Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/391

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


emportanza
356


vorón! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.).

emportanza (mar., fas., LD) ↦ emportanza.

emportar (bra., moe.) ↦ emporté.

emporté Ⓔ it. importare ‹ IMPORTĀRE (EWD 4, 42) 6 1845 emporta 3 (BrunelG, MusciatSalin1845:10)
gad. importé grd. mpurté fas. emportèr caz. importèr bra. emportar moe. emportar fod. importé col. importà amp. inportà
v.intr. Ⓜ emporta
stare a cuore, interessare, spesso in frasi ironiche o negative (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ importare Ⓓ wichtig sein ◇ a) L musciat, che dut l’à vedù e sentì. / L disc: "Nia no m’emporta a mi!" L mušat, ke dut l ha vedù e sentì. / L diš: "Nia no mi ‘nporta a mi!" BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); b) no m’inporta ch’i me varde / i badiote del traès no m’importa ch’i me varde / i Badiote del traès DegasperF, CodaBadiote1860-2013:472 (amp.); c) l’era n Re scì debol e fiach e g’ emportava scì pöch de l’onor l’era ‘n Re sì debol e fiach e gen portava si pöch dell’ onor SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

emportèr (fas.) ↦ emporté.

empossìbol (fas.) ↦ imposcibel.

emposta (caz.) ↦ imposta.

empresciun (mar.) ↦ imprescion.

emprest Ⓔ deriv. di empresté (EWD 4, 45) 6 1632 imprast (Proclama1632-1991:160)
gad. imprëst grd. mprëst fas. emprest caz. emprest bra. emprest moe. amprest fod. emprëst, imprëst col. imprest amp. inpresto LD emprest
s.m. Ⓜ empresć
cessione di denaro o altro bene con patto di restituzione (gad. Pi 1967; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prestito Ⓓ Darlehen
ad emprest (amp.) Ⓘ in prestito Ⓓ leihweise ◇ a) Che se calche poron / sode a inpresto el i domanda, / par che see ra tentazion, / el sin và da r’outra banda. Che se calche poeròn / sòde a inpresto el i domanda, / par che see ra tentaz̄ión, / el s’ in va da r’ z̄òutra banda. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

emprest (fas., caz., bra., LD) ↦ emprest.

emprëst (fod.) ↦ emprest.

emprestar (bra., moe.) ↦ empresté.

empresté Ⓔ IMPRAESTĀRE (GsellMM; http://www.atilf.fr/DERom/ entree/Im-’prEst-a-) 6 1763 imprestè (Bartolomei1763-1976:83)
gad. impresté mar. empresté Badia imprestè grd. mpresté fas. emprestèr caz. imprestèr bra. emprestar moe. emprestar fod. mpresté col. imprestà amp. inprestà LD empresté
v.tr. Ⓜ empresta
dare denaro o altro con patto di restituzione (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ prestare, dare in prestito Ⓓ borgen, leihen ◇ a) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difetto / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.).

empresté (mar., LD) ↦ empresté.

emprestèr (fas.) ↦ empresté.

emprima (moe.) ↦ empruma.

empröma (mar.) ↦ empruma.

emprometer (fas., caz., bra., moe.) ↦ empermete.

empruma Ⓔ comp. di en + prum (EWD 5, 407) 6 1833 imprüma (DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231)
gad. impröma mar. empröma Badia imprüma grd. mprima fas. timpruma bra. empruma moe. emprima fod. mpruma MdR imprüma
avv.
1 in un primo momento, in un primo tempo, sul principio (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ dapprima, sulle prime Ⓓ zuerst, anfangs ◇ a) Chi ch’ó rajonè bëin, mëss imprüma scomencè a rajonè malamënter. Chi ch’ó raĝionè bëiǹ, mëss imprüma scomenćè a raĝionè malamëntr. DeRüM, ImparèLinguaTaliana1833-1995:231 (MdR); b) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. / Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. / Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); c) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) L’om d’Idî ôt impröma ad ëra, spo al conte, y infin ai geniturs i dá a düc la benedisciun L’om d’Iddì ŏt impruma ad ella, spo al conte, e infing ai genitori i dà a duttg’ la benedisiung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia)
2 in un momento o periodo anteriore, in precedenza, antecedentemente (gad.) Ⓘ prima Ⓓ vorher ◇ a) Y sciöche impröma en gran prozesciun / Porton dl cil y dla tera le patrun E söcche imprüma ing grang percessiung / Porteng del Ciel e d’la Terra l’patrung PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

empruma (bra.) ↦ empruma.

en1 Ⓔ IN (EWD 4, 53) 6 1632 in (cast evidentissim et estrem buseing) (Proclama1632-1991:160)
gad. en mar. en Badia in grd. n fas. en caz. en bra. en fod. en, n col. in amp. in MdR in
prep.
1 per complementi di modo o di maniera (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Q/K/F 1983; C 1986, MdR) Ⓘ in Ⓓ in ◇ a) chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) L s’à ressolt de depënjer l un dut desnut, y l auter n ciamëija. L’s’a resolt dœ depœnscher l’ung dut dœschnut, y l’auter in tgiameischa. PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); c) Porcí che chësc mi fi fô mort, y al é ressorí, al fô en malora, y al é gnü ciaté. Portgíche chast mi fi fóa mort, e al è ressori, al fóa in malora, e al é gnü tgiaté. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); d) l’é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran meseria l’é vegnú una gran chjarestia, e el instess é vegnú in gran miseria HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.); e) In verité le vin é pa bun ël. Iǹ verité le viǹ é pa buǹ ël. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); f) Śën iel jit n se, y à dit: Tan de aureies te cësa de mi pere à pan assé, y ie more tlo da fam. Deseng iel yi ‘n se, i ha dit: Tang d’aureies te ciesa de mi pere ha pang assé, i ie more tlo da fam. Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); g) Al pö che döt oi sö, / Al vá ince döt en broda! Al pō chö dōt oi sō / Al vá intgiö dott ‘ng bro-