Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/389

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


empié
354


Filamuscia1858*:5 (bra.)
2 di apparecchi: mettere in funzione, collegare a una fonte di energia (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ accendere Ⓓ einschalten ◇ a) L ne n’ie plu stat degun te cësa; chi à pa mpià la lum? l nęn íe pu šta’ dęgúŋ tę txá̤za̤; ki a pa̤ mpiá la̤ luŋ? RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
3 eccitare, riempire di fervore (grd.) Ⓘ infiammare Ⓓ entflammen ◇ a) Y tlo dant a vosc piesc svergognà ve prëie plu che posse, dla bela grazia che mi cuer vënie demé da vosc amor mpià j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose, della bella grazia che mi cuer vagne dö mè da vost amor impià RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.)
se empié (fas.) Ⓘ accendersi Ⓓ sich entzünden ◇ a) l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. al sö impöô la lum ö scomönzô intòrn lö növ a lurar. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:2 (bra.).

empié (mar., LD) ↦ empié.

empiegar (bra., moe.) ↦ impieghé.

empieghèr (fas.) ↦ impieghèr.

empienir (fas., bra., moe.) ↦ emplenì.

empizé Ⓔ ven. impizzar (Q/K/F 1983:152) 6 1872 impiza 3 (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
gad. impizé mar. empizié col. impizà amp. inpizà
v.tr. Ⓜ empiza
di apparecchi: mettere in funzione, collegare a una fonte di energia (col. Pz 1989, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002) Ⓘ accendere Ⓓ einschalten ◇ a) Na fre dapò chel pare benedeto, / senza dì a ra so tosa na parola, / el s’inpiza ra lun, el và inze lieto / e inze stua con nos ra lascia sola Na frè dapò chel pare benedeto, / senža di a ra so tosa na parola, / el s’ impiza ra lun, el va inže lieto / e inže stua con noš ra lascia sola DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

empizié (mar.) ↦ empizé.

emplanté Ⓔ deriv. di planta (EWD 5, 312) 6 1763 impiantè ‘planto’ (Bartolomei1763-1976:83)
gad. implanté Badia impiantè, implantè grd. mplanté fas. empiantèr caz. impiantèr bra. empiantar moe. empiantar fod. mplanté col. impiantà amp. inpiantà LD emplanté
v.tr. Ⓜ emplanta
1 suscitare, far nascere in altri un determinato sentimento (gad.) Ⓘ incutere, ispirare Ⓓ einflößen ◇ a) Na te virtú invinzibla implanta le s. timur d’Idî ince te na dona! Na te virtŭ invinzibile impianta ‘l s. timor d’Iddì incie tena donna! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:16 (Badia)
2 basare, appoggiare (gad.) Ⓘ fondare Ⓓ gründen ◇ b) Sön osta dotrina aduncue ói implanté mia salvëza Soung osta dottrina addunque oi impiantè mia salvezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia)
se emplanté (amp.) Ⓘ arrestarsi, fermarsi Ⓓ stehen bleiben ◇ a) Po… camina, no t’inpiantà…! / Asto voia de poussà? Po… camina, no t’ impianta…! / Asto voia de pousà? DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

emplanté (LD) ↦ emplanté.

emplenì Ⓔ *IMPLĒNĪRE (EWD 4, 41) 6 1832 inplenir (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144)
grd. mplenì fas. empienir caz. impienir bra. empienir moe. empienir fod. mplenì col. impenì amp. inpienì LD emplenì
v.tr. Ⓜ emplenesc
rendere pieno, colmare (grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ riempire Ⓓ füllen ◇ a) E el volea bolintiera s’empienir so venter con ghiandes che magnèa i porcìe E el voléa volentiera s’ inplenir so venter con glandes che magnéa i porzhie HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:144 (caz.); b) ‘l amigo i gote ‘l inpienisce intanto / d’aga de ita e a dute ‘l in prejenta: / el pare, el bee, el no se fesc preà tanto, / ra tosa ra fesc finta, ma no stenta… l’amigo i gote l’impenisce intanto / d’aga de ita e a dute l’in pregenta: / el pare, el bee, el nos se fesh preà tanto, / ra tosa ra fesh finta, ma no stenta… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); c) Co i à fato finalmente / Ben, ben rico el nosc paes / S’inpienisce braamente / Con el strame ben delves. Co’ iă, fatto finalmente / Ben, ben ricco el nosc paes / S’ impienisce braamente / Con el strame ben del vès. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:24 (amp.).

emplenì (LD) ↦ emplenì.

emplí (mar.) ↦ emplì.

emplì Ⓔ IMPLĒRE (EWD 4, 40) 6 1763 implì ‘impleo’; emplè ite ‘infundeo’ (Bartolomei1763-1976:83; 79)
gad. implí mar. emplí Badia implí grd. mplì fod. mplì amp. enpì
v.tr. Ⓜ emplesc
rendere pieno, colmare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ riempire Ⓓ füllen ◇ a) Al orô implí so vënter de rou, che mangiâ i porcí, y degügn n’i un dê. E oróa impli so vanter de ró, che mangiáa i portschi, e degügn ‘n in dèa. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) Y se dejidrova de mplì si vënter cun l pastulà (tamejons) che i purciei maiova Y se desidróva d’impli si ventr cung el pastulà (tameschongs) che i purtschièj majóva HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) Spo ára porvé da la muje, y á implí de lat cotan de chëres züces doies. Spo à la purvè d’la mŭje, e à implì d’latt cutan d’chelles zucches dŏies. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ emplis, emplida, emplides
reso pieno, colmato (gad. DLS 2002, grd.) Ⓘ riempito Ⓓ gefüllt, voll ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.)
emplì fora (gad. DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ riempire, colmare Ⓓ ausfüllen, füllen ◇ a) y le pinsier ala ligrëza dl pere Giacobe, i â implí fora le cör de consolaziun e ‘l pingsir alla ligrezza d’l pere Giacobbe, i ā implì fora ‘l cour d’consolaziung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:114 (Badia) ◆ se emplì (gad., fod.) Ⓘ riempirsi Ⓓ sich füllen ◇ a) L ava tánta la gran fam, che l volëva se mplì so venter almánco con chël, che mangiáva i porciei L’ava tanta la gran fam, che ‘l volava s’ empli so venter almanco con cal, che mangiava i portschiéi HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); b) sëgn, ch’al dê indô ite sorëdl tla caverna, y scialdâ ite cun sü rais, s’ implîra de n cialt jintil y delegâ les dlaces sö por i parëis ſengn’, ch’el dē indò ite sored’l t’la caverna, e scealdā ite cung su raggi, s’ implìla deng cialt jintil e d’ligā les dlacces sou pur i pareis DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia).

empó (col.) ↦ impó.

empò Ⓔ INPOST (EWD 4, 41) 6 1813 m po (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. impó mar. empò Badia impò grd. mpo fas. ampò caz. ampò bra. ampò, mpo, umpò moe. ampò fod. mpo col. impó, empó amp. inpò LD empò MdR impò
avv.
1 pure, nondimeno, con tutto ciò (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923;