Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/399

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


enculé
364


kauern, niederhocken ◇ a) no l’era più bon de scoèr e l’é sin jit sot letiera per no aer più brea de se lascèr veder e l se à enculà laìte zenza se mever. no l era più bon de scoer e l e sin ʒit sot letiera per no aer piu brea de se lašer veder e el se à inkulà la it ʒenʒa se mever. BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.).

enculèr (fas., caz.) ↦ enculé.

encundé Ⓔ IN + mhd. künden (EWD 4, 69) 6 1838 ‘Ng cüngden gerund. (AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130)
gad. incundé mar. encündé Badia incundé
v.tr. Ⓜ encunda
comunicare (in chiesa) una notizia cui di solito si attribuisce notevole importanza, specialmente un matrimonio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ annunciare, proclamare Ⓓ verkünden, kundtun ◇ a) Finalmonter ái ince aldí / Sën trëi domëgnes endolater / Te nosta dlijia tlo La Pli / encündenn les nozes de os cater. Finalmongter ai intgiö aldi / Söng tröi domönies ‘ng dolater / Tö noschta glischia tlo la pli / ’Ng cüngden lös notzös dö os cater. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

encündé (mar.) ↦ encundé.

encunté (mar.) ↦ enconté.

encuntra (mar.) ↦ encontra.

endana Ⓔ  ? sonorizzazioe irregolare di entan(t) a  ? (GsellMM) 6 1812 indana (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
fas. endèna caz. indèna bra. endana, indana moe. endana col. indana
avv.
in questo, in quello stesso tempo, nel frattempo (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, col. Pz 1989) Ⓘ intanto, frattanto, nel frattempo Ⓓ unterdessen, inzwischen ◇ a) Jide, portai cà duc; ió stae pa endana apede chest segnor. Schide: portai ca dutg: io stae pà indana appede chest segnor. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) Tu va a tor un manz e brostolelo te chela ciajaa. Noi indana jon a spas. Tu va a tor un manz ö brostolölo tö chöllo tschaschaô. Noi indana schon a spas. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.)
endana che (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ mentre Ⓓ während ◇ a) Obedì dut; e se l comana / Che n preve endana che l disc messa / No l ve confesse Obedì dut; e se l’comana / Che ‘n preve ‘n dana che ‘l dis messa / Nol ve confesse BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.) ☝ entant che.

endana (bra., moe.) ↦ endana.

endeblí (mar.) ↦ endeblì.

endeblì Ⓔ deriv. di debl (GsellMM) 6 1878 indeblesc’ 3 (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33)
gad. indeblí mar. endeblí Badia indeblí grd. ndeblì fas. endebolir caz. indebolir moe. endebolir fod. ndebelì col. indebolì amp. indebolì LD endeblì
v.tr. Ⓜ endeblesc
privare in tutto o in parte della forza, rendere debole o fiacco (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indebolire Ⓓ schwächen ◇ a) Chësta cunteja lungia â indeblí l’amarada Chesta conteſa lungia ā indeblì l’amarada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ endeblis, endeblida, endeblides
privato in tutto o in parte della forza (gad.) Ⓘ indebolito Ⓓ geschwächt ◇ a) ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt, dala rebeliun interna ella s’ lascea ìa soul plomac’ d’must’l indeblida dal scommoviment, dalla rebelliung interna DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia)
se endeblì via (gad.) Ⓘ indebolirsi Ⓓ schwach werden ◇ a) Pere en cil plëgn de bunté, déi na odlada a na uma arbandonada, che jëma, y á na creatöra inozënta, che s’ indeblësc ia. Pere in ceìl plengn’ de bontè, dei na udlada a na uma arbandonada, ch’jem’, e a na creatura innozente, che s’ indeblesc’ ia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:33 (Badia).

endeblì (LD) ↦ endeblì.

endebolir (fas., moe.) ↦ endeblì.

endèna (fas.) ↦ endana.

endertura Ⓔ IN DĪRECTŪRA (GsellMM) 6 1853 ‘ndertüra (PescostaC, BracunCoz1853-1994:227)
gad. indertöra mar. endortöra Badia indertöra grd. ndertura
avv.
perbene, a modo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933) Ⓘ bene Ⓓ ordentlich ◇ a) Y spo ch’al â lit chëra burta scritöra, / bëgn i éra passada de fá vera indertöra. Y spo ch’al áa lit chëla burta scritüra, / bëgn i éla passada d’fá vera ‘ndertüra. PescostaC, BracunCoz1853-1994:227 (Badia); b) ara ne n’ess mai sofrí, che valgügn de süa jënt ess rajoné o fat val’ nia d’indertöra ella nen ess’ mai soffrì, che valgungn’ d’sua jent ess’ rajonè o fatt val nia d’indertura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

enderzé Ⓔ deriv. di derzé (EWD 3, 60) 6 1866 se indreza 3 (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
grd. nderzé fas. endrezèr caz. indrezèr bra. endrezar moe. endrezar fod. ndarzé LD endrezé
v.tr. Ⓜ enderzeia
far tornare dritto qualcosa che è storto (grd. A 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raddrizzare, drizzare Ⓓ aufrichten, gerade biegen, richten
se enderzé su (fas.) Ⓘ alzarsi Ⓓ aufstehen ◇ a) Candenó se endreza sù un de chisc e l disc: "Che veste pa tu chiò?" Kandenò se indreza su un de kiš e l diš: "Ke veš te pò tu kiò?" BrunelG, Cianbolpin1866:12 (bra.).

endesfidar (bra.) ↦ endesfidé.

endesfidé Ⓔ deriv. di desfidé (EWD 3, 240) 6 1866 ge la endesfide 3 sing. (BrunelG, Cianbolpin1866:18)
grd. ndesfidé fas. endesfidèr caz. endesfidèr, indesfidèr bra. endesfidar fod. ndesfidé col. indesfidà LD endesfidé
v.tr. Ⓜ endesfida
intimare a qualcuno una diffida (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ sfidare, diffidare Ⓓ warnen, misstrauen, herausfordern
ti la endesfidé a (fas.) Ⓘ sfidare Ⓓ herausfordern ◇ a) Gé son bon de fèr l’un e l’auter che che l’é e ge la endesfide a duc Ǧé son bon de fer l un e l auter, ke ke l e e ğe la indesfide a duč. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.).

endesfidé (LD) ↦ endesfidé.

endesfidèr (fas., caz.) ↦ endesfidé.

endespò Ⓔ IN + DĒ EX POST (EWD 3, 82) 6 1878 Indespò (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40)
gad. indespò mar. endespò Badia indespò
avv.
in seguito, in un tempo o in un momento successivo (gad.) Ⓘ poi Ⓓ darauf, dann ◇ a) Indespó cufada sot al lëgn, le bambin strënt al cör, cun les mans tignides sö ôta cui edli a Idî en leghermes aspetera l’alba In despò coffada soutt’ al lengn’, ‘l bambing strent al cour, colles mangs tignides sou ōta cui oudli a Iddì in legrimes aspett’la l’alba DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Indespó a osservé les flus de bosch, che depenjô cun bi corusc a mile chë picia val Indespò a osservè les flus d’bosc, che d’pengjō cung bi curusc’ a mille che piccea val DeclaraJM,