Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/390

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


emportanza
355


L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ pure, tuttavia Ⓓ trotzdem, dennoch ◇ a) Chi che à tlo scrit, / Ne uniral a ti dit. / Ie me sotescrije / y tu ne ses mpo no, sce ne te l dije. Ki ke a tlo skrit, / Ne uniral a ti dit. / Ie me soteskriſhe / I tu n ses m po no, she ne tel diſhe. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Tö sas, ch’ara á na gran paziënza, / y por chësc minâste impó de la fá ca. Tö saas, ch’arra ha na gran pazienza, / E per käscht minaaste inpo dla fa cà. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian, / Vie pu ca, te dé la man. Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian, / Vie pu ka, te de la man. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); d) percieche chëst to fradel eva mort e mpo tourné vif, l eva jù perdù, e mpo giaté pertgiéche cast tó fradel èva mort e ’mpó tourne viv, ‘l eva schu perdu, e ’mpo tgiatté HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:153 (fod.); e) "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Iö ne pënse pa inćiamò de morì iö." - "Bëin, bëin", dij le fi, perchël déssen bëin impò pensè a la mort. "Pensè a la mort?", respogn le vedl. "Jeu ne pënse pa inçhiamò de morì jeu." - "Bëiǹ, bëiǹ", diŝ le fi, per quël dessǹ bëiǹ impò pensè a la mort. DeRüM, OmVedl1833-1995:277 (MdR); f) Con doi giac che sauta encà e enlà. / E n pìciol da Moena per compagnìa / Che no me vegne ampò la malinconìa. Kong doi ğiáč ke sauta nkà e n là. / E n pičol da Moena per kompagnía / Ke no me vegne ’mpo la malinkonía. BrunelG, Fenì1836-2013:354 (bra.); g) Scebëgn ch’al á tan lauré / Na te gran cöra a manajé / Fôl impó incö dër gaiert / Y bunfrësch adora y tert. Sëbaing ch’Al ha tang laurè / Na te gran cüra a manasè / Folle inpo incö dar gaiert / E bung frasc adora e tert. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); h) A no saer Sepon / Ne scriver ne lejer per fascian / Ben che l sapie per talian / Cogn esser ampò n gran zucon. A no saer Sepon / Ne scriver ne leser per Fassang / Bench’ el sapie per Talian / Con esser ampò un gran zucon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); i) Vegnì inpò a me ciatà, el disc el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… Vegní impò a me ciatà, el dish el pare, / Ce mai segnal! non se ve vede mai!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); j) "L me l’à ampò fata, chel berechin" l disc l Vent a so femena "El me l a ampo fata, kel berekin" l diš l Vent a so femena BrunelG, Cianbolpin1866:21 (caz.); k) Par la vergine sguaria / Ra m’é śuda inpò delves Par la vergine sguaria / Ra me zuda impò del vès Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.)
2 in ogni modo, in ogni caso (fas., MdR) Ⓘ comunque Ⓓ jedenfalls ◇ a) Dè che sëis impò chilò, fajéme l’onur, e sëise mi amisc. Dè che sëis inpò chilò, faŝéme l’onùr, e sëise mi amiŝ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) L disc: "La più bela femena de duc é po ampò gé." El diš: "La più bela femena de duč e po ampò ḡé." BrunelG, Cianbolpin1866:10 (fas.)
da… empò (fas.) Ⓘ da Ⓓ seit ◇ a) Da chel temp umpò se sent amò sonar i tampurles te chela capela. Da cal temp umpò sö sent amô sonar i tampurles tö cöllô capellô. ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:2 (bra.).

empò (mar., LD) ↦ empò.

empone Ⓔ comp. di empò + ne (EWD 4, 42) 6 1833 impò ne (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268)
gad. impone mar. empono Badia impone fod. mpona MdR impone
avv.
pure, nondimeno, con tutto ciò (gad. P/P 1966, fod. Pe 1973, MdR) Ⓘ tuttavia, ciò nonostante Ⓓ doch nicht ◇ a) Bëin, bëin, mo pro i soldas ne devënta n tal impone nia, porćì che, sco i à aldì, an ne tol ch’i fis di signurs e di gragn. Bëiǹ, bëiǹ, mo prò i soldas ne devënta ‘ǹ tal impò ne nìa, porçhì che, sco j’ha aldì, aǹ ne tol ch’i fis di Signurs e di gragn. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); b) Impó él gnü vi indô le terz de; düc i uomini ne n’ê impone ri; tröc l’ascoltâ y se convertî, ai l’amâ, y pitâ leghermes cialdes a süa mort. Impō elle gnu vì indō ‘l terzo dè; duttg’ li uomini non ē impone rì; troucc’ l’ascoltā e se convertī, ei l’amà, e pittā legrimes cialdes a sua mort. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
empone nia (gad. V/P 1998) Ⓘ tuttavia Ⓓ doch nicht ◇ a) Mo i uomini ne n’orô impone nia crëie, ch’al foss fi dl Pere en Cil, y da d’Ël mené Mo li uomini nen orō impōne nia creie, ch’el foss’ Fi d’l Pere in Ceìl, e da d’El m’nè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia).

empono (mar.) ↦ empone.

empormal (mar.) ↦ empermel.

empormëter (mar.) ↦ empermete.

empormó (mar.) ↦ empermò.

emport (fas.) ↦ import.

emportant Ⓔ it. importante (EWD 4, 43) 6 1878 importantes f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72)
gad. important mar. emportant Badia important grd. mpurtant fas. emportant fod. mportánte amp. inportante LD emportant
agg. Ⓜ emportanc, emportanta, emportantes
che ha grande interesse e rilevanza (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ importante Ⓓ wichtig, bedeutend ◇ a) sëgn che te sas, y te te pos en val’ manira figuré la mort, ói porvé a t’ insigné les cosses plü importantes dla storia dl Fi d’Idî. ſengn’ che t’ sas, e tè t’ pos in val maniera figurè la mort, oi porvè a t’ insignè les coses plou importantes d’la storia d’l Fì d’Iddì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:72 (Badia).

emportant (mar., fas., LD) ↦ emportant.

emportanza Ⓔ it. importanza (EWD 4, 43) 6 1821 importanza (PlonerM, BepoMahlknecht, 1821*-1915:59)
gad. importanza mar. emportanza Badia importanza grd. mpurtanza fas. emportanza fod. importánza amp. inportanza LD emportanza
s.f. Ⓜ emportanzes
1 valore fondamentale, determinante di qualcosa (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ importanza Ⓓ Bedeutung, Wichtigkeit ◇ a) L ie na cossa de mpurtanza, / Che me fej drë mel la panza, / Ma scusëde mi crianza L’ie na kossa d’importanza, / Ke me fesh drë mel la panza, / Ma skuʃëde mi kreanza PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); b) Ma afare d’inportanza, / E Dio ci guardi de falà; / ‘L é de sta Rapresentanza / Che me voi na fre ocupà. Ma affare d’importanza, / E diociguardi de fallá; / L’é de sta Rappresentanza / Che me voi naffré occupá. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
2 riferito a persona, la sua influenza, la sua rilevanza in un dato ambito (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ importanza Ⓓ Bedeutung, Wichtigkeit ◇ a) Chiste inveze, d’inportanza / I se crede con rajon / Ce mai, diji, no ‘l é bastanza / Un aumento nos voron! Chiste inveze, d’importanza / I se crede con ragiòn / Cè mai, disci, no le bastanza / Un aumento nòs