verde Badia verde grd. verder fas. èrder caz. èrder bra. arder moe. arder fod. erde amp. arde LD erde
v.intr. Ⓜ erd, ardon, ardù
1 essere acceso, in fiamme (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ ardere Ⓓ brennen ◇ a) canche jìa a sear destacaa semper i termins, per castigh é vegnù pien de fech e ardea can chö schio a sear döstacaa semper i termins per castig ö vögnu piöŋ dö föch ö ardöô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); b) Canch’al odô spo che le füch vardô sö, y sintî cotan bun, ch’al fajô, damanâl la uma Cang ch’el udō spo ch’ ‘l fuc vardō sou, e sintī cutang bung, ch’el fajō, damanāle la uma DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia); c) Na sëira, canche l fova bele scur, ie jit dal ciamp a cësa n’oma diligënta cun si doi mutons. Eco sula mëisa n lumin che [ 383 ] vardova. na̤ sá̤ira̤, ka̤ŋ k’ l fǫ́a̤ bélę škur, íe ži’ da̤ l txa̤mp a̤ txá̤za̤ n’óma̤ dilidyę́nta̤ kuŋ si dói mutóŋs. ę́kǫ su la̤ máiza̤ ŋ lumiŋ kę va̤rdǫ́a̤. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 fig. detto di forti passioni, svilupparsi, divampare nell’animo o nel cuore, con specificazione della persona (gad.) Ⓘ ardere fig.Ⓓ brennen fig. ◇ a) L’odëi y rajoné cun ël, dijel cun edli, che vardô de ligrëza L’udei e rajonè cung el, disc’l coung oudli, ch’verdō d’ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:66 (Badia).

erde (fod., LD) ↦ erde.

èrder (fas., caz.) ↦ erde.

ere (mar.) ↦ uele.

eredità (fas., col., amp.) ↦ eredité.

eredité Ⓔ it. eredità 6 1832 ereditá (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
gad. eredité Badia eredité fas. eredità caz. eredité bra. redità fod. redité, eredité col. redità, eredità amp. eredità
s.f. Ⓜ eredités
complesso dei beni e dei rapporti giuridici appartenenti al defunto e oggetto della successione (gad., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ eredità Ⓓ Erbschaft ◇ a) E l più jon de chisc à dit a so père: Père! dame la pèrt de la eredità, che me toca E il pglu shon de chish a dit a so pére: Pére! dáme la pert della ereditá, che me tocca HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) Sce te fajaras vign’ota, che t’i ciares a chësta crusc, chi proponimënc, y tües operes jará d’acort col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se t’ faràs vign’ota, ch’t’ i ciares a chesta crusc’, chi proponimentg’, e tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà chesta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

eredité (gad., Badia, caz., fod.) ↦ eredité.

eremit (grd., fas., fod., LD) ↦ romita.

eremita (amp.) ↦ romita.

ergabuan Ⓔ ARCUS + *BIBANDŌ (da BIBERE) (EWD 3, 168) 6 1878 ergobando (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. ergobando Badia ergobando fas. ercabuan fod. arcaboán col. arcoboan amp. arcobeando LD ergabuan
s.m. Ⓜ ergabuans
fenomeno ottico dovuto alla rifrazione dei raggi del sole su gocce d’acqua sospese nell’aria (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; MT 1973; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arcobaleno Ⓓ Regenbogen ◇ a) Canch’al osservâ por la pröma ota la bela stëra dala doman, o s’anadô dopo che sorëdl ê florí le cil bel cöce, che lominâ inanter chi lëgns fosc fora, o odô l’ergobando Cang ch’el osservā pur la pruma ŏta la bella sterra dalla dumang, o s’ anadē dopo ch’sored’l ē florì ‘l ceìl bell coucce, che luminà inant’r chi lengn’s fosc’ fora, o udò l’ergobando DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

ergabuan (LD) ↦ ergabuan.

ergobando (gad., Badia) ↦ ergabuan.

erje Ⓔ *ĒRGERE (EWD 3, 175) 6 1879 verta f. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43)
gad. ërje mar. ërje Badia avërje grd. ërjer fas. erjer, averjer fod. ërje LD erje
v.tr. Ⓜ erj, erjon, ert
innalzare (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ergere, erigere Ⓓ aufrichten, aufstellen ◇ a) "Rengraziëia duncue" dij Genofefa, y al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic "Ringgrazii dunque" disc’ Genofefa, e el sè verc’ sou, alza chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ ert, erc, erta, ertes
innalzato (gad.) Ⓘ erto, eretto Ⓓ aufgerichtet, aufgestellt ◇ a) Ël ne n’ê prësc lëgn y prezipize, ola ch’ara ne ne s’ess lascé jö a fá oraziun, y d’invern, canch’ara ne podô fora, le fajôra val’ ora dan la picera crusc, ch’ê ërta sö tla grota te na pera, che sporjô infora El nen ē presc’ lengn’ e prezipizio, ullac ch’ella nene s’ess’ lascè jou a fa oraziung, e dingver, cang ch’ella nè pudò fora, ‘l fajōla val ora dang la piccera crusc’, ch’ē verta sou t’ la grotta tena pěra, ch’sporjō ing fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia).

erje (LD) ↦ erje.

ërje (gad., mar., fod.) ↦ erje.

erjer (fas.) ↦ erje.

ërjer (grd.) ↦ erje.

erma Ⓔ ARMA (Lardschneider 1933:97; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/’bIB-e-) 6 1710 ermes pl. (Proclama1710-1991:167)
gad. erma mar. erma Badia erma grd. erma fas. èrma bra. arma fod. erma col. arma amp. arma LD erma
s.f. Ⓜ ermes
tutto ciò che serve all’uomo quale strumento di offesa o di difesa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arma Ⓓ Waffe ◇ a) Ma per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l’arma e i ge à dit, che el se tegne. Ma per grazia i amisch del giandarmo i gö a tout l’armô ö i gö a dit, chö öl sö tegniö. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) Ra calunia, ra maldicenza / ‘L é res armes de ra vostres / Serà ben chera insolenzes / Che de fei zenza, no podé! Ra calunnia, ra maldicenza / Le res’ armes, dera vὸstres / Serà, ben chera insolenzes / Che de fei senza, no podè! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.); c) intan rovâl da vigni pert trupes nöies de ritri alerch verso le ciastel, che döt ingherdenî dal strepito dles ermes Intang r’vale da vigne pert truppes nouies de rittri arlerc verso ‘l ciastell, che dutt ingherdenii dal strepito d’les ermes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

erma (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ erma.

èrma (fas.) ↦ erma.

eroe Ⓔ it. eroe 6 1845 eroi pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:9)
gad. eroe Badia eroe grd. eroe fas. eroe bra. eroe
s.m. Ⓜ eroi
chi sa lottare con eccezionale coraggio e generosità (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002, fas.) Ⓘ eroe Ⓓ Held ◇ a) Su la speranza che ogneun sie a dormir, / Con coragio i à continuà a jir / I nesc eroi con Recin / Fin che i é rué via Salin. Su la speranza ke ognùn sia a dormìr, / Kon koraǧio i ha kontinuà a žir / I neš eroi kon Rečing / Fin ke i è ruè via Salìng. BrunelG, MusciatSalin1845:9 (bra.); b) les perles intreciades portâ l’iscriziun: Al eroe Sigfrid la fedela consorte Genofefa les perles int’rceades portà l’iscriziung: Al eroe Sigfrid la fedele consorte Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

eroe (gad., Badia, grd., fas., bra.) ↦ eroe.

eror Ⓔ it. errore 6 1873 erore pl. (Anonim, Monumento1873:4)
fas. eror fod. eror amp. eror LD eror
s.m. Ⓜ erors
allontanamento dal vero, dal giusto, dalla norma e simili (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, [ 384 ] fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ errore Ⓓ Fehler ◇ a) Sti sbalie e sta mancanzes, / Come anche i erore, / No voi ai rapresentantes / Partì egualmente fra lore. Sti sbaglie e sta mancanzes, / Come anche i errore, / No voi ai Rappresentantes / Parti egualmente fra lore. Anonim, Monumento1873:4 (amp.) ☝ fal.

eror (fas., fod., amp., LD) ↦ eror.

erpa Ⓔ it. arpa ‹ HARPA ‹ germ. * harppȏ (EWD 3, 172) 6 1878 arpa (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89)
gad. erpa mar. erpa Badia erpa grd. erpa fas. èrpa fod. erpa LD erpa
s.f. Ⓜ erpes
grande strumento a corde, di forma triangolare, che si suona pizzicando con le dita (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arpa Ⓓ Harfe ◇ a) Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col’erpa y ciantamënc solens y de bona vëia Pur chesc’ ung à fatt ‘ng grang convito, cung allegries d’musiga coll arpa e ciantamentg’ solenni e d’bonavouia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); b) L’erpa oressi incö de Davide L’arpa oréssi incö de Davide PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

erpa (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ erpa.

èrpa (fas.) ↦ erpa.

ers Ⓔ ARSUM, p.p. di ARDĒRE (Elwert 1943:30) 6 1862 arsa f. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472)
fas. èrs bra. ars moe. ars fod. ers col. ars amp. arso LD ers
agg. Ⓜ ersc, ersa, erses
che è privo di umidità, secco (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arido Ⓓ trocken ◇ a) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

ers (fod., LD) ↦ ers.

èrs (fas.) ↦ ers.

ert1 Ⓔ *ĒRCTUS (invece di ĒRECTUS) (EWD 3, 175) 6 1763 art ‘declivis, acclivis’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. ërt mar. ërt Badia ërt grd. ërt fas. ert fod. ërt col. ert amp. erto LD ert
agg. Ⓜ erc, erta, ertes
che ha una forte pendenza (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ erto, ripido Ⓓ steil ◇ a) Mo la de vëgn cun angosces nöies: al ê na doman scöra döt en ciarü, le post ërt, imbosché orido Mo la dè vengn’ cung angoscies nouies: el ē na dumang scura dutt in ciarù, ‘l post ert, imboschè orrido DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) a te pice debl y miserabl mëssel ester le iade por chësc desert d’orur, por n bosch spës folé, por röes ërtes, y frignuns de crëps a tè picce debl e miſerabil mess’ ‘l est’r ‘l iade pur chesc’ deſert d’orror, pur ‘ng bosc spess follè, pur rūūs ertes, e frignungs d’crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia).

ert (fas., col., LD) ↦ ert1.

ert2 Ⓔ ARS (EWD 3, 173) 6 1860 ert f. (BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368)
gad. ert mar. ert grd. ert fas. èrt bra. art, arte moe. art fod. ert amp. arte LD ert
s.f. Ⓜ ertes
attività umana regolata da accorgimenti tecnici e fondata sullo studio e sull’esperienza (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. Q/K/F 1982; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arte Ⓓ Kunst ◇ a) Ve l diré chiar - a mi me par / Che cò i vel duc - far i vedli muc / Se arà po danz - vedla mutans / Le fasc sia èrt - e les fèsc ngert. Vel dirè chiar - a mi me par / Che co i vel dutg - fé i vedli mutg / Se arà po dans - vedla mutans / Le fas si ert - e les fes ngert. BrunelG, OccasioneNozza1860*-2013:368 (bra.).

ert (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ ert2.

ert3 Ⓔ mhd. hart(e) / hert(e) ‹ ahd. herti (EWD 3, 174) 6 1821 ert (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:55)
gad. ert mar. ert Badia ert grd. ert bra. ert amp. erto LD ert
avv.
in maniera difficoltosa (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, bra. R 1914/99, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ faticosamente, con fatica Ⓓ schwer
agg. Ⓜ erc, erta, ertes
che non è comodo, che procura disagio, disturbo (grd.) Ⓘ scomodo Ⓓ unbequem ◇ a) Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur, / Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. Rië y drèt èrt sarà tel prim ‘l scumenĉamënt d’ugni lour, / Ma te puech tëmp të purterà’l graŋ vadagn y böll unour. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.) ☝ sfadious
speté ert (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002) Ⓘ aspettare ansiosamente Ⓓ ungeduldig auf etwas warten ◇ a) Ve spitan bën ert, sci sci. / Y cun vera mpazienza, / No me nëus - dut Urtijëi! Ve spitan bën ert, shi shi. / I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:55 (grd.); b) la popolaziun ê zënza numer afolada, ch’aspetâ ert da podëi odëi gnon la contëssa la popolaziung ē zenza numero affolada, ch’aspettā ert da pudei udei gnang la contessa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

ert (gad., mar., Badia, grd., bra., LD) ↦ ert3.

èrt (fas.) ↦ ert2.

ërt (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ ert1.

erto (amp.) ↦ ert1.

erto (amp.) ↦ ert3.

ertsëura (grd.) ↦ ertsoura.

ertsora (mar.) ↦ ertsoura.

ertsoura Ⓔ comp. di ert ‘che non è comodo, che procura disagio, disturbo’ + soura (EWD 3, 174) 6 1821 ert sëura (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59)
gad. ertsura mar. ertsora Badia ertsura grd. ertsëura
vegnì ertsoura (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933) Ⓘ riuscire difficile Ⓓ schwerfallen ◇ a) Me vën ertsëura a ve l dì, / Ma dirëis bën de sci. Me vën ert sëura a vel di, / Ma dirëise bën de shi. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) O forsc? te vëgnel ertsura ad acopé to cian? O forsi? te vegnel ersura ad accopè to ciang? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); c) Ah! n lüch, olach’ an á fat bunté, vëgnel dagnora ertsura ad arbandoné, sides tan burt ch’al ois Ah! ‘ng luc, ullacch’ ang à fatt buntè, vegnel dagnara ērsura ad arbandonè, sii tang burt chel oie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

ertsura (gad., Badia) ↦ ertsoura.

esagerà (col., amp.) ↦ esageré.

esageré Ⓔ it. esagerare 6 1873 esagerá p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:4)
gad. esageré mar. esageré Badia esageré grd. esageré fas. ejagerèr moe. ejagerar fod. esageré, ejageré col. esagerà amp. esagerà LD esageré
v.intr. Ⓜ esagereia
superare il limite, eccedere in qualcosa (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, [ 385 ] fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ esagerare Ⓓ übertreiben
p.p. come agg. Ⓜ esagerés, esagereda, esageredes
superiore al vero o al giusto, sproporzionato, eccessivo (grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ esagerato Ⓓ übertrieben ◇ a) Chesto ‘l ea un conto / Che i doea esaminà; / Non é virgola ne punto / Che no see esagerà. Chesto l’eva un conto / Che i dovea esaminá; / No n’é virgola né punto / Che no see esagerá. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

esageré (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ esageré.

eśame (amp.) ↦ ejam.

esaminà (col.) ↦ ejaminé.

eśaminà (amp.) ↦ ejaminé.

esaminar (bra., moe.) ↦ ejaminé.

esclamazion Ⓔ it. esclamzione 6 1878 sclamaziungs pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99)
gad. esclamaziun, sclamaziun † Badia esclamaziun grd. estlamazion fas. esclamazion fod. esclamazion LD esclamazion
s.f. Ⓜ esclamazions
espressione o parola pronunciata in segno di allegria, ammirazione, sdegno e simili (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esclamazione Ⓓ Ausruf ◇ a) tra chësta rebeliun de ligrëza y compasciun, de morvëia y coriosité, se renovâ y multiplicâ les esclamaziuns y domandes de condolënza y contentëza tra chesta r’belliung d’ligrezza e compassiung, d’morvouia e curioſitè, s’ renovā e moltiplicā les sclamaziungs e dimandes d’condolenza e contentezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia).

esclamazion (fas., fod., LD) ↦ esclamazion.

esclamaziun (gad., Badia) ↦ esclamazion.

eseguí (gad., Badia) ↦ eseguì.

eseguì Ⓔ it. eseguire 6 1878 eseguì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109)
gad. eseguí Badia eseguí fod. eseguì LD eseguì
v.tr. Ⓜ eseguesc
mettere in atto, realizzare (gad. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ eseguire Ⓓ ausführen ◇ a) Do le iade tla vera m’ál Ël provedü de chësta onorevola y amabla incombënza, ch’i ne me lasciará mai jí de man: déme duncue lizënza de l’eseguí. Daō ‘l iade t’ la verra m’àle El provvedū d’chesta onorevole e amabil incombenza, ch’i nè m’lascearà mai ji d’mang: demme dunque lizenza d’l’ eseguì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

eseguì (fod., LD) ↦ eseguì.

esen (fod.) ↦ asen.

èsen (fas.) ↦ asen.

eśenpio (amp.) ↦ ejempl.

eśenplar (amp.) ↦ ejemplar.

eśercizio (amp.) ↦ ejerzize.

eserzito Ⓔ it. esercito (cfr. EWD 3, 158) 6 1878 eserziti pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8)
Badia ejerzito
s.m. Ⓜ ejerziti
il complesso delle forze armate di uno stato (Badia P/P 1966) Ⓘ esercito Ⓓ Heer
eserziti complesso delle schiere angeliche (espressione biblica) (Badia) Ⓘ eserciti celesti Ⓓ himmlische Heerscharen ◇ a) porcí ch’Ël é Idî di eserziti, y la forza di virtuusc purcicch’ El è Iddì degli eserziti, e la forza di virtuosi DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia).

eserzize (gad., grd., LD) ↦ ejerzize.

eserzizio (fod.) ↦ ejerzize.

esistenza Ⓔ it. esistenza 6 1878 esistenza (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69)
gad. esistënza Badia esistënza grd. ejistënza fas. esistenza fod. esistenza amp. esistenza LD esistenza
s.f. Ⓜ esistenzes
stato di realtà, di evidenza, di presenza di qualcuno o qualcosa (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esistenza Ⓓ Dasein, Vorhandensein ◇ a) Ah! sce i se podess ciamó na ota abracé denanche morí; sce savesses mia esistënza, esses pö le medem dejider de me Ah! s’ i s’ pudess’ ciamò naota abbraccè denanche morì; s’savesses mia esistenza, esses pou ‘l medemmo desiderio d’mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

esistenza (fas., fod., amp., LD) ↦ esistenza.

esistënza (gad., Badia) ↦ esistenza.

eśordio (amp.) ↦ ejordio.

esorté (gad.) ↦ ejorté.

esortè (Badia) ↦ ejorté.

eśoudì (amp.) ↦ ejaudì.

espa (mar., amp.) ↦ vespa.

esperienza Ⓔ it. esperienza 6 1873 R-esperiènza (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22)
gad. esperiënza, speriënza † mar. esperionza Badia esperiënza grd. esperienza fas. esperienza fod. esperienza amp. esperienza LD esperienza
s.f. Ⓜ esperienzes
conoscenza diretta di qualcosa, acquisita nel tempo per mezzo dell’osservazione e della pratica (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ esperienza Ⓓ Erfahrung ◇ a) Ma con zerte ‘l é da ride / R’esperienza pì ra no val / E vosoutre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal. Ma con zèrte le da ride / Resperiènza pi ra no val / E vos’ autre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.); b) scemia ch’i sá dessigü dal’esperiënza, ch’al vëgn consolaziun söl’ afliziun, stënti impó dagnora a le crëie semia ch’i sa d’sigù dall’ esperienza, ch’el vengn’ consolaziung soull’ affliziung, stenti impò dagnara al creie DeclaraJM, SantaGenofefa1878:54 (Badia); c) ince col püch pón mené na bona vita, chësta esperiënza ái fat tl desert. incie col puc pong m’nè na bona vita, chesta sperienza ai fatt t’ l deſert. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

esperienza (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ esperienza.

esperiënza (gad., Badia) ↦ esperienza.

esperionza (mar.) ↦ esperienza.

esse (amp.) ↦ ester.

esser (fas., caz., bra., moe., col.) ↦ ester.

esser † (fod.) ↦ ester.

ester Ⓔ *ESSERE ‹ ESSE (EWD 3, 177) 6 1631 esser (chiastiei) (Proclama1631-1991:157)
gad. ester mar. ester Calfosch ester, vester † Badia ester grd. vester fas. esser caz. esser bra. esser moe. esser fod. ester, esser † col. ester, esser amp. esse LD ester MdR ester
v.intr. Ⓜ é, son, sté
1 esprime essenza o esistenza in sé (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ essere, esistere Ⓓ sein, existieren ◇ a) Mo impó, continuëiera dlun’ pitan, sëise, o mi bun Signur, ince por me. Mo impò, continueiela dlung pittang, seiſe, o mi bung Signur, incie pur mè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Ba[ 386 ] dia); b) Cara mia creatöra, i t’á bele insigné, ch’al é por nos n bun Pere en Cil Cara mia creatura, i t’ à belle insignè, ch’el è pur nos ‘ng bung Pere in Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
2 esistere in un luogo e tempo determinati (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ esserci Ⓓ geben, existieren ◇ a) N di chësta vedla dumanda l dutëur: Cie gauja iel, che me toma ora duc i dënz? Ung dì kæesta vödla domanda l’dutœur: Tgiœ gauscha j’œl, kœ me toma ora dutg i dænts? PlonerM, Erzählung3GRD1807:46 (grd.); b) Ai cotanć de le mëis sunse incö? Incö sunse ai ot. Ai cotantg de le mëis suns’ incoeu? Incoeu suns’ ai ott. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); c) Mo intant, olà él n stato, che n’abe plü o manco mëmbri dezipà? Mó intant, olà él ‘ǹ stato, che n’abbe plü o manco membri decipà? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:264 (MdR); d) Na outa l eva n pere, che l ava doi tosac Na òuta l’eva ‘n père, che l’ava doi tozacc DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); e) y se mët tl ce cosses che ne n’é y se mët tel ćé côsses che ne n’é PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); f) Saon ben, che a duto Anpezo / Se ‘l pioan no fosse stà, / Ra i śirae mal da un pezo, / Beśen dì ra verità. Savon ben, che a duto Ampezzo / Se ‘l Piovan no fosse stà, / Ra i zirave mal da un pezzo, / Besen dì ra verità. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); g) Chest no die / Che te Fascia no sie / Poies e strace de massa / Perché chest fossa bujìe. Chest no die / Che te Fassa no sie / poglies e strace de massa / Perché chest fossa busie. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.); h) A Lienz no n é palazi ne gran signori A Lienz non è palázzi nè gran signori AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) de te tiers êl inlaota assá fora por i todësc d’te tirz ēlle illaota aſsà fora pur i todesc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:89 (Badia); j) L mënder lumin ne verd no da se nstës; donca muessel nce vester un che à mpià l surëdl l ma̤ndę́r lumíŋ nę vęrd no da̤ sę ŋšta̤s; dóŋka̤ múesę-l ntxę véštę́r uŋ k’ a mpiá l surá̤dl RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
3 avere come caratteristica o qualità (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) T’es furbo, t’es fauzon / t’es plen de bufonerie Tes furbo, tes fauzong / tes pleng de bufonerie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Ciala pur da ca inaò d’ester bon / de n’ester ruo o poltron Chiala pur da cha ináo d’ester bon / d’ń esser ruo o poltrong PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); c) un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert la di; l auter fova valënt, y laurova gën. ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd la dì; l’auter fova valent, y laurova gieng. PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); d) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); e) Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. / Vo sëis mo jëunn y sann, / Per nëus fossel n dann. / Sarëis bën mo zacan / Mpo giut assé pluan. Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. / Vo sëis mo ſhëun i sann, / Per nëus fossel n dann. / Sarëis bën mo zakan / Mpo giut assè pluan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); f) Pere iö á fat picé en cil, y dan te. Iö ne sun pa plü dëgn d’ester nominé to fi Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. Jö ne sung pa plö daign d’ester nominé to fi HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); g) B. Oh, canche iö sun pa tant vedl che vos, berba Tone, capiarai pa bëin inć’ iö deplü. B. O, quaǹche jeu suǹ pa tant vedl che vos, bärba Tonne, capirai pa bëiǹ inçh’ jeu de plü. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); h) Ma son pien de umanità, / e in me stesso éi fato ‘l pian / de dì sol ra verità Ma son pién de umanità, / e in me steso ei fato ‘l piàn / de di sol ra verità DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); i) A no saer Sepon / Ne scriver ne lejer per fascian / Ben che l sapie per talian / Cogn esser ampò n gran zucon. A no saer Sepon / Ne scriver ne leser per Fassang / Ben ch’el sapie per Talian / Con esser ampò un gran zucon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); j) A ester prosc os sighitede / y de jí bëgn ne dubitede A ester prosc os seghitede / y d’jí bëgn ne dubitede DeclaraJM, TFrenes1857-1988:9 (Badia); k) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ ustaria, ulache fova de autri uemes. Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Signour t’ustaria, ulà che fòa d’autri uemes. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); l) L temp é stat semper a favor: Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. L temp è stat semper a favor: Ne’ piova ne’ zol no m’ha molestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Che nosoutre ca in Anpezo / Sone gnauche, beśen dì, / Se son stade boi trenta ane / Chesto gato de sofrì. Che nos’ outre ca in Ampezzo / Sone gnauche besèn di / Se sostade boi trentanne / Chesto gatto de soffri. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); n) El Re, che fin alora l’era stat trascurà e pegher […], l’é deventà un severiscimo persecutor contro ogneun El Re, che fin allora l’era stat trascurà e pègher […], l’è deventà un severissimo persecutor contro ognun SommavillaA, DecameronIXMOE1875:640 (moe.); o) Sc’ Idî ne foss plü misericordius co i uomini, fossera cun döt finida. s’ Iddì nè fossa plou misericordioso, che li uomini, foss’la cung dutt finida. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia); p) Sce minun d’ester zënza colpa, nes ingianunse Se minung d’est’r zenza colpa, nés ingiannungſe DeclaraJM, SantaGenofefa1878:120 (Badia); q) Chisc muessa bën vester de drë gran seniëures, y i autri, che se plea tan bas dant ëi, ie segur plu stlec". kiš múesa̤ ba̤ŋ véštę̆r dę dra̤ graŋ sęnyóuręs, i i áutri, kę sę pléa̤ tam bas dant ái, íe sęgúr plu štletx". RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
4 avere una certa identità o natura (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Porcí che plom ne n’é or. Portgicché plom nö n’é oro. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); b) L clama un dei servidous, e damana, ci che chëst é. El clama un dei servidous, e damana, tgi che cast é. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Che dess pa ester so spojo? / Ël é n mercadant da chilò. Ché dess pa estr sò spoŝo? / Ël é ‘ǹ märcadant da quilò. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); d) Da un pormai, come che son, / a chi sciore ancuoi i ra cazo Da un pormài, come che son, / a chi sciore ancuói i ra caz̄o DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); e) un baujon non son mai stà / te sas ben che son sinziero un baugion non son mai sta / te sas ben che son sinziero DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); f) i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); g) Da saé, che iό son Beta / E dì el falso no son bon. Da saè, che io son Bétta / E dì el falso no son bon. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.); h) Chësta picia möta sará n de val’ demorvëia. Chesta piccea mutta sarà ‘ng dè val de morvouia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); i) Oh, uomini! os messëis veramënter ester creatöres corioses y bisares os! O, uomini! os m’sseis verament’r est’r creatures curioſes e biſarres os! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia); j) iö sará so compagn a mësa iou sarà so compangn’ a meſa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
5 sentirsi, trovarsi in uno stato psichico o fisico (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fas. Mz 1976, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Sce t’os gní n bun patrun / Sce sideste dagnora bel valënt [ 387 ] Schë t’oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); b) Cun l’imparé la dotrina amënt / ne sunsi nia ma dër contënt. Coll’ imparë la dottrina a mänt / Né sunse nia ma där contänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); c) Ma fè n past e ester de bona voia l eva debujen Ma fé ‘ng past e ester de bonna voja l’eva de buséng HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); d) Iö minasse d’ester fortuné iö, sce iö intenesse tant che vos. Jeu minasse d’estr fortuné jeu, ŝe jeu intenésse tant che vos. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); e) Pare, ió éi ofendù Dio e anche vos, no son pì degno, che me ciamade vosc fiol Pare, iò hei offendù Dio e anche vos, no son pi degno, che me ciamade vos fiol ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Al é pro nos sëgn te Badia, / Y d’ester brau nen sál pa nia Al ë pro nòs saing të Badia, / E d’ëstër brau n’ën sal pania PescostaC, SonëtCoratBadia1852:3 (Badia); g) N om plen de debic, che fova trement malé […] Uŋ om pleŋ de debitŝ, che fova tremend amalé […] PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.); h) E massima la puora jent, che ven su per limojina sarave ben contenta de podè tornà sot a l’Austria E massima la puora jent, che ven su per limosena sarave ben contenta de podè tornà sott all’ Austria AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); i) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià Io sòn anche assei contento / Se te tornes a raglià Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.); j) Nos, che sun vis, ne sarun de crëda Nos, ch’sungvis, n’sarung de creda DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); k) y al me paress d’ester felize, sc’ i ess n bun liber e el mè paress’ d’est’r felize, s’ i ess’ ‘ng bung liber DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); l) I sun amarada, mi fi, y möri zënzater, dijera portina. I sung amarada, mi fì, e moure zenz’ at’r, disc’la pŏrtina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia)
6 trovarsi in un certo luogo (gad., grd., fas., fod., MdR) Ⓘ essere Ⓓ sich befinden, sein ◇ a) ma no me ngiane / t’ este sté nte n auter luoch? ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Olá é pa chi, che t’á acüsé? Olà é pa chi, che t’ ha accusé? HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (Badia); c) olà éi pa, chi che te à acusà? ollá ei pó, chi che te a accusá? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Fëmena! ulà éli, chi che te cusáva? Famena! úla ési, chi che te cusava? HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) Canch’ëi fô pro la ćiasa, olà che la morosa dova ester, mëti sö la litra Quanch’ ëi fô prò la çhiasa, olà che la morosa dova estr, mëtti seu la littra DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); f) N prou ch’ais na te usc / Olá n él? Sun ma susc. En Pro ch’ai na te us / Ollà n’ëllë? Sung ma sus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); g) Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); h) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande. In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) Ara messâ ester daimpró da so paisc Ella m’ssā est’r daimprò da so paīsc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia); j) "O cotan bun ch’al é le fi d’Idî; y sëgn sarál bëgn en Cil?" "O cutang bung ch’el è ‘l Fì d’Iddì; e ſengn’ sarāle bengn’ in Ceìl?" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia); k) Franz ie cors via pra de ëila y à dit: "tlo sonse! cie ulëis’ a da me?" frants íe kors vía̤ pra̤ d’áila̤ i a dit: "tlo soŋ-zę! tx’ uláis-a̤ da̤ mę?" RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
7 trovarsi in una certa situazione o condizione (gad., fas., fod., amp.) Ⓘ essere Ⓓ sich befinden, sein ◇ a) e l é resté Gejù sol, e la fëmena, che steva ntamez e l’é resté Gesù soul, e la famena, che steva ‘nta mezz HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); b) cuanta servitù a ciasa de me pare à pan che ghin vanza e ió son ca che moro da ra fame! quanta servitù a ciasa de me pare ha pan che ghen vanza e iò son ca che moro dara fame! ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); c) Parché paura aea ogneun / Che en pe sie amò valgugn Parkè paùra aéa ognùn / Ke n pie sie amò valgùn BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); d) deache le Signur l’á lasciada sozede, ch’i sides sarada ia, mëss ester chësc mia fortüna dea ch’l Signur l’ha lasceada suzzede, ch’i sii serrada ìa, mess’ estr’ chesc’ mia fortuna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:15 (Badia); e) en chël momënt, che te liaras chësc sföi, sará mi corp bele n bun pez imobil y frëit sot tera ing chel moment, che t’ lieràs chesc’ sfŏi, sarà mi corp belle ‘ng bung pezz immobile e freit soutt terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); f) Sëgn sunse chiló pro marëna da noza Ŝagn sungse chilo pro maranna da nozza PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia)
8 accadere, avvenire, aver luogo (gad., amp.) Ⓘ essere, succedere Ⓓ sein, geschehen ◇ a) Sti eletore, ci élo stà, / val a dir, chiste sturloi, / che i à scelto a me guarnà Sti eletore, ci elo sta, / val a dir, chiste sturlói, / che i a scèlto a me guarnà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) E par fei pì presto / Come anche r’é stada; / Parché a segnà el resto / Aea aiutà r’aga. E par fei pí presto / Come anche r’ é stada; / Parché a segná el resto / Avea ajutá r’ aga. Anonim, Monumento1873:3 (amp.); c) Nüsc bugn Vedli te cortina / Incö me pél, ch’alzes le ce: / "Ci mai él, ch’al lomina / Te San Ciascian n te bel sandé?" Nousc’ bongn’ Vedli te cortina / Ingcou m’pele, ch’alze ‘l ciè: / "Ci mai elle, ch’el lumina / T’ Sang Ciassiang ‘n te bell Sandè?" DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); d) Y ala fin di fins, ci fossel pa ince, sce rovasson te n mal E alla fing di fings, ci foss’l pa incie, se r’vaſsung teng mal DeclaraJM, SantaGenofefa1878:30 (Badia)
9 trovarsi in un dato rapporto, di appartenenza, favore, contrasto e simili (gad., fod.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) ma chëst te dighe purampò: / fi de pere t’es ence ti. ma chas te dige pur ampo. / fi de pere tes enchie ti PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Fi! ti t’es dagnëra pro mi; e dut l mio é to. Fí! ti t’ es dagnara pro mí; e dut ‘l mio é tó. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); c) Por chësc ói iö porvé d’ester n bun lëgn, y fá de bones operes, tantes mai ch’i pó; por ne n’ester a per di spinac, che o ne n’á früt, o n á de stlec. Pur chesc’ oi iou purvè d’estr’ ‘ng bung lengn’, e fa bones operes, tantes mai ch’i pō; pur nen est’r a per, d’i spinac’, che o nen à frutt, o n’à de stlettg’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); d) Le Signur s’un dará pö ’ci os öna, cherdëis d’i ester manco a cör de na cerva? ‘L Signur s’ ung darà pou ci os una, c’rdeis d’i est’r manco a cour dena cerfa? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:55 (Badia)
10 provenire (fas.) Ⓘ essere Ⓓ stammen ◇ a) Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi dotrei leuzic i é ju de Aghé. I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. Chi Zeolitg i è da do le palle. Chi dò trei Leuzitg i è schù de Agai. I Bassaltg i on troe te Durong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom e cognom, e da olà che siede e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
11 supplisce talora verbi d’azione (fod., amp.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Sarà stat le set vace un fregol grasse de l’Austria, ma delongo dapò l é capità le set magre a se le divorà. Sarà stat le sett vaĉĉe un fregol grasse dell’Austria, [ 388 ] ma de longo dapò l’è capità le sett magre a sele divorà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); b) ‘L ea stà el segretario / Che sul Raccoglitore, / ‘L aea credù nezessario / De dì ben de colore. L’eva stá el Secretario / Che sul Raccoglitore, / L’avea credù necessario / De dí ben de colore. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
12 usato impersonalmente, per indicare una situazione di fatto (fod.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Ma no n é cojì / e se vedarà n di Ma no ne è cosi / e se vedera un Dì PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Già l é mo cotán de agn, che sierve, e no n’è mei falé a chël, che me comaneiva Dgia l’e mo cotan de agn, che sierve, e no n’hé mei fallé a cal, che me comaneiva HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) L é ben vei, respon l auter L’é beŋ vei, respogn l’auter PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); d) Diaol! La é ciara. Diaolo! La è ĉiara. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.)
13 essere costituito, aver fondamento in qualche cosa (fod.) Ⓘ essere, consistere Ⓓ bestehen ◇ a) la sola grazia, che l volëssa damané al Signour, fossa de i’ slongé chësta vita, fin che l podëssa paié i debic. la sola grazia, ch’el volassa damané al Signour, fossa de i slungié quësta vita, fiŋ ch’el podessa paye i debitŝ. PlonerM, Erzählung5FOD1856:27 (fod.)
verbo ausiliare Ⓜ é, son, sté
1 ausiliare per la formazione dei tempi composti (gad., grd., fod., amp.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Po l ai damandà: - / Dì ma tu, ulà ies’a stà? Po l ai damandà: - / Dima tu, ulà iesa sta? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Jöpl de Tofe, tö es sté pros, y dër valënt Schöpl de Toffe, tö ës stë pross, ë dart valänt PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Ciara tan d’agn ne te sunse sté dejobediënt, y mai ne m’aste dé n asó Tgiára, taign d’agn ne te sunsi sté deshobediant, e mai ne m’hàste de n’asó HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:141 (Badia); d) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif Pergiéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); f) Co seon śude a votà, / Par ra scelta ch’aon fato / De duto ome che sà / E veramente de Stato. Co séon zude a votá, / Par a scelta ch’aón fatto / De duto ome che sá / E veramente de Stato. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
2 ausiliare per la formazione del passivo di stato (gad.) Ⓘ essere Ⓓ sein ◇ a) Berba Tita Cazöla mëss ester sté n natural, ch’amâ la boanda dl Lont Berba Tita Cazzoula mess est’r ste ǹg naturàl, ch’amà la boanda dl Lond DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:267 (Badia)
3 ausiliare per la formazione del passivo d’azione (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ essere Ⓓ werden ◇ a) davia che ie v’é ufendù vo, o mi bon Die, che sëis l mi bon pere, l mi bon seniëur, l majer bën de duc i bëns, che sëis dëni de vester amà sëura duta la cosses davia che je ve uffendu vò, o mi bon Diè, che sèis ‘l mi bon perè, ‘l mi bon segnour ‘l mascher beng de dut i bengs, che seis dang’n de vöster ama saura dutta la cosses RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) Pere iö á fat picé en cil, y dan te. Iö ne sun pa plü dëgn d’ester nominé to fi Père iö ha fát pitgiö in tschil, e dang té. Jö ne sung pa plö daign d’ester nominé to fi HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (Badia); c) Pere! ie é fat picià dant al ciel y dant a te; ie ne son dëni de vester tlamà ti fi. Pére! je é fat pitgiá dant al tschiel y dant a te; je ne song deing de éster tlamà ti fi. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); d) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); e) un se lamentava pro chëst vedl de ćeze ingiüria ch’i ê stada fata da chël müt uǹ se lamentava prò quest vedl de çheze ingiüria ch’i ê stada fatta da quël mütt DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); f) Chi che n’ó mai ester ingianà / Mostra ch’ëi ama i pićià. Chi che n’ó mai estr ingiannà / Mostra ch’ëi ama i piçhià. DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); g) O jide magari t’ Al Plan de Marou / che sarëis sorvis sciöche fosses n prou. O jide magari t’ Al Plan de Marô / che sarês servis sciöco fosses un prô. PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia); h) Son stat azetà per dut con bele maniere Son stat azzettà per dut con belle maniere AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); i) ‘L é śù in scena, ‘l é stà fato / Can contento universal. Le zù in scena, le sta fatto / Can contento universal. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:18 (amp.); j) ge é stat dit da valgugn che chesto sarae perder la fadìa per nia ge è stat dit da valgugn che chest zaroe perder la fadìa per nìa SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); k) Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn Tel reto̮rné da illò, ruåda a Cipri ẹlla stada maltrattada villanamẹnter da cattivi o̲mẹni PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); l) La bona möta, che te fajará avëi chësta cherta, mirita ester premiada La bona muta, che t’ farà avei chesta cherta, merita est’r premiada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:23 (Badia); m) vignun che m’alda y deura sará vijité da me vignung ch’m’alda e deura, sarà visitè da mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia) ☝ vegnì
4 ausiliare per la coniugazione del riflessivo (gad., fod.) Ⓘ essere Ⓓ haben ◇ a) Y al á tut ca, y s’un é gnü da so pere. E al ha tut ca, e s’ n é gnü da so père. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) y canche al s’é senté jö al scomenciâ da l’istruí e chan ch’al s’ é senté schö al scomentscháva da l’instruì HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); c) La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, desperada de no se podei vendichè, per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); d) Sön chësc s’êra indormedida Genofefa. Soung chesc’ s’ ēla indormedida Genofefa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia) ☝ avei
ester fora de (fas.) Ⓘ provenire da Ⓓ stammen aus ◇ a) chele bale de calcedon le é fora de Contrin. chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.) ◆ ester per (gad., grd.) Ⓘ stare per Ⓓ im Begriff sein zu ◇ a) V’adore te chësta dodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere V’adore in chasta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sulla crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) canch’ël fova per rué a cësa, si pere l vëija unian dalonc cang ch’el foa per ruè a ciäsa, si père ‘l veisa uniang da loncc SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); c) Ciaréi ala löna en cil, coch’ara proa de s’ascogne do i pëc, por ne messëi ciaré pro al delit, che sëis por comëte ciarei alla luna in ceìl, cocch’ ella prova d’s’ ascogne dō i pēcc’, pur nè m’sei ciarè pro al delitto, che seis pur commette DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia); d) chësc lat, ch’i sun por bëre, é zënzater n osc benefize chesc’ latt, ch’i sung pur beire, è zenz’ at’r ‘ng osc’ benefizio DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia). [ 389 ] ester (gad., mar., Calfosch, Badia, fod., col., LD, MdR) ↦ ester.

esterné Ⓔ it. esternare 6 1878 s’esterneia 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105)
Badia esterné
v.tr. Ⓜ esterneia
manifestare qualcosa che si ha nell’animo (Badia) Ⓘ esternare Ⓓ äußern
s’ esterné (Badia) Ⓘ esternarsi Ⓓ sich äußern ◇ a) A chësc Sigfrid s’esternëia: Iö ne savô nia d’osta compasciun verso mia Genofefa y nosc fi, y ince zënza le savëi ái fat, chël ch’i á fat A chesc’ Sigfrid s’esterneia: Iou nè savō nia d’osta compassiung verso mia Genofefa e nosc’ fì, e incie zenza ‘l savei ai fatt, chel i à fatt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:105 (Badia).

esterné (Badia) ↦ esterné.

estlamazion (grd.) ↦ esclamazion.

estro Ⓔ it. estro ‹ OESTRUS ‹ οΐστϱος (EWD 3, 178) 6 1858 l’estro (ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1)
gad. estro mar. estro Badia estro grd. estro fas. estro caz. estro bra. estro moe. estro fod. estro amp. estro
s.m. Ⓜ estri
1 capriccio, ghiribizzo, fantasia improvvisa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ voglia, estro Ⓓ Lust, Laune ◇ a) G’é vegnù l’estro de jir per l mondo. G’ö vegnù l’estro dö schir per al mondo. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.)
2 agilità, prontezza fisica e intellettuale nell’azione, nel movimento, nello scansare pericoli, eccetera (amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ destrezza Ⓓ Geschicklichkeit ◇ a) Śà, saon che in conpagnia / De ra tigre t’as lourà / E che ‘l estro in poesia / El nosc jato t’ à inspirà. Zà, săon che in compagnia / Dera tigre, tas lourà / E chel’ estro in poesia / El nòsc, giatto tà inspirà. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.)
se tré de estro (amp.) Ⓘ aggiustarsi Ⓓ sich zurechtmachen ◇ a) me tiro na fre de estro inz’ un momento / e senza outro pensà moo contento… me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.).

estro (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., moe., fod., amp.) ↦ estro.

età (grd., fas., col., amp.) ↦ eté.

etant (LD) ↦ entant.

ete (mar.) ↦ ite.

eté Ⓔ AEVITĀS (vs. EWD 3, 178) 6 1878 etè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. eté mar. eté Badia eté grd. età fas. età fod. eté col. età amp. età LD eté
s.f. sg.
gli anni della vita, il tempo che si ha (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ età Ⓓ Alter ◇ a) Insciö i dá bugn geniturs utiles istruziuns a sü fis do süa eté y capazité. Ingsceou i dà bongn’ genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

eté (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ eté.

etern Ⓔ it. eterno ‹ AETERNUS (EWD 3, 179) 6 1875 eterna f. sg. (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. etern mar. eterno Badia eterno, etern grd. etiern fas. eterno fod. eterno amp. eterno LD etern
agg. Ⓜ eterns, eterna, eternes
che non ha principio e non avrà fine, che è durato e durerà sempre (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ eterno Ⓓ ewig ◇ a) Che ciamó na eterna noza / Deboriada orunse fá; / Söles stëres en caroza / Junde al past, che l’Agnel nes dá Chè ciamò na eterna nozza / Deburiada urungse fa; / Soulles sterres in carozza / Iunde al Past, ch’l’Agnell nes dà DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) No se lascede trá al mal da premio teren, che etern é le castighe. No sè lascede tra al mal da premio terreno, chè eterno è ‘l castigo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia)
en etern (gad.) Ⓘ in eterno Ⓓ in Ewigkeit ◇ a) iló no leghermes plü, no sospiri en etern, al contrar, söles pënes de chësta vita gnarál ligrëzes de paraisc illò no legrimes plou, no sospiri in eterno, al contrario, soulles penes d’chesta vita gnarāle ligrezzes d’Paraisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

etern (gad., Badia, LD) ↦ etern.

eternamenter Ⓔ it. eternamente 6 1878 eternament’r (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63)
gad. eternamënter Badia eternamënter
avv.
per sempre, per l’eternità (gad. P/P 1966) Ⓘ eternamente Ⓓ ewig, ewiglich ◇ a) insciö él pö ince le Signur, che vir eternamënter, che ne fej chësc, y Ël nes á ince a nos conzedü na vita imortala ingsceou elle pou incie ‘l Signur, ch’vi eternament’r, ch’nè fesc’ chesc’, e El nes à incie a nos conzedù na vita immortale DeclaraJM, SantaGenofefa1878:63 (Badia).

eternamënter (gad., Badia) ↦ eternamenter.

eternità (grd., fas., amp., MdR) ↦ eternité.

eternité Ⓔ it. eternità (EWD 3, 179) 6 1833 eternità (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262)
gad. eternité mar. eternité Badia eternité grd. eternità fas. eternità fod. eternité amp. eternità LD eternité MdR eternità
s.f. Ⓜ eternités
1 l’infinita estensione nel tempo, che non ha avuto inizio e non avrà termine (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ eternità Ⓓ Ewigkeit ◇ a) Os godede en gran ligrëza / D’Osta vita le plü bel de, / Ch’é capara de richëza / Por döta Osta eternité. Os godede in grang ligreizza / D’Osta vita ‘l plou bel dè, / Ch’è caparra de ricchezza / Pur dutta Osta eternitè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l’or de chësc anel, che ne se finësc ignó, y é le vero simbol dl’ eternité. Ah! zerto mi amur ad el è puro interminabile desch’ l’or d’chesc’ anell, che nè s’finesc’ inniò, ed è ‘l vero simbolo d’l eternitè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:68 (Badia)
2 inf. tempo che sembra interminabile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ eternità inf.Ⓓ Ewigkeit inf. ◇ a) N’i lasci gnì in permescio, sce n’él le tëmp d’ot agn mia n’eternità. N’i lasci gnì iǹ permesŝo, ŝé n’él le tëmp d’òtt agn mia ‘n’ eternità. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:262 (MdR).

eternité (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ eternité. [ 390 ]

eterno (mar., Badia, fas., fod., amp.) ↦ etern.

etiern (grd.) ↦ etern.

ëur (grd.) ↦ our.

ëura (grd.) ↦ ora1.

ëurna (grd.) ↦ ourna.

ëurt (grd.) ↦ ourt.

ëuta (grd.) ↦ outa.

eva Ⓔ APIS (EWD 3, 148) 6 1763 eves f. pl. ‘apis’; trops es ‘examen apum’ (Bartolomei1763-1976:79, 104)
gad. ê mar. é Badia ea grd. eva fas. eva bra. af moe. au fod. ef col. af LD eva
s.f. Ⓜ eves
insetto degli imenotteri, che produce miele e cera (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ape Ⓓ Biene ◇ a) Dëida ma inant, insciöche le vënt / ligher tres, sciöche bones ês Dëida mâ inant, insciöch’ l vënt / ligher tres, sciöch’ bones ês DeclaraJM, MFrenes1857-1988:9 (Badia).

eva (grd., fas., LD) ↦ eva.

evident Ⓔ it. evidente ‹ ĒVIDĒNS (EWD 3, 180) 6 1632 evidentissim elat. (Proclama1632-1991:160)
gad. evidënt grd. evidënt fas. evident fod. evident amp. evidente LD evident
agg. Ⓜ evidenc, evidenta, evidentes
manifesto, chiaro, che non lascia dubbi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ evidente Ⓓ klar fig., deutlich ◇ a) Ël fej döt por nosc bëgn; na proa evidënta ëise te mia vita El fesc’ dutt pur nosc’ bengn’; na prova evidente aiſe t’ mia vita DeclaraJM, SantaGenofefa1878:119 (Badia).

evident (fas., fod., LD) ↦ evident.

evidënt (gad., Badia, grd.) ↦ evident.

evidente (amp.) ↦ evident.

evità (amp.) ↦ evité.

evitar (bra.) ↦ evité.

evité Ⓔ it. evitare 6 1873 evitá (Anonim, Monumento1873:3)
gad. evité bra. evitar fod. evité amp. evità LD evité
v.tr. Ⓜ evita
cercare, procurare, fare in modo di non fare o ricevere, o incontrare, subire, provocare cosa sgradita (gad. DLS 2002, bra. R 1914/99, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ evitare Ⓓ vermeiden ◇ a) Un’outra gran spesa / E che i doea evità, / ‘L é stà un par ciameśa / Anche de chesto é parlà. Un autra gran spesa / E che i dovea evitá, / L’é stá un par ciamesa / Anche de chesto e parlá. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

evité (gad., fod., LD) ↦ evité.

eviva Ⓔ it. evviva (EWD 7, 336) 6 1833 evviva (DeRüM, TütParecé1833-1995:255)
gad. eviva Badia eviva fas. eviva fod. eviva amp. eviva MdR eviva
interiez.
come formula di saluto o di augurio (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., MdR) Ⓘ viva, evviva Ⓓ es lebe, hurra, hoch lebe ◇ a) Eviva le bun vin e la sanité. Eviva i bugn amici e les bones e valëntes amiches! Eviva! Evviva le buǹ viǹ e la sanité. Evviva i bugn amici e les bonnes e valëntes amiches! Evviva! DeRüM, TütParecé1833-1995:255 (MdR); b) Eviva el nosc pioan, craià anpezane / Viva zent’ ane. Eviva el nosc Piovan, crajà Ampezzane / Viva cent’ ane. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Eviva, viva Ferdinand, / Eviva, nosc Tiroler Land Eviva, viva Ferdinando, / Eviva, nosch Tiroler Land PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); d) Mo sö, eviva l’abondanza, / Che se ralegrëia en chësc bel de Mo sou, evviva l’abbondanza, / Che s’ rallegra ing chesc’ bell dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia) ☝ viva
s.m. sg.
desiderio di bene o di felicità, accompagnato dall’atto di alzare il bicchiere e bere alla salute di qualcuno, in segno di felicitazione o di augurio (amp.) Ⓘ auguri Ⓓ Glückwunsch ◇ a) Care spose finalmente, / Un eviva ve farei, / Parmeteme donca śente / Ch’i lo feje meo che sei… Care spose finalmente, / Un’ eviva ve farei, / Parmeteme donca zente / Chi lo fege meo che sei… DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.) ☝ viva.

eviva (gad., Badia, fas., fod., amp., MdR) ↦ eviva.

ezelent Ⓔ it. eccellente 6 1878 eccellente (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83)
gad. ezelënt Badia ezelënt grd. ezelënt fas. ezelent fod. ezelent LD ezelent
agg. Ⓜ ezelenc, ezelenta, ezelentes
superiore agli altri o alle altre cose dello stesso genere, per merito, qualità, bontà e simili (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ ottimo, eccellente Ⓓ exzellent, vortrefflich ◇ a) ëi, ëres, pici y gragn, düc saltâ fora de sües üties portines, cun gran lamentaziuns: "Buniscim signur, ezelënt signur, ah la desgrazia spaventosa! La bona contëssa!… Golo, Golo infam!" ei, elles, piccei e grangn’, duttg’ saltā fora d’suus ūties poortines, cung grang lamentaziungs: "Bonissimo signur, eccellente signur, ah la desgrazia spaventoſa! La bona contessa!… Golo, Golo infame!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia); b) Véla, véla, l’ezelentiscima cara signura, o cotan smarida y scomöta! Vella, vella, l’ezzellentissima cara signura, o cutang smarida e scomoūta! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:106 (Badia).

ezelent (fas., fod., LD) ↦ ezelent.

ezelënt (gad., Badia, grd.) ↦ ezelent.