Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/407

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


enjurié
372



offendere qualcuno con ingiurie (gad. P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ ingiuriare Ⓓ beleidigen ◇ a) A enjuriar chi da la Val / Che ades i disc - Sepon / Cogn esser n gran mincion A insuriar chi da La val / Che adess i diss - Sepon / Con eser n gran mincion PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:264 (bra.); b) arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) desperada de poder aer vendeta o calche solievo a la sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. c) desperada de poder aer vendeta o calche solievo a la sova pascion, l’à ressolt de voler jir a enjuriar la viliacherìa de sto Re. SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. desperada de no se podei vendichè, per na consolazion della sua tristezza, se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.).

enjurièr (fas.) ↦ enjurié.

enjurious Ⓔ deriv. di enjuria 6 1856 insurious pl. (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
fas. enjurious bra. enjurious
agg. Ⓜ enjuriousc, enjuriousa, enjuriouses
che reca ingiuria, oltraggio e simili (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ offensivo Ⓓ offensiv ◇ a) Ades endò viva duc i enjuriousc / Ma se no i sciampa da noi / Ge dajon del podaroi Ades indo viva dutc i insurious / Ma se no i sampa da noi / Gie dason de podaroi PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.).

enjurious (fas., bra.) ↦ enjurious.

enlá (mar.) ↦ enlà.

enlà Ⓔ comp. di en + ‹ ILLĀC (EWD 4, 152) 6 1763 schi in là ‘recedo’ (Bartolomei1763-1976:97)
gad. inlá mar. enlá Badia inlá grd. nla fas. en là bra. en là fod. nla amp. in là LD enlà MdR inlà
avv.
con valore ‘moto da luogo’ (fas.) Ⓘ in là Ⓓ hinüber, hin ◇ a) Dut chest dant porta de tobià / Con doi giac che sauta encà e en là. Dut kest dant porta de tobià / Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.).

enlà (LD) ↦ enlà.

enlaóita (moe.) ↦ enlaouta.

enlaota (mar.) ↦ enlaouta.

enlaouta Ⓔ comp. di en + la + outa (EWD 4, 86) 6 1805 in laota (PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191)
gad. inlaota mar. enlaota Badia inlaota, ilaota grd. ntlëuta fas. enlouta caz. enlouta bra. enlouta moe. enlaóita fod. nlouta, ilouta col. inlota LD enlaouta
avv.
1 nel tempo passato, anni fa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ una volta, allora, tempo addietro Ⓓ einst, damals, früher ◇ a) a chisc l ge l’à contèda duta la storia co che la ge é jita. E da enlouta nesciugn no l’à più sentù dir nia de Cianbolfin. a kiš el ğe l a kontada duta la storia, ko ke la ğe ʒ̉ita. E da n la uta nešugn no l a più sentù dir nia de Čanbolfin. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.); b) L Re che ntlëuta fova stat tan pëigher y fret, sciche l se descedëssa dal suenn, à scumencià da la njuria fata a chësta seniëura L Rę ch’in cl’ ęuta fo̱a sta tan pęiger i fred, šchęl sę dešędåssa dål suęn, ha scumenćà dåll’ ingiuria fatta å chęsta segnęura RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); c) M. R. S. Micurá de Rü - Bacher - ch’ê inlaota Professur tl I. R. Istitut militar a Milan M. R. S. Micora de Ru - Bacher - ch’ē illaota Professòr t’l I. R. Instituto militare a Milang DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia)
2 in quel momento (gad., grd., fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005) Ⓘ allora Ⓓ dann ◇ a) Oh, nlouta sci te saras bon / de dì mëssa, e perdiché O in laota si te saras bon / de di Massa, e perdiche PezzeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) i metova man d’i mancë nce ad ël chël che l ova debujën; y ntlëuta iel jit, y s’à metù a servì pra n patron, che l à mandà te na si campania a vardé i purciei i mettòa man di manciè encie ad el chel ch’l’oa de bugen; i ‘ncleuta ie ‘l gi, i s’ ha mettù a servì pra ‘n patron, ch’l’ha mandà te na si campagna a vardè i purcièi SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:253 (grd.); c) Enlouta chisc lères i à ben scomenzà a cridèr: "Gei jù, gei jù!" In la uta kiš leres i à ben scomenʒà a krider: "Ǧei ʒ̉u, ğei ʒ̉u!" BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); d) canche le lominus di edli sará sparí, i slefs ará n corú bröm, les mans sará stares, inlaota speta ciamó trëi dis, spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandona pö ma chësc desert canch’ ‘l luminùs d’i oudli sarà sparì, i sleff arà ‘ng curù brūm, les mangs sarà starres, illaota spetta ciamò trei dis, spo, sigù d’mia mort, dal ri toff da frāt, ch’sè span pur chesta grotta, illaota spo arbandona pouma chesc’ deſert DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia); e) inlaota impormó, che ne l’ess tignida por n te pice angel dl paraisc? illaota impermò, che nell’ ess’ tignida pur ‘ng te piccie angel d’l Paraìsc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
da enlaouta encà (gad., grd.) Ⓘ da allora in poi Ⓓ von da an, seither ◇ a) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter, y da ntlëuta nca no n dé plu nia. Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter, y dàŋlouta ’ŋcà no’n dè plu nia. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) Berta é restada da inlaota incá pro d’ëra. Berta è restada da illaota ingcà pro d’ella. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia).

enlaouta (LD) ↦ enlaouta.

enlèngia (caz.) ↦ inlèngia.

enlò Ⓔ IN + ILLŌC (EWD 4, 22) 6 1763 in lò ‘illic, ibi’; restè in lò ‘maneo’ (Bartolomei1763-1976:83, 94)
gad. inló mar. enlò Badia inló fod. nlo
avv.
lì, in quel luogo (gad. V/P 1998, fod.) Ⓘ là, lì Ⓓ dort ◇ a) Y do nia tröc dis, abiné ch’al â le fi plü jonn döt inadöm, s’ un é jü demez te n paisc dalunc, y inló ál desfat ia le fatissó cun vire alingrana. E dó nia trötsch dìs, abinè ch’al áva l’fi plö schón, dütt inadüm, s’ en é schü demez teng paijsch da luntsch, e in lò hálle desfat ia l’fàte so cung vire alla grana. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

enlò (mar.) ↦ enlò.

enlongia Ⓔ deriv. di lonch (EWD 4, 262) 6 1858 inlöngiö (ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1)
fas. enlongia caz. inlèngia, enlèngia, in lèngia bra. enlongia
prep.
rasente, accosto (fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ lungo, lungo a Ⓓ entlang, längs ◇ a) La Val de Fascia é na val longia e strenta. La se tira su enlongia la Veisc. La val dö Fassa ö nô val longia ö strentô. La sö tira su inlôngiô la Veisch. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:1 (bra.).